José Jerónimo Triana

José Jerónimo Triana

José Jerónimo Triana Silva (Bogotà, 22 de maig de 1828-París, França, 31 d'octubre de 1890) va ser un mege, científic, botànic, diplomàtic, farmacèutic, educador i explorador colombià, membre del Partit Lliberal Colombià.

En la seua carrera, Triana va catalogar més de 60.000 eixemplars de 8.000 espècies. En 1851 es va incorporar a la Comissió Corográfica com a cap del departament de botànica, càrrec que va ocupar fins a 1857. Durant este temps va crear un herbario de més de 2.200 plantes herbáceas. En el seu honor la flor nacional de Colòmbia va ser batejada com Cattleya Trianae, o flor de maig.

Com a mèdic, va desenrollar una llínea de productes farmacèutics comercialisats en França, entre ells vendajes per a durícies, pasta dental en pols i aixarop per a la tós. De la mateixa manera que el seu pare, Triana va escriure varis llibres escolars per a deprendre a llegir i escriure que es varen usar en les escoles de Colòmbia, i va implantar en Colòmbia el método Pestalozzi.

Biografia

Naix en Bogotà el 22 de maig de 1828 en el sí d'una família tradicional que, pese als llimitats recursos econòmics, va ocupar un lloc destacat en la vida nacional. Varen ser els seus pares donya Josefa Paula Silva i don José María Triana, notable educador, autor de numerosos texts escolars i conegut especialment per l'introducció a Colòmbia dels métodos pedagògics de Pestalozzi i pel seu propi estímul a la personalitat creativa i ingeniosa del seu fill cap a les diverses disciplines acadèmiques. Va estudiar en el colege de l'Esperit Sant guiat pel seu rector i amic, don Lorenzo María Lleras, sent posteriorment director adjunt i professor de botànica. En 1851 es va incorporar a la Comissió Corográfica com a cap de botànica, llabor en la que es va eixercitar fins a 1857 i que li va permetre recopilar un extens herbario de 2200 plantes. En 1857, despuix de casar-se en Mercedes Umaña Bustamante, Triana va viajar a França a on es va posar en contacte en distinguits botànics europeus, entre ells Jules Émile Planchon i Jean Jules Linden, els qui li varen ajudar a completar la seua obra sobre espècies útils de la Nova Granada despuix de superar numeroses dificultats en el govern granadí i la carència de respal econòmic per part d'est. Des de 1874, i fins a la seua mort, ocorreguda el 31 d'octubre de 1890, es va eixercitar com a cònsul general de Colòmbia en París. Aparte d'això va participar en numeroses societats i congressos científics, entre els que destaquen la seua pertinença a la Legió d'Honor, a la societat nacional d'agricultura de França i la seua participació en varis congressos d'horticultura, en Londres, Ámsterdam i Florencia. Va ser de particular valor el seu treball en les exposicions universals de París de 1867, 1878 i 1889. En les exposicions de 1867 i 1878, Triana va obtindre premis gràcies a l'exposició de la seua herbario. En la de 1889 Triana va assumir el treball d'organisar el pabelló colombià, a pesar de la falta de respal del govern colombià, i despuix d'ingents esforços, esta es va portar a terme en el pabelló d'Uruguaien objectes que Triana va conseguir reunir en la seua majoria de persones particulars.

• Triana es va eixercitar professionalment com a mèdic, al mateix temps que va desenrollar una llínea de productes farmacèutics que va comercialisar en França, entre els que es conten: banditas per a tractar les durícies, una pols dentífrico i un aixarop per a la tós, el conegut «aixarop Triana». De la mateixa manera que el seu pare, Triana va escriure varis quaderns ensenyança per a deprendre a escriure i llegir, que varen ser usats en les escoles en Colòmbia. La mort de Triana (a la que es va sumar la de la seua filla Liboria tan sol uns dies més tarde) va causar fonda pena en el cor de la seua esposa, qui va decidir retornar a Bogotà, ciutat en la que va fallir en l'any de 1895.

Família

José Jerónimo Triana Silva era membre de l'emergent aristocràcia colombiana, sent fill de José María Triana Algarra i de Josefa Paula Silva Zapata, i l'únic fill varó major entre cinc fills; els seus germans eren Liboria, Clotilde, Tadea i Januario Triana Silva.

Erro al crear miniatura:

L'expresident Alberto Lleras, un dels seus nebot nets

Les seues dos germanes Liboria i Clotilde varen estar casades en l'educador Lorenzo María Lleras. En Liboria, Lorenzo va tindre a Ricardo i Susana Lleras, pero Lleras va quedar viudo prematurament d'ella. Després en segones nupcias es va unir a la seua cunyada Clotilde, en qui va tindre a Martín, Luis María, José Manuel, Matilde, Helena, Gustavo, Enrique, Elisa, Guillermo, José Vicente, Liboria, Lorenzo, Roberto Vicente, Santiago, Felipe, Federico, Nicolás, Luis i Elena Lleras Triana; sent patriarca de la poderosa família Lleras.

El seu cunyat, l'expresident Santiago Pérez Manosalva.

Els més destacats de la numerosa prole de la seua germana Clotilde varen ser Felipe i Federico Lleras Triana. De Felipe varen ser fills els polítics i periodistes Felipe i Alberto Lleras Camargo (president de Colòmbia entre 1958 i 1962); i de Federico, el científic Federico Lleras Acosta, de qui era fill Carlos Lleras Restrepo (president de Colòmbia entre 1966 i 1970). La seua germana Tadea es va casar en el polític i expresident de Colòmbia, Santiago Pérez Manosalva, germà de l'escritor Felipe, qui estava casat en Susana Lleras, una de les nebodes de José Jerónimo i filla major de Liboria i Lorenzo Lleras. Del seu cunyat Santiago i la seua germana Tadea va nàixer Amelia Pérez, qui es va casar en el polític Clímaco Calderón Reis, president designat de Colòmbia en 1882, i parent de l'expresident Rafael Reis Prieto.

Matrimoni i descendència

José Jerónimo es va casar en Mercedes Umaña Bustamante, neta del militar i prócer de l'independència José Ignacio Umaña Barragán. En Mercedes va tindre al seu fill Elías Andrés Triana Umaña.

Obra

• Nous gèneros i espècies de plantes per a la flora neogranadina. 1855
• Flora colombiana. 1856
• Monografia de les gutíferas. 1856
• Prodomus Florae Novo-Granntensis. 1862-1867
• Les Melastomáceas. 1865
• La Quinología de Mutis. 1872

Expedicions

• 1851: Províncies del Nort (Nort de Cundinamarca, Boyacá, Santander, Nort de Santander i Sur del Cessar). En Ocaña colectó en companyia de Schlim. Triana va tindre la mala fortuna de perdre part dels materials, frut d'esta excursió, en ser assaltat el correu que transportava els eixemplars cap a Bogotà. En la segona mitat de l'any va reiniciar coleccions, esta volta en companyia del polac Warscewicz, en qui va recórrer el suroest de Cundinamarca, Tolima, Quindio i Valle, aplegant fins a Buenaventura.
• 1852: suroest de Cundinamarca, planures del Tolima, montanyes del Quindío, Risaralda, Caldas, sur d'Antioquia. La tornada a Bogotà es va fer per Guaduas.
• 1853: sur de Cundinamarca, plans del Tolima, Andes del Quindío, noroest del Valle, Andes del Chocó, costa del Pacífic des de la desembocadura del riu Sant Joan fins a Tumaco, Andes de Nariño, altiplà de Túquerres i Pastura, ascens als volcans Cumbal i Azufral, Cauca, Valle, tornada pel pas del Quindío, Tolima i suroccidente de Cundinamarca.

• 1854: en companyia de Karsten afores de Bogotà, suroccidente de Cundinamarca, planures del Tolima i pas del Quindio fins a Cartago. Durant el segon semestre va recórrer els alvertents del suroccidente de Cundinamarca i l'Alt Valle del Riu Magdalena.
• 1855: afores de Bogotà i alvertents oriental i occidental de la Cordillera Oriental en territori de Cundinamarca i Meta.
• 1856: plans de Sant Martín en el Meta i zones aledaño de Cundinamarca.

Eponimia

Gènero

• (Solanaceae) Trianaea Planch. & Linden

Espècies

• (Cunoniaceae) Weinmannia trianaea Wedd.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre José Jerónimo Triana.
• Programa radial: Colecció José Jerónimo Triana en UNRadio. Universitat Nacional de Colòmbia. Producció Ramón García Piment, i Claudia Romero Velásquez.
• Bosqueig biogràfic [1] archivat en Wayback Machine. en elloc web de la biblioteca Luis Ángel Arango