Riu Cauca
.jpg)
El riu Cauca és el segon riu més important de Colòmbia. Naix prop de l'estany del Bou en el Massiç Colombià, específicament en el Parc nacional natural Puracé en els llímits entre els departaments de Cauca i Huila. En el seu recorregut entre les cordilleres Central i Occidental, el riu Cauca passa per més de 180 municipis en els departaments de Cauca, Valle del Cauca, Risaralda, Caldas, Antioquia, Sucre i Bolívar fins a desembocar prop de la capçalera municipal de Pinillos. La seua conca hidrogràfica és d'aproximadament 63 300 km². És lloc de diverses activitats productives com l'indústria azucarera, cultiu de café, generació d'electricitat, explotació minera i agrícola. Els seus principals afluents són el riu Nechí, La Vella i Riu Sant Joan (Colòmbia).[1] En juny de 2019, el tribunal superior de Medellín, ho va declarar subjecte de drets.[2]
Orige del nom
[editar | editar còdic]L'actual nom Cauca és de significat desconegut i és difícil precisar el seu orige. Se sap que els aborigen ho cridaven Bredunco,[3] mentres els primers espanyols en la regió ho cridaven Riu Gran, Cauca o Marta.[4] El nom de Marta ve a que els fundadors veen al Cauca i Magdalena com a rius germans i els varen nomenar en honor a les santes germanes del Evangelio: Santa Marta i María Magdalena. Segons Jaime Riera, els indígenes Gorrones ho cridaven “li”.[5] Fra Pedro Simón en les seues Notes Historials dona claritat sobre l'actual nom, en afirmar que el seu orige es deu a un cacic de la regió cridat Cauca,[6] encara que no és clar de quina regió és este cacic, puix Cieza de León diu que el cacic habitava la regió de Mompós. Existix un antic assentament prerromano en Espanya cridat Cauca, actual Coca en la Província de Segòvia.
Curs
[editar | editar còdic]Cauca
[editar | editar còdic]El riu Cauca naix en el departament de Cauca, al sur de l'Estany del Bou i al surest de la població de Paletará en el municipi caucano de Puracé. Prop d'este estany naix d'igual manera en el riu Mazamorras, el qual pren direcció cap a surest, oposta a la del Cauca, fins a desembocar en el riu Magdalena prop de la població de Pinillos en el departament de Bolívar. El naixent riu Cauca baixa dels páramo en direcció noroest, entre els volcans Puracé i Sotará, formant la Vall del Paletará. Ya en esta vall rep al riu Negre, en el seu costat esquerre, i gira prenent la direcció sur-nort, marcant ellímit entre els municipis de Sotará i Puracé. Poc abans de passar la població de Coconuco rep els rius Change i la Calera pel seu costat dret. En el canvi de direcció per a prendre el sentit este-oest rep al riu les Pedres de nou per la dreta. En la ciutat de Popayán i la seua àrea d'influència, el riu Cauca passa per més de 10 km d'urbs alcançant a tindre 40 m d'ample en promig. El riu ix de Popayán entre les loma de Sant Rafael i la Loma Llarga fins a alcançar la població de Riu Fondo a on rep pel costat esquerre a l'afluent homònim poc abans de rebre els rius Palacé (costat dret) i Brut (costat esquerre). Despuix de rebre estos tres afluents, i ya en el municipi de Cajibío, el Cauca s'encamina en direcció sur-nort fins a la població del Dinde, a on rep als rius Cajibío per la dreta i Dinde per l'esquerra, i entra al municipi caucano de Morals. Atres afluents més cap al nort són els rius Inguíto i Marilopito sobre l'esquerra, que marquen l'entrada al municipi de Suárez. Seguint cap al nort, el riu Cauca passa per la primera alteració artificial del seu cabal en l'embassament Salvajina, construït per la Corporació Regional Autònoma del Valle del Cauca (CVC). La funció primària d'este embassament és controlar les aigües del Cauca en la temporada hivernal evitant inundacions en la Vall del Cauca. La represa de Salvajina també s'ampra com a hidroelèctrica a nivell secundari, i alcança a tindre més 22 km de llarc i fins a 1 km d'ample. En la punta nort de la Salvajina es troba la capçalera municipal de Suárez. Despuix de deixar esta població, el riu Cauca es troba en el ric Ovelles (costat dret) que marca ellímit entre els municipis de Suárez i Buenos Aires. El riu seguix cap al nort, passant per vàries poblacions chicotetes fins a alcançar ellímit interdepartamental entre Cauca i Valle del Cauca en elloc a on rep al riu Timba en el seu marge esquerra. Este afluent conjuntament en el riu Cauca i el riu Desbaratat (afluent per la dreta) definixen la part oriental dellímit sur del Valle del Cauca. Entre les desembocadures dels rius Timba i Desbaratat, tots els afluents del costat dret són del departament del Cauca i els d'el costat esquerre pertanyen al Valle del Cauca. En este tram fronteriç els tributantes del costat dret més importants són: el riu Teta prop de la població de Lomitas, el riu Quilichao que passa per Santander de Quilichao, i el riu Pal que passa per Port Tejada.
Valle del Cauca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Entanque del riu Cauca.
En entrar al Valle del Cauca, el riu pert les montanyes que ho canalisaven per llarcs trams en direccions fixes i entra a una vall oberta a on es torna sinuós, caracterisat per múltiples meandres i madreviejas. En el municipi de Jamundí, la primera població per la que passa el riu és Roures, prop de la qual hi ha vàries madreviejas corresponents a cursos antics del Cauca. Posteriorment travessa per l'orient de la ciutat de Cali fins a aplegar als llímits de Yumbo, recorrent cap al nort passant pel municipi de Yotoco i la via 40 prop del municipi de Buga, després seguix cap al nort recorrent a lo llarc de tot el departament passant pel municipi de Roldanillo, La Victòria, L'Unió el seu recorregut entre els municipis de la Subregión del Nort, Cartago i Ansermanuevo, per a després convertir-se en ellímit entre el departament del Valle del Cauca i el departament de Risaralda.
Risaralda
[editar | editar còdic]El riu Cauca, en el seu recorregut per este departament es troba en els municipis de Pereira, La Virginia, Quinchía, Marsella i Balboa. En el qual rep les aigües del Riu Risaralda pel seu marge esquerra, que drena gran part del municipi i el Riu Otún pel seu marge dreta, el qual drena la major part de la capital risaraldense.
Caldas
[editar | editar còdic]El riu travessa el departament de Caldas trobant-se en els municipis d'Anserma, Belcázar, Chinchiná, Manizals, Neira, Palestina, Risaralda, Riosucio, Supía, Filadèlfia, La Mercé, Marmato, Pácora, i el municipi d'Aguadas.
Antioquia
[editar | editar còdic]Comença el seu recorregut en jurisdicció del municipi de Caramanta en la marge esquerra del riu, just despuix de la desembocadura del riu Arquía, després fa frontera entre Caldas i Antioquia fins a la desembocadura del riu Arma en la marge dreta del cauca, a partir d'allí, en el municipi de La Pintada s'interna completament en Antioquia, creuant numeroses poblacions entre elles Bolombolo, Santa Fe d'Antioquia, Valdivia, Ituango, Càceres, Caucasia i Nechí. Durant el recorregut per este departament rep les aigües de numerosos i caudalosos rius, entre els que es destaca el seu principal tributari, el Riu Nechí El quali aporta un cabal promig de 830 m³/s. En jurisdicció del municipi de Sant Andrés de Cuerquia comença el proyecte d'embassament Hidroituango
Sucre
[editar | editar còdic]En este departament, recorre el municipi de Guaranda (Sucre), sent est l'únic municipi d'este departament que es troba a la vora d'este riu.
Bolívar
[editar | editar còdic]Recorre el municipi de Sant Jacinto del Cauca, i està en els llímits en el departament de Sucre. Pansa, també, pel municipi d'Achí i, finalment, desemboca en el riu Magdalena en el Municipis de Pinillos prop del seu capçalera municipal i de la vereda Les Flors en la ecorregión de la Mojana.
Contaminació
[editar | editar còdic]En els seus 1350 km de recorregut el riu Cauca és abocador d'aigües residuals de més de 10 millons de persones. La primera gran càrrega contaminant la rep en la ciutat de Popayán, a on varis rius i quebrades duen aigües residuals no tractades de prop de 400.000 persones. Popayán en sí mateixa, en casi 300.000 habitants, no conta en una planta de tractament d'aigües residuals (PTAR).
Continuant en el recorregut, en la represa de la Salvajina el riu reposa i es oxigena una miqueta, no obstant, posteriorment passa per 7 mines d'or, algunes de les quals utilisen mercuri en la seua extracció i abans d'entrar al departament del Valle del Cauca hi ha 8 areneras entre artesanals i industrials.
Al seu pas per Cali, el Cauca encara té aigües baix els llímits de tratabilidad per a consum humà, no obstant, les Empreses Municipals de Cali (EMCALI) tenen que gastar importants recursos en oxigenación en els seus bocatomas.
La planta de tractament d'aigües residuals de Cañaveralejo (PTAR-C), tracta les aigües residuals colectada per l'aigüeral de la ciutat de Cali abans de tornar-els al Cauca, pero la seua capacitat és suficient per a netejar únicament el 60% del total del fluix d'aigües negres.
El canal colector sur de Cali colecta les aigües residuals de prop de 200.000 persones del suroriente de la ciutat i aboca les seues aigües, sense tractament, al riu Cauca. Este canal passa el femer de Navarro, a on la ciutat de Cali botava 1800-2000 tonellades diàries de residus sòlits. Segons informes d'entitats ambientals, del femer de Navarro es filtren cap al canal colector sur 240.000 metros cúbics de lixiviados cada any, els quals passen posteriorment al riu Cauca en una altíssima càrrega tòxica i contaminant.
Les autoritats ambientals, encapçalades per la Corporació Autònoma Regional del Valle del Cauca (CVC), varen impondre órdens de tancament al femer de Navarro i finalment est va deixar de rebre residus sòlits en giner del 2008. Açò va aliviar en part la càrrega contaminant que Cali aboca en el riu Cauca. És d'anotar que el canal colector sur queda abans de la bocatoma de Port Mallarino, a on la ciutat de Cali suplix el seu aqüeducte. En eixir de Cali el riu Cauca passant pel municipi de Yumbo el seu nivell d'oxigen és zero.
En el restant de la seua ruta, el Cauca rep diàriament més de 330 tonellades de residus orgànics de ciutats com Manizals, Pereira i Medellín.
Afluents
[editar | editar còdic]Llista dels principals tributaris directes del Cauca organisats de sur a nort. Junt en alguns dels seus afluents indirectes
el riu Sant Jorge, solia desembocar al Cauca, no obstant, la desviació natural del riu Magdalena a l'altura del municipi d'El Banc, pel braç de Lloba, ha generat que el Cauca, que abans tributava les seues aigües en Magangué, ara ho faça en Pinillos, i el Magdalena córrega ara pel caixer antic del Cauca, fent que el Sant Jorge siga el seu tributari directe.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El riu Cauca és la vida» (en espanyol). Notícies de Cali, Valle i Colòmbia - Periodico: Diari El País. Consultat el 2023-08-22.
- ↑ https://www.radionacional.co/cultura/el-rio-cauca-es-sujeto-de-derechos-tribunal-superior-de-medellin
- ↑ «Case: A la vora del Bredunco ( Riu Cauca )». Case Especialisació en gerència del Mig ambient. Universitat Icesi, Cali, Colòmbia. Consultat el 15 de novembre de 2011.
- ↑ Cieza de León N, Pedro. Crònica del Perú
- ↑ Riera, Jaime. Història de la Governació de Popayán Edicions de la revista Bolívar, 1955historiador.
- ↑ Simón, Fra Pedro. Notes Històriques. Edicions Revista Bolívar, 1953, Bogotà.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Duc-Escobar, Gonzalo (2019). Cauca en el desenroll de la regió. (en espanyol), Quarta Càtedra d'Història Regional. Universitat de Caldas.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ric Cauca.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Cauca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.