Anar al contingut

Euterpe precatoria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Euterpe precatoria (19866677541).jpg
Euterpe precatoria (Euterpe precatoria)


Euterpe precatoria és una espècie botànica de palmeres, coneguda comunament com a margallonera, manaca, chonta, asaí de la selva o huasaí; nativa de Sudamérica, específicament de la Amazonía peruana, boliviana i brasilera. Està distribuïda també per Centroamérica, les Antilles i el nort de Suramérica.[1] El seu consum data de temps precolombinos i és un aliment molt important en la dieta amazónica. El seu cultiu intensiu s'ha estés dins del territori brasiler, durant els anys 1980 i 1990.

Descripció

[editar | editar còdic]

Presenta tallos solitaris, de 3-20 m d'altura i 4-23 cm de diàmetro;[2] grisáceo en cicatrius anular, raïls de 3 dm compactes, escamosas, els seus extrems abans de tocar sol es cobrixen d'una substància mucilaginosa clara. Corona en 10-15 fulls,[1] en raquis de 2 a 3,5 m de llongitut,[3] compostes en 60 a 90 pinnas.[1] Els peciols formen cap a avall de les seues bases un bolic vert al final del talle d'1 a 1,5 m de llongitut, a on s'extrau la margallonera.

Inflorescència en pedúncul de 20 cm i raquis de 40 cm de llongitut en 90 ráquilas. Fruts esfèrics de color negre violáceo i 1 cm de diàmetro en llavor globosa.[1] El arracada pot presentar més de mil fruts.[3]

Alimencios

D'acort en Galeano[1] el mesocarpi d'esta espècie és altament oleaginoso i de ric sabor, per lo que és molt apetit i es consumix directament despuix de cuinar-ho llaugerament; dels fruts també s'extrau oli (Ricker & Daly 1997 citats per Castany et a el[4]) i un colorant negre per a decoració del cos per a cerimònies (Anderson 1977 citat per Castany et a el[4]). Els fruts d'esta planta i de la molt semblant asaí (Euterpe oleracea) són comestibles i consumits en forma de begudes, dolces, i gelats.

En les comunitats a on es va desenrollar l'estudi per part de Castanyer i el seu colaboradors,[4] el principal us d'esta espècie és com a font d'aliment, collint els fruts per a consumir-los en forma de suc, chicha, “llet”, massa o subproductes d'açò; li seguixen, en igual grau d'importància l'us medicinal, per a elaborar #artesania i com a font per a l'obtenció de Mojojoi (Rhynchophorus palmarum).[4]

Utensilis

També és important el seu us per a la construcció, per a l'elaboració de diferents elements culturals i ferramentes, per a l'elaboració d'utensilis domèstics i com a font de margallonera. Un atre us, poc freqüent pero que va ser mencionat en alguns casos, és l'utilisació d'esta palma per a l'elaboració de cerques.[3] En atres regions, els tallos són utilisats àmpliament en la construcció de cases i malocas per a fer les parets, per a taules de taules, estants. Igualment, s'utilisa el tronc per a fabricar polpa per a paper i per a fer llances per a la caça d'animals (Cerón & Montalvo 1998 citats per Castany et a el[4]).

Medicinals

Les raïls són usades com a medicinals (Henderson[2] citat per Castany et a el[4]), especialment contra el dolor muscular i les mordeduras de serp, també s'utilisen per a que el cabell creixca ben i ho manté de color negre. Evita que les dònes embarassades perguen el cabell (Borchsenius et al. 1998[4]). La decocció dels fulls s'utilisa per a aliviar el dolor de pit.[2] Els fulls i les raïls tendres es maceran i es beuen per a curar la grip, vomitant-se despuix (Cerón & Montalvo 1998[4]). Els fulls s'utilisen en ocasions per a techar les vivendes (Borchsenius et al. 1998, Cerón 2003 citats per Castany et a el[4]); igualment Galeano[1] afirma que el cogollo és consumit com a margallonera.

Ornamentals

Els productes artesanals fabricats en llavors d'este asaí presenten també elements provinents d'atres espècies, com a fibra de Chambira i llavors de Canangucha; igualment poden tindre elements provinents de diferents animals (closques, claus, plomes, escamas) i/o atres elements.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Euterpe precatoria va ser descrita per Carl Friedrich Philipp von Martius i publicat en Voyage dans l'Amérique Méridionale 7(3): 10–11, t. 8, f. 2, t. 18a, en l'any 1842.[5]

Etimologia

El gènero du el nom de la musa Euterpe de la mitologia grega.[6]

precatoria: epítet

Varietats
  • Euterpe precatoria var. longivaginata (Mart.) A.J.Hend.
  • Euterpe precatoria var. precatoria
Sinonímia
var. longivaginata (Mart.) A.J.Hend.
  • Euterpe kalbreyeri Burret
  • Euterpe karsteniana Engel
  • Euterpe leucospadix H.Wendl. ex Hemsl.
  • Euterpe longivaginata Mart.
  • Euterpe macrospadix Oerst.
  • Euterpe microcarpa Burret
  • Euterpe panamensis Burret
  • Euterpe rhodoxyla Dugand
  • Plectis oweniana O.F.Cook
  • Rooseveltia frankliniana O.F.Cook
var. precatoria
  • Euterpe confertiflora L.H.Bailey
  • Euterpe jatapuensis Barb.Rodr.
  • Euterpe langloisii Burret
  • Euterpe mollissima Spruce
  • Euterpe oleracea Engel
  • Euterpe petiolata Burret
  • Euterpe stenophylla Trail ex Burret
  • Euterpe stenophylla Trail & Thurn
  • Euterpe subruminata Burret[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Galeano, Gloria 1992. Les palmes de la regió de Araracuara. Estudis en l'Amazònia colombiana. Bogotà: Facultat de Ciències Naturals, Universitat Nacional De Colòmbia. Segona Edició. p.p. 96-97.
  2. 2,0 2,1 2,2 Henderson, A., Galeano, G. i Bernal, R. 1995. Guia de camp per a palmes de Amárica. Princeton University Press, Princeton, New Jersey. pp. 124.
  3. 3,0 3,1 3,2 La Rotta, Constanza Espècies utilisades per la comunitat miraña. Bogotà: Editorial Presència; WWF-FEN. p.p. 293-294.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Castany Arboleda, Nicolás; Dairon Cárdenas López Dairon i Edgar Otavo Rodríguez (Eds.) 2007. Ecologia, aprofitament i maneig sostenible de nou espècies de plantes del departament de l'Amazones, generadores de productes maderables i no maderables. Institut Amazónico d'Investigacions Científiques –Sinchi, Corporació per al Desenroll Sostenible del Sur de l'Amazònia - CORPOAMAZONIA. Bogotà, Colòmbia. 266 pág.
  5. Euterpe precatoria en Tròpics
  6. (J. Dransfield, N. Uhl, C. Asmussen, W.J. Baker, M. Harley and C. Lewis. 2008)
  7. Euterpe precatoria en PlantList
*Schultes, Richard I. 1974. Palmeres i religió en el noroest amazónico. Príncips 18 (1): 3-21. Astrocaryum vulgare, Bactris gasipaes, Euterpe oleracea, I. precatoria, Leopoldinia piassaba, Maximiliana martiana, Oenocarpus bacaba, Socratea exorrhiza.

Vore també

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]