Anar al contingut

Euterpe oleracea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
palmera de azaí (Euterpe oleracea)


La palmera de azaí, huasaí, palma murrapo, palma manaca, naidí, o (en portugués) açaí (Euterpe oleracea) és una palmera nativa del nort de Sudamérica, apreciada per les propietats nutritives de la seua frut.

El seu consum data de temps precolombins i és un aliment molt important en la dieta amazónica. El cultiu intensiu de l'azaí s'ha estés dins del territori brasileño durant els anys 1980 i 1990 i en una escala menor en Colòmbia.

Hàbitat

Creix en boscs humits de les terres baixes, en zones inundables prop de les riberes dels rius.

És pròpia del Moll Pacífic, a on es coneix com a palma murrapo o naidí i forma extenses associacions en les vegas inundables dels rius, a menys de 100 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar).[1]

Distribució

Creix en el nort de Brasil, Guayana Francesa, Surinam, Guyana, Perú, Bolívia, en Esmeraldes al nort del Equador, Veneçuela, l'est de Panamà, en el Magdalena Mig i les regions de Pacífic i Amazonía en Colòmbia.[2]

Usos

El frut azaí d'esta palmera és comestible i es consumix en forma de begudes, dolces i gelats.

Per cada 100 g la polpa del frut conté 8,1 g de proteïnes; 52,2 g de carbohidrats (inclosos 44,2 g de fibra) i 32,5 g de grasses;[3] ademés 260 mg de calcio, 4,4 mg de ferro, 1002 O de vitamina A i chicotetes cantitats de vitamina C, aixina com àcit aspártico i àcit glutámico i ademés 319 mg d'antocianina[3] i uns atres antioxidants.

El seu principal producte comercialisat és el margallonera, que s'extrau derribant les palmes i es processa com encurtido para menjades tipo ensalada. Els seus fruts són consumits per les aus, especialment pels guácharos, mentres que les seues llavors són consumides per rosegadors i per alguns peixos, adicionalment els seus brots s'ampren com alfardas en la construcció de sostres[4]

S'ha començat a comercialisar com a suplement alimentici en forma de barritas energètiques, suc, caramelos o la fruta sancera, pero Quackwatch (organisació sense ànim de lucre nortamericà dedicada a destapar fraus relacionats en la salut) ha advertit que els nivells d'antioxidants del suc de azaí, suposta font de les seues propietats beneficioses, no són superiors que en els de atres frutes com els nabius, certs tipos de raïm o cirera.[5]

Taxonomia

Euterpe oleracea va ser descrita per Carl Friedrich Philipp von Martius i publicat en Història Naturalis Palmarum 2(2): 29-31, f. 28-30, en l'any 1824.[6]

Etimologia

El gènero du el nom de la musa Euterpe de la mitologia grega que representava a la música.[7]

oleracea: epítet llatí que significa ‘en fragància’.[8]

Sinonímia

Oli

L'oli de azaí té color vert obscur, olor agradable despuix de la seua extracció i té un sabor que recorda a la bacaba. Quan l'oli ha passat a través del procés de refinación, el seu sabor i olor són agradables com bacaba i Pataua.[11] L'oli de azaí és àmpliament utilisat tant per a cuinar com para use cosmètic. Com a condiment s'utilisa a sovint per a ensalades. En cosmètica s'ampra per a la producció de champús per al cabell, sabons i cremes hidratantes per al cos. Té una alta concentració d'antioxidants, 33 voltes més que el raïm. És ric en #àcit grassos essencials.[12]


Composició de #àcit grassos d'oli de azaí
Àcit palmítico % en pes 17,0-28,0
Àcit Palmiloleico % en pes 2,0 a 6,0
Àcit esteárico % en pes 1,5-6,0
Àcit oleico % en pes 40,0-60,0
Àcit vaccénico % en pes de 3,0 a 4,5
Àcit linoleico % en pes 10,0-22,0
Saturada % 28,0
Insaturados % 72,0
Físic-química de l'oli composició azaí
Índex Unitat Presentació
Acidea mgKOH/g <15.0
Peròxit 10 meq O2/kg <10.0
Yodo gl2/100 g 60-90
Saponificació mgKOH/g 100-200
Densitat 25 °C g/ml 0,9688-0,9880
Refracció (40 °C) - -
Punt de fusió °C 4 -

D'acort en el folclore brasilero, existia una tribu indígena molt numerosa a on hui es troba la ciutat de Belém. Com els aliments estaven escassos, era difícil conseguir menjar per a tota la tribu. Llavors, el cacic Itaki va prendre una decisió molt cruel. Va resoldre que, a partir d'aquell dia, tots els chiquets recent naixcuts serien sacrificats per a evitar l'aument de la població en aquella tribu de la selva.

Fins que un dia la filla del cacic, cridada Iaçá, va donar a llum a una chiqueta que també devia ser sacrificada. Iaçá va entrar en desesperació, plorava totes les nits en enyors i buit en el cor. Va estar varis dies tancada en el seu oca i va demanar a Tupã que li mostrara al seu pare una atra manera d'ajudar al poble, sense el sacrifici dels chiquets.

Certa nit de lluna, Iaçá va escoltar el plany d'un chiquet. Es va acostar a la porta de la seua oca i va vore la seua filla somrient al peu d'una gran palmera. Es va dirigir en direcció a la seua filla, abraçant-la. Pero, misteriosament, la seua filla va desaparéixer.

Iaçá, inconsolable, va plorar molt fins a morir. Al sendemà, el seu cos va ser trobat abraçat al tronc de la palmera. Pero en observar el seu rostre, tenia encara, un somriure de felicitat. Els seus ulls estaven en direcció a lo alt de la palmera, que es trobava carregada de fruts chicotets i obscurs.

Itaki, llavors, va manar a que es colpejaren aquells fruts, obtenint un vi rojós que va batejar com açaí («Iaçá» invertit), en homenage a la seua filla. Va alimentar al seu poble i, a partir d'eixe dia, va suspendre l'orde de sacrificar chiquets.

Vore també

Referències

  1. ↑ Bernal, Rodrigo G. i Gloria Galeano 1993. Las Palmas del Moll Pacífic; Pablo Leyva (Ed.) Colòmbia Pacífic I. Bogotà: BIOPACÍFICO.
  2. ↑ Henderson, Andrew; Gloria Galeano & Rodrigo Bernal 1997. Field Guide to the Palms of the Americas: 124. Princeton Paperbacks.
  3. ↑ 3,0 3,1 Schauss AG, Wu X, Prior RL, Ou B, Patel D, Huang D, Kababick JP (2006). «Phytochemical and nutrient composition of the freeze-dried amazonian palmberry, Euterpe oleraceae Mart. (acai)». Journal of Agricultural and Food Chemistry 54 (22): 8598-603.
  4. ↑ Acer, I. 2003. Manual guia de les espècies vegetals vedadas en via d'extinció i de freqüent comercialisació. Departament Administratiu Del Mig ambient - DAMA. Bogotà, Colòmbia. 337 pp.
  5. ↑ «Quackwatc 2009. CSPI Warns Consumers about Web-Based Açai Scams». www.quackwatch.com. Consultat el 8 d'agost de 2020.
  6. ↑ «Euterpe oleracea en Tròpics». legacy.tropicos.org. Consultat el 12 de febrer de 2023.
  7. ↑ (J. Dransfield, N. Uhl, C. Asmussen, W.J. Baker, M. Harley and C. Lewis. 2008)
  8. ↑ «En Epítets Botànics». www.winternet.com. Consultat el 6 d'octubre de 2012.
  9. ↑ «Sinònims en Catalogue of life». www.catalogueoflife.org. Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2009. Consultat el 5 de maig de 2017.
  10. ↑ «WFO (2023): Euterpe oleracea Mart.» (en en). www.worldfloraonline.org. Consultat el 12 de febrer de 2023.
  11. ↑ PESCE, Celestino. Oleaginosas dona Amazònia.-Belém: Museu Paraense Emilio Goeldi, 2009.
  12. ↑ Beneficis de l'azaí [1] archivat en Wayback Machine.

Bibliografia

  • Schultes, Richard I. 1974. Palmeres i religió en el noroest amazónico. Príncips 18 (1): 3-21. Astrocaryum vulgare, Bactris gasipaes, Euterpe oleracea, I. precatoria, Leopoldinia piassaba, Maximiliana martiana, Oenocarpus bacaba, Socratea exorrhiza.
  • USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. Euterpe oleracea Mart. (25 de giner de 2008).

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Euterpe_oleracea&oldid=1547990»