Anar al contingut

Weinmannia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Weinmannia (Weinmannia)


Weinmannia és un gènero de fanerógamas en la família Cunoniaceae. En l'excepció de les espècies de la Patagonia i Nova Zelanda, les espècies del gènero creixen en climes tropicals. Comprén 317 espècies descrites i d'estes, solament 81 acceptades.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Arbres o arbusts; hermafroditas. Fulls oposts, imparipinnadas o ocasionalment simples; estípulas interpeciolares connadas. #Inflorescència racemosas; flors blanques o rojoses; pétals presents. Frut una càpsula 2-locular, en estils allargats i persistents en l'àpiç.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2, 997, 1005, 1367, en 1759.[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Weinmannia: nom genèric otorgat en honor del botànic i boticario alemà Johann Wilhelm Weinmann (1683 – 1741), qui va tindre el seu propi jardí botànic en Regensburg (hui Ratisbona), i va produir 4 volums dels 8 de Phytanthoza iconographia (1737 – 1745).[3][4]

Espècies

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Weinmannia» (en en). The Plant List. Consultat el 2013-05-14.
  2. 2,0 2,1 «Weinmannia» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-05-14.
  3. Mari Mut, José A. (2017-12-14). [1] (en en), Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 637.
  4. Mari Mut, José A. (2019). [2], Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 109.
  5. 5,0 5,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Forzza, R. C. 2010. Llista d'espècies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  2. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  3. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
  4. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  5. Morales, J. F. 2010. Cunoniaceae. 119(5): 182–187. In B. I. Hammel, M. H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora Villalobos (eds.) Man. Pl. Costa Rica. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  1. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Cunoniaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 424–426.
  2. Stein, B. A. 2001. Cunoniaceae. En: Stevens, W. D., C. Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel (eds.), Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(1): 718.
  3. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
  4. Woodson, R. I. & R. W. Schery. 1950. Flora of Panama, Part V. Fascicle 2. Cunoniaceae. Ann. Missouri Bot. Gard. 37(2): 145–147.
  5. Nee, M. 1984. Cunoniaceae. Fl. Veracruz 39: 1–7.