Taekkyon
El taekkyon (택견) és un art marcial clàssic de la península de Coreja. Esta disciplina inclou numeroses tècniques de peus aixina com moviments decorreguts dels braços i colps de mans oberta. A diferència d'atres arts marcials, s'utilisen molt poc els colps de puny i es fa més émfasis en tot tipo de patades, agarres i agranada que busquen fer perdre l'equilibri a l'oponent per a derribar-li. Per la seua integració de acrobàcia, tècniques de combat, música, i el seu orige en les classes populars el taekkyon és similar a la pràctica de la capoeira desenrollada en Brasil.
Encara que els moviments del taekkyon poden semblar-se a algunes tècniques del taekwondo coreà o del kung-fu provinent de China, hi ha una gran diferència en les seues tècniques, tàctica i principis. Mentres vàries de les tècniques de patades del taekwondo són rígides, semicirculares o rectes i sòbries, en ser estandardisades dins dels models similars al karate japonés (art marcial tradicional d'a on també provenen les tècniques de colps de mà i puny, uniforme, bloquejos, formes o poomse i el sistema de graus per cinturons del taekwondo). No obstant les patades del taekkyon són més circulares, contínues i decorregudes. Aixina mateix, mentres que les tècniques de pateo del kung-fu són llargues i estirades (segons l'estil) les tècniques del taekkyon són percutantes, contínues, llaugeres pero potents. Ademés, en lloc d'utilisar la mà oberta o els dits per a colpejar de forma semblant a les garres o caps dels animals com ocorre en el kung-fu/wu-shu (que utilisa moltes variants), en el taekkyon s'utilisa fonamentalment la base de la palma de la mà, i el puny sol en algunes ocasions, també es fomenta l'us assidu de l'esquiva en lloc dels bloquejos.
Els moviments llaugers i gráciles del taekkyon tenen un aspecte similar al d'una dansa, pero despuix d'ells s'amaga una enorme explosividad, que pot causar un gran dany (o inclús la mort) a un oponent. Segons el mestre Jung Kyun Hwa: «El taekkyon és gentil en la seua apariència pero forta en esperit».
El taekkyon igualment ha segut codificat en el XX per a la seua ensenyança en 16 formes, figures, o poomse (en coreà), (kata en japonés), les quals resumixen la seua base tècnica (colps, patades, bloquejos) i tàctica (desplaçaments).
Actualment, el taekkyon s'ha tornat molt popular entre les dònes, ya que requerix una major sensibilitat corporal i estètica, ademés de tindre un menor grau de contacte comparat en atres arts marcials o deports de combat.
El taekkyon va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco a petició de la República de Corea en 2011.[1]
Història del taekkyon
[editar | editar còdic]
Els primers registres històrics del taekkyon es remonten a les antigues tombes de Muyongchong i Samsilchong de la dinastia Goguryeo. Es creu que les pintures que hi ha en les parets de dites tombes retraten escenes de taekkyon, en les que es mostren figures humanes en posició de combat en els braços estirats cap a davant.
S'han trobat evidències que es remonten a l'era Koguryo, quan les tècniques d'arts marcials eren molt alvançades. En eixa época, un gran número de militars practicaven taekkyon. En l'era Joseon, les competicions de taekkyon eren molt populars, especialment entre el poble pla.
La pràctica del taekkyon (ssubak en el seu orige) mai figura com una tècnica estesa en la península coreana, pero era practicada freqüentment en les afores d'Hanyang, la capital de la dinastia Joseon. En l'auge de la seua popularitat, inclús el rei practicava este art marcial[2] i les competicions de taekkyon eren freqüents. Pese a això, el següent rei va prohibir estes competicions, degut principalment per les apostes que tenien lloc al voltant de les mateixes —inclús s'aplegaven a apostar esposes i cases—, restringint el taekkyon al seu us purament Militar. En les albors de la dinastia Joseon l'art original ssubak es va dividir en dos; yusul (tècniques de lluita) i el taekkyon (tècniques de colpege).[3]
El taekkyon va sofrir un dur colp en l'expansió del neoconfucianismo en Corea, la qual cosa va prohibir la pràctica de les arts marcials, en pro de la lliteratura, la filosofia, la música i les arts. I anys més vesprada en l'ocupació japonesa de Corea (1910-1945), periodo en el que l'art va deixar de ser practicat fins a tal punt que va ser considerat virtualment extint; pero pese a tot, en les décades posteriors al fi del periodo colonial japonés, i de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), el taekkyon va poder resorgir. L'últim practicant de taekkyon de la «vella escola», va anar el mestre Song Duk-ki (1893-1987), qui va preservar la pràctica de l'art a lo llarc de l'ocupació japonesa (1910-1945) i subsecuentemente va plantar les llavors per a este resorgiment en companyia dels seus alumnes el mestre Shin Han-seung (1928-1987), i el mestre Jung Kyun-hwa, qui actualment lidera el taekkyon a nivell mundial.
El taekkyon va ser declarat ben nacional intangible d'interés cultural n.º 76" l'1 de juny de 1983. Per la UNESCO (Organisació Educativa, Científica i Cultural de les Nacions Unides). És l'únic art marcial coreà que posseïx tal catalogació, degut a que atres arts marcials coreanes més recents com el taekwondo, el tangsudo i el hapkido, tenen una marcada influència japonesa; mentres que el taekkyon inclusivament es practica en conjunció en la música i en la vestimenta tradicional coreana.
Actualment la majoria dels mestres de taekkyon han mort o s'han retirat, i queden molt pocs que continuen la tradició. En 1983, el Govern coreà va designar i va reconéixer a este art marcial com a propietat nacional important i intangible per a fomentar la seua conservació i promoció.
Tècniques i principis del taekkyon
[editar | editar còdic]El taekkyon com la gran majoria de les arts marcials tradicionals, es basa més en les tècniques de defensa que en les tècniques d'atac. Els moviments són decorreguts i espontàneus, i les mans, peus i el cos es mouen constantment. Una de les seues característiques més destacables és que la fluïdea dels seus moviments provoca un ritme similar al d'una dansa, lo que ho convertix en un art marcial molt artístic. Segons el mestre Jung Kyun-hwa: «Els moviments de tant mans com a peus són extremadament importants, abdós deuen estar en moviment constant; la potència i la força solament es mostren quan hi ha equilibri i flexibilitat en els moviments dels peus i de les mans».
Les posicions bàsiques en el taekkyon són wonpun (de peu en els peus separats l'esgambi dels muscles) i la seua posada en moviment, fixant un ritme o pumbalgi (un peu alvançant un pas, mantenint l'esgambi dels muscles). En els peus paralels en la posició (wonpun) s'alvança un peu i es transferix el pes corporal sobre eixa cama realisant el desplaçament o pumbalgi. En segon lloc, es transferix el pes a la cama atrassada i es retrocedix el pas tornant a la posició inicial. Açò es repetix cap a davant i cap a darrere, cap a un costat i cap a un atre, generant un patró triangular. Despuix es deprenen les tècniques de peu o atepgeori, i les tècniques de mà (colps, chequeos, bloquejos, atrapes i subjecció) o dwietgeori, les quals s'inicien en el moviment hwalgaljit, estes s'assemblen als moviments de les ales dels pardals.
Posteriorment es realisa el bonttaebuigi, a on el practicant explora i mostra diferents aplicacions possibles dels moviments de mans i peus. Per a finalisar l'estudi tècnic-tàctic en les aplicacions militars o geulleungeori.
Entre les tècniques de peu es poden destacar:
- Patada frontal en el empeine
- Gir del cos i patada en la vora externa del peu, o en el taló
- Patada de fòra cap a dins i dins cap a fòra en les vores intern i extern del peu
- Patades en bot
- Gire del cos i patada recolzant les dos mans en el sol
- Colpejar la cara de l'oponent en la planta del peu, o el antepié,
Algunes de les tècniques de mà són:
- Espenta o tirada al tronc o coll de l'oponent o a les seues cames des de de peu o des del sol
- Colpejar a l'oponent en la palma de la mà en el tronc o coll
- Colpejar a l'oponent en el puny, en les costelles, pancha o aixella, o en les cuixes.
- Tirar a l'oponent de la cama al sol, despuix d'atrapar-li una patada.
- Colpejar el coll o rostre de l'oponent en la base de la palma de la mà, o la vora
- Clavar els dits en els ulls de l'oponent.
- Agranar a l'oponent per mig d'una traveta, o per agranada, o enredrant les seues cames, cos o coll.
- Llançar a l'oponent agarrant-li pels muscles, braços, o caderes en combinació en una agranada de peus.
També existixen atres tècniques com el hwalgejotgi, que consistix en moure els braços per a confondre a l'oponent i desviar la seua atenció dels atacs en les cames.
Regles de competició
[editar | editar còdic]Les regles de competició de taekkyon varen ser establides en esmenes en 1991, 1997 i 1998.
Despuix de saludar respectuosament a l'oponent en el centre de l'àrea, abdós competidors deuen mantindre una de les seues cames alvançada dins de la distància d'atac de l'oponent.
Un competidor guanya el combat si:
- Una part del cos de l'oponent (per damunt del genoll) toca el sol despuix d'un atac vàlit
- Dona una patada a l'oponent en la cara
- Si despuix d'una patada (estant abdós cames en l'aire i per damunt del genoll) l'oponent pert l'equilibri o retrocedix més de dos passos.
Alguns atres aspectes del reglament de competició són:
- Àrea de combat: Deu medir 8 x 8 metros. El centre deu estar senyalat per un círcul de 2'5 metros de diàmetro.
- Arbitrage: 1 àrbit central, 2 juges en els cantons, 1 jurat, 1 cronometrador.
- Uniforme de competició: Els competidors deuen dur pantalons blancs d'estiu i calcetins acolchados de cotó. Un dels competidors deu dur la part superior del trage de color blau mentres que l'atre deu dur-la blanca.
- Nivells de competició: Existixen diferents nivells de competició. Individual, per equips, adult, estudiant i chiquets (menys de 10 anys). Els competidors estan separats per sexe i a voltes es fa divisió per pes.
- Duració del combat: En les competicions individuals, es realisen 3 rondes de 3 minuts cada una, en un minut de descans entre rondes. Per a les competicions d'equip, és una ronda de 3 minuts. No hi ha llímit de temps en algunes competicions com Cheonha Myongin (competició mundial).
- Sistemes de competició: Sistema de lliga o torneig, sistema combinat de lliga i torneig o sistema "round robin" (sistema en el que tots els participants s'enfronten entre sí, sense ser eliminats en perdre un combat).
Graus
[editar | editar còdic]Originalment, en el taekkyon no existien rancs ni graduacions. El sistema actual de graus, que va de PUM (principiante) a DAN (nivell expert), va ser introduït per primera volta en els anys 70 pres del model usat en el Taekwondo per a intentar sistematisar, conservar i popularisar el taekkyon. Hi ha en total 18 graus, que ordenats des de practicant a expert són:
- Principiante
- 8ºPum 1ºPum - (Sent 8ºPum el més inexperto i 1ºPum el més expert)
- 1ºDonen 9ºDonen - (Sent 1ºDonen el més inexperto i 9ºDonen el més expert)
Generalment, per a alcançar el 9ºDonen es necessiten 40 anys. Eixe temps pot ser més curt per als practicants que han contribuït a la popularisació o desenroll del taekkyon guanyant competicions, publicant un llibre o tesis sobre taekkyon, rebent premis o obrint una escola.
Arts marcials derivades
[editar | editar còdic]Les arts marcials modernes que més s'han beneficiat de la metodologia i d'algunes de les tècniques de pateo continu, atrapes en els peus, patades en l'aire a més d'un oponent, i agranada. Basades en els moviments del taekkyon; han segut les disciplines coreanes modernes de: el Taekwondo, el Tangsudo/ Tang Soo Do, i el Hapkido, els qui ya havien segut influenciades en anterioritat per les arts marcials japoneses del karate-Do, el Judo, i el Daitō-ryū aiki jiu-jitsu. Despuix de l'Ocupació japonesa de Corea (1910 - 1945).
Galeria
[editar | editar còdic]-
Nal-Chi-Gi-
-
Combat de Taekkyeon promocionat per Hi! Seoul Festival el 28 d'abril de 2007.
-
Up-Eo-Chi-Gi.
-
Practicants de Taekkyeon.
Vore també
[editar | editar còdic]- Coreja país d'orige del taekkyon, del Taekwondo, del tangsudo, del Hapkido, del Sipalki, del Hankumdo, i del Hwa rang do, entre atres arts marcials clàssiques, tradicionals i modernes.
- Sipalki art marcial clàssic coreà molt tradicional basat en les tècniques militars en i sense armes de l'antiga Coreja.
- Ssireum lluita tradicional coreana de desenroll simultàneu al del taekkyon.
- Taekwondo deport nacional de Corea, influenciat pel taekkyon en les seues tècniques de pateo i desplaçaments, i pel karate-do japonés en el seu uniforme, tècniques de mà oberta i puny, i sistema de graus.
- Tangsudo o Tang Soo Do, variant tradicional del Taekwondo, més propenca al karate-do japonés en incloure l'entrene en armes tradicionals o kobudo, pero sense emfatisar la part deportiva.
- hapkido art marcial modern basat en la defensa personal militar, fonamentat en vàries arts marcials japoneses, chinenques i coreanes.
- Haidong Gumdo art marcial coreà tradicional del maneig de l'espasa coreana. Inclou la pràctica en espasa de fusta (mokgum), l'espasa sense tall (kagum), i l'espasa en tall (jingum). Busca promoure i reconstruir les tècniques usades en el camp de batalla, en lloc de les usades en el combat deportiu o 1 vs. 1., també té vàries modalitats de competició com: combat en espases de bromera coreografiado i lliure (sense i en proteccions), dansa en espasa, cort de diferents materials (paper, vés-les, bambú, objectes en l'aire), i formes tradicionals.
- Hankumdo o "kumdo" art marcial coreà modern dedicat al maneig de l'espasa coreana (basat en el Kendo japonés), en base en l'alfabet coreà o Hangul.
- Capoeira expressió cultural afro-brasilera que té diverses facetes com a dansa, música i art marcial, de manera semblant al taekkyon.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El Taekkyeon, art marcial tradicional coreà» (en és). Unesco. Consultat el 27 de febrer de 2017.
- ↑ 동사강목(Dongsa-gangmok, sigle XVIII), "왕이 직접 수박희를 하였다, El propi rei organisa un torneig de Ssubak
- ↑ Robert W. Young Història i desenroll del Tae Kyeon - Bolletí d'Arts Marcials Asiàtiques 2:2 (1993)
- [1] Pàgina de l'Unesco referent al patrimoni nacional intangible de Corea, en informació, fotografies i video.
- [2] Video sobre l'història, mestres i tècniques del taekkyon.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Taekkyon.
- Tour2korea guia turística oficial de Corea (en anglés)
- Associació tradicional de taekkyon
- Associació coreana de taekkyon
- Organisació alemana de taekkyon (també disponible en anglés), enllaça en totes les associacions de taekkyon
- The Martial Arts Resource
- taekkyon Korea
- taekkyon overview
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taekkyon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.