Hapkido
El hapkido (hangul: 합기도; hanja: 合氣道; McCune-Reischauer: hapkido; romanización revisada: hapkido) és un art marcial corejano enfocat cap a la defensa personal militar i civil. El terme pot interpretar-se com el camí de l'unió en l'energia universal».
Esta disciplina es pot descriure com un art híbrit, físic i energètic, a on la força física, per sí mateixa no és un requisit primordial, i a on major importància té el moviment del propi cos (cadenes cinètiques), la respiració, la flexibilitat, la sensibilitat, i la velocitat d'acció en efectuar les diferents tècniques, encara que el seu entrenament és molt vigoroso i exigent. En el hapkido es busca la formació de l'individu com a persona disposta a la defensa de sí mateixa, de la seua família i del seu país.
Descripció general
Quan es parla de el hapkido normalment se sol parlar de dos tendències: una dura i llineal, i una atra més circular i decorreguda. El seu fundador, el Gran Mestre Choi Young Sool, va nàixer en 1904 i va fallir en 1986. A pesar de que el Gran Mestre Choi va ser una de les persones que més varen influir en la recopilació i estructuració, baix un sol format, de les arts tradicionals chinenques, coreanes i japoneses, poca va ser la gent que li va reconéixer el seu treball en vida, inclús entre els seus propis alumnes i en la mateixa Corea. Açò es va deure, sobretot, a les disputes entre varis dels seus discípuls directes.
El Hapkido a nivell estratègic i filosòfic és defensiu; respecte a la seua aplicació tècnic-tàctica s'ampren les següents 3 distàncies del combat:
1. La distància llarga o d'ús de les cames, a on s'ampren patades, en combinació i en bot. 2. La distància mija o d'ús de les mans, a on s'ampren colps de puny, colps de mà oberta, bloquejos, chequeos, desviacions, atrapes i luxacions.
3. La distància curta o "cos a cos" tant de peu com en el sol, a on s'ampren proyeccions, luxacions, immovilisacions i estrangulaciones.
Hui dia existixen moltes variants de el hapkido i més d'una dotzena de federacions, associacions, organisacions i cossos #gobernant. Algunes variants han produït formes (hyung en coreà o katas en japonés) per a codificar i preservar les numeroses tècniques i fonaments de l'art, unes atres emfatisen l'ús de les patades altes (incloent combinacions, bots i patades aérees) i unes atres en el maneig d'armes tradicionals. Alguns instructors han agregat inclús un major número de tècniques provinents de el kickboxing japonés o, inclús, vàries tècniques provinents de les arts marcials mixtes (MMA en anglés) seguint la naturalea híbrida de l'evolució de l'art, per a complementar-ho.
Història
Antecedents
En els últims dos mil anys, la societat coreana, en busca de la seua identitat nacional i basant-se en diferents arts marcials chinenques i japoneses, ha desenrollat varis sistemes i disciplines d'arts marcials (ho sense sul o "tècniques de defensa" en coreà) que varen sorgir a raïl dels centenars d'anys d'invasions i intercanvis comercials entre Coreja i els seus països veïns (China i Japó).
En la península de Corea, els monges budistes i erudits taoístas originaris de China varen ser els primers en divulgar alguns estils propis de les arts marcials chinenques o Kung fu a on s'incloïen colps de mà oberta, patades, ademés de vàries luxacions i proyeccions, en considerar-les alternatives no letals de combat, concordes en les seues creències. Es creu que alguns d'estos monges varen transmetre les seues tècniques a algunes de les famílies dels aristócrates de la societat coreana, ya que els monges i erudits estaven encarregats de la seua educació. Durant el periodo de la Dinastia Joseon (1392-1910) en Corea va sorgir un canvi massiu de la religió budista al neo-confucianisme més conservador i des de llavors les arts marcials varen escomençar a perdre la seua importància i varen ser casi abolides en favor de l'acadèmia, l'art, la música, la lliteratura i la poesia. Buscant una societat pacífica, treballadora, armoniosa i honesta. Aixina que, solament algunes pràctiques marcials varen seguir en secret, mentres que moltes unes atres varen caure en l'oblit en el pas dels anys.[1]
Despuix del fi de la Dinastia Joseon va vindre la dramàtica ocupació japonesa de Corea, que es va iniciar en 1910 i va durar trentacinc anys fins al fi de la Segona Guerra Mundial en 1945.
Durant el periodo colonial baix el control japonés, Corea va viure un procés d'assimilació forçós de lo japonés, negant-se-li, inclús l'ús de l'idioma coreà, l'ús dels seus vestits tradicionals o la preservació de la cultura pròpia, incloent per supost les arts marcials coreanes clàssiques com la dansa marcial popular o taekkyon, el subak i el kwon bup (tècniques de boxeig chinenc adoptades a la cultura coreana), el ssirum (lluita cos a cos), el si pal ki (combat en i sense armes), el Kik sul, i unes atres. Les úniques arts marcials que estaven permeses eren el Judo, el Karate -Do i el Kendo japonesos. No va ser fins al fi de la Segona Guerra Mundial, en 1945 i en la rendició de Japó, quan EE. UU. va lliberar a Corea de l'ocupació, que es va tornar a llegalisar la pràctica de qualsevol art marcial en eixe país.[1] Algunes de les arts marcials modernes que es varen desenrollar en la península de Corea, despuix del fi de l'ocupació i en una marcada influència tècnic - tàctica de les arts marcials japoneses ya mencionades, varen anar: el taekwondo, el tang soo do, el hapkido i el hapkumdo (esgrima).
Atres arts com el taekkyon, el kuk sul, el sipalki, el "subak", el "ssirum" i el hwa rang do es varen desenrollar sigles abans, per lo que li les consideren arts marcials clàssiques coreanes.
Encara hui dia, hi ha molts instructors que sostenen, per devoció als seus mestres o per afinitat en l'immens orgull nacionaliste propi del poble coreà, que el hapkido és tradicional i molt antic. No obstant, se sap que este método es va estructurar de mà dels seus mestres fundadors a mitan de el XX, entre 1951 i 1959, durant i despuix de la Guerra de Corea (1950-1953).
El hapkido, en els seus inicis, estava destinat a acabar en la vida de l'els adversaris puix, per la guerra de Corea (1950-1953), va caldre preparar-se ràpidament i deixar a un costat tota la filosofia de les arts marcials tradicionals de les que es deriven les diferents tècniques. La pau es va conseguir despuix de la firma del Armistici en Panmunjong i en el pas dels anys, alguns mestres han buscat retornar i reviure la filosofia de el "hapki"/ "Aiki" baix un enfocament taoísta, lo que duria a l'art de el hapkido a seguir una filosofia molt més clara. Un camí verdader, cap a la busca de la preservació de l'harmonia en la nostra societat, en la nostra família i en nosatres mateixos.
Orige i desenroll
Si ben ningú discutix sobre els orígens nipons i natius de el hapkido, si hi ha certa controvèrsia en relació a quí ho va estructurar metodològicament tenint en conte lo que es coneix hui en dia com hapkido tradicional. En este sentit hi ha dos persones claus a les que se sol atribuir la consolidació d'este art marcial. El primer és el Gran Mestre Choi Yong Sul (1904-1986), qui va dur a Corea els coneiximents de daitō-ryū aiki-jūjutsu (conegut en eixe llavors com un estil de yawara o de jujutsu tradicional) deprés per Choi en Japó. La segona persona clau que va consolidar i va promoure este art marcial també en occident és Ji Han Jae, un dels primers i més veterans alumnes que va tindre Choi Yong Sul.
El fundador, el Gran Mestre Choi Yong Sul
El Gran Mestre Choi Yong Sul (1904-1986) va nàixer en Chungbuk, Coreja. En 1912, als huit anys d'edat i durant la ocupació japonesa de Corea, Choi va ser dut a Japó per un comerciant al mayoreo de dolços, de nacionalitat japonesa; Ogichi Yamada, qui tornava al seu país d'orige. Choi Young Sul era orfe i l'intent d'adopció (segons pareix informal) per Yamada i la seua esposa no va resultar. Despuix d'estar tres anys vivint en estos, i pel difícil caràcter del Choi; els Yamada ho varen abandonar, en certa nostàlgia, en un temple budiste zen. El jove Choi va estar durant dos anys convivint en el temple baix el conte del monge Kintaro Wadanabi, pero la forma inquieta de ser de Choi no era la més adequada per a seguir una vida religiosa i apacible per lo que el monge que ho cuidava li va preguntar que a qué volia dedicar-se en la vida. El jove Choi ya en tretze anys d'edat va senyalar cap a les imàgens de guerrers que cobrien les parets del temple. En eixa época molts dels guerrers samurái, seguint les antigues tradicions, feyen pelegrinages anuals a lo llarc del Japó per a donar gràcies i millorar les seues #destrea. Durant estos viages visitaven els temples locals per a oferir pregàries i donacions. En una d'estes ocasions, el monge va entregar a Choi en calitat d'siervo davant un senyor feudal i samurái que coneixia; el Mestre Sōkaku Takeda, qui era el líder del clan feudal de la família Takeda. El Mestre Sokaku Takeda residia en el castell Daitō i era l'últim mestre hereu de la tradició marcial (o soke) de l'art de el daitō-ryū aiki-jūjutsu, sent l'únic hereu de la trigèsima sèptima generació (37) de l'art i ademés mestre d'esgrima japonesa clàssica, o kenjutsu, de l'estil ona-ha itto-ryu kenjutsu.
Era l'any 1917 i el Mestre Sōkaku Takeda, al vore que no podia educar davant l'èlit dels nobles kuge o davant els guerrers samurái del seu clan a un chiquet coreà desterrat, va fer que Choi adoptara el nom de "Asao Yoshida" dau pel seu primer pare adoptiu en Japó i li va prohibir usar les costums i llenguage coreà en la finalitat de que no fora discriminat pels seus parells. En temps, obediència, molt esforç i gran sacrifici, Asao Yoshida es va guanyar l'aprecie de la família Takeda i del seu mestre, a quí va acompanyar en numeroses exhibicions i combats en els seus recorreguts per tot el país presenciant varis dels numerosos desafius que li feyen distints mercenaris o samuráis sense amo (ronin) i atres guerrers samurái. Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), el Mestre Sōkaku Takeda i Asao Yoshida varen ser amprats per l'eixèrcit imperial del Japó en la captura de numerosos desertors a l'eixèrcit i bandits, els quals s'ocultaven i abundaven en les montanyes del Japó. Choi va aplegar a considerar al Mestre Sōkaku Takeda com el seu pare substitut (referint-se aixina ad ell en vàries entrevistes) encara anys despuix del decés del famós mestre de daitō-ryū aiki-jūjutsu.
Despuix de la mort del Soke (mestre hereu) Takeda en 1943 (segons Choi, el mestre Sōkaku Takeda va morir voluntàriament de inanició, degut la vergonya que va sentir perque Japó estava perdent la guerra, pero realment va fallir per un accident cervell vascular) i despuix de finalisar la Segona Guerra Mundial en 1945, Asao Yoshida va retornar a #el seu Corea natal, específicament a la ciutat de Daegu (província de Gyeongsang del Nort), tornant a adoptar el seu nom coreà o "Choi Yong Sul". En Corea va escomençar una nova vida criant porcs, i dedicant-se a les llabors del camp. En la seua regió hi havia una cerveseria, que donava els restants de turba rebujats per a alimentar als porcs i quan repartien el menjar per a animals, degut a que la cerveseria usava aigua d'un pou propenc, i ya que no hi havia rets d'aqüeducte en aquell llavors, sempre hi havia discussions entre els varis criadors, ya que alguns s'oferien a dur l'aigua del pou, perdent el seu lloc en la fila. Un dia per açò es va produir una baralla en la fàbrica durant la qual, el gerent encarregat d'esta es va fixar en com Choi es desfea fàcilment dels seus adversaris. Despuix de solicitar vore-li en la seua oficina, el gerent li va demanar a Choi que li ensenyara les seues tècniques al seu fill, qui era el gerent encarregat i que es dia Sèu Bok-Seob (i que en eixe llavors practicava Judo, inclús sent ya un cinturó negre 1 donen), convertint-se en un dels primers discípuls de Choi i posteriorment en un dels primers mestres de Hapkido. Des de llavors, Choi i Sèu varen començar a desenrollar un método de defensa personal basat en la combinació de l'art marcial clàssic de el daitō-ryū aiki-jūjutsu provinent del Japó medieval, i el Judo modern. A este nou sistema inicialment ho va cridar Yu Kwon Sul i finalment, els seus discípuls ho varen cridar "hapkido".
El Gran Mestre Sèu Bok Seob
Sèu Bok-seob o Suh Bok Sup, va anar el primer en deprendre les ensenyances del Gran Mestre Choi Yong Sul, en qui va fundar el primer dochang de l'art en 1951, cridat daehan hapki yu kwon sool (대한 합기 유권술 도장), en Daegu, Corea del Sur. Açò va ocórrer despuix d'ell observara al Gran Mestre Choi defendre's exitosamente en les afores de la Companyia Cervecera Sèu. Despuix de l'incident Sèu i atres treballadors de la fàbrica varen preparar una sala d'entrenament o dochang en un celler, a on varen començar a entrenar.
ya que el Gran Mestre Sèu, provenia d'una família rica i políticament activa en la seua regió, se li va donar una excelent educació, inclús va aplegar a graduar-se d'una prestigiosa universitat en Japó com a estudiant d'intercanvi. La qual cosa no era possible sino per a pocs en la seua época. Baixe l'ocupació japonesa (1910-1935) va estudiar el llavors art marcial japonés del Judo i inclús va conseguir obtindre el seu grau de cinturó negre primer (1) Donen, baix el mestre coreà Yong Ho Choi sent molt jove. Al Gran Mestre Sèu, com a membre d'una família prestante, li varen donar posicions d'autoritat des de molt jove, i va aplegar a ser el fundador i director d'una destilería de vi d'arròs. El pare del Gran Mestre Sèu, era congressista en la nova Coreja despuix de la guerra, i ocupació al Gran Mestre Choi, i a atres practicants inicials de hapkido com els seus guardaespales.
El Gran Mestre Sèu va ser qui va dissenyar el primer símbol usat per a el hapkido, que consistia en dos caps de flecha trobant-se a l'interior d'un círcul; el círcul significa l'univers, dins de l'univers està l'home, les fleches signifiquen l'unió, la trobada entre els oposts, entre lo dur i lo suau, el ying i el yang, tot en un cicle de canvi i equilibri constant o harmonia. Este emblema encara es troba en us en la Korea Kido Association, en la World kido Association, en la World Hapkido Federation, i en la Korea Hapkido Jung Sool Kwan Association. Aixina mateix, el Gran Mestre Sèu va incorporar al hapkido numeroses tècniques de caida (ukemi waza) evitant les lesions, tècniques de proyecció i derribe (nage-waza), tècniques de lluita en el sol (ne-waza), tècniques de luxació articular (kansetsu-waza), ademés de vàries tècniques de estrangulación "(shime-waza), provinents de l'art marcial japonés i deport del Judo, que havia practicat en la seua joventut.
El Gran Mestre Sèu reclama que ell i el Gran Mestre Choi, havien acordat acurtar el nom de l'art de hapki yu kwon sool a "hapkido" en 1959.
Anys més vesprada, el Gran Mestre Sèu es dedicaria per complet a la medicina tradicional oriental, aplegant a ser professor universitari en Seül en massage deportiu i osteopatía (teràpia manual).
És important notar que el Gran Mestre Ji Han Jae, va ser alumne tant del Gran Mestre Choi, com del Gran Mestre Sèu Bok Seob, qui tenia un major grau que ell, sent el seu superior en el "dojang".
El Gran Mestre Ji Han Jae
Ji Han Jae va nàixer en An Dong, Corea, en 1936. Als 3 anys va fugir a China en la seua família, deixant la Corea ocupada. Despuix de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) despuix de la lliberació de Corea, Ji va retornar junt a la seua família al seu país natal. A l'edat de 13 anys en 1949 Ji es va desplaçar a la ciutat de Taeguk per a assistir a l'institut. La seua família vivia just al costat de la casa del Gran Mestre Choi Yong Sul i va començar a assistir a les seues classes de yawara/daitō-ryū aiki-jūjutsu. Ji recorda que les classes eren molt dures, pero est va soportar els entrenaments. A la veta de varis anys Choi va nomenar a Ji com el seu primer ajudant i li va ser otorgat el cinturó negre en el sistema hapki yu kwon sul, estructurat per Choi.
Ji Han Jae en 1956 termina els seus estudis i es trasllada al seu poble natal An Dong, allí va seguir el seu adestrament en arts marcials baix l'erudit taoísta Lee en lo que este va cridar l'art de el sam rang do tek gi (el camí de l'amor/contemplació universal), este art incloïa Taekkyon (patades, i #agranada), tècniques de bong sul (tècniques en pals i bastons llarcs, mijos i curts) ademés de meditació taoísta. Posteriorment, Ji va obrir la seua primera escola d'arts marcials en An Dong a la que va cridar An Moo Kwan. Allí ensenye hapki yu kwon sul sent el seu alumne més destacat en este periodo Oh Es Lin, actualment President de la Korea Hapkido Federation.
Fué Ji qui va agregar les tècniques de patades al hapki yu kwon sul del mestre choi i l'ús dels bastons. Desenrollant patades extremadament complexes, inclús entrenant-se en colocar cigrons en un calcetí que nugava en una corda i ho penjava del sostre, usant este per a practicar el foc de les patades, incorporant bots per l'esquena en patades circulares una i una atra volta. En eixe any Ji va idear la patada circular en gir de 360º que revolucionaria les arts marcials, la va cridar dwi dora chagui i pronte les escoles de taekwondo la varen incorporar com furio chgui, aixina com en els anys 70 Bruce Lee la faria famosa en les seues películes, cridant-la la patada "coa de dragó". En setembre de 1957 Ji va decidir provar sòrt i es va desplaçar a Seül. Allí va fundar la seua segona escola en el districte de Ma Jang Dong, qie va cridar Sung Moo Kwan. Esta escola va ser la més important, a on desenrollaria el programa d el hapkido modern actual. En ella Ji va perfeccionar les ensenyances que va rebre en Yu Kwon Sul del Gran Mestre Choi Yong Sul i el sam rang do tek gi de l'erudit taoísta Lee. En un començ Ji va tindre pocs estudiants, que eren principalment de l'Universitat d'Han Yang, i estos tenien pocs diners.
Un dia Lee Yung Sung, un conegut cap de colla del districte de Ma Jang Dong (a on estava l'escola Sung Moo Kwan), va anar a l'escola del mestre Ji a reptar-ho. Va agarrar el seu Cinturó Negre d'una repisa i ho va tirar als seus peus. Ji, enfadat per l'afronta, li va aplicar una luxació de colze passant el braç baix la seua aixella esquerra, per a passar per darrere d'ell, inmobilizando el muscle i duent-li al sol, fins a sometre-ho. Per a deixar-li anar avergonyit. Despuix d'este incident el gánster Lee va respectar tant al mestre Ji Han Jae, que inclús va enviar a uns trenta dels seus seguidors a inscriure's en l'escola. Els estudiants més notables d'esta escola varen ser: Hwan Dok Kyu (actual President de la Korea Hapkido Association) i Myung Kwan Shik (President de la World Hapkido Federation).
La situació del mestro Ji va començar a millorar i en 1958 trasllat la seua escola al districte de Jung Bu Shi Jang. En este periodo de temps els seus alumnes destacats varen ser: Han Bong Soo (Pte. de la International Hapkido Association) i Myung Jae Nam (Pte. de la International Hapkido Ferderation).
Va ser en l'any 1959 quan Ji decidix canviar el nom de hapki yu kwon sul del mestre Choi per "hapkido". Les raons varen ser les següents: ell havia enriquit l'estil del Gran Mestre Choi en les tècniques de el sam rang do tek gi depreses en l'erudit taoísta Lee, que incloïen el taekkyon (patades, i #agranada), tècniques de moo gui sul (bastons tradicionals) i el mukyon (tècniques de cultiu d'energia interna o ki), organisant la progressió en les tècniques a mà buida. Encara que Ji Han Jae va començar instruint l'art baix el nom de hapki yu kwan sul, a Ji li agradava amprar la paraula "do", llevant llavors la paraula "sul", perque do significa 'manera de viure' i sul 'tècniques'. Llavors va decidir nomenar al seu estil definitivament com hapkido. Ji va elegir el símbol d'un àguila atrapant una flecha en l'aire com a representació gràfica de el hapkido, ya que este art busca, principalment, usar els atrapes per a neutralisar els diferents atacs o agressions de l'adversari, sent esta la base de les tècniques. Aixina el á guila atrapant la flecha representa a les escoles originals de hapkido descendents de les ensenyances del hui Gran Mestre Ji Han Jae.
En 1961, el Gran Mestre Kim Moo Wong, amic de Ji i també alumne de Choi, va entrenar durant 8 mesos en l'escola Sung Moo Kwan de Ji. Kim era un excelent pateador i durant prou temps va estar buscant nous estils de patades, les va estar practicant i perfeccionant junt al seu amic Ji Han Jae en la seua escola. Va ser durant este temps quan les patades de hapkido varen quedar definides, estes són les mateixes que es practiquen hui, llevat en les escoles de Sense Moo Hapkido, ya que Ji Han Jae va donar una evolució posterior a les tècniques de colpege en els anys 80.
En 1962, Ji es trasllada al districte de Kwan Chul Dong, a on estava ubicada l'acadèmia militar. En eixe any l'esposa del president de Corea (general Park) és assessinada, el president va sentir por i va decidir centrar-se en la seua seguritat. L'escola Sung Moo Kwan de Ji era molt coneguda i particularment "dura". Ji va ser requerit pel major Lee Dong Nam, per a una exhibició i demostrar les seues tècniques en l'Acadèmia Militar davant el Consell Militar Suprem. Immediatament Ji va ser contractat pel govern i nomenat Instructor en Cap de la guàrdia de seguritat del president de Corea (general Park Chung Hee), rebent al seu càrrec l'adestrament directe de #el seu 300 guardaespales, este càrrec ho va ostentar durant 19 anys, fins a 1979.
En 1963, Ji Han Jae tenia 27 anys, eixe any es va alçar l'embargament d'importacions des del Japó i va aplegar a les seues mans un dels primers llibres en japonés de l'art marcial tradicional del Aikido, cridat Aikido - The arts of self defense (Aikido - Les arts de la defensa personal) publicat en 1957 per un dels més famosos estudiants de el O-Sensei (o Gran Mestre) Morihei Ueshiba, cridat Koichi Tohei. El Gran Mestre Ji va notar que els ideogramas chinencs eren iguals per a el Hapkido com per al Aikido i solament la pronunciació era diferent. Aïllat en la Corea de llavors, Ji no sabia que ya existira un estil tradicional previ cridat Aikido i degut a que encara en Corea es mirava en resentiment a lo japonés, pel recent final de l'invasió japonesa (1910-1945) del país. Ji no va aprovar que s'usara el mateix nom que en l'estil japonés, llavors va llevar el "hap" i durant un curt espai de temps va cridar al seu art "kido".
Aprofitant la seua influència política va decidir crear una or ganización que representara a les arts marcials coreanes, aixina funda la Korea Kido Association per a supervisar i estandardisar les ensenyances i requisits dels cinturons negres de les diferents arts clàssiques i modernes, el Taekwondo ya era considerat com el deport nacional, i tenia la seua organisació pròpia. La Korea KiDo Association reunix actualment més de 40 variacions de diferents arts marcials tradicionals i modernes. Com a mostra de respecte al seu primer mestre, Ji oferix la presidència de la nova organisació al Gran Mestre Choi pero, a pesar de ser Ji un dels fundadors, Choi va nomenar a Kim Yung Jung (la seua mà dreta) com a secretari general en lloc de Ji. Açò no va agradar a Ji ni tampoc als alumnes que estaven entrenant en la Sung Moo Kwan (l'escola de Ji) baix el nom de "hapkido". Estos alumnes també dien que no els agradava la nova denominació "kido" i que continuarien nomenant al seu art "hapkido", ya que no sentien de la mateixa manera el nou nom "kido" i no els preocupava que hi haguera un art japonés previ el nom del qual fora semblat. Per ad ells les dos arts no es relacionaven i els estudiants que ho practicaven asiduamente no necessitaven canviar el nom. I no varen cessar en el seu encabotament. Per totes estes raons i a sugerència de Park Jong Kyu (3° Donen, Cap de Seguritat del President), Ji abandone la Korea KiDo Association i en 1965 va fundar la Korea Hapkido Association. La Korea Hapkido Association se centrava principalment en la seguritat del president Park i en 1967 l'associació va enviar a 50 membres en equips d'exhibició a Vietnam, alguns d'estos: Myung Kwang Shik, Han Bong Soo, Jung Won Sun i Ji Han Jae. L'equip va mostrar vàries tècniques de hapkido a les tropes coreanes, nortamericanes i vietnamites. Tots els soldats coreans eren adestrats en eixa época en Taekwondo militar i en estes exhibicions varen quedar prou impressionats per l'eficàcia de el hapkido, que pronte també va començar a formar part de l'ensenyança de les forces especials de l'eixèrcit coreà, els cridats "Korean Tigers".
En l'actualitat Ji Han Jae residix en Estats Units i la seua organisació Sense Moo Hapkido té #el seu dochang central en Suïssa i conta en representants en Europa, Àsia i en atres continents.
El Gran Mestre Hwang In Shik
Hwang In-Shik, va nàixer en setembre 13 de 1940, en Sunch'ŏn, al nort de Pyongyang en lo que és hui dia Corea del Nort, ell i la seua família es varen traslladar a Seül en la seua chiquea, i allí va ser a on va començar la seua pràctica de les arts marcials; primer en tangsudo, i als 13 anys en el hapkido. Va ser alumne del Gran Mestre Kim Yong-Jin i del Gran Mestre Choi, va aplegar a tindre el seu cinturó negre als 16 anys i va ser dut a la Korea Hapkido Association, presidida en eixe llavors pel Gran Mestre Ji Han Jae, en esta época Hwang era reconegut per la seua gran habilitat en donar patades. En 1976 li va ser donat el grau sèptim Donen per la Korea Hapkido Association "Dae Han Min Gook Hapkido Hyub Hwe" (Associació de Hapkido de la República de Corea), durant eixa época va ser un professor molt conegut de l'art.
En 1972, en l'auge del cine d'Hong Kong d'acció, els productors chinencs i les seues estreles varen ser a entrenar en l'Associació Coreana de Hapkido, buscant tècniques més atrevides i emocionants per a la pantalla gran. Abdós Ji Han Jae, com Hwang In Shik varen protagonisar vàries películes fetes en Hong Kong, i algunes en Corea. Més alvance, el Gran Mestre Hwang protagonisaria la série de famoses películes "The Young Master", en Jackie Chan, a on mostra les seues grans habilitats tant en les cames, com en tècniques i contratécnicas de luxacions múltiples, desenrollades en el hapkido original a partir de el daitō-ryū aiki-jūjutsu japonés en les que especialment es destacava.
En 1976, el Gran Mestre Hwang comença una nova vida en Canadà, a on forma la seua pròpia família, obrint un dochang en Danforth, Toronto; a on contínua ensenyant i entrenant diàriament. En l'actualitat viuen i queden molt pocs estudiants, graduats personalment pel Gran Mestre Hwang.
El Gran Mestre Hwang, a pesar de permanéixer independent de tota associació o federació, recolza a la World Hapkido Association, havent participat en seminaris i diversos events que s'han portat a terme en els EE. UU., Noruega, Brasil i Lanzarote.[2]
El Gran Mestre Bong Soo Han
Bong soo Han o Han Bong Soo (agost 25, 1933 – giner 8, 2007), és conegut com el pare de el hapkido en els EE. UU. Va ser instructor d'arts marcials, escritor i el fundador de la Federació Internacional de HapKiDo (International Hapkido Federation), Han va nàixer en Incheon, Corea del Sur. Va començar a estudiar hapkido baix les ensenyances del Gran Mestre Choi en la seua adolescència. Durant l'ocupació de Corea pels japonesos (1910-1945) es requeria que tots els chiquets en edat escolar llegiren, escrigueren i parlaren en japonés; adicionalment se'ls ensenyava les arts marcials del judo, o del kendo. Han va estudiar estes disciplines intensament des de 1943 a 1945.
De 1948 a 1950, Han va estudiar Kempo coreà o kwon bup, que era una mescla dels métodos de boxeig chinenc o Kung-Fu/Chuan Fa. Despuix va estudiar karate estil shudokan, conseguint obtindre el seu cinturó negre primer donen baix el Mestre coreà Byung In Yoon. Les ensenyances del Mestre Yoon i els seus estudiants varen dur al desenroll d'una de les primeres escoles de "kong soo do" sent esta una de les escoles (junt en les escoles chang moo kwan, jido kwan i atres poques) que varen ajudar a formar l'estil que hui es coneix com el Taekwondo estil WTF.
Despuix de vore una demostració feta pel Gran Mestre Choi Yong Sul, Han va començar el seu entrenament en hapkido. No obstant, en els anys 50, Han es trobava en atres instructors d'arts marcials per a entrenar i intercanviar idees, inclús viajava a la ciutat de Hwa Chun, en la província de Kang Won, a on va entrenar l'art clàssic coreà de el Taekkyon, baix el Gran Mestre Bok Yong Lee.
Ya que Han era natiu de Seül, i un dels estudiants més antics del Gran Mestre Choi, li va assistir en promoure la primera escola de hapkido en la capital del país. Més vesprada en 1959, Han va obrir el seu propi dochang, en Samgangji, Seül. Han es va convertir un dels professors més importants en la recentment creada Associació Coreana de Hapkido (Korea Hapkido Association), i ensenye a moltes persones de gran importància en l'eixèrcit coreà, i la guàrdia presidencial. Eventualment va ser elegit per a ensenyar arts marcials a militars dels EE. UU. en la base de militar de la força aérea en la ciutat de Gosen, ensenyant allí per 6 anys.
En 1967, durant els anys finals de la Guerra de Vietnam (1955-1975), va ensenyar defensa personal coreana (Hoo Sense Sool en coreà) a centenars de militars coreà s i va ser part de l'equip de demostració de l'Associació Coreana de Hapkido (Korea Hapkido Association).
Al final de 1967, Han va emigrar als EE. UU. primer es va hostajar en casa d'un amic, ensenyant hapkido en l'escola Choi's Hapkido School, en Califòrnia. I despuix va obrir la seua pròpia escola en la ciutat de Los Àngeles en 1968. Els seus primers anys varen ser molt durs, durant el dia treballava com a operari en una fàbrica i en les nits ensenyava.
El 4 de juliol de 1969, el Gran Mestre Bong Soo Han es trobava donant una demostració de hapkido en un parc en Pacific Palisades, Califòrnia. En l'audiència estava l'actor Tom Laughlin; qui es va acostar al Gran Mestre per a convéncer-ho de fer part del seu proyecte cinematogràfic; la película "Billy Jack". Per les escenes d'esta película el Gran Mestre Han va guanyar fama mundial en donar a conéixer el hapkido.
El Gran Mestre Han va continuar fent i dirigint coreografies en el cine d'acció durant els anys 70 i 80. El Gran Mestre Han ha segut portada en vàries oportunitats de revistes i artículs de prensa. És part del saló de la fama des de 1978. Ha publicat numerosos artículs, i és l'autor del llibre Hapkido, The Korean Art of Self-Defense (Hapkido, L'Art Coreà de la Defensa Personal), que va ser publicat per l'editorial Ohara Publications en 1974 i que ya esta en la seua vigèsima tercera (23) reimpressió. Aixina mateix alguns mesos abans de fallir va completar una série de 10 DVD sobre hapkido.
El Gran Mestre Kwang Sik Myung
Myung Kwang-Sik Va nàixer en Corea del Nort, pero va viure en Seül durant la seua infància. Allí durant els anys de l'ocupació japonesa, en 1948 als 7 anys va començar el seu entrenament en arts marcials baix el seu tio qui li ensenye les bases de l'art del sabre japonés o Kendo; ya en l'escola secundària va començar la pràctica del judo. No obstant degut a que per eixa época era dèbil i en baixa estatura, es va sentir aventajat en judo i ho complemente en el tangsudo, tres voltes per semana. Als 15 se li va concedir el cinturó negre en tangsudo. Aixina mateix també va iniciar els seus estudis en acupuntura i caligrafia oriental. També estudi yoga, del com va afirmar que: "encara que no és un art marcial, és bo per als artistes marcials", i va fer una miqueta de boxeig occidental.
El Gran Mestre Myung va començar els seus entrenaments de hapkido en Ji Han Jae en Seül en 1957, a on va practicar en atres coneguts mestres i instructors com: Hwang Duk-Kyu, qui despuix va ser president de la Korea Hapkido Association, Lee Tae-Joon, Kang Jong-Soo, Kim Yong-Jin i Kim Yong-Whan. Molt més alvance, va rebre lliçons del Gran Mestre Choi Yong-Sul. Es va graduar de l'Universitat Sung Kyon Kwon en Comerç.
En 1967, la Korean Hapkido Association va enviar 14 dels seus membres de l'equip de demostració, incloent al Gran Mestre Myung a Vietnam per a demostrar i ensenyar l'art a les tropes vietnamites i a les dels EE. UU.
En 1968, el Gran Mestre Myung va publicar el llibre Hapkido de 254 pàgines en llenguage coreà, a #el seu 27 anys.cita requerida En 1976 es va publicar en anglés KOREAN Hapkido - ANCIENT OF MASTERS.[3] Com a reconeiximent va ser nomenat director de la sucursal nort en Seül de la Korea Hapkido Association.
Myung va obrir una escola en el districte Sansunkyo cridant-la "The Korea Hapkido Yon Mu Kwan Association". Myung emigrara als EE. UU., en 1973, a la ciutat de Cincinnati, Ohio. En decembre d'eixe any, es va mudar a la ciutat de Detroit, a on va obrir la seua primera escola pròpia i va formar la World Hapkido Association. En 1976, va publicar el llibre en anglés de 300 pàgines cridat "Hapkido – Art of Masters".
En 1985 el nom de la World HapkidoAssociation, va canviar al de la World Hapkido Federation. Per a esta época Myung va buscar complementar #el seu hapkido en un programa paralel en taekwondo i va introduir les formes per a ser afegides al programa d'estudis existent. En 1986, Myung Kwang Sik va rebre el 9º Donen (número de certificat # 85-001).
En 1997, el Gran Mestre Myung disseny l'uniforme de la seua associació, basant-se en les vestidures d'una antiga dinastia coreana.
En la década dels anys 2000, el Gran Mestre Myung va sofrir un accident automovilístic, que ho va deixar confinat a una cadira de rodes; pero contra tots els pronòstics es va rehabilitar en el 2006. Aixina mateix, va decidir deixar en mans del seu fill, Mestre Rosega Jai Myung, la direcció de la World Hapkido Federation.
El Gran Mestre Kwang Sik Myung, va fallir el 19 de juliol del 2009.
El nom hapkido
Els ideogramas que representen la paraula hapkido són iguals als de l'art marcial tradicional japonés del aikido, diferenciant-se solament en la pronunciació. Esta similitut en els ideogramas és, per un costat, frut de l'orige en comú que estes dos arts marcials tenen en el daitō-ryū aiki-jūjutsu respecte als ideogramas "hapki" i "aiki", i, per l'atre costat, és frut de la casualitat respecte a l'inclusió del ideograma "do" en el nom de les dos arts marcials, ya que, encara que abdós arts marcials posseïxen bases tècniques i tàctiques comunes, estes no es varen relacionar fins a anys en acabant de que foren fundades.
Quan parlem de "hap" ho fem referint-nos a l'unió o unir-se a alguna cosa, quan parlem de "ki" ho fem referint-nos a l'energia que fa que tot existixca i es moga, i quan parlem de "do" ho fem referint-nos al camí que busca retornar a el tao filosòfic, a la comunió en l'absolut. Per lo tant, "hapkido" també pot significar 'el camí per a unir-se a l'energia per a alcançar l'harmonia en els qui nos rodegen, en la naturalea i en nosatres mateixos'.
El Gran Mestre Ji Han Jae, reclama haver segut el primer en introduir el nom "hapkido" en Seül en 1957. No obstant, açò és fortament discutit pel primer alumne de Choi, el Gran Mestre Suh Bok Sup, el qual reclama que ell i el Gran Mestre Choi utilisaven ya les paraules "hapkido" quan este va obrir el seu primer dochang, en 1951. El major estudiós de les arts marcials coreanes, Dr. Kim He-Young, despuix d'anys d'investigació nos diu a modo de metàfora lo següent:
D'esta última metàfora es pot concloure que Ji Han Jae va ser el motor expansiu i gran difusor de el hapkido en Corea i, tal volta, poguera ser cert que fora ell qui primer ho denominara com a tal i per açò, ser el seu fundador, més si es pren en conte que Ji Han Jae adicionó noves tècniques a este art marcial modern. No obstant, més allà de quí va ser el primer en amprar el nom de hapkido, lo que bota a la vista és que tant el Gran Mestre Choi Yong Sul com el mestre Ji Han Jae han segut els dos personages claus en el desenroll de el hapkido. El primer per assentar les bases tècniques inicials d'este art marcial i el segon per difondre-les i enriquir-les en atres noves tècniques (armes tradicionals, tècniques d'emissió i captació de l'energia o ki, meditació, i patades innovadores).
Vore també
- Arts marcials
- Defensa personal
- Kobudo
- Daitō-ryū
- Taekkyon
- Jujutsu
- Tangsudo
- Haidong Gumdo
- Hankumdo
- Kung fu
- Judo
- Karate
- Taekwondo
Referències
- ↑ 1,0 1,1 , Alas Editorial.
- ↑ www.sangmoohapkido.org. «Grandes Maestros Lee Dong Keun y Hwang In Shik junto a varios alumnos y después de un seminario en Lanzarote, año 2002.». Consultat el 30 de mayo de 2014.
- ↑ «Referencia del libro». Archivat des d'el original, el 20 de agosto de 2012. Consultat el 13 de junio de 2012.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Hapkido de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.