Història Naturalis Palmarum
Història Naturalis Palmarum (abreviat Hist. Nat. Palm.)[1] és un llibre en ilustracions i descripcions botàniques que va ser editat pel mege, naturaliste, botànic, antropòlec i un dels més importants investigadors alemans, Carl Friedrich Philipp von Martius. Es va publicar en tres volums en dèu parts en els anys 1823-1857.[2] El treball està en llatí i va ser publicat en format de foli imperial format[3] en Leipzig (Lipsiae) per TO Weigel, volum un en 1823 i el volum final en 1850. Inclou més de 550 pàgines de text i 240 cromolitografías, incloent punts de vista dels hàbitats i les dissecció botàniques.[2]
'Història naturalis palmarum es va basar en recorreguts efectuats per Martius en Brasil i Perú en el zoólogo Johann Baptist von Spix des del 9 de decembre 1817 fins a 1820. La seua expedició, impulsada pel rei de Baviera, Maximiliano I, en instruccions per a investigar el història natural i les tribus índies. La parella va viajar més de 2.250 quilómetros (1.400 milles) a lo llarc de la conca de l'Amazones, la regió més rica en espècies de palmes en el món, per a la recolecció i dibuixar espècimen. Varen començar en Riu de Janeiro i São Paulo abans de fer el seu camí cap al nort i cap a l'interior. Es varen convertir en els primers europeus no portuguesos en obtindre el permís per a visitar l'Amazonía brasilera.[4]
A la seua tornada a Baviera, el Rei va concedir als dos hòmens el títul de cavaller i pensions vitalícies.[5]
En el primer volum, Martius va esbossar la classificació moderna de les palmeres i spreparó els primers mapes de la biogeografía palma. El segon volum descriu les palmes de Brasil, i en el tercer, conegut com Expositio Systematica, va descriure de forma sistemàtica tots els coneguts gèneros de la família de les palmeres, sobre la base de la seua pròpia obra i la d'uns atres.
La majoria dels dibuixos de les palmeres per al segon volum, dedicat a les palmeres de Brasil, s'atribuïx a Martius, en només uns paisages, que representen àrees que no va visitar Martius, preses d'obres de Frans Post i Johann Moritz Rugendas.
El llibre va ser reeditat en dos volums en 1971.[5]
Atres obres de Martius basades en l'expedició varen ser Reise in Brasilien (Viage en Brasil ), publicat en tres volums en 1823, 1828 i 1831, i la massiva de 40 volums Flora Brasiliensis que va ser completada per uns atres en 1906.
E. J. H. Corner (1966) va descriure el llibre com "el més magnífic tractament de les palmes que s'ha produït"[6] Alexander von Humboldt va dir de l'obra i l'autor: "Durant el temps que les palmes siguen nomenades i conegudes, el nom de Martius serà famós ".[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ en Tròpics
- ↑ 2,0 2,1 The New York Botanical Garden
- ↑ 3,0 3,1 Excerpts from An account of travels in Brazil at the command of his Majesty, Maximilian Joseph I, King of Bavaria, in the years 1817 to 1820 by Dr. J.B von Spix and Dr. C.F.P. von Martius www.bluemacaws.org
- ↑ Arader Galleries [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 «Palm and Cycad Societies of Austràlia». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 1 d'abril de 2014.
- ↑ Corner, E.J.H. 1966. Natural History of Palms. University of Califòrnia Press. Berkeley.
- «Història naturalis palmarum». Biodiversity Heritage Library. Consultat el 24 de novembre de 2011. — online copy
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia Naturalis Palmarum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.