Leopoldinia piassaba

Leopoldinia piassaba (Leopoldinia piassaba)

Leopoldinia piassaba (Wallace ex Archer 1855) és una palma abundant en la part mija i alta de la conca del riu Negre i en la conca alta del riu Orinoco en Brasil, Veneçola i Colòmbia; creix en grans poblacions anomenades “fibrales”. La baïna dels fulls és fibrosa, rígida i de color chocolate, i en l'edat s'esgarra en numeroses fibres primes i fortes (de fins a 2 m de llarc) que pengen sobre el tronc com una vestidura; estes precisament són el material utilisat per a elaborar productes artesanals com: canastos, fonts, capells, carpetes, portavasos, fruters i una atra infinitat d'adorns en combinacions en ceràmica i fusta (Galeano et al, 2008). Ya va ser citada en Flora Brasiliensis per Carl Friedrich Philipp von Martius.

Etnobotánica

Des de temps ancestrals els indígenes Cubeos, Curripacos i Puinaves han utilisat els fulls d'esta palma per al techado de les seues vivendes i ademés han utilisat els fruts per a la seua alimentació. No obstant l'extracció dels fulls de chiquichiqui com a matèria primera per a exportar (per a fabricar graneres i raspalls), es va iniciar des de poc abans dels anys 30, pero va tindre major auge en les décades del 60 i 70 quan s'exportava eixa fibra Veneçola i Brasil, comercialisació que es va convertir en eixa época en el primer rengló de l'economia de Guainía (Galeano et al, 2008).

Per una atra part els fruts del chiquichiqui són apreciats per les comunitats indígenes com molt alimenticis i d'agradable sabor. S'han reportat casos aguts de la malaltia de Chagas pel consum d'estos fruts contaminats per les heces de triatominos (Coura et al. 1994). Els fulls són usats per al techado de vivendes (Galeano et al, 2008); igualment Pérez Arbeláez (1978) comenta que en les fibres de les baïnes foliares es trenen cables per a amarrar embarcacions, i que per a donar-los major resistència es deuen tractar en moixa càustica. Acer (2005) reporta que els fruts d'esta espècie són comestibles per la fauna selvada, i el mateix autor pero en una publicació de l'any 2003 afirma que la fusta es pot utilisar per a tornear i per a pisos.

Taxonomia

Leopoldinia piassaba va ser descrit per Wallace ex Archer i publicat en Palm Trees of the Amazon 17. 1853.

Etimologia

Leopoldinia: nom genèric que és nomenat en honor de María Leopoldina d'Àustria, emperatriu de Brasil.

piassaba: epítet

Bibliografia

• Acer, I. 2005. Plantes útils de la conca del Orinoco. Bp Exploration Company. Colòmbia. 608 pág.
• Galeano, G. 2008. Fibres vegetals empleades en #artesania de Colòmbia. Ministeri de Comerç Indústria i turisme, #Artesania de Colòmbia S.A., Facultat de Ciències Naturals de l'Universitat Nacional de Colòmbia. Bogotà, Colòmbia. 328 Pág.
• Pérez Arbeláez I. 1978 Plantes útils de Colòmbia. Quarta edició. Bogotà, Colòmbia
• Rocha, Dayse da Silva; Sants, Carolina Magalhãés dos; Cunha, Vanda; Jurberg, José; Galvão, Cleber. Life cycle of Rhodnius brethesi Matta, 1919 (Hemiptera, Reduviidae, Triatominae), a potential vector of Chagas disease in the Amazon region. (resum en anglés octubre de 2004; 99 (6): 591-595
• Schultes, Richard I. 1974. Palms and religion in the northwest Amazon. Principes 18 (1): 3-21. Astrocaryum vulgare, Bactris gasipaes, Euterpe oleracea, I. precatoria, Leopoldinia piassaba, Maximiliana martiana, Oenocarpus bacaba, Socratea exorrhiza

- Silveira AC, Passos ADC 1986. Alts índexs de prevalência sorológica dona infecção chagásica em àrea dona Amazônia. In Programa i Resumos do XXII Congresso dona Sociedade Brasileira de Medicina Tropical.

- Coura JR, Barrett TV, Arboleda-Taronger M 1994. Atac de populaçõés humanes per triatomíneos selvades no Amazones: uma nova forma de transmissão dona infecção chagásica? Rev Soc Bras Med Trop 27: 251-253.

Enllaços externs

• International Plant Names Index
• Imàgens en Google
• Wikispecies té un artícul sobre Leopoldiniinae.