Anar al contingut

Oenocarpus bacaba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
milpesillo (Oenocarpus bacaba)


El milpesillo (Oenocarpus bacaba) és una palmera nativa de l'Amazònia,[1] el frut del qual és comestible i s'usa per a preparar begudes en la mateixa forma que el seje.

Descripció

Tronc columnar solitari de color marró a grisáceo, alcança 20 a 25 m d'altura i 12 a 25 cm de diàmetro. Baïna de color vert obscur a violeta. Corona en aproximadament 15 fulls erectes compostes en raquis de fins a 6 m i 75 a 121 pinnas rígides de cada costat, orientades cap a distints plans, lo que fa semblar els fulls encrespats. Inflorescència en pedúncul de fins a 10 cm i bràctea de 2 m de llongitut i més de 100 péndulas; de color blanc o groguenc en florir i roig en fructificar. Fruts de fins a 2 cm de diàmetro de color morat negrenc en madurar.[2]

Es diferencia de la palma de seje perque els fulls del seje tenen totes les pinnas dispostes en el mateix pla i s'aprecien péndulas o colgantes, en tant les pinnas del milpesillo estan orientades en ànguls distints cada una, lo que encrespa els fulls.[2] Per una atra part els troncs del milpesillos tendixen a ser més prims que els de la palma de seje.

Hàbitat

Creix en la conca Amazónica en sols arenencs ben drenados, de "terra ferma".[2]

Sinonímia

  • Areca bacaba Arruda in H.Koster, Trav. Brazil: 490 (1816), nom. nud.
  • Oenocarpus hoppii Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 11: 1041 (1934).
  • Oenocarpus grandis Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 12: 612 (1935).
  • Oenocarpus bacaba var. grandis (Burret) Wess.Boer, Pittieria 17: 131 (1988)[3]

Noms comuns

És cridada bacaba açu, bacaba-de-leque i bacaba verdadeira en Brasil; ungurahui en Perú, camon en Guayana Francesa i milpesillo, manoco o punáma en Colòmbia.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Schultes, Richard I. 1974. "Palms and religion in the northwest Amazon"; Principes 18 (1): 3-21. Astrocaryum vulgare, Bactris gasipaes, Euterpe oleracea, I. precatoria, Leopoldinia piassaba, Maximiliana martiana, Oenocarpus bacaba, Socratea exorrhiza
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Galeano, Gloria 1992. Les palmes de la regió de Araracuara. Bogotà: TOPEMBOS - Universitat Nacional.
  3. ↑ «Oenocarpus bacaba». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 20 de decembre de 2010.

Enllaços externs