Guapi
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Guapi[1] és un municipi colombià en el llitoral pacífic del departament del Cauca. Varis colon, organisats per Manuel Valverde, ho varen fundar en 1772 en el lloc denominat el Ferm del Fanc. La població de Guapi s'estima en 30.000 habitants (guapireños). Les principals activitats econòmiques són el comerç, la peixca artesanal, la mineria i l'agricultura.
L'Inmaculada Concepció és la patrona del municipi i se celebra la seua festa el 8 de decembre. La seua fira és la del naidí i va del 26 al 29 de decembre.
l'Illa Gorgona, famós centre ecoturístico ubicat a 35 km de la seua costa, també forma part del municipi.[2]
Història
[editar | editar còdic]En el XVII, els espanyols varen ingressar a la costa del Pacífic pel sur de Colòmbia en busca d'or, principalment. Varen dur en si africans per a realisar estes i atres llabors. Varen prendre possessió de lo que hui és el municipi de Guapi, els rius Guapi, Napi, Sant Francisco i Guajuí.
A finals del XVIII, en 1772, l'espanyol Manuel de Valverde va fundar la població porteña en el riu Guapi. Els primers habitants varen ser els indis guapíes, que vivien en el lloc denominat el Ferm del Fanc.
La varen fundar a pocs quilómetros del oceà Pacífic, per varis colon organisats per Valverde,[3] segons pareix, per l'arrimerament dels peixcadors i d'alguns religiosos que varen aplegar al lloc durant les seues missions.
Des de 1872 és capçalera del Districte de Guapi, des de 1911 capital de la província, segons ordenança 103 d'eixe any. A principis del XX, Guapi va perdre gran part del seu esplendor inicial com a conseqüència de la Guerra dels Mil Dies que es va iniciar en 1899 i va terminar en 1902. El municipi va sofrir ademés els estralls del terremot de 1833 i en 1914 les flames varen consumir la mitat de la població. Guapi va ser la capital de l'antiga província del Micay; hui és la capçalera del Circuit Judicial, de Registre, Notaria i centre de les activitats polítiques i comercials de la regió.[4]
Geografia
[editar | editar còdic]- Llímits del Municipi
Al nort en l'oceà Pacífic i el Municipi de Timbiquí; al sur en el Municipi de Santa Bàrbara d'Iscuandé, Nariño; a l'est en els municipis de Timbiquí i Argèlia; i a l'oest en l'oceà Pacífic.
Ecologia
[editar | editar còdic]L'aprofitament forestal tradicional és una de les activitats productives més comunes; els corteros, per lo general natius, tomben arbres de forma selectiva. No s'observa la direcció de la caiguda dels arbres i s'afecten els remanentes de fustals en la seua regeneració natural. Es desperdicien arbres talats per exigències del mercat, en espècie i en dimensió de productes comercialisables, i l'us de maquinària obsoleta. La fusta es enchoriza i transporta per riu fins a aserradores i centres de transformació primària. Una atra part es remolca en barcos via marítima fins als llocs de consum i distribució en Buenaventura, pero per esta via es pert entre el 20% i 30%.
La tala es realisa només en astrals, motosierras, machets i cinta mètrica. Tala, dimensionado i esquadrat de peces maderables es fan dins de la selva i es trauen a llom de mula fins als llocs d'embarque final.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sitie web oficial de l'Alcaldia de Guapi». Consultat el 2 de maig de 2021.
- ↑ «Estudie de potencial i desenroll ecoturístico de la subregión Gorgona, Guapi i Sanquianga».Corporació Universitària Autònoma d'Occident.Consultat el 2 de maig de 2021.
- ↑ «El nostre Municipi - Alcaldia de Guapi». Consultat el 26 de maig de 2015.
- ↑ «El nostre Municipi». Consultat el 26 de maig de 2015.
- ↑ «Implicacions ambientals de la política de biocombustibles en la regió pacifica: Cas d'estudi Proyecte de palma d'oli en el Municipi de Guapi, Cauca».Mestrage En Gestió Ambiental de la Facultat d'Estudis Ambientals i Rurals de la Pontifícia Universitat Javeriana.Bogotà:Consultat el 14 de novembre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guapi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.