Socratea exorrhiza
Socratea exorrhiza ( Mart. ) H.Wendl. és una espècie pertanyent a la família de les palmeres (Arecaceae) i nativa de les selves tropicals en América Central i Amèrica del Sur.
Descripció
Socratea exorrhiza pot medir 25 metros d'altura, en un diàmetro de 16 cm, encara que comunament medix 15-20 m d'altura, en 12 cm de diàmetro.[1] Té raïls fúlcreas o zancudas, les quals favorixen un creiximent ràpit de la palma aixina com el soport mecànic. S'han trobat moltes espècies d'epifitos creixent en les palmeres. La palmera és polinisada per escarabats i varis organismes que s'alimenten de les seues llavors.
Morfologia del full
Les fulles de S. exorrhiza que creixen baix el sol són més amples, tenen més tricomas i estomes que aquelles que creixen en l'ombra.[2]
Funció de les raïls aérees
En 1961, Corner va formular el hipòtesis en la que les raïls aérees de S. exorrhiza (raïls fúlcreas o zancudas) eren una adaptació per a permetre a la palmera créixer en àrees pantanosas de la selva. No existixen proves de que siguen una adaptació a les inundacions, sugerint-se funcions alternatives. Bodley va sugerir en 1980 que, de fet, permetien a la palmera «caminar» més allà del punt de germinació si cau un atre arbre en la plántula i la derriba. Si això pansa, la palmera produïx una nova raïl aérea vertical i pot empinar-se mentres que les raïls originals es podrixen. Radford va escriure en decembre del 2009 en el Skeptical Inquirer que «seria interessant pensar que quan ningú està entorn, els arbres caminen pel sol selvático, és un mer mit», i va citar tres estudis detallats per a aplegar a esta conclusió.[3]
S'han propost atres ventages de les raïls aérees en comparació a les demés. Swaine va propondre en 1983 que permetria a la palmera colonisar àrees en una gran acumulació de matèria orgànica (per eixemple, troncs morts) en poder emergir d'ells usant les seues raïls. Hartshorn va sugerir en 1983 que les raïls aérees permetrien a la palmera créixer cap a dalt per a alcançar la llum sense tindre que aumentar el diàmetro del tronc, puix proveïxen soport mecànic. Les raïls fan a la palmera més estable i, per lo tant, li permet créixer més alt i ràpit que si no les posseïra. També li permet usar menys biomassa en raïls subterrànees en comparació a atres palmeres sense raïls fúlcreas, deixant, per lo tant, més energia en créixer per damunt del sol. També li conferiria una ventaja en créixer en una pendent, encara que no s'han trobat proves en este cas (per eixemple, vore Ávalos et al. 2005). Esta espècie no es mou cap a avall en una pendent, no és capaç de creuar rius, o traslladar-se a través de grans distàncies durant la seua vida, a no ser que sofrixca un dany mecànic que faça caure el tronc i que favorixca la generació d'un atre con de raïls adventicias en una atra part del talle, les quals tornen a alçar al tronc. Esta resposta és una simple estratègia de creiximent que mostra la gran plasticitat de S. exorrhiza (Avalos 2004) pero no implica que la palma «camine» o es desplace decenes de metros, lo que és, davant tot, un mit.
Iriartea ventricosa té raïls similars a S. exorrhiza.
Referències
- ↑ Michael J. Balick(Summer 1985).«The indigenous palm flora of "Les Gavines" Colòmbia, including observations on local names and uses».30(3): 10.
- ↑ Araus, Jose(juny de 1994).«Leaf structure and patterns of photoinhibition in two neotropical palms in clearings and forest understory during the dry season».American Journal of Botany.Botanical Society of America.jstor:81(6): 726–738.doi:10.2307/2445651.
- ↑ Goldsmith, Gregory(September–December 2007).«The function of stilt roots in the growth strategy of Socratea exorrhiza (Arecaceae) at two neotropical sites».Revista de Biologia Tropical.55(3–4): 787–793.ISSN 0034-7744.Consultat el 22 de juny de 2012.
Bibliografia
- Schultes, Richard E. (1974). «cap. 1», Principes - Societat Internacional de la Palmera (http://www.palms.org) (ed.). Palms and religió in the northwest Amazon. (vol. Vol. 18) (en anglés), pp. 3-21.
- Fundació per a la conservació de la selva plujosa (en anglés)
- La flora digital de la Selva
- Avalos, G. 2004. Production of second set of stilt roots in Iriartoid palms: a solution to the puzle. Palms 48 (2): 83-85.
- Avalos, G., M. Cambronero & O. Vargas. 2016. Quantifiation of browsing damage to the stilt root cone of Socratea exorrhiza (Arecaceae) by Collared Peccaries (Pecari tajacu, Artiodactyla: Tayassuidae) at La Selva, Costa Rica. Brenesia. 85-86: 30-37.
- Sylvester, O., Avalos, G., & Cháves-Fernández, N. 2012. Notes on the Ethnobotany of Costa Rica's Palms. Palms, 56(4).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Socratea exorrhiza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.