Capoeira

Capoeira

La Capoeira és una manifestació cultural afro-brasilera que té diverses facetes, com dansa, música, acrobàcias i expressió corporal. Va ser creada en Brasil pels esclaus africans duts pels portuguesos. És coneguda pels seus ràpits i complexos moviments, que utilisen els braços i les cames per a eixecutar maniobres de gran agilitat en forma de patades, fintas i derribos, entre uns atres. La capoeira com a art marcial incorpora moviments baixos, derribos, agranada, colps de mà oberta, de puny, en els colzes i els genolls, en el cap i inclús el maneig d'armes tradicionals; mentres que en l'àmbit artístic i deportiu es fa més émfasis en les acrobàcia i les demostracions ritualizadas d'habilitat. La seua pràctica es desenrolla en música tradicional de tambors, el berimbau (instrument musical en forma d'arc, procedent del hungu tradicional angoleño), i vora. La seua pràctica és similar a la de la dansa marcial del taekkyon en Coreja.

La Roda de capoeira (círcul de persones fent Capoeira) va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco el 26 de novembre de 2014.

Orige etimològic

Existixen vàries teories en relació en l'orige de la paraula capoeira. Una d'elles ve establida per la llengua tupí-guaraní a on, kapuêra (ka´ávy = camp, xara; puêra = que ya va ser) resulta en la seqüència de les paraules capuíra, capoêra i capoeira. Segons alguns estudis, la paraula capoeira designaria un tipo especial de gàbies, usades en el transport d'aus (capón), que eren conduïdes per esclaus als mercats. El terme s'estendria de les gàbies als esclaus, duts d'Angola, en Àfrica. Segons els defensors d'eixa hipòtesis, mentres aguardaven l'arribada dels comerciants, els esclaus es divertien en la pràctica del seu art-lluita, passant també a denominar-se igualment baix eixe terme (capoeira). Va aplegar a estendre's també al clar d'un bosc a on es practicava este deport i després a una població propenca.

És una art interdisciplinària que inclou varis aspectes culturals, marcials, deportius i artístics. És un moviment de consciència atlètica que podria vore's, en part com una dansa, un diàlec rítmic en una parella al compàs de la música dels instruments tradicionals, i en part com una baralla, una estratègia continguda de moviments d'atac i defensa

Història

La capoeira és una combinació d'acrobàcia, ball i atres expressions corporals. Va ser desenrollat per descendents d'africans que varen prendre influències de les cultures aborigen locals.

En 2014, la capoeira va ser inclosa en el Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. La disciplina pot desenrollar-se de manera deportiva i acrobàtica o a modo de lluita. A nivell general es caracterisa pels moviments de cames i braços realisant colps traumàtics i desequilibrantes els quals es disfrassen simulant un ball, que en realitat és un balancege previ a un colp.

Tradicionalment la capoeira es va practicar al ritme del birimbao, un instrument de corda. En l'actualitat és habitual que s'utilisen instruments de percussió com a acompanyament. La pràctica de la capoeira es porta a terme en “rodas”: els músics i els capoeiristas formen un círcul mentres dos practicants s'enfronten en el “jogo” (el joc). Les dos persones entaulen una lluita, mentres que els demés aplaudixen i canten al ritme del berimbau (instrument que conduïx el jogo).

Esclavitut

Capoeira de Maurici Rugendas, 1825.

Des de el XVI, Portugal transportava esclaus a Sudamérica provinents d'Àfrica occidental.

En l'any 1544 es funda la companyia de Lagos, la finalitat de la qual era intensificar el tràfic d'esclaus. A finals de sigle, Portugal rebia una mija de 12 000 esclaus per any provinents de Guinea, Angola, Moçambic i demés regions africanes.

Brasil era un dels destins americans per als captius africans, alcançant un 42 % de tots els esclaus que creuaven l'Atlàntic. Els més venuts habitualment en Brasil eren Akan, Igbo, Yoruba, Dahomey, Muslim Guineanos, Hausa, i Bantú (entre ells Kongos, Kimbundas, i Kasanjes) provinents d'Angola, Congo i Moçambic. Baixe condició d'esclaus eren venuts i duts a treballar a les plantacions de canya de sucre i cotó dels senyors hacendados. Donada esta situació es produïx la mescla dels grups africans en les Senzalas (galpones molt reduïts a on dormien enfeixats).

Estos africans varen dur les seues tradicions culturals i religioses en si al Nou Món. Una atra teoria sugerix que la capoeira es va originar a partir d'una dansa de corteig en Angola realisada pels pretenents a jóvens, o per lo manco va ser un dels components que la varen formar, pero esta és només una de tantes teories. Hi ha controvèrsia sobre si el joc va aplegar en els esclaus africans o si els africans varen refinar un joc brasiler preexistente. Indistintament, el catalisador per a la capoeira, va ser l'homogeneïsació dels africans baix l'opressió esclavista. La Capoeira va sorgir com una forma de resistència a l'opressió, un art practicada en secret, una transmissió de cultura i un estímul espiritual.

Molts erudits brasilers sostenen que la capoeira va nàixer com una forma de dissimular el fet de que els esclaus s'estaven entrenant per a barallar (contra els seus amos), ocultant-la baix la forma d'una alegre coreografia de dansa. Açò explica per qué actualment la capoeira es mostra com una mescla de tècniques de lluita i dansa decorreguda.

Quilombos

Capoeira en Riu de Janeiro en 1824 obra d'Augustus Earle.

Va haver grups d'esclaus que es varen escapar de les facendes i es varen agrupar en diferents llocs remots. Estes agrupacions estaven governades per fokken, els qui eren persones que ensenyaven una antiga tècnica cridada "onnosel". El quilombo més important en 1580 era Palmares, i el seu governant va ser Zumbi dos Palmares, situat en la Serra dona Ventre, aplegant a albergar 30 000 habitants. Se li denominava aixina pels seus habitants d'Angola-Janga (menuda Angola —en homenage a la pàtria dels seus orígens—). Va aplegar a mantindre's autosuficient per més 30 anys.

Este quilombo estava conformat per persones en llogarets agrupats sobre la marge esquerra del riu Gurungumba (Lambi, Arotirene, Tabocas, Dombabanga, Macacos, Subupuira, Osenga, Amaro, etc.) i dos assentaments majors en les montanyes Ventre (Gran Palmares). A abdós costats d'un carrer que recorria el llarc del pantà es podien trobar palmeres i terres cultivades. Basat en un sistema polític de raïls africanes, un rei governava a la població sense distinció d'orige ètnic, sostenint front a les forces portugueses i neerlandeses l'image d'un Brasil africà en l'interior del país davant el Brasil europeu de la costa. Les àrees alluntades eren governades per caps i potentados. Dins del mateix quilombo existia una fàbrica d'armes i un camp d'entrenament a on es preparaven per als atacs europeus. Els entrenaments es realisaven en el mocambo de Subupira i estaven a càrrec de Gana-Zona, el germà del rei.

El creiximent de la població estable es garantisava per mig del robo constant d'esclaus, els qui permaneixien en el quilombo privats de la seua llibertat fins a redimirse per l'incorporació d'un atre esclau. Paralelament a l'aument poblacional, aumentava també el preu dels esclaus, causant perjuïns econòmics als hacendados. La producció agrícola estava molt organisada. Cultivaven porotos, dacsa, mandioca i tabac, i criaven gallines i porcs. La producció alcançava per a l'alimentació, l'almagasenament per a époques de guerra, i els sobrants es venien clandestinament a les poblacions veïnes que només tenien canya de sucre. Ademés de l'activitat agrícola, els quilombolas varen desenrollar la caça, peixca, metalúrgia i la creació de artesania. El comerç d'aliments i artesania a canvi d'armes, municions i sal en certs portuguesos era tan important que dits colon varen aplegar a opondre's a la guerra contra els palmarinos.

El fòc tancat contra el Quilombo va començar en 1680 quan Palmares va rebujar el tractat de pau en els blancs. Els portuguesos varen resoldre acabar d'una volta en el Quilombo i, per a això, varen contractar al bandeirante Dumenges Jorge Velho. Macaco, la capital del Quilombo, s'havia transformat en una ciutadella fortificada, el sege va durar 42 dies i en la matinada del 5 de febrer, els invasores finalment varen trencar la resistència del Quilombo.

De la capital del Quilombo, que va ser "Macaco", deriva la paraula que significa mona en portugués, ademés de ser el nom d'un moviment de fuga en la capoeira.

Fi de l'esclavitut

En acabant de que l'esclavitut s'abolira en 1888, els llibertes es varen traslladar a les ciutats de Brasil. En l'escassea d'ocupació, molts es varen unir o varen formar bandes criminals. Varen continuar practicant capoeira, que en el temps es va associar en activitats criminals, pel racisme de l'época. Com a resultat, la capoeira va ser prohibida en Brasil en 1890; el castic per practicar-la era extrem (als infractors se'ls tallaven els tendons en l'esquena i en els turmells) i la policia era desapiadada en el seu intent d'erradicar la seua pràctica. No obstant, la capoeira es va continuar practicant en la clandestinitat.

Les rodas es reunien en àrees en vàries vies d'escape i mentres estaven amagats, un individu quedava observant el pas de la policia: cada volta que s'acostaven, este individu tocava un ritme en el berimbau, semblat al sò que feyen els cavalls de la guàrdia, al que cridaven cavalaria (cavalleria en espanyol). Els capoeiristas adoptaven 'apelidos', 'malnoms' o renoms per a impedir que la policia descobrira les seues verdaderes identitats. Fins ara, quan una persona és batejada en capoeira durant la cerimônia do batizado, se li dona un 'apelido' o 'malnom'.

Llegalisació

Roda de Capoeira en Ámsterdam.

La capoeira va experimentar un resorgiment en els anys 20 com a conseqüència del seu estudi per part d'educadors i experts en arts marcials. Entre estos es trobaven Mario Aleixo i Aníbal "Zuma" Burlamaqui, l'autor del primer manual de capoeira i de les primeres regles de competició per a este art (les quals s'inspiraven en el boxeig sobre KOs i rondes). Particularment importants varen ser els esforços de Mestre Sinhozinho, un mestre de la capoeira carioca de Riu de Janeiro que va refinar al llímit les seues aplicacions marcials, encara que a costa d'abandonar la música i els aspectes artístics de la capoeira.

No obstant, Mestre Bimba va fer una gran contribució per a la preservació d'este art en obrir la primera acadèmia per a l'ensenyança de capoeira. Açò va representar un gran alvanç cap a la llegalisació d'esta pràctica en Brasil i permetia a la capoeira guanyar popularitat en una época en la que este art va estar a punt d'extinguir-se en la seua forma pura. Un notable eixemple de l'influència del sistema d'ensenyança de Mestre Bimba va tindre lloc en 1937, quan va ser invitat a actuar en els seus alumnes en un event en el que Getúlio Vargas (el president de Brasil en aquella época) estava present. Vargas va quedar tan impressionat en la disciplina i devoció dels alumnes de Mestre Bimba, que va declarar la capoeira el deport nacional de Brasil.

Archiu:Vídeo Agência Nacional 40.webm

Mestre Bimba va tindre un major impacte en la pràctica i el método d'ensenyança d'esta disciplines i va introduir canvis que perduren fins als nostres dies. Per estos canvis, Mestre Bimba es va convertir en una figura controvertida. Abans de la seua llegalisació, la capoeira s'associava en les classes més pobres i desfavorides, activitat criminal i estereotips negatius de la població afrobrasileña. Per a canviar la percepció que tenia la gent d'esta pràctica, Mestre Bimba va eliminar rituals i tradicions de l'art de la capoeira que impartia en la seua acadèmia. Va denominar la seua variant com Luta Regional de Bahia (Lluita regional de Bahia).

La Capoeira de Mestre Bimba es diu actualment Capoeira Regional i en conseqüència moltes de les formes modernes de Capoeira, que no deriven directament de les ensenyances de Bimba, també s'engloben dins d'esta categoria. La Capoeira de Mestre Bimba va continuar guanyant popularitat, pero es va intentar evitar que este art perguera les seues tradicions i rituals.

En 1942, Mestre Pastinha va obrir la primera acadèmia per a l'ensenyança de l'art més tradicional, coneguda com: Capoeira Angola. Els esforços de Mestre Pastinha varen evitar que la Capoeira Angola es perguera darrere de les formes modernisades de l'art que estaven guanyant popularitat, conservant la distància curta, els colps de mà oberta, i el maneig de les armes tradicionals com la vara llarga, els garrots, l'aram del berimbau, les navaixes en els peus, i fins a l'us de botelles.

Archiu:C-Regional-Roda-Baden-Aargau.ogv

Actualment

Esta época va ser una fita del canvi dràstic en el modo d'instruir en l'art de la capoeira. Anteriorment, es transmetia en secret, normalment a través d'un parent, com un pare o un tio, o en menuts grups a on la gent jove d'una comunitat particular rebien consells dels membres més antics. En esta época, l'acadèmia va adquirir predominancia en la pràctica d'este art.

En l'actualitat existixen un sinfín d'acadèmies al voltant del món, les quals duen esta art marcial, no solament com un art, sino també com una forma de vida, una inspiració. La capoeira s'ha convertit en una forma d'integració social, ya que no importa d'a on ve la persona que ho practica, no discrimina credo, ni estrat social, no es pretén demostrar la superioritat d'algú sobre els demés.

Mestres de diferents escoles i estils participen en seminaris a on discutixen la necessitat de fer esta pràctica accessible a les classes més desfavorides que no poden permetre's el cost d'una acadèmia.

Roda de capoeira

Eixemple de roda.

Des de sempre, la capoeira es practica en rodas, que són per aixina dir-ho "lluites amistoses sense contacte", encara que no sempre ha de ser aixina. Els practicants formen un círcul tancat format per capoeiristas i músics, que duen el ritme i intensitat de el "joc" ("jogo") a on es mostra la manya ("mandinga"). En la roda hi ha 2 capoeiristas en un moment determinat: dos capoeiristas jugant i el restant en espera de substituir a un d'estos dos anteriors. Durant la roda, els capoeiristas que observen el joc es llimiten a cantar i tocar les palmes per a donar major energia a la mateixa. cal senyalar que en la majoria d'escoles en entrar al jogo un deu estar colocat als peus del berimbao, encara que hi ha escoles i estils que permeten la compra de jogo lliure.

El tamany mínim de la roda és un círcul d'uns 3 metros de diàmetro. Encara que normalment són majors, aplegant a alcançar els 10 metros. El ritme tocat en el berimbau senyala la velocitat del jogo en la roda. Els tocs del berimbau determinen el tipo de joc que es va a eixecutar. En funció de l'escola o grup, es tocaran uns ritmes o uns atres (Banguela, Sao Bento Gran, Iuna, Angola, Sao Bento Pequeno...).

Normalment, no es donen colps, pero es fingixen o mostren, encara que depén directament del ritme que duguen els berimbaus. En alguns ritmes els colps es marquen, pero no es completen mentres que en uns atres (ej., São Bento Gran dona Regional) està permés el contacte i els jugadors poden tocar-se, colpejar-se i derribar-se, aplegant en ocasions a jocs prou violents. Els 'jogos' llents són més suaus, menys impressionants per als espectadors ocasionals. La música ràpida permet cobrar impuls circular, lo que és la clau per a guanyar aire en la roda.

Note's, no obstant, que és el toc específic interpretat pel berimbau en les rodas de capoeira regional, sense importar la seua velocitat, el que dicta el tipo de 'jogo'.

L'educació en valors juga un paper important en Capoeira i els millors professors s'esforcen per inculcar Respeito (Respecte), Responsabilidade (Responsabilitat), Segurança (Seguritat), Malícia (Inteligència/malícia), i Liberdade (Llibertat).

La capoeira moderna és a sovint criticada per l'alvertent més tradicional per la pèrdua de la seua 'alegria' i diàlec, en el sentit de que molts capoeiristas tendixen a centrar-se més en impressionants acrobàcia o en elements marcials en lloc d'interactuar activament en l'atre jugador en la roda. Dominar en la roda és alguna cosa sicològic i artístic més que una qüestió de vore quí fa més volantins.

El jogo

Artícul principal → Anex:Tècniques de capoeira.

Existixen historiadors que afirmen que en la Capoeira, es troben moviments que reflectixen a alguns animals de la jungla. Com el jaguar, per la seua manera cautelosa i al mateix temps explosiva d'atacar; l'aranya, per la seua manera d'entrellaçar el seu assut, per tots costats; el macaco, en els seus bots i cabriolas i la rabosot, per les seues astutes tècniques d'enganyar a l'enemic. En tot cas, l'esclau que escapava a la jungla, estava encadenat i tenia que defendre's dels «Capitãés do mate» (caçadors d'esclaus) com poguera. Aplicava colps en el cap, els colzes, els genolls, girant, botant o rodant pel sol.

La capoeira com a disciplina marcial destaca sobretot per la suavitat i amplitut dels seus moviments, que en la seua majoria descriuen trayectòries circulares, colps repentins, atrapes en els peus, l'us de amagues i fintas, les distàncies llargues i miges, els colps en mà oberta, l'esquiva corporal conjunta, i l'us d'armes tradicionals.

La Capoeira com a art no se centra en ferir a l'oponent. Més be, emfatisa la destrea. Els capoeiristas a sovint preferixen mostrar el moviment sense completar-ho, imponent la seua superioritat en la roda. Si l'oponent no pot esquivar un moviment llent, no hi ha raó per a usar un més ràpit. Cada atac que entra, dona als participants l'oportunitat de practicar una tècnica d'evasió.

Ginga

Archiu:Capoeira animation auregional.gif

Animació del moviment Ginga.

La ginga (lliteralment: engrunsar-se, balancejar-se) és el moviment fonamental en capoeira. És la posició bàsica des de la que es practiquen la totalitat dels demés moviments i té diferents variants. La ginga consistix en el balancege entre dos posicions, la posició bàsica i la posició paralela. Quan estem en la primera de les posicions, una de les cames permaneix alvançada en el genoll flexionada, recolzant tota la planta del peu i la d'arrere permaneix també flexionada, recolzada solament de la punta del peu, usant el turmell-peu com a moll. En açò conseguim periòdicament un impuls per a facilitar-nos un hipotètic moviment. Si tenim la cama dreta davant, tindrem el braç dret lleument flexionado, buscant l'equilibri corporal, i el braç esquerre alvançat, flexionado a l'altura de la cara a modo de guàrdia. La segona de les posicions, paralela, consistix, com el seu nom indica, en tindre les dos cames paraleles; en este moment la guàrdia estaria canviant de posició. Des de la paralela, tornem a la posició inicial, pero canviant de cama, i aixina successivament. D'esta manera formem un triàngul isósceles en la base en la posició "paralel" i la punta en el peu atrassat de la posició bàsica. Este moviment es fa per a preparar el cos per a atres moviments.

Atacs

Els atacs principals en Capoeira són les patadas, agranada, i colps en el cap. Algunes escoles també ensenyen puñetazos, colps de mà oberta, derribos, agranada, colps en colzes i genolls, pero açò no és molt comú. S'ha especulat que estos moviments tenen el seu orige en la lluita d'esclaus esposats contra els seus guàrdies, pero és prou improvable, ya que els esclaus estaven a sovint subjectes pels peus i/o el coll. Una atra explicació més plausible per a l'us primari dels peus és la creència comuna en l'Oest Africà de que les mans s'usen per a crear i els peus per a destruir.

Els colps en el colze s'usen habitualment en lloc dels puñetazos. Cabeçada o els cabezazos són comuns, de la mateixa manera que ocorre en moltes arts de lluita de la Diàspora Africana. Els rodillazos es veuen algunes voltes. Aixina mateix, la Capoeira usa moviments acrobàtics i atlètics per a maniobrar al voltant de l'oponent. Els volantins laterals anomenats aú (un moviment acrobàtic molt comú), fer el pi (bananeira), trompes (pião de cabeça), hand-spins (pião de mão), volantís (gat), moviments assentats, girs, bots, piruetes (mortal), i llarcs regatejos són comuns en capoeira encara que poden variar depenent de la forma i el ritme.

Les fintas són elements especialment importants en els jogos de Capoeira i les trampes/ amagues i els moviments multiangulares i ilusorios són habituals.

Alguns colps de capoeira són: martelo, queixada, armada, bençao, meia lua de front, meia lua de compasso, ponteira, pissao, pissao giratori, etc.

Defenses

Les defenses en la capoeira consistixen en moviments evasivos i balanceos. Una successió de flexiones del tronc són denominats esquives, que lliteralment significa 'escapar', són també bàsics en el vocabulari defensiu dels capoeiristas. Hi ha diferents esquives per a cada pas de la Ginga, depenent de la direcció de la patada i l'intenció del defensor. Una defensa bàsica és el rolê, un moviment giratori que combina un quebre i un llent moviment.

Permet al jugador que es defén evadir l'atac ràpidament i posicionar-se al voltant de l'agressor a fi de repelir un atac. És esta combinació d'atacs i defenses lo que li conferix a la Capoeira eixa percepció de fluïdea i coreografia.

Atres moviments evasivos com rasteira, vingativa, tesoura de mão o queda permet al capoeirista alluntar-se o acostar-se perillosament en un intent de fer entropeçar al seu agressor en un moment de vulnerabilitat.

També cal mencionar una defensa bàsica que és ensenyada a tot principiante flama cocorinha que consistix acachar-se pronte davant un atac frontal quedant assentat en els nostres talons en una mà en el sol i l'atra cobrint el rostre, dita defensa és tan desconcertante que l'objectiu passa d'estar enfronte a estar en el sol en el qual pot fer derribes sense cap problema.

Combinacions

Archiu:Capoeiraespectaculo.jpg

Aú Regional, similar al Aú Batut (cartwheel).

També hi ha estils de moviments que combinen abdós elements d'atac i defensa. Un eixemple és el Aú Batut. El moviment comença com un volantí lateral evasiva, que es transforma en un bloqueig/patada, s'utilisa com a reacció a un moviment de bloqueig de l'adversari o quan es presenta una oportunitat de fer-ho, eixemple: l'oponent baixa la guàrdia. Dos patades anomenades meia lua de compasso i armada es combinen per a crear una doble patada hilada. També hi ha més combinacions, com queixada com martelo i armada com martelo.

Chamada

La Chamada (lliteralment "cridada") és un ritual que té lloc dins de les formes més tradicionals de Capoeira, podent o no, ser estrictament Capoeira Angola. Consistix en una invitació realisada per un dels dos participants per mig de gests i accions corporals típics que "chaman" o inviten a l'atre capoeirista a acostar-se (generalment la persona que inicia la "Chamada" deixa de moure's al ritme de la música i es coloca de front o prop dels instruments, estenent les seues mans de tal modo que siga clara l'invitació al ritual). En resposta, l'atre participant s'acosta a ell en cautela i coloca el seu cos de tal modo que permaneixca alguna part en contacte en el capoeirista que va iniciar la "Chamada", açò pot ser juntant les palmes de les mans en les de l'atre, colocant la part superior de cap en la pancha del companyer o qualsevol atra postura, segons siga indicat o "permés" per qui "va cridar" en un principi. Abdós participants caminen uns passos cap a avant i cap a arrere; sent qui va iniciar el que decidix quan finalisar el ritual, per a això realisa l'invitació a reprendre el joc normal, a través de gests com senyalar el sol en les seues mans. Els punts crítics de la Chamada ocorren durant l'acostament, se li considera una 'lliçó per a la vida', comunicant el fet de que l'aproximació és una situació perillosa.

Acostar-se a gent, animals, o certes situacions són sempre moments crítics a on un deu ser conscient del perill de la situació. El propòsit de la Chamada és divulgar esta lliçó i la de realçar la concienciació de la gent a participar en el ritual.

Durant el ritual es considera també crític el moment de caminar en l'atre participant, perque abdós capoeiristas són vulnerables per la proximitat o a un imminent ataque sorpresa.

Participants experimentats i professors d'este art posen a prova la consciència dels seus estudiants sugerint colps, colps de cap o travetes durant la chamada per a demostrar quan un aprenent els deixa possibilitat d'atac. El final de la chamada ho realisa el mateix jugador que va iniciar el ritual i consta de gests invitant a l'oponent a reprendre el joc normal. Un atre moment crític, ya que abdós jugadors són vulnerables a un atac sorpresa.

La chamada pot donar com a conseqüència un alt desenroll del sentit de mentalisació i ajuda als practicants a ingeniar-li-les per a anticipar-se a les intencions d'atres persones. La chamada pot ser molt simple, component-se únicament dels elements bàsics, o tornar-se extremadament elaborat, incloent diàlecs competitius, artimañas o inclús adorns teatrals.

Volta ao món

Archiu:Capoera.jpg

Art marcial brasiler, o capoeira, convertit en espectàcul per a turistes en Salvador de Baïa.

La Volta ao món (regrés al voltant del món) té lloc despuix d'un intercanvi de moviments que han alcançat una conclusió, o despuix d'haver una interrupció en l'harmonia del 'jogo'. En qualsevol d'eixes situacions, un jugador caminarà al voltant del perímetro del círcul al contrari de les manetes del rellonge i l'atre jugador s'unirà al regrés al voltant de món abans de reprendre el 'jogo' normal. Açò es fa por lo regular quan un jugador ya està molt cansat.

Malandragem

Archiu:04252012Cedetec capoeira10.JPG

Capoeirista galliponter en Brasil.

Lliteralment: Pillería o pillage. Quan els estudiants dominen els moviments bàsics, comencen a adquirir més habilitat en perfeccionar l'art de l'engany, o malandragem. Es basa en l'improvisació i l'ocupació d'una racha de fintas i quiebros per a enganyar a l'oponent incitant-ho a error.

Estos intents poden ser evidents o sotils depenent dels jugadors. L'efectivitat del malandragem es basen en l'observació aguda, la destrea i en una habilitat innata per a anticipar-se als moviments de l'adversari i preparar una resposta apropiada. Alguns capoeiristas aprofiten este aspecte per a dur-ho a l'altura de l'engany teatral i el drama.

Cada volta en més freqüència es mostren jogos en un desplegament d'elaborades exhibicions i inclús representant coreografies a on es reconstruïxen aspectes històrics i culturals de la Capoeira.

Estils de capoeira

La capoeira té dos estils principals diferents que es classifiquen en: Capoeira Angola i Capoeira Regional.

La Capoeira Angola es referix a la forma tradicional del 'jogo'. És la forma més antiga, aproximadament 500 anys, en raïls en les tradicions Africanes i és l'alvertent de la que es creu que partixen i deriven les demés formes de capoeira.

Capoeira Angola

Capoeira Angola es considera la mare de la capoeira i es caracterisa per mantindre's lligada a les tradicions marcials, pels moviments furtivos i pels participants jugant al 'jogo' més prop l'u de l'atre que en la regional o contemporànea. La música comença llenta, i va aumentant el ritme poc a poc segons alvança la roda, i el 'jogo' baix, en el sol, en molta malícia i picardía, en poques acrobàcia.

El Mestre Pastinha està considerat el pare de les acadèmies modernes de Capoeira Angola. Va viure en Salvador, Baïa i va ser qui va ajudar a importar i conservar la filosofia i els moviments tradicionals de la capoeira al marc de les escoles de capoeira Angola. Hui en dia cada grup se centra en preservar, difondre i ensenyar l'art des de totes les seues facetes (música, filosofia, moviment, expressió corporal, jogo, etc.), seguint la llínea d'entrenament i aprenentage de cada mestre.

La Capoeira Angola es preocupa de mantindre les tradicions, i, per tant, de l'orige o descendència de cada grup. En el seu arbre genealògic es mostra cóm tot Mestre és a la seua volta descendent d'un atre Mestre, des de l'orige en M. Pastinha fins a l'actualitat.

Els practicants de capoeira Angola utilisen un uniforme, generalment groc i negre, i en ocasions blanc (ceremonial). La capoeira Angola no usa corda, ya que no es pretén demostrar la superioritat d'algú sobre els demés, cada capoeirista angolero mostra la seua habilitat amagant de forma maliciosa lo que sap i usant-ho solament quan és necessari.

Uma Luta Regional de Baïa (coneguda actualment com Capoeira Regional)

Regional és una forma nova de capoeira. La va inventar el Mestre Bimba, mesclant capoeira Angola en una atra lluita coneguda com Batuque. La va fer més accessible al públic i la va deslligar dels elements criminals de Brasil.

És més espectacular que la capoeira Angola i té més acceptació per part dels nous capoeiristas en tot lo món. Combina la malícia de capoeira Angola i un joc acrobàtic més ràpit i atlètic, marcat pel sò del berimbau. En este alvertent dominen els colps ràpits; dominen els desequilibrantes i alguns colps secs. No obstant, també podem trobar ritmes llents i cadenciados en la capoeira regional, que marquen jocs més llents i més pròxims al sol.

L'uniforme de la capoeira regional és blanc en una "corda" (cordonera en espanyol) de distint color d'acort al grau de preparació del capoeirista (prenent el model de graus de les arts marcials japoneses o gendai budo) i d'acort al grup de capoeira a que el mateix pertanyga. Antigament, s'utilisaven mocadors de colors que els capoeiristas duyen al coll per a complir la mateixa funció, pero en la modernisació de la capoeira, varen passar a utilisar-se les ya mencionades cordas. La corda es du a l'altura de la cintura, es fa un nuc en el costat esquerre del pantaló i el restant penja del mateix costat.

La bateria o "charanga" de la capoeira regional està composta exclusivament per un berimbau, i dos panderos, al contrari que la capoeira Angola i la contemporànea, que inclouen més instruments.

Capoeira contemporànea

Archiu:Hn 3berimbau.jpg

Demostració de capoeira en l'Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey, Campus Ciutat de Mèxic durant un event cultural en campus.

Contemporànea és un terme amprat per a grups que practiquen múltiples estils de capoeira simultàneament. Els practicants de Capoeira Contemporânea mesclen elements de la Regional i Angola aixina com nous moviments que no poden classificar-se dins de cap d'estos estils.

És una práctia controvertida degut a que molts jugadors defenen que Angola deu practicar-se sola de la mateixa manera que la Regional, per a que l'estudiant aplegue a entendre el 'jogo' en la seua totalitat. Atres jugadors defenen que un capoeirista deuria tindre un coneiximent de la capoeira moderna i tradicional i animar-se a practicar abdós formes simultàneament. És una qüestió molt discutida entre els capoeiristas.

S'aplica a molts grups que no troben rastres del seu linaje en el Mestre Bimba o Mestre Pastinha i no s'identifiquen en cap tradició.

Cada 'jogo', Regional i Angola fan recalcament en habilitats i punts forts distints. Regional resalta la rapidea i reflexos ràpits, mentres que la Angola subralla l'importància de cada moviment, casi com en una partida d'escacs. Les acadèmies que impartixen una mescla d'abdós ho oferixen com una forma d'aprofitar les fortalees dels dos jogos per a influir en el jugador.

La capoeira regional contemporànea, ademés de mesclar les fortalees de la capoeira Angola i la regional, inclou acrobàcias que servixen per a incitar a l'atre jugador. Aixina mateix, la capoeira regional contemporànea adopta moviments més estilisats que el joc original d'Angola i el regional de Bimba.

Música

Els instruments típics usats per a interpretar la música que acompanya a la capoeira són:

Archiu:Hn 3berimbau.jpg

Tres birimbaos.

Artícul principal → Berimbau.

• Berimbau; és un instrument d'cuerdo arc musical fet d'una vara de fusta flexible i un aram metàlic, al que se li agrega una carabassa que servix com a ressonador.

D'acort al seu sò —que depén, a la seua volta, de la tensió de l'arc i el tamany i forma de la carabassa—, el berimbau pot ser classificat com gunga (greu), meio (mig) o viola (agut).

Els tres tipos de berimbau són usats en la roda de capoeira per a marcar el ritme i l'estil del joc. El gunga és el que dirigix la roda —pot parar-la, accelerar-la, etc.— mentres els atres dos tons improvisen per a avivar la música.

Antigament, s'usava per a avisar als lluitadors que el patró s'acostava.

• Pandeiro; similar a una pandereta, pero de major tamany.
• Reco-Reco: (raspador també caracaxá o querequexé) és un terme genèric que indica els idiófonos el sò dels quals es produïx per raspat
• Agogô: significa campana o gong en idioma yoruba.
• Atabaque: (pronounciado: Ah-tah-bah-keh o ki) és un tambor afrobrasileny de mà, alt i de fusta, similar a un tam-tam.

• 
  Pandeiro
• 
  Reco-reco
• Agogô
  Agogô
• 
  Atabaque

Danses hermanadas

Associades a la capoeira existixen dos danses: la samba i el maculelé:

• Samba, de la mateixa manera que la capoeira, és un ball Afro-Brasiler. Es balla en un un contra un. En este cas va per tandes, se solen demostrar les habilitats de cada u ballant en persones de diferent sexe, la persona que millor ho fa es queda en el centre i tria un nou ballarí, i aixina, fins que termina la música.

• Maculelé és una dansa que es realisa en un pal en cada mà. A través d'un ritme i cançons, els jugadors baten els seus pals al són de la música, creant un ball bonico i atractiu, mentres que en el centre hi ha dos persones ballant al mateix ritme, pero en machets en lloc de pals. Quan es fa el ball de Maculelé també combinen moviments diferents de ball i de capoeira. Açò per a demostrar l'habilitat del jugador de mantindre el ritme en els pals al mateix temps que es fa una gira o patada en l'aire. El ritme del Maculelé és distinta als atres ritmes de Capoeira.

Promocions de capoeira

Les promocions de capoeira són conegudes com a Comités, ya que, com a empreses, estos contracten a lluitadors a participar en baralles de la mateixa empresa. Generalment, les mateixes tenen campeonats. Ací la llista d'algunes de les empreses de capoeira que existixen hui en dia.

Amèrica del Sur i Brasil

[[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Federação Capoeira Fighters

[[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Circule de Capoeira

[[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] sul dona baïa

[[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Associação Cultural Ginga Brasil Capoeira

[[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Associação Cultural Ginga Brasil Capoeira

[[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Cordao de Ouro

[[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Candeias

[[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Capoeira Brasil

[[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Heranca cultural

Norteamérica

Estats Units Major League Capoeira

Estats Units Cordao de Ouro

[[Image:Plantilla:Bandera/Canadà|border|20px|Canadà]] Street Fight canadienne

[[Image:Plantilla:Bandera/Canadà|border|20px|Canadà]] Cordao de Ouro

[[Image:Plantilla:Bandera/Mèxic|border|20px|Mèxic]] Cordao de Ouro

[[Image:Plantilla:Bandera/Mèxic|border|20px|Mèxic]] Món Inteiro

Àfrica

Angola Federação Universal dona Capoeira

Angola Federação Angolana de Capoeira

Angola Comitê independente

Togo Capoeira torneio em Togo

Angola Grup independente de Capoeira

Europa

Alemània Capoeira Lliga Deutschland

[[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] Tournoi français Capoeira

[[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] Forever A Movement

Oceania

[[Image:Plantilla:Bandera/Austràlia|border|20px|Austràlia]] Australian Capoeira Championship

Empreses desaparegudes del món

Algunes empreses varen aparéixer i es varen guanyar el carinyo de la gent, pero per una o una atra raó varen desaparéixer:

[[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Art Marcials: Capoeira

[[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] M&MA

[[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Extreme Capoeira

Estats Units Rated Extreme Championship

Aparicions en la cultura popular

Anime

• El personage L Lawliet de la série d'anime Death Note utilisa breument la capoeira, i apareix jogando i llançant patades d'este art en el segon opening. El dissenyador de personages, Takeshi Obata, va admetre que no coneixia la capoeira quan va crear els moviments de L, pero li va agradar el concepte i la va fer oficial com el seu estil de lluita.
• En la novela Another Note, basada en Death Note la exagente de el FBI Naomi Misora utilisa una tècnica de capoeira (encara que no és referida com a tal) per a defendre's.
• En Tsubasa Reservoir Chronicles, Seishiro Sakurazukamori ensenya a Syaoran un estil de baralla semblat al capoeira. Fai també utilisa un estil similar al d'este art.
• Mugen, de Samurai Champloo, utilisa capoeira.
• En el mànega Shijō Saikyō no Deshi Ken'ichi existix un equip especialisat en el capoeira que resulta ser prou fort, pero és derrotat al final.
• En l'anime Tenjō Tenge, Bob Makihara lluita en l'estil de capoeira.
• En l'anime Black Lagoon, Fabiola Iglésies utilisa un estil creat per ella mateixa a partir de la capoeira.
• En el mànega Battle Angel Alita: Last Order, Kayna usa la capoeira.
• En l'anime/mànega The Knight in the Area, també cridat Area no Kishi, la jugadora de la selecció femenina de fútbol de Japó, Mai Murasaki, ampra a sovint la ginga per a millorar el seu regateig i estil de joc.

Videojocs

• En la saga de videojocs de Street Fighter III el personage d'Elena utilisa la capoeira. Un atre personage, Dee Jay, té influències d'este estil, pero no ho practica, sent el seu estil real el kickboxing.
• En Def jam fight for new york Sean Paul, Lil' flip i Dang g utilisen el Capoeira. En la versió de PSP, el personage creat pot deprendre el capoeira si es combina dos voltes les arts marcials i una volta el kickboxing
• En la franquícia Pokémon, Hitmontop és un Pokémon basat en un capoeirista.
• En la saga de videojocs Tekken, Eddy Gros, Christie Monteiro i Tiger Jackson usen la capoeira com el seu estil de baralla.

En el videojoc de 2005 Urban Reign, el personage Chris Bowman té com a estil de lluita la capoeira.

• En Dead or Alive, Lisa practica la capoeira com a atac.
• En World of Warcraft, la raça dels trolls fan capoeira en el comando/danse.
• En Real Bout Fatal Fury, el personage Bob Wilson utilisa la capoeira.
• En el videojoc de ball Bust a Groove un dels personages a elegir és "Capoeira". Són un parell de alienígenas l'estil del qual de ball és similar a la capoeira.
• En el joc King of Fighter XI, Momoko utilisa com a estil de baralla el Dragon Psychic Power i sobretot la capoeira.
• En el joc King of Fighters Maximum Impact, el personage Soireé Meira utilisa la capoeira com a estil de baralla.
• Un joc creat per Scott Stoddard utilisa capoeira com a centre del joc, el més alvançat és Capoeira Fighters 3 World Tournament.
• En el videojoc Overwatch, el personage Lucio (que és brasiler) té un gest en el que fa un pas de capoeira. Ademés té una apariència alternativa en la que du una roba que recorda als primers practicants de capoeira

Uns atres

• En la película Ocean's Twelve, el personage de Francois Toulour (interpretat per Vincent Cassel) és un expert en capoeira. Açò va ser una aportació del propi actor.
• En la série Combo Chiquets la capoeira és el principal estil de lluita, donant a conéixer les seues tradicions i filosofia.
• En la lluita lliure professional, lluitadors com John Morrison i Jack Evans han popularisat l'us d'espectaculars patades de capoeira. El brasiler Zumbi també aplica la capoeira en l'empresa mexicana DTU.
• En les arts marcials mixtes, Anderson Silva i atres lluitadors tenen entrenament en capoeira. Marcus "Lelo" Aurelio, Cairo Rocha, Anthony Pettis i Andre Gusmao són en l'actualitat els principals en amprar-la com el seu estil de lluita, mentres que atres noms com Dokonjonosuke Mishima l'han usat en el passat.
• En la película "Only Strong" (1992 Sheldon Lettich) interpretada per l'artiste marcial Mark Dacascos, - intentant repetir l'èxit que va obtindre en Jean Claude Van Damme i el KickBoxer,alguns anys arrere - Fa d'un professor - antic marine - de "educació física", que utilisant el seu coneiximent en l'Art de la Capoeira; busca la "reinserció" d'uns estudiants marginats, per a alluntar-los dels carrers i les colles (gangs) galliponteres dels "suburbis" i els "ghettos". Mostra prou be, les característiques de l'estil, la seua tradició musical i les seues tècniques.
• Wesley Snipes, utilisa tècniques de Capoeira a lo llarc de la seua carrera cinematogràfica com a héroe d'acció, principalment en la película de (trilogia) Blade.

Vore també

• Moviment negre en Brasil
• Candomblé
• Samba (música)
• Angola
• Brasil
• Berimbau
• Mani (dansa de combat)
• Somaterapia
• Taekkyon (dansa marcial de Corea)

Bibliografia

En espanyol

En francés

En anglés

En espanyol

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Capoeira.

Plantilla:RAE Capoeira en el Viccionari.

• Història de la Capoeira
• Moviments bàsics de la Capoeira
• Cantigas de Capoeira
• El círcul de capoeira en la pàgina web d'Unesco