Cerro Machín

Archiu:Cerro Machin 2016-12-15.jpg

Cerro Machín

Cerro Machín és una caldera volcànica de tipo anelle piroclástico en un diàmetro aproximat de 2.4 km i un Índex Volcànic de Explosividad (IEV) aproximat de 6. Està ubicat sobre la Cordillera Central dels Vages Colombians a 7 km de la capçalera municipal de Cajamarca pertanyent al Departament del Tolima, a 17 km es troba la ciutat d'Ibagué, capital del Departament del Tolima i a 35 km està la ciutat d'Armènia, capital del Departament del Quindío.

Consistix en varis anells que es intersecan, ademés de tres domos en altures fins a de 2750 m s. n. m. És considerat un dels volcans més perillosos de Colòmbia per la gran cantitat de població ubicada en ciutats i pobles dins de la seua àrea d'influència ( 1 milló), ademés de la presència del pas de la Llínea, lloc pel qual es mou prop del 50% del comerç colombià. Es troba drenado pel riu Toche i té influència directa en les conques dels rius Tochechito, Coello, Anaime i Bermellón, tots estos afluents del riu Magdalena.

Segons estudis realisats principalment pel Servici Geològic Colombià (abans Ingeominas) s'ha determinat una ciclicitat en events d'aproximadament 800 anys, caracterisats pel seu explosividad i abundància de fluix piroclásticos, sent la part més afectada la conca del riu Coello. La seua última erupció va ser entorn a l'any 800 AP. Existix la creència que este volcà va poder ser el responsable de l'event presentat en 1687 conegut com el Temps del Soroll, a on una presunta erupció en emanació de gasos azufrados per un curt lapsus va generar pànic en els habitants de Santa Fe de Bogotà Des de llavors no havia registrat activitat alguna fins a 2000, quan va començar a registrar activitat sísmica. Esta es va ser intensificant en el pas dels mesos: en 2004 es varen registrar 96 sismes, en 2005 la sifra va aumentar a 316, en 2006 va aplegar a 787 i en 2007 la sifra va ascendir als 1014 sismes; el més fort es va registrar el 28 de decembre, sobre els 3 graus, junt a atres 139 sismes que també es varen registrar eixe mateix dia. En 2008 el moment de major tensió va ocórrer en novembre, quan es varen detectar alguns sismes forts, sobretot el del 9 de novembre que va causar pànic en Cajamarca, Ibagué i atres poblacions i sectors aledaño al volcà. Açò va ocasionar el desplaçament de prop de 450 famílies residents en el sector de la zona d'influència del volcà i en centres poblats com Toche, principalment cap a les capçaleres de Cajamarca i Ibagué. El 23 de decembre de 2015 es varen reportar sismes per lo habitants propencs al volcà, informació confirmada pel Servici Geològic Colombià (SGC).

S'estima que, d'haver erupció, el material tirat pel volcà alcançaria entre 20 i 40 quilómetros d'altura, aplegant a ser vist inclús en Bogotà. També baixaria per les seues ales material calenta que represaría afluents i ocasionaria una gran remugada en el riu Coello, afluent del riu Magdalena. Tot açò podria aplegar a afectar a prop d'un milló de persones en els departaments de Tolima, Valle del Cauca, Quindío, Risaralda i Cundinamarca.

Els possibles efectes d'una erupció del Volcà Machín podrien ser incendis forestals, arrasamiento i destrucció de vegetació, cultius, ponts i cases en les vores dels rius (principalment el Coello) i danys en l'electricitat, entre uns atres. Inclús es preveu que, d'alcançar la cendra el riu Combeima, podria quedar Ibagué sense abastiment d'aigua potable.

Característiques

Ya que no tots els volcans són iguals i est és de lo més singular, Cerro Machín, si ben no és un volcà que haja presentat activitat volcànica recent, és un volcà actiu pels registres d'algunes chicotetes fumarolas i als registres de sismicitat obtinguts del lloc, que han donat a l'estudi la característica de ser un volcà en el potencial de ser altament explosiu, per damunt del Volcà Galeras. A pesar d'esta característica, açò ho situa com un dels volcans en un alt grau IEV i ser gran potencial perill per al futur, pels seus pocs registres eruptivos registrats (a lo manco en temps contemporàneus), ademés de ser el de menor altura en Colòmbia (en uns 2750 m s. n. m.), l'altura del qual ho coloca en curs de potencials remugades i laharés; este volcà, es confon en la topografia del sector degut a que el centre del cràter està ocupat per varis domo a on s'ha registrat activitat fumarólica, i el cràter de la qual és de 2,4 km de diàmetro, rodejat d'una floreciente vegetació i un estany. Estes característiques ho fan pràcticament invisible per a els qui no ho coneixen puix aparentment no correspon en l'image típica d'un volcà, pel seu estat de volcà dormit, i els efectes que ha causat la vegetació en el lloc, aixina com els processos geomofológicos que han actuat en el ocultamiento del volcà.

Per lo general, es considera que un volcà actiu, és aquell que ha tingut a lo manco, una erupció en els últims 10 000 anys. Dels pocs registres geològics que s'han obtingut, a lo manco s'ha estimat sis episodis eruptivos durant el Holoceno (quatre plinianos i dos per colapse de domo, tal com s'evidencia en part la marca deixada per el domo més recent) i les edats del qual han segut calculades a partir de la fusta carbonizada: 5.000, 4.800-4.300, 3.600, 2.500, 1.200 i 800 AP. En general, estos episodis s'han caracterisat per produir columnes eruptivas de vàries decenes de quilómetros d'altura que varen depositar capes de cendra de vàries decenes de centímetros aplegant a zones propenques a l'emplaçaments a on s'ubica l'actual ciutat d'Armènia, ademés, fluix piroclásticos de centenars de metros de gruixa que varen reblir les valls dels rius que drenan el volcà (depòsits d'onada piroclástica i ignimbritas) i fluix de fanc volcànic (també cridats 'lahares') que varen alcançar a aplegar fins al riu Magdalena formant enormes palmitos aluvials en les zones de Chicoral, Espinal, Guamo i Saldaña".

Els domo corresponen a dacita de textura porfirítica, en cuarzo, plagioclasa, hornblena i biotita. La presència de la biotita és la firma característica del Machín i permet diferenciar-la d'atres productes associats als volcans propencs (Volcà Nevat del Quindío, Volcà Nevat del Tolima, Volcà Nevat del Ruiz, etc).

Un càlcul fàcil indica que, en térmens geològics, es preveu una nova erupció, que podria succeir en qualsevol moment. Atres manifestacions d'activitat volcànica són: la presència de fumarolas, microsismicitat permanent, aigües termals dins i en les rodalies del cràter, geoformas de l'edifici volcànic ben conservades i major presència de gas radón en el sector.

Les primeres referències a l'existència del volcà Machín es deuen al geólogo alemà Friedlaender (1927)^{cita requerida} qui va ser informat de la seua existència gràcies a un habitant aledaño qui ho va descobrir. Des d'un principi, el volcà va ser catalogat com un volcà-somma o pliniano, que és el nom tècnic que es dona a un grup determinat de volcans explosius, precisament els que tenen una major IEV de perillositat per la dimensió i característiques de les seues erupció.

D'este mateix tipo han segut catalogades les erupció de volcans com el Krakatoa, el Bezymianny, el Vesubio, o el Monte Santa Helena entre uns atres. El registre d'anteriors erupció indica que sempre han segut explosives, molt fortes i potents, cobrint en material un territori ampli en els departaments de Tolima, Quindío, Risaralda, Valle del Cauca i Cundinamarca.

Activitat volcànica

Archiu:Volcán Cerro Machín.jpg

Cerro Machín. S'observa la vora del cràter i els dos domo dacíticos.

El volcà Machín ha adquirit notorietat en els últims anys per l'inusual activitat sísmica que es presenta en l'edifici volcànic i les seues afores. Açò s'està registrant des de finals de l'any 1998 pero s'ha incrementat dramàticament en els últims mesos. En decembre de 2007 varen ocórrer 381 chicotetes tremolació, en giner de 2008 varen ser 492, en febrer 162, en març 80, en abril 747 i en maig 437. Bona part d'eixos microsismos té el seu orige en ruptura o quebre d'estructures geològiques a l'interior del volcà i això és lo preocupant. Hi ha atres indicis d'activitat volcànica com l'aument en l'activitat fumarólica, canvis en les emanació de gas Radón i possibles deformacions en un dels domo que obstruïx el cràter del volcà. El 23 de decembre de 2015 es varen reportar sismes pels habitants propencs al volcà, informació confirmada pel Servici Geològic Colombià (SGC).

Aixina mateix, ya que el volcà cobrix un àrea aproximada d'uns 240 quilómetros quadrats, dels quals es troba de la seua àrea de perillositat, els centres poblats de Cajamarca, Anaime, el Corregimiento de Coello, Toche i Tàpies, sent les regions que més prop es troba a les faldes del volcà.