Anar al contingut

Bactris gasipaes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bactris gasipaes (Bactris gasipaes)


Bactris gasipaes és una planta de la família de les arecàcees (de les palmeres). Se li coneix de forma comuna com pejibaye, pupuña, pipire, pijuayo, pixbae, chontaduro, cachipay, pifá, pibá, chima, chonta o tembe.




Descripció

La planta aplega a medir fins a 20 metros d'alt, és nativa de les regions tropicals i subtropicals d'Amèrica. S'aprofita el seu frut, una drupa de gran valor alimentari, la seua fusta i el cogollo tendre, que es cull per a extraure margallonera.

Distribució

Bolívia

Es coneix també com chota o tembe i es consumix cuit com a aperitiu.


Colòmbia

Se li coneix com chontaduro en l'occident i els departaments amazónicos i com cachipay en la cordillera oriental. És un producte molt tradicional de la regió occidental del país, puix se sembra principalment en la costa Pacífica. El Tambo, en el departament del Cauca, és el major productor de chontaduro en el país. Les temporades de collita són, la primera entre giner i maig, i la segona entre agost i novembre. En la primera collita de l'any 2005 la regió va aportar unes sis mil tonellades, equivalents al 50% de la producció nacional de chontaduro. En Cali es considera un dels seus principals productes gastronòmics. Generalment es menja o es consumix en sal i mel. En el Valle del Cauca es realisa el Festival del Chontaduro des de novembre de 2021. El seu consum és alt en els departaments amazónicos del Caquetá i Putumayo a on també s'elaboren begudes i melades..[1][2][3][4]

Costa Rica

Tradicionalment es couen en aigua hervir o en consomé de pollet i os jarrete, són molt agradats en tot el país en mayonesa (principalment) o crema agre (coneguda com natilla) colocant-la en el canal de l'os, i són coneguts com pejibayes. En temps de collita es comercialisen en casi tot el país i es distribuïxen en supermercats, fires de l'agricultor, en llocs ambulants i en freqüència es venen ya cuinats. Existix la Fira Nacional del Pejibaye, en la zona de Tucurrique en la província de Cartago, a on es comercialisa de moltes maneres, des de farina de pejibaye fins a ceviche, picadillos, gelats i licor. També es consumix el tradicional platillo costarricense arròs en margallonera.

Equador

Este frut es coneix com chonta i és propi de l'Amazònia del país. Els natius amazónicos i els #colon (immigrants de la Serra) aprecien molt este producte cridat chonta. D'ell s'obté la chicha de chonta, fabricada en panela i aigua hervir. És una beguda que els llauradors servixen en les mingas de sembra de la dacsa o simplement consumida com a refresc en cada llar. També s'acostuma, en temps de collita, servir el producte cuinat en la taula en lloc de yuca o banana. Les llavors, que són prou dures, són mastegades per la gent per a aprofitar el "coco" que esta posseïx, o tirades als gossos i als porcs per a que el seu consum. En l'Orient, els clafolls de la chonta cuita són usades com a aliment per a les gallines o com a abonament per als seus cultius. La fusta de la chonta sense espinos, per la seua durea, és usada com a postes de barraques, corrals per a porcs (trojes) o com a llenya per a cuinar i inclús per a fabricar llances. Les buglas, espècie d'aus oropéndolas, solen fer els seus nius colgantes en les puntes dels fulls jóvens del tronc espinós de chonta per a posar als seus pollets a resguart de serps i felinos. Quan el frut està roig per la madurea, la gent utilisa llargues vares en ganchos de metal o pal per a desgajar les arracades madures. És usual llavors, a banda del ser humà, que moltes aus i animals terrestres consumen el frut. En la costa equatoriana també li la prepara en madur i llet, ho solen prendre en els matins com a espècie de colada.

Panamà

Són molt populars i abundants en les terres baixes, se li coneix en els noms "pifá", "pibá" i "pixbae"; de la palma es consumix el frut, que es cuina prèviament en aigua en sal i es expende en tendes, mercats i kioscos. En la ciutat de Panamà és popularment oferit per venedors ambulants, els qui pregonan el seu producte pels carrers, cantons i semàfors. És comú consumir-ho calent i en sal.[5]

Característiques

B. gasipaes és una palma mona o multicaule, de 7 a 20 metros d'altura i estípites de 15 a 20 cm de diàmetro, coberts d'espines. Presenta 7 a 20 fulles terminals pendents cap als costats, en raquis d'1,8 a 3,3 m i pecíol fins a de 4 dm, pinnadas. L'inflorescència és una arracada de mechós de 8 dm o més de llarc, en un pedúncul pla de 5 o més dm de llongitut; el raquis de 3 dm de llarc conté 25 a 50 raquillas de 2-3 dm de llarc. Les flors són unisexuales, femenines o masculines, de 5 a 8 mm de llongitut i color blancoamarillento. Produïx arracades en fins a 140 fruts, drupes pulposas de forma globosa o ovoide, de fins a 6 cm de diàmetro, en el epicarpo dur i prim, de color roig a groc, i el mesocarpo almidonoso, a partir dels 3 a 8 anys de sembrada.

Cultiu

Es distribuïx des de la Costa Carib Sur de Nicaragua, fins a Brasil i Bolívia en zones humides no inundables, a menys de 1300 m s. n. m. És freqüent trobar-la en l'Amazònia. Creix be en associacions, per eixemple com a ombra de café, cacao, arbre de pa i cítrics. Va ser plantada des d'époques precolombinas pels indígenes. Hi ha numeroses varietats inclús sense espines i una sense llavor.


El frut pot menjar-se fresc o cuinar-se en aigua en sal 30 a 60 minuts. Pot processar-se per a obtindre farina i utilisar-se en diferents proporcions en forn, pasticeria i fabricació de fideus, #compota i #gelea. Més de 40 receptes per a la seua preparació i consum han segut recopilades.


El chontaduro és un dels aliments tropicals de major valor nutritiu. El seu contingut de 2,5 a 4,8 % de proteïna d'alta calitat, pel número i la cantitat d'aminoàcits essencials que posseïx; pel seu fi greix, constituïda per olis no saturats i l'alt contingut de Beta-Caroteno, fòsfor, vitamina A, calcio i ferro, ho fan un dels aliments naturals més complets. També conté vitamines B i C. Hi ha varietats de major contingut d'oli, que pot extraure's. Culturalment se li considera un potent afrodisíac, encara que no existixen estudis científics que ho comproven.

Atres #aprofitament

Ademés del frut són comestibles la flor, el endospermo de la llavor i la margallonera (cogollo). Est té un contingut de 5 per cent de proteïnes, és apte per a l'industrialisació en conserves. Pot aprofitar-se que la palma té varis brots i utilisar-se uns mentres es deixen els atres. El frut de segona calitat és utilisat com a aliment d'engordixca per a ganado vacú, porcí, aus i inclús peixos.

La fusta de l'anell exterior del brot és altament resistent, s'usa en construccions i per a fabricar utensilis. En Equador és utilisada per a la construcció de marimbas de chonta. El colorant verdenc dels fulls s'usa en cestería.

En Costa Rica s'utilisava i utilisa encara hui en dia pels indígenes per a fabricar els seus arcs i puntes de fleches i llances. Actualment s'usa per a fabricar suvenires per als turistes i en mueblería.

En atres usos, la polpa s'ha utilisat per a eliminar metals pesats de l'aigua, la fusta en jupetins antibalas, els extractes en aliments funcionals i els rebujos en l'elaboració de celulosa nanocristalina.[6]

Taxonomia

Bactris jauari va ser descrita per Carl Sigismund Kunth i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 1: 302, pl. 700. 1815[1816].[7]

Etimologia

Vore: Bactris

jauari: epítet que és el nom vulgar latinisat en el qual és conegut en algunes regions.

Sinonímia

Noms comuns

Segons el país es coneix com:[10]

Referències

  1. ↑ «Retorna el Festival del Chontaduro: escomença en Buenaventura i després es trasllada a Cali» (en espanyol). Semana.com Últimes Notícies de Colòmbia i el Món. Consultat el 2023-03-20.
  2. ↑ «Salmerón Cristina 2007. Cuina colombiana per a obrir la gana; L'Universal, 21 d'agost de 2007.» (en és). www.eluniversal.com.mx. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2012. Consultat el 19 de juny de 2012.
  3. ↑ «Chontaduro, un frut d'orgull per a Cali» (en és). www.cali.gov.co. Consultat el 2023-03-20.
  4. ↑ «Cali tindrà un festival del chontaduro, conega els detalls» (en espanyol). elpais.com.co. Consultat el 2023-03-20.
  5. ↑ «Actual�cessació en La Prensa Web». mensual.prensa.com. Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2009. Consultat el 12 de setembre de 2017.
  6. ↑ «Peach Palm (Bactris gasipaes Kunth.): Ancestral Tropical Staple with Future Potential».Plants.11(22)
    3134.ISSN 2223-7747.doi:10.3390/plants11223134.Consultat el 2022-11-17.
  7. ↑ «Bactris gasipaes». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 d'agost de 2013.
  8. ↑ «Bactris gasipaes». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 16 d'agost de 2013.
  9. ↑ «WFO (2022): Bactris gasipaes Kunth» (en en). www.worldfloraonline.org. Consultat el 8 de novembre de 2022.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  11. ↑ Víctor Manuel Patiño. «Història colonial i noms indígenes de la palma pijibay» (en espanyol) (PDF). ICANH - Institut Colombià d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2023. Consultat el 20 de març de 2023.

Bibliografia

  • Camacho, Edilberto (1972). , Turrialba: IICA.
  • García Gros, María Fernanda; Rojas Posada, Mariam Gisela (2004). , Tesis de Grau, Universitat Nacional de Colòmbia, Palmira.
  • Institut Tecnològic de Costa Rica (1977). , Cartago: Procomer.
  • Patiño, Víctor Manuel (1958). , Mèxic DF: Institut Indigenista Interamericà.
  • Este artícul conté una traducció derivada de «Bactris gasipaes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bactris_gasipaes&oldid=1543932»