Valle del Cauca

Valle del Cauca és un dels treinta y dos departaments que formen la República de Colòmbia. La seua capital és Cali. Està ubicat en les regions Andina i del Pacífic. En 4 923 456 habitants en 2023, és el segon departament més poblat, despuix d'Antioquia i en 208 hab/km², el quint més densament poblat, per darrere de Sant Andrés i Providència, Atlàntic, Quindío i Risaralda. Té baix la seua jurisdicció l'illa de Malpelo. La Vall del Cauca es va constituir despuix de l'unió dels departaments de Cali i Buga, els quals varen elevar la seua solicitut d'establiment davant el congrés baix el decret N.º 340 del 16 d'abril de 1910, durant la presidència de Ramón González Valéncia. Es va establir com a capital Cali i com a primer governador va ser nomenat Pablo Borrero Ayerbe.

Toponímia

Artícul principal → Entanque del riu Cauca.

El nom del departament és pres del vall del riu Cauca o Valle alt, entre les cordilleres central i occidental, a on es varen fundar les primeres ciutats del departament.

Símbols

Artícul principal → Himne al Valle del Cauca.

L'escut del Valle del Cauca pren la forma francesa en honor a la França revolucionària que va inspirar l'independència. Es dividix en dos quarters; el superior mostra una vall en sinople en el seu riu, montanyes en blava al fondo, dos palmes i cinc ciutats en or. Segons el decret la vall deu distinguir-se en l'escut. El riu referit és el Cauca, el qual recorre tota la vall; les palmeres signifiquen el clima tropical i les cinc ciutats d'or rendixen homenage a les Ciutats Confederades del Valle del Cauca. En el quarter inferior s'ubiquen el port de mar de Buenaventura, en la seua baïa, el seu moll i el panorama flotant d'Anchicayá. En la mar, un buc de la Flota Nacional. Com a soports a l'escut es troba a l'esquerra la Bandera de les Ciutats Confederades, adoptada en 1811, els colors de les quals són blava celest i blanc en franges horisontals d'igual ample en orlado d'argent. A la dreta s'ubica un fes de canya de sucre i un ram de cafeto, commemorant les majors riquees trobades en el sol del departament. En la part superior de l'escut es troba, el sol que significa unitat, gràcia, abundància i riquea, sent al mateix temps un símbol de llibertat i de benevolència. I una cinta ondeante en la qual es troba escrita en lletres d'or la llegenda “3 de juliol de 1810 — 1 de maig de 1910”, com a referència a les dates en les que es varen donar el crit d'independència en la ciutat de Cali i la creació oficial del departament.

Història

Erro al crear miniatura:

Indígena de la cultura Calima en parament d'or. Museu de l'Ore Calima.

Erro al crear miniatura:

Placa homenage a les Ciutats Confederades en la Casa del Virrey en Cartago.

Artícul principal → Història del Valle del Cauca.

La Vall del Riu Cauca va estar habitat durant la prehistòria per les tribus aborigen dels "Gorrones", "Petecuy", "Bugas", "Aguals", "Iscuándes", "Noamanes", "Catios", "Calocotos", "Jamundíes", "lies", "Quinchas", "Quimbayas" " i "Els Yumbos". Els seus integrants procedien en major part de la família Carib, i uns pocs de tribus andinas. Documents espanyols de l'época de la colónia afirmen que la població d'estes tribus s'aproximava al milló. Les tribus assentades en la vall basaven les seues societats en l'agricultura, la caça i la peixca; possiblement no practicaven cap cult religiós, puix no es tenen documents històrics que donen prova d'això, ademés de no tindre temples o imàgens que representaren manifestacions religioses; encara que en la Cultura Calima que agrupa a vàries d'eixes cultures aborigen de l'época precolombina, la seua mitologia contenia bésties que combinaven varis animals en un sol ser. Durant la conquista els primers espanyols que varen aplegar al territori de l'actual departament en l'any 1535 varen ser Sebastián de Belcázar, Juan d'Ampudia, Pedro d'Añasco i Miguelópez Muñoz. En 1538 varen aplegar Lorenzo d'Aldana i Juan Badillo; en 1539 aplegaria Pascual d'Andagoya i Jorge Robledo procedent de Perú d'a on va passar a Cali. En l'época de la colónia, en general, l'àrea a on està ubicat l'actual departament del Valle del Cauca, va pertànyer a la Govern de Popayán, Governació de Quito i Província de Popayán. Durant l'independència i Primera República, Províncies Unides de la Nova Granada de 1811 a 1816, eixa àrea va formar part de les Ciutats Confederades del Valle del Cauca. De 1819 a 1831, durant el periodo de la Gran Colòmbia, va formar part del Departament del Cauca (Gran Colòmbia) i a la seua volta de la subdivisió administrativa Província de Popayán en capital: Popayán i en els Cantones: Popayán, Almaguer, Caloto, Cali, Roldanillo, Buga, Palmira, Cartago, Tuluá, Bou i Supía. Durant la República de la Nova Granada de 1831 a 1858, en térmens generals el seu territori va formar part de les províncies del Cauca i Buenaventura. En 1858 es va crear oficialment l'Estat Federal del Cauca, en ell estava inclós Caquetá, Chocó i Pastura. Durant la constitució de 1886 l'Estat Federal del Cauca es va convertir en el departament del Cauca, i en 1910 se separa del departament del Cauca el territori a on s'establix el departament del Valle del Cauca en capital en Cali.

Geografia

Erro al crear miniatura:

Relleu del Valle del Cauca.

La Vall del Cauca cobrix un territori que va des de la costa del Pacífic i continua cap a l'orient passant la Cordillera Occidental, la vall del riu Cauca fins a la Cordillera Central, a on alcança llímits en el departament del Tolima.

Llímits

Erro al crear miniatura:

Mapa geològic Valle del Cauca.

Entanque del Cauca està delimitat pel oceà Pacífic i varis departaments:

Aspectes geològics

La regió del Valle del Cauca és relativament jove. La part geològicament més antiga és la cordillera Central, en la qual es troben roques i sediment precámbricos i paleozoicos; hi ha dos illes d'antiguetat precámbrica sobre les riberes del riu Cauca, en les afores de Cali i Bugalagrande; la regió de la vall geogràfica del riu és mesozoica d'orige volcànic. El piedemonte de la cordillera central, aixina com la major part de la costa pacífica, són geològicament molt jóvens (cuaternarios). La cordillera Occidental està formada per roques d'orige mesozoico (cretácico-jurásico) i finalment, la regió entre la cordillera Occidental i la costa pacífica (cuaternaria) és d'orige cenozoico terciario.

Distribució de pisos tèrmics

• Càlit: 0-1000 m s. n. m. 47,8%
• Templat: 1000-2000 m s. n. m. 33,6%
• Fredor: 2000-3000 m s. n. m. 13,6%
• Páramo: 3000 i més 4,9%

Relleu

Erro al crear miniatura:

Zona de Valle o plana entre la Cordillera Occidental i la Cordillera Central prop de Tuluá.

Erro al crear miniatura:

Zona plana prop de L'Unió.

Regió plana o de la Vall física: Valle entre les cordilleres Central i Occidental dels Vages colombians. Té aproximadament 240 km de llarc i el seu ample varia entre 32 km (Yumbo i Palmira) i 12 km (Yotoco i Buga). La vall es troba a una altitut de 1000 m s. n. m. en promig i comprén una superfície aproximada de 3000 km².

Erro al crear miniatura:

Zona montanyosa de la cordillera Occidental en predomini de selva humida en els Farallones de Cali.

Erro al crear miniatura:

Finca en zona montanyosa de la cordillera Central en Sevilla.

Regió montanyosa: Comprén els cims, ales i alvertents de les cordilleres central i occidental

• El cim de la cordillera Occidental en general no sobrepassa els 2000 m s. n. m. d'altura, encara que en la partix sur sobrepassa els 3000 m s. n. m. Al sur, en els llímits en el Departament del Cauca es troba el Cerro Naya, seguint cap al nort d'este cerro, estan els Farallones de Cali que alcancen els 4080 m s. n. m. en el pico Pance que és la major altura d'esta cordillera. Més cap al nort estan els cerros Militar i Pa de Sucre (3500 m s. n. m.) en els llímits en el Chocó. Entre Valle i Chocó es troba el canó del riu Garrapatas, el qual és format entre la cuchilla de Garrapatas (costat sur) i la Serranía dels Paraigües (costat nort), continuant cap al nort està la cuchilla de Carrizals. En els llímits en els departaments de Chocó i Risaralda es troba el Páramo Tatamá en 3500 m s. n. m.

• La cordillera central està conformada per regions de páramo principalment, entre els que es tenen: Páramo d'Iraca (4200 m s. n. m.) en el municipi de Florida, Páramo de Tinajas (3800 m s. n. m.) en el municipi de Praderia, Páramo de Chinche (4000 m s. n. m.) en el municipi de Palmira, Páramo de les Belles (4000 m s. n. m.) en el municipi de Cerrito, Páramo del Rosari en el municipi de Guadalajara de Buga i el Páramo de Yerbabuena (3500 m s. n. m.) en el municipi de Sevilla.

Erro al crear miniatura:

Plaja de Ladrilleros. Costes del Valle del Cauca sobre l'oceà Pacífic.

Erro al crear miniatura:

Illa de Malpelo.

Costa Pacífica: Es subdivide en dos regions: ellitoral i la planura selvática.

• La part dellitoral comprén tota la zona de manglars a lo llarc de la costa i pot penetrar 5 o 25 km dins del territori. En el sur es troba el riu Naya (llímit en el Cauca), cap al nort la baïa de Buenaventura que es forma en les boques del riu Anchicayá, en seguida al nort la baïa Màlaga o Magdalena i per últim el riu Sant Joan (llímit en Chocó). L'illa de Malpelo es troba a 400 km de Buenaventura.
• La planura selvática va des d'a on termina ellitoral fins a les estribaciones de la cordillera occidental. En esta subregión abunden els rius que es formen en les ales de la cordillera. Fa part d'esta subregión la Vall del Calima. També fa part d'esta subregión la part denominada de transició andina que es forma pels ramals de la cordillera occidental cap a la costa pacífica. Estos ramals formen conques com les que baixen dels Farallones de Cali i separen els rius Yurumanguí, Cajambre, Anchicayá i Dagua.

Clima

Erro al crear miniatura:

Posada de sol en Buenaventura, oceà Pacífic.

La temperatura promig de la regió fluctua entre els 23 i 24 °C, que correspon al pis tèrmic càlit. La humitat relativa fluctua en el ranc 65 %-75 %. És una regió intertropical en dos époques plujoses i dos seques a l'any. La primera época seca entre decembre i febrer, la primera época plujosa va de març a maig, la segona época seca de juny a setembre i la segona época plujosa d'octubre a novembre. Els índexs de precipitació anual són: 1589 mm en el nort (133 dies de pluges), 1882 mm al sur (109 dies de pluges) i 938 mm en el centre (100 dies de pluges).

Regió de la Costa

En la part occidental s'alcança un índex de precipitació de 5159 mm en 231 dies de pluges anualment. Ellitoral pacífic és una regió sense estació seca i és plujosa tot l'any, i solament entre giner i febrer es presenta una curta temporada seca i calorosa. En algunes regions de la costa plou més de 320 dies de l'any i alcancen humitats relatives entre el 86 % i el 90 %. Els cels de la regió són usualment nuvolats per efecte de la vegetació selvática i la temperatura fluctua entre els 26 i 27 °C en promig.

Regió Montanyosa

Clima de páramo, fret i sec.

Hidrografia

Erro al crear miniatura:

El riu Anchicayá naix en l'occident de Cali i desemboca en la baïa de Buenaventura.

Erro al crear miniatura:

El riu Cauca al seu pas per Sant Marcos, Yotoco.

Erro al crear miniatura:

Pont sobre el riu Cauca entre Ansermanuevo i Cartago.

Erro al crear miniatura:

Vista del llac Calima.

Erro al crear miniatura:

Estany de Sonso.

La ret hidrogràfica del Valle del Cauca es compon de numeroses corrents conformades per dos alvertents, la del Pacífic i la del Magdalena, a través del riu Cauca. Entre els principals cursos d'aigua es troben:

En la franja del Pacífic corren diversos rius, entre uns atres:

• El riu Els Regressos és una de les úniques fonts hidrogràfiques que no naix ni desemboca dins del departament, i és afluent del riu Sant Joan.
• El riu Sant Joan, que marca parcialment ellímit en el departament del Chocó, es destaca per ser caudaloso.
• El riu Calima, el nom de la qual es deu a una comunitat indígena que habitava en la regió que rega.
• El riu Dagua desemboca en l'oceà Pacífic i les seues aigües són utilisades en l'Hidroelèctrica del Baix Anchicayá.
• El riu Anchicayá, les aigües del qual són utilisades en les hidroelèctriques de l'Alt i del Baix Anchicayá.
• El riu Cajambre.
• El riu Yurumanguí desemboca en l'Oceà Pacífic.
• El riu Naya marca part dellímit entre la Vall del Cauca i el departament del Cauca. El riu Cauca, que travessa el departament de sur a nort, es constituïx en el principal eix fluvial del departament, el qual és banyat per numerosos rius que desemboquen en ell, entre uns atres:

• El riu Desbaratat, que marca part dellímit entre la Vall del Cauca i el departament del Cauca.
• El riu Jamundí, que suministra aigua a tota la ciutat i els seus afluents són lloc de recreació.
• El riu Cali.
• El riu Yumbo, el cabal del qual sortix d'aigua a casi la mitat de la població de la "Ciutat industrial", ademés de contar en els tradicionals "Tolls" en la zona montanyosa.
• El riu Flare, la corrent passa del qual molt prop del parc nacional naturals Belles.
• El riu Amaime, que naix en el páramo de les Belles i rep les aigües del riu Nima.
• El riu Cerrito, que prové de l'estany les Tres Américas, i sortix l'aqüeducte del municipi homònim i desemboca en el riu Cauca.
• El riu Guadalajara, que desemboca en el riu Cauca en un punt prop del municipi Guadalajara de Buga.
• El riu Tuluá, que naix en la part alta de la cordillera central, llímits en el departament del Tolima. Desemboca en el riu Cauca en un punt prop del municipi del que procedix nom.
• El riu Bugalagrande, que desemboca en el riu Cauca en un punt prop del municipi del que procedix el seu nom.
• El riu La Palia, que desemboca en el riu Cauca en un punt prop del corregimiento del que procedix el seu nom.
• El ric La Vella, que marca part dellímit entre la Vall del Cauca i el departament de Quindío, i també en el departament de Risaralda. Entre atres cossos d'aigua i accidents costers principals, es troben:

En l'alvertent de l'oceà Pacífic:

• Baïa de Buenaventura.
• Baïa Màlaga.
• Llac Calima, conformada per la represa homònima. En l'alvertent del riu Cauca:
• Estany el Sonso.
• Estany Les Tres Américas.

Parcs naturals

Erro al crear miniatura:

Farallones de Cali.

En el departament del Valle del Cauca es localisen 5 parcs nacionals. Els parcs nacionals que s'ubiquen completament dins del seu territori, són:

• Parc nacional natural Farallones de Cali
• Parc nacional natural Uramba Baïa Màlaga
• Illa de Malpelo

Ademés, compartix àrees d'atres parcs nacionals naturals en més departaments, estos són:

• Parc nacional naturals Belles, en Tolima.
• Parc nacional natural Tatamá, en Chocó i Risaralda. Entre les iniciatives privades de conservació i educació ambiental es troben el jardí botànic La Manigua, en el Pacífic vallecaucano, el jardí botànic de Cali, dins de l'àrea urbana de la capital del departament i el jardí botànic Juan María Herbes en Tuluá.

Divisió polític-administrativa

Artícul principal → Anexe:Municipis de Valle del Cauca.

El departament està dividit en 42 municipis, en fins administratius s'agrupen geogràfica i culturalment en cinc regions. Totes les poblacions estan expressats en proyeccions per a l'any 2017 en dates del cens 2005:

• La regió nort: Integrada pels municipis de Cartago, Alcalà, Ansermanuevo, Argèlia, Bolívar, L'Àguila, El Caire, El Dovio, Obando, Ulloa, Bou, L'Unió, La Victòria, Roldanillo, Versalles i Zarzal; en 394 453 habitants, que representen el 8,94 % dels habitants del departament.

• La regió central: Integrada pels municipis de Tuluá, Andalusia, Bugalagrande, Trujillo, Riofrío, Buga, Guacarí, El Cerrito, Ginebra, Sant Pedro, Restrepo, Yotoco i Calima-Darien; la qual està representada per 593 132 habitants, que corresponen al 12.2 % per cent de la població Vallecaucana.

• La regió Pacífica: Integrada solament pel municipi de Buenaventura, que té 415 640 habitants que corresponen al 9.1 % de la població total.

• La regió sur: Integrada pels municipis de Cali, Dagua, Jamundí, El Cim, Vijes, Yumbo, Palmira, Candelaria, Florida i Praderia, posseïx 4 325 098 habitants que corresponen al 69.95 % de la població departamental.

• La regió oriental: Integrada solament pels municipis de Caicedonia i Sevilla, posseïx 84 798 habitants que corresponen a l'1,97 % de la població departamental.

Branca judicial

La Vall del Cauca té dos districtes judicials en les ciutats de Cali i Buga.

• Cali: El districte conta en el circuit judicial de Cali conformat pel municipi homònim, Yumbo, Jamundí, Dagua, Vijes i El Cim. Per un atre costat el districte judicial de Buga conta en els següents circuits:
• Buga: Comprén ademés del municipi homònim, als municipis de Calima - Darién, Ginebra, Guacarí, Restrepo i Yotoco.
• Buenaventura: Comprén únicament la ciutat homònima.
• Cartago: Comprén ademés del municipi homònim, als municipis d'Alcalà, Ansermanuevo, Argèlia, L'Àguila, El Caire, La Victòria, Obando, Ulloa i el municipi chocoano de Sant Josep del Palmar.
• Roldanillo: Comprén ademés del municipi homònim, als municipis de Bolívar, El Dovio, L'Unió, Bou, Versalles i Zarzal.
• Sevilla: Comprén únicament al municipi homònim i al de Caicedonia.
• Tuluá: Comprén ademés del municipi homònim, als municipis d'Andalusia, Bugalagrande, Riofrio, Sant Pedro i Trujillo
• Palmira: Comprén ademés del municipi homònim, als municipis de Candelaria, El Cerrito, Praderia i Florida.

Jurisdicció ambiental

La Vall del Cauca conta per a la protecció i promoció del mig ambient en la Corporació Autònoma Regional del Valle del Cauca, coneguda com CVC.

Demografia

Més del 86% de la població viu en ciutats i capçaleres municipals. La cobertura de servicis públics és de les més altes del país, destacant-se l'electrificació, les vies i l'educació. La població del departament és sumament variada, i s'accentua més en els extrems del mateix. En el nort del departament en els sectors montanyosos pertanyents a les cordilleres central i occidental hi ha influència paisa. En els municipis especialment alluntats de l'alvertent del riu Cauca com L'Àguila, El Caire, Argèlia, Versalles, Ulloa, Alcalà, Sevilla i Caicedonia l'accent predominant és el paisa per la colonisació antioqueña. En els municipis del nort ubicats prop de l'alvertent del riu Cauca l'accent és una mescla del vallecaucano en el paisa, mentres que en el centre i sur del departament es concentra preponderantemente la població vallecaucana raizal. Els afrodescendientes són majoria en Buenaventura. Santiago de Cali, és un cas especial, ya que una quarta part de la població no va nàixer en esta ciutat, (conservant fonamentalment la seua essència del Cali-vell vallecaucano), lo que convertix a Cali en territori d'immigrants. Açò es deu a que com a immens eix econòmic i pont de conexió del sur del país, rep habitants no solament del Valle del Cauca, sino dels departaments del Chocó, Cauca i Nariño, especialment.

Principals ciutats

Les principals ciutats del departament segons les senyes del cens de 2018, proyectats per a 2021, són:

Erro al crear miniatura: Santiago de Cali Erro al crear miniatura: Buenaventura	Núm.	Ciutat	Pob.	Núm.	Ciutat	Pob.	Erro al crear miniatura: Palmira Erro al crear miniatura: Tuluá
	1	Cali	2 264 748	6	Cartago	138 042
	2	Palmira	356 259	7	Buga	129 639
	3	Buenaventura	313 508	8	Yumbo	110 683
	4	Tuluá	220 032	9	Candelaria	94 736
	5	Jamundí	168 079	10	Florida	58 273
Font: DANE

Etnografia

Erro al crear miniatura:

Mostra de la població vallecaucana, Salsódromo de Cali.

La composició ètnica del departament, segons el DANE, és la següent:

• Blancs, Mestizos (72,23%)
• Negre, mulato, afrocolombiano o afrodescendiente (27,21%)
• Amerindios o indígenes (0,54%)
• Gitanos (0,02%)

Una chicoteta colónia de redactors va arribar en la década de 1920 al port de Buenaventura i es va assentar principalment en el sur del departament, el govern nipó estima que els descendents totals de redactors en Colòmbia sumen 1800.

Immigració

El més recent cens general de la nació, realisat pel Departament Administratiu Nacional d'Estadística de Colòmbia (DANE), presenta els següents resultats sobre el país de naiximent dels habitants del departament del Valle del Cauca:

N.º	País	Població
1	Plantilla:VEUEN	90 457
2	Espanya	3 849
3	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png|20px]]	2 992
4	Plantilla:ECU	2 912
5	Plantilla:CHL	1 208
6	Plantilla:PA	596
7	ITA	584
8	[[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]]	531
9	Perúborder|link=|20px Perú	528
10	Méxicoborder|link=|20px México	467
No informa		490
Atres		4 244
Total		108 858

Educació

Erro al crear miniatura:

Distribució dels GAGEM en la Vall del Cauca

Educació bàsica

La Secretaria d'Educació Departamental administra el servici educatiu de 34 dels 42 municipis del departament, dividit en huit Grups de Respal per a la Gestió Educativa Municipal (GAGEM), en base en el repartiment determinat pels antics núcleus educatius, com estaven conformats abans de la Llei 715 de 2001. Des de llavors, els huit municipis del Valle en població superior als 100.000 habitants tenen autonomia administrativa del servici educatiu de la seua jurisdicció.

Cobertura

En el periodo 2002-2009 la cobertura educativa ha tingut un increment moderat, notant-se més est en l'educació secundària i l'educació mija, els que s'observen en creiximent sostingut, ya que en la primària i preescolar (transició) trobem que el seu increment ha segut més lleu en lleus pujades i recaigudes en el mateix periodo.

Analfabetisme

L'analfabetisme en el departament ha sofrit un decremento important del 5,3% al 4,5%, manifestant-se un alvanç en l'alfabetisació molt més marcat en la regió rural (del 13.4% al 6.9%) i mostrant una lleu perduda (0.1%) en la capçalera municipal.

Educació superior

Erro al crear miniatura:

Biblioteca Mario Carvajal, Universitat del Valle. És considerada la principal institució d'educació superior del suroccidente de Colòmbia.

El departament conta en una gran varietat de centres d'educació superior públics i privats. Els centres d'educació superior privats s'ubiquen principalment en Cali i Palmira. Els centres d'educació superior de caràcter oficial en la Vall del Cauca són:

Universitat del Valle (UNIVALLE)

L'Universitat del Valle és la principal institució acadèmica del sur-occident de Colòmbia d'alta calitat i tercera en major població estudiantil en el país. El seu campus principal és la Ciutat Universitària Meléndez en la ciutat de Santiago de Cali, i en adició a les seues funcions en la capital del Valle del Cauca funciona també en el Barri Sant Fernando, a on s'estagen la Facultat de Salut i la Facultat de Ciències de l'Administració, sobre les seues sèus regionals estan: Buga, Cartago, Caicedonia, Nort del Cauca, Buenaventura, Palmira, Tuluá, Yumbo i Zarzal. En totes les seues sèus conta en més de 30 000 estudiants (2007) dels quals casi 25 000 són de pregrado i 5000 de postgrado. Els pregrados inclouen carreres de formació tecnològica i professional. Els postgrados són solament atesos en les sèus de Cali i inclouen especialisació, mestrages, especialitats clíniques i doctorats. Les dos sèus de l'Universitat del Valle en la ciutat de Cali es troba ubicades en el sur de la ciutat; Ciutat Universitària Meléndez Carrer 13 No 100-00 i Sèu Sant Fernando Calle 4B No 36-00.

Unitat Central del Valle del Cauca (UCEVA)

L'Unitat Central del Valle del Cauca en sèu en la ciutat de Tuluá, té més de 4300 estudiants (2012). És una institució universitària pública d'educació superior, creada per mig de l'Acort N.° 24 de juny de 1971, del Concejo Municipal de Tuluá, com a alternativa d'accés a l'educació superior per als bachillers del centre i nort del Valle del Cauca. La UCEVA posseïx actualment cinc facultats; Facultat de Salut, Facultat d'Ingenieries, Facultat de Ciències Administratives, Facultat de Ciències Jurídiques i Humanístiques, Facultat de Ciències de l'Educació. També oferix programes de postgrados i programes a distància. La sèu està ubicada en el sur de la ciutat, Carrera 27 A n.º 48-144 Quilómetro 1 Eixida Sur Tuluá.

Universitat Nacional de Colòmbia (UNAL)

L'Universitat Nacional en sèu en la ciutat de Palmira és una Institució Universitària Pública d'Educació Superior, la fundació de la qual va ser gestionada per Ciro Molina Garcés. La UNAL conta en tres facultats; Facultat de Ciències Agropecuarias, Facultat d'Ingenieries i Facultat d'Administració. També oferix programes de postgrados. En la sèu es troba l'edifici de la Facultat d'Agronomia dissenyat per Leopoldo Rother. Esta sèu oferix aproximadament el 6% dels cupos per a nous estudiants a nivell nacional. La sèu Palmira està ubicada en el sur de la ciutat, Carrera 32 No 12-00 Chapinero, Via Candelaria.

Escola Nacional Del Deport

L'Escola Nacional Del Deport en sèu en la ciutat de Santiago de Cali, és una Institució Universitària Pública, fundada en 1984, que oferix estudis professionals de postgrau i tecnològics en les àrees de deport i activitat física, Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Nutrició i Dietètica, Administració i Gestió Deportiva, ademés de ser l'única en el país que li brinda a l'estudiant una electiva obligatòria d'émfasis deportiu en la carrera de Deport I Activitat Física, en opcions en Fútbol, Voleibol, Basquetbol, Natació, Alçament De Peses, i demés disciplines deportives. L'es troba en la ciutat Santiago de Cali, està ubicada en el sur de la ciutat, Carrer 9 No 34-01.

Erro al crear miniatura:

Entrada principal al campus de l'Universitat del Pacífic, Buenaventura, Colòmbia

Universitat del Pacífic (Colòmbia)

L'Universitat del Pacífic en sèu en la ciutat de Buenaventura (Valle del Cauca), és una Institució Universitària Pública d'Educació Superior. Actualment té huit programes acadèmics; Administració de Negocis Internacionals, Agronomia del Tròpic Humit, Arquitectura, Ingenieria de Sistemes, Sociologia, Tecnologia en Acuicultura, Tecnologia en Construccions Civils, Tecnologia en gestió Hotelera i Turística. El campus universitari està ubicat en el Quilómetro 13 via a l'Aeroport, barri el Triumfo en el Districte Especial de Buenaventura. També posseïx sèus en Guapi i Tumaco.

Escola Militar d'Aviació Marque Fidel Suárez

Entitat adscrita a la Força Aérea Colombiana sèu en la ciutat de Santiago de Cali, capacita als oficials en carreres relacionades en l'aviació, la defensa militar, Administració Aeronàutica, Ingenieria Mecànica, Ingenieria Informàtica. Ubicada en l'orient de la ciutat de Cali en la Carrera 8 n.º 58-67.

Institut Departamental de Belles arts

Oferix programes professionals en Disseny Gràfic, Arts Plàstiques i Llicenciatura en Art Teatral. És ademés la sèu de la Banda Departamental i del reconegut auditori Sala Beethoven. En sèu en l'oest de la ciutat Santiago de Cali, en la Av 2 N 7 N-28 barri centenari.

Governe

Artícul principal → Governador del Valle del Cauca.

La governadora del departament per al periodo 2024-2027 és Dilian Francisca Bou, guanyadora de les eleccions regionals de Colòmbia de 2023 per la governació del Valle del Cauca, sent est el seu segon mandat. El seu primer mandat va ser en el periodo 2016-2019. La seua predecessora va ser Clara Llum Roldán.

Economia

Erro al crear miniatura:

Port de Buenaventura.

Erro al crear miniatura:

La canya de sucre, un important rengló en l'economia vallecaucana.

Erro al crear miniatura:

Despuix de ser tallada la canya de sucre, esta és duta als ingenis azucareros en llarcs remolcs cridats trens cañeros. Prop a Ginebra.

Erro al crear miniatura:

L'Àguila, vista de les plantacions de café; una de les principals activitats econòmiques del nort del Valle del Cauca.

Segons estadístiques del DANE, en 1994 el creiximent del PIB anual de la regió vallecaucana era casi el doble del mateix índex a nivell nacional. 1999. Des de llavors el creiximent del PIB del Valle ha segut positiu, no obstant la seua participació a nivell nacional ha vingut caent des de 1995 com es pot apreciar en la gràfica. El Departament contribuïx de manera important a l'economia nacional. Segons estadístiques de l'any 2005, en lo agrícola el Valle contribuïx en un 5.37% de la producció nacional, Antioquia (15,48%) o Cundinamarca (12,81%). En els productes de peixca la regió vallecaucana ocupa el primer lloc aportant el 36% de la producció total del país. Sobre la mineria, el Valle no és regió de metals pero existixen de manera illegal en el Parc Els Farallones mines d'or, que terminen com a font de finançació de grups armats al marge de la llei producte de l'explotació illegal o cobro d'extorsió als amos de mines illegals; no obstant, sobre minerals no metàlics el departament aporta el 8,15% del valor agregat de tota Colòmbia. L'indústria Vallecaucana contribuïx en un 13,81% del valor agregat nacional, superat únicament per Bogotà en un 25,39% i Antioquia en un 18,20%. El "clúster" de l'indústria gràfica, azucarera i farmacèutica és el més important de Colòmbia, incloent ademés la producció d'aliments, begudes i tabac, aportant un 16% del valor agregat a nivell nacional, sobrepassant a Antioquia i únicament superat per Bogotà. Sobre comerç, a nivell nacional Bogotà té un 32,22% del valor agregat nacional, Antioquia un 13,25% i la Vall un 11,34%. En servicis de transport el Valle té 12,52% del valor agregat nacional, superat per Bogotà en un 25,75%. En servicis financers el Valle té un 9,75% del valor agregat nacional, després estan Bogotà (48,39%) i Antioquia (14,59%). L'Índex de Preus al Consumidor (IPC) de Cali ha segut des de la década passada un dels més baixos entre les ciutats colombianes. Prop del 78% dels caleños estan en edat de treballar (més de 18 anys). En el 2005 per primera volta en 6 anys, la ciutat va presentar un índex d'ocupamiento per damunt del 60%, lo que confirma el bon estat de l'economia, liderada principalment pel creiximent en indústria manufacturera, l'agricultura i el comerç entre uns atres. El departament és reconegut per la seua indústria azucarera, la qual proveïx els mercats de Colòmbia i països propencs. El sucre és obtinguda dels grans sembrats de canya de sucre, la qual va ser duta al departament per Sebastián de Belcázar, obtenint uns dels majors rendiments per hectàrea a nivell mundial, per l'industrialisació i economia d'escala que s'aplica en la zona Vallecaucana. També es destaca la producció industrial de la ciutat de Yumbo (capital industrial de Colòmbia), a on es troben numeroses empreses, especialment de paper, química i de ciment i la producció agroindustrial que circunda a les ciutats de Palmira, Tuluá, Buga, Cartago i Zarzal, ademés de l'importantíssima producció cafetera i frutícula de Sevilla, Caicedonia i demés poblacions nortevallecaucanas. El port de Buenaventura és el principal port de Colòmbia sobre l'Oceà Pacífic, permetent l'entrada i eixida de productes i sent de gran importància per a l'economia del departament i del país, ademés de ser via primordial per a la ya establida Aliança del Pacífic, associació econòmica de primer orde que té al Valle del Cauca com a principal protagoniste.

Cambres de comerç

En Valle del Cauca, es troba repartit en vàries jurisdiccions de distintes cambres de comerç, en la finalitat de recolzar i desenrollar al sector empresarial:

• Cali: Comprén els municipis de Cali, Dagua, Jamundí, El Cim, Vijes i Yumbo.
• Palmira: Comprén els municipis de Palmira, Candelaria, Florida i Praderia.
• Buenaventura: Ademés de Buenaventura té jurisdicció en el municipi caucano de Guapi.
• Cartago: Comprén els municipis de Cartago, Alcalà, Ansermanuevo, Argèlia, L'Àguila, El Caire, El Dovio, L'Unió, La Victòria, Obando, Roldanillo, Bou, Ulloa i Versalles en el departament del Valle del Cauca i Sant Josep del Palmar en el departament del Chocó.
• Sevilla: Comprén els municipis de Sevilla i Caicedonia.
• Tuluá: Comprén els municipis de Tuluá, Andalusia, Bugalagrande, Bolívar, Riofrío, Trujillo i Zarzal.
• Buga: Comprén els municipis de Buga, Calima - Darién, El Cerrito, Ginebra, Guacarí, Restrepo, Sant Pedro i Yotoco.

Infraestructura

Erro al crear miniatura:

Autopista de la Ruta 25 entre Tuluá i Andalusia.

Vial

El departament de Valle del Cauca posseïx un desenroll vial important que és conseqüència de la seua ubicació sobre l'Oceà Pacífic i la seua integració comercial en el món. En el departament existixen 8.300 km de vies de les quals 690 km són d'autopistes de doble calçada que conecten al Valle del Cauca en Colòmbia. La via panamericana travessa tot el departament i ho conecta en varis països d'Amèrica. El departament té la millor ret vial del país, en contar en el major número de quilómetros d'autopistes del país destacant-se l'autopista Cali - Palmira - Cerrito - Guacarí - Buga; la cridada doble calçada Buga, Tuluá, La Paila (considerat el tram més modern d'autopista en Colòmbia); l'autopista La Paila - Zarzal - Cartago - Cerritos - Pereira (Risaralda); l'Autopista Cali - Yumbo; Cali - Jamundí - Santander de Quilichao (Cauca); i l'Autopista Buga - Loboguerrero - Buenaventura (En construcció). I conta en moltes de les seues vies secundàries i terciarias en bon estat.

Ferroviària

La ret férrea del Valle del Cauca conta en 500 km i facilita el transport de mercaderia des del Port de Buenaventura - Armènia a través del Ferrocarril del Pacífic.

Aeroportuario

En la Vall del Cauca hi ha cinc aeroports en operació actualment. L'aeroport més important del departament és l'aeroport Alfonso Bonilla Aragó de Cali, sent el tercer en importància en Colòmbia despuix del Dorat (Bogotà) i el José María Córdova (Medellín). Atres aeroports que estan actualment en operació en el departament són l'Aeroport Gerardo Tobar López de Buenaventura, l'Aeroport de Santa Ana de Cartago, l'Aeroport Heriberto Gil Martínez en Tuluá.

Zones franques i parcs industrials

Erro al crear miniatura:

Centre d'Events Valle del Pacífic en l'autopista Cali - Yumbo.

Les zones franques existents en la Vall del Cauca són:

• Zona Franca del Pacífic
• Zona Franca Palmaseca
• Celpa
• Parc sur
• Zonamerica

Portuària

Erro al crear miniatura:

Malecón de Buenaventura.

El port de Buenaventura és el principal port de Colòmbia sobre l'Oceà Pacífic i l'únic port polivalent de Colòmbia, posseïx terminacions especialisades en grane'ls, contenidors, líquits, sòlits, etc. La ciutat de Buenaventura s'ubica vores del Oceà Pacífic i s'enllaça en aproximadament 203 ports marítims en tot lo món, el Port de Buenaventura movilisa el 82% del comerç exterior en Colòmbia.

Telecomunicacions

El departament del Valle del Cauca ha desenrollat una alta infraestructura en telecomunicacions sent una de les millors de Colòmbia. El departament conta en 4500 km de fibra òptica a nivell de nodos de transmissió i en 18 canals distribuïts en 4 anells. Les ciutats en el departament conten en una àmplia oferta en servicis d'Internet i telefonia, existixen 11 empreses proveïdores de telefonia en 1’500,000 llínees i més de 900,000 estan en servici. En servicis d'internet hi ha més de 23 empreses proveïdores d'este servici que conten en una capacitat de més de 175,000 Mbps.

Art i cultura

Erro al crear miniatura:

Facenda El Paraís en Santa Elena, El Cerrito.

Erro al crear miniatura:

Museu Raer en Roldanillo.

Culturalment el departament es dividix en vàries regions, les quals corresponen a processos històrics influenciats en gran mida per la seua geografia. El departament és dividit en dos segons les regions naturals de Colòmbia. La regió Pacífica ubicada a l'orient de la Cordillera occidental, que comprén en la seua gran majoria la zona municipal de Buenaventura. La regió Pacífic està fortament influenciada per la significativa presència de població afrocolombiana. El restant del departament està inclós en la regió Andina. El nort del departament i les vertents nort de les cordilleres Central i Occidental es troba influenciada pel poblament de colon antioqueños, el sur té una forta influencia l'accent valluno, mentres la regió central servix de pont entre el nort i sur del departament vallecaucano. Entre els artistes més destacats del Valle del Cauca es troben el pintor Ómar Raig, Andrés Caicedo, Enrique Buenaventura, Gustavo Álvarez Gardeazábal, el noveliste i poeta Jorge Isaacs, l'escritor Eustaquio Palaus, Isaías Gamboa, Jotamario Arbeláez, els germans Hernando, Lucy Tejada, Jairo Varela, Edmundo Arias, Antonio María Valéncia i el mestre Pedro Morals Pi. Aixina mateix, el músic, poeta i inspirador colombià de música del Pacífic Petronio Álvarez (1914-1966) que va nàixer i va morir en Valle del Cauca.

Arquitectura

Erro al crear miniatura:

Iglésia l'Ermita, Cali.

Erro al crear miniatura:

Basílica del Senyor dels Milacres, Buga.

Erro al crear miniatura:

Catedral de La nostra Senyora del Rosari del Palmar, Palmira.

Erro al crear miniatura:

Catedral de La nostra Senyora del Carmen, Cartago.

La Vall del Cauca va ser històricament una zona dedicada a la facenda, pastoril i agrícola. Per esta raó, en la regió no es va donar un desenroll arquitectònic tan preciós, artístic i d'influència europea com el de la ciutat de Popayán, i més be es va construir de manera senzilla, autèntica i popular. És desafortunat que en esta regió, molts dels edificis en valor arquitectònic i històric han segut destruïts per a sobrepondre obres modernes sense valor artístic. Els materials de les construccions colonials són bàsicament la fusta i la rajola tallada; va haver molt poca construcció en pedra.

XVI

L'inestabilitat que donaven els freqüents atacs dels indis va impedir que s'establiren poblacions grans i per açò va retardar el desenroll arquitectònic de la regió. La majoria de les construccions en el XVI eren de caràcter provisional, en l'excepció de l'iglésia matriu de Sant Pedro en Cali (deu anotar-se que d'esta iglésia matriu solament es tenen referències històriques). Una atra construcció de l'época és l'Iglésia de la Mercé de Cali, a on segons relats es va celebrar la primera missa de la naixent ciutat en 1541. L'iglésia de la Mercé del XVI era de construcció pajiza, molt diferent de l'actual construcció que es troba en el centre de la ciutat. En 1573 va ser fundat en convent franciscano de Santa Catalina del Mont Sinaí. En el centre del departament es va escomençar la construcció parroquial de Sant Pedro en 1574, iglésia que va anar posteriorment destruïda pel sisme de 1766. Posteriorment els dominicos varen escomençar la construcció de l'iglésia del convent bugueño, la qual va ser terminada solament fins a 1616

XVII

D'este periodo daten els convents de Sant Dumenge (desaparegut) i Sant Agustín en Cali, la reconstrucció de l'iglésia matriu de Sant Pedro i la desapareguda Ermita Vella. L'Ermita Vella va estar dedicada a La nostra Senyora de la Soletat i al senyor del Riu, encara que desapareguda, se sap per una pintura de Farfán que no era una edificació de gran valor arquitectònic, i era més be caracterisada per la seua senzillea.

XVIII

Daten d'este sigle dos joyes arquitectòniques de Cali: Capella de Sant Antonio i el Convent de Sant Francisco en la seua preciosa torre mudéjar de 23 m d'altura. En El Salat, a 47 km de Cali en la via a la mar, es construïx en 1770 l'iglésia del Salat en una torre mudéjar similar a la del convent franciscano en Cali, hui en dia únicament la torre es conserva. En Buga es va construir l'Iglésia Matriu de Sant Pedro a un costat de la Plaça Major; encara que és una construcció més antiga, va ser reconstruïda i embellida arquitectónicamente despuix del terremot de 1766. L'Iglésia Matriu de Sant Pedro en Buga és la més interessant obra arquitectònica del XVIII en la Vall del Cauca. L'Iglésia de Sant Francisco en Buga és més alta que la de Sant Pedro. L'iglésia de Sant Dumenge va ser destruïda pel sisme de 1766 i va ser reconstruïda com a Iglésia de Sant Pedro. L'Iglésia o temple Sant Francisco de l'antic convent Franciscano en Cartago va ser inaugurada a principis del XVIII. Va ser una construcció inestable que va caure en 1730 i reconstruïda mediocremente en 1786. L'Iglésia de Guadalupe en Cartago va ser terminada en 1810, és del mateix estil de l'iglésia de Sant Francisco i és destacable l'utilisació de la rajola tallada en casi la totalitat de la construcció, va ser restaurada en l'any 2015, sent el seu aspecte exterior actualment blanc. Aparte de l'arquitectura religiosa, és d'importància en la Vall del Cauca l'arquitectura de les facendes de la regió. del XVII daten la Facenda de la Concepció en Amaime, que és potser la casona més bella de la regió vallecaucana i es destaca que s'ha mantingut casi intacta, es destaca la seua capella. També d'este sigle són la bella i evocadora Facenda Cañasgordas en Cali, immortalisada en la novela El alferes real d'Eustaquio Palaus. Una atra facenda vallecaucana de valor arquitectònica era la de Pampamá en Buga, la qual va desaparéixer completament llevat per les finestres de la capella que varen ser salvades a temps dels huaqueros. Atres obres d'interés en la regió són l'Iglésia parroquial de Jamundí, que va anar possiblement terminada abans de 1730 i ha segut restaurada en els nostres dies. És meritori mencionar la casa cural de Guacarí com una atra obra representativa d'este sigle.

Gastronomia

De la gastronomia vallecaucana es destaquen el champús, el masato, l'arròs atollado, el sancocho de gallina, el cholado, el chontaduro, la lada, el pandebono, el manjar blanc, el dolça de tallat, el pandeyuca, la mànega, les marranitas, els aborrajados, la gelatina de pata, la arepa valluna, entre moltes atres delícies.

Erro al crear miniatura:

La lada és una beguda típica del Valle del Cauca, especialment de Cali, capital del departament.

Erro al crear miniatura:

Cholado en Jamundí, Valle del Cauca.

Els orígens de la cuina vallecaucana es varen desenrollar en el centre del Valle, més concretament en voltants de Buga, municipis aledaño i grans facendes fins a aplegar a Tuluá, Cartago i les seues afores; el sur del departament (Cali, Palmira), va anar clarament influenciat per la cuina del Cauca Gran, que va tindre com a centre a Popayán, i inclou la cuina vallecaucana ingredients de la cuina dellitoral Pacífic (Buenaventura).

Bibliografia

• (2020) icesi. edu. co/editorial/ciudades-subregiones-redes Ciutats, subregiones i rets en el suroccidente colombià: infraestructura, migració, mercat i formes associatives (PDFPDF), 1st edició (en espanyol), Cali, Colòmbia: Universitat Icesi. doi:10.18046/EUI/escr.21.2020. ISBN 978-958-5590-28-1.
• Rodríguez (1992). Institut Vallecaucana d'investigacions científiques INCIVA, Fundació hispanoamericana de Cali, Embaixada d'Espanya en Colòmbia (ed.). Despuix de les chafades de l'home prehispánico i la seua cultura en la vall del Cauca, Cali: INCIVA.
• (2021) icesi. edu. co/editorial/elites Èlits, canya i configuració estatal. Valle del Cauca i Colòmbia durant el sigle XX (PDFPDF), 1st edició (en espanyol), Cali, Colòmbia: Universitat Icesi. doi:10.18046/EUI/expl.14.2021. ISBN 978-958-5184-27-5.
• Santiago (1965). Arquitectura Colonial en Popayán i la Vall del Cauca, Cali: Universitat de l'Entanque.
• (1969) Estudis Socials del Valle del Cauca, TEM.
• icesi. edu. co/editorial/comunidad-academica Comunitat acadèmica i ciutadania. Zona C, un espai de convergència de la ciència en la Vall del Cauca, 1st edició (en espanyol), Colòmbia: Universitat Icesi, Universitat Autònoma d'Occident, Pontifícia Universitat Javeriana Cali, Universitat de Sant Buenaventura Cali i Universitat del Valle. doi:10.18046/EUI/ee.7.2019. ISBN 978-958-5119-53-6.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Valle del Cauca.

• valleonline. org Entanque del Cauca, Processos Històrics
• archive. org/web/20081122164938/http://dintev. univalle. edu. co/cvisaacs/patrimonio/index. htm Conega el Patrimoni Immoble del Valle del Cauca, el qual fa part del seu patrimoni cultural
• valledelcauca. gov. co/ Governació del Valle del Cauca
• lablaa. org/blaavirtual/ayudadetareas/geografia/geo88. htm Biblioteca Luis Ángel Arango/Santiago De Cali, Valle del Cauca lablaa. org/blaavirtual/ayudadetareas/geografia/geo88. htm archivat en Wayback Machine.