Anar al contingut

Regió del Pacífic (Colòmbia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Regió del Pacífic (Colòmbia)

La regió del Pacífic[1] és una de les sis regions naturals de Colòmbia, la qual correspon en la seua majoria a el "Chocó biogeográfico". Comprén casi la totalitat del departament del Chocó, i les zones costeres dels departaments del Valle del Cauca, Cauca i Nariño.

Està ubicada en la franja oest del país, llimitant al nort en Panamà, al noreste en la regió Carib, a l'est en la cordillera Occidental que la separa de la regió andina, al sur en Equador i a l'oest en l'oceà Pacífic, d'a on pren el seu nom. Fa part del Chocó biogeográfico i està dividida en dos grans zones marcades pel Cap Corrents. Les principals ciutats són Buenaventura, Tumaco, Quibdó, Istmina, Barbacoes i Nuquí. En ella es va desenrollar la cultura Tumaco-La Tolita.

És una regió en una immensa riquea ecològica, hidrogràfica, minera i forestal en la qual es troben parcs nacionals naturals. És ademés considerada una de les regions de major biodiversitat i pluviosidad del planeta en precipitacions de l'orde dels 4 000 mm/anuals segons el Ministeri de Mines i Energia de Colòmbia.[2] És també la terra principal de la cultura afrocolombiana i de numeroses tribus indoamericanas que varen ser denominats "chocoes" pels espanyols al moment de la conquista, encara que el terme inclou famílies llingüístiques de diferent orige. El llitoral posa a Colòmbia de front a l'Oceà més gran del món i en això un camp de trobada internacional vital per al seu desenroll.

Departaments

[editar | editar còdic]

Els següents són els departaments que tenen territori en la Regió Pacífica:

Subregiones naturals

[editar | editar còdic]

Les següents són les subregiones en les quals es dividix la Regió Pacífica de Colòmbia:

Al nort dominen en el territori serranías de mijana altura, com la serranía del Baudó, la serranía del Darién, i les estribaciones de la cordillera Occidental.

Hidrografia

[editar | editar còdic]

La regió està recorreguda per caudalosos i profunts rius com l'Atrato, el Sant Joan, el Baudó, el Mira i el Patía. Alguns d'ells constituïxen les úniques vies de comunicació en una regió majoritàriament selvática, en esta zona és molt important destacar que la forma majoritària de progrés i supervivència es basa en els rius. És una regió en una immensa riquea ecològica, hidrogràfica, minera i forestal en la qual es troben parcs nacionals naturals.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:Cita mapa [1] archivat en Wayback Machine.
  2. Memòria Explicativa, mapa geològic de Colòmbia, 1988, Ministeri de Mines i Energia, Ingeominas, Autodiagnóstico Miner del Cauca Indígena CRIC, Cauca, octubre de 2005

Enllaços externs i bibliografia rellevant

[editar | editar còdic]
  • Primer periòdic del Pacífic colombià
  • Escobar, Arturo, "Política Cultural i Biodiversitat: Estat, Capital i Moviments Socials en el Pacífic Colombià". En María V. Uribe i Eduardo Restrepo, (eds.): Antropologia en la Modernitat, Bogotà, ICAN. Pp. 173-206.
  • Escobar, Arturo, "El Procés Organisatiu de Comunitats Negres en el Pacífic Sur Colombià". Ecologia Política 14: 47-64. [enllaç trencat]
  • Escobar, Arturo, Territories of Difference: Plau, Movements, Life, Rets by Arturo Escobar. Durham, NC: Duke University Press, 2008
  • Oslender, Ulrich, Comunitats negres i espai en el Pacífic colombià, Bogotà: ICAN, 2008