Caldas

Caldas és un dels treinta y dos departaments que formen la República de Colòmbia. La seua capital és Manizals. Està ubicat en el centre del país, en la regió andina. En 7888 km² és el quint departament menys extens —per davant de Risaralda, Atlàntic, Quindío i Sant Andrés i Providència, el menys extens— i en 125 hab/km², el sext més densament poblat, per darrere de Sant Andrés i Providència, Atlàntic, Quindío, Risaralda i Valle del Cauca.[1]
Pertany al eix cafetero i a la regió Paisa. Va ser creat en 1905, frut de la reforma a la divisió polític-administrativa proposta pel general Rafael Reis Prieto, qui va assumir la presidència en 1904. Fins a 1966 va comprendre els territoris que ocupen els departaments de Risaralda i Quindío, que es varen segregar. A esta unió se li coneix popularment com el Vell Caldas, El Gran Caldas o La Palometa Verda. En este departament és possible trobar tots els pisos tèrmics, des de les càlides valls del riu Magdalena i el riu Cauca fins a les neus perpètues del volcà nevat del Ruiz. Predomina la topografia montanyosa. Segons un estudi de l'Universitat del Rosario, en 2014 Caldas va ser el tercer departament més competitiu de Colòmbia solament superat per Bogotà i Antioquia.[2]
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom del departament fa honor al científic i patriota colombià Francisco José de Caldas (1768 - 1816) qui, en la seua lluita per l'independència de la Nova Granada va ser fusilat per l'eixèrcit realiste el 28 d'octubre de 1816. Quan es va decidir crear el departament, va haver desacort en el Congrés de la República. Definits els llímits, el departament ocuparia una part d'Antioquia i una atra part de Cauca en parts iguals 50 per cent cada u. En 1909 se li va anexar el territori corresponent al departament del Quindío, que era territori caucano.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Caldas.


Época precolombina
[editar | editar còdic]Abans de l'arribada dels espanyols a territori caldense, vàries comunitats indígenes subsistien, en cacicazgos distribuïts per tota la regió, sobretot en les montanyes propenques al riu Cauca, per la millor calitat de sols. En el nort, els Armats vivien en esta zona de la mateixa manera que els Pous i els Paucuras; els Pícaro i els Carrapas ocupaven vastes zones del nort i també en els municipis de Neira, La Mercé i Filadèlfia, en l'occident, varen habitar els Cartamas, els Ansermas subdivididas en moltes tribus, estos vivien des del suroest d'Antioquia fins al nort del Valle del Cauca. De la mateixa manera al orient, les tribus indígenes eren menys numeroses i per tant menys reconegudes, algunes d'elles eren els Marquetones i els Pantágoras, els quals també habitaven en lo que actualment es coneix com el Magdalena caldense, junt als Palenques i en el centrosur del departament va viure la cultura indígena més desenrollada de lo que actualment es coneix com l'Eix Cafetero, els Quimbayas, els qui varen ser famosos per la seua producció de peces d'or d'alta calitat i bellea, reconeguts tant nacional com internacionalment per les seues escultures.
Sigles XVI i XVII
[editar | editar còdic]
Quan Jorge Robledo va entrar en el territori caldense, Titirama i Pimarucua varen ser els primers cacics en els qui va tindre contacte en les faldes del ric Pou, els quals es trobaven en els seus sementares proveïdes d'armes, va anar pel fet d'haver ferit mortalment a Robledo que els conquistadors li varen declarar la guerra a mort als indígenes cometent crueltat en esta província, Marmato va ser descobert en l'any de 1536 pels soldats que baix l'orde del conquistador espanyol Sebastián de Belcázar, es trobaven a càrrec del mariscal Jorge Robledo. En 1538 el conquistador Juan Badillo i els seus soldats varen reconéixer el territori pero segons pareix no es varen animar a permanéixer en la regió degut a que els seus pobladors aborigen (els Cartamas) es trobaven en peu de guerra, el 15 d'agost de 1539 Roureda funda Anserma, el conquistador Sebastián de Belcázar, li ordena al capità Miguelópez Muñoz fundar una vila el 25 de juliol de 1542 es funda Santiago d'Arma, ofés en el Mariscal Jorge Robledo al que perseguix i acossa. Miguelópez va ser encarregat per Sebastián de Belcázar en territoris dels aborigen Concuyes o Armes que pocs anys abans ya havia descobert Jorge Robledo, dita delegació no era en el criteri d'alçar un poble perdurable, sino més be com una força militar des de la qual tractarien de sometre a les tribus veïnes. Robledo despuix de la seua incursió a territori caldense, va exterminar vàries tribus indígenes i va fundar colónies donant començ a una nova era en el departament. La conquista espanyola del territori dels Quimbayas va començar en 1539 i va sometre als indígenes al servici dels encomendero. En 1542 es va produir la primera rebelió quimbaya i en 1577 la segona, que va aplegar a adquirir majors dimensions. Derrotades estes es va produir una continuada disminució de la població quimbaya, de manera que per a 1559 ya havia desaparegut per lo manco el 55% dels cacicazgos. Els treballs forçats, la desnutrición, les malties i finalment la guerra dels Pijaos contra els espanyols, de la que varen ser víctimes, varen terminar de diezmarlos, de manera que l'últim cens dels Quimbayas, en 1628, va registrar a penes 69 tributaris, en una zona a on en 1539 es varen registrar 20 000.
L'història del departament de Caldas està prou lligada a la génesis de la Regió paisa en general en lo que té que vore en el temps de conquista, colónia i el XIX de les primeres repúbliques. Les reserves auríferas va atraure ben pronte als conquistadors espanyols, pero el territori entraria en el seu apogeu durant la cridada colonisació antioqueña (XIX),[3] en plena consolidació republicana despuix de l'independència, que es mouria cap al sur ampliant els llímits dellavors cridat Estat Sobirà d'Antioquia. En 1849 es va fundar la població de Manizals, va ser nomenada posteriorment, sèu de l'administració departamental en quant este va ser creat. Quan es preparava la creació de la Confederació Granadina en 1858, el president Mariano Ospina Rodríguez, qui havia segut governador del Estat Sobirà d'Antioquia, va plantejar, per primera volta, l'idea de crear un nou departament en el sur del antioqueño. No obstant l'idea no va tindre acolliment. Novament ho va propondre en 1888, en el nom de Departament de Sur en Manizals com la seua capital. Més vesprada, en la Regeneració Conservadora, Rafael Uribe Uribe, recolzat àmpliament per Aquilino Villegas i Daniel Gutiérrez Arango, va propondre la creació del Departament de Còrdova, en capital Manizals.[4]
El nom de Còrdova tenia la finalitat de rendir-li un homenage al prócer antioqueño. Pero Uribe Uribe va ser derrotat en l'oposició de les representacions de Cauca, Antioquia i Cundinamarca, varis ministres del Despaig i l'immensa majoria conservadora de l'Assamblea Nacional Constituent.[4]
XX
[editar | editar còdic]


Al començament d'el XX, el govern de Rafael Reis Prieto, en la finalitat de debilitar l'hegemonia dels antics Estats Sobirans, va propondre la creació de varis departaments, entre ells el de «Els Vages» en capital en Manizals, nom vetat per alguns membres de la diputació del Cauca en l'Assamblea Nacional Constituent. Ells varen condicionar la seua votació afirmativa si se li posava com a nom el d'el sabio Francisco José de Caldas, proposta que es va impondre sobre la dels antioqueños que insistien en el nom del prócer José María Córdova.[5]
Va ser aixina com, segons la llei número 17 de l'11 d'abril de 1905, l'artícul 3.º va establir:[6]
D'igual manera, per la mateixa llei, varen ser creats els departaments del Atlàntic, Huila, Valle del Cauca i Nort de Santander.[5][6]
El recent creat departament caria de vies de comunicació eficients, solament contava en camins de montanya que anaven des de Manizals fins a Fonda, a on el café s'embarcava en el riu Magdalena; Ademés dels camins de ferradura distribuïts per tot el departament, a on el gra de café es carregava en atres vapors en el riu Cauca, degut a que el café s'havia convertit en el sustente del departament, per això des de 1911 els dirigents caldenses havien senyalat la necessitat de construir una ferrovía des de Manizals fins al riu Cauca, d'esta manera en el mateix any es va firmar un contracte en el qual s'autorisava la construcció del ferrocarril; en 1915 comença la construcció i es veu terminat en 1929 comunicant a les tres creixents ciutats Manizals, Pereira i Armènia en el restant del país. L'arribada del ferrocarril no va acabar en els conflictes entre conservadors i lliberals els quals varen ocasionar un periodo de corrupció, i de regionalisme intens, sorgint grups de persones que anhelaven la separació de Caldas en Armènia i Pereira, per a poder aixina tindre control sobre les decisions i control dels diners que finançaven les diferents obres per al progrés de la regió, és aixina com en 1966 va nàixer el departament del Quindío i, posteriorment, el de Risaralda. El 13 de novembre de 1985 a les 9:09 p. m., volcà nevat del Ruiz va fer erupció prenent per sorpresa no solament als habitants de la zona, causant la major catàstrofe natural de l'història de Colòmbia, deixant un saldo de més de 23.000 persones mortes en Armero, en el veí departament del Tolima; ademés, una segona remugada va matar a prop de 1800 persones i va destruir 400 cases en Chinchiná.
Govern i política
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Governadors de Caldas.
- Poder Eixecutiu
- El Governador és l'encarregat de l'administració del departament, és elegit per vot popular, eixercint un periodo de quatre anys i qui també nomena el seu gabinet compost pels seus secretaris, les quals són les següents.
| Secretaries | Entitats descentralisades | |||
|---|---|---|---|---|
| Secretaria General | Secretaria de Desenroll Econòmic | Secretaria d'Integració i desenroll social | Indústria Licorera de Caldas | |
| Secretaria Jurídica | Secretaria d'Educació | Secretaria de Planeación | Empocaldas S. A. I. S. P. | |
| Secretaria d'Agricultura | Secretaria de Govern | Secretaria de Vivenda | Infi-Caldas | |
| Secretaria de Cultura | Secretaria de Facenda | Direcció Territorial de Salut de Caldas | ||
| Secretaria de Deport i Recreació | Secretaria d'Infraestructura | Empresa departamental per a la Salut | ||
- La Assamblea Departamental de Caldas és una corporació administrativa d'elecció popular que eixercix el control polític sobre els actes del Governador, Secretaris de Despaig, Gerents i Directors d'Instituts Descentralisats de l'orde departamental; no està integrada per no menys d'11 membres ni més de 31, als quals se'ls dona el nom de diputats els qui tenen un periodo de quatre anys, són elegits per vot popular i tenen la calitat de servidors públics pertanyents a diferents partits polítics, l'assamblea es troba liderada per un president, despuix li seguixen dos vicepresidents, i un secretari general, per últim es troben els diputats; esta corporació goja d'autonomia administrativa i presupost propi.
- El departament es subdivide en municipis, l'administració dels quals està a càrrec d'un alcalde i un concejo municipal, són elegits per vot popular i per un periodo de quatre anys.
- Poder Judicial
- El poder judicial està representat pels tribunals judicials departamentals i tribunal contenciós administratiu.
- El departament de Caldas conta en 5 curules per a la Cambra de Representants.[7]
| Partit Polític | Nomene Representant |
|---|---|
| Centre Democràtic | Luis Fernando Gómez Betancur |
| Partit Lliberal | José Luis Correja López |
| Partit de l'O | Oscar Tuli Lizcano González |
| Partit Canvi Radical | Erwin Arias Betancur |
| Partit Conservador | Félix Alejandro Chica Correja |
Organisació territorial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Municipis de Caldas.
El departament de Caldas conta en 27 municipis organisats territorialmente en sis subregiones. Els següents són els municipis del departament:[8]
Geografia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Geografia de Caldas.
Relleu
[editar | editar còdic]- Caldas posseïx, en proporció al seu territori, el relleu més montanyós del país. Indubtablement marcat per una de les majors altures de Colòmbia, el volcà nevat del Ruiz, en una altitut de 5.400 metros sobre el nivell de la mar i que posseïx el Volcà Arenes i el Nevat el Cisne en una altitut de 5.200 metros sobre el nivell d'el mar. Abdós conformen ademés el parc nacional natural Els Nevats, compartit en els departaments de Risaralda, Quindio i Tolima. el volcà nevat del Ruiz, (5400 metros sobre el nivell de la mar), descansa imponent i a voltes temible, en el territori cafetero del departament de Caldas. El territori del departament es veu travessat en la seua totalitat per les cordilleres andinas Central i Occidental. La topografia del departament està donada entre els 5.400 i 170 m. s. n. m, el nevat del Ruiz és el punt més alt i el municipi de La Dorada el més baix del departament, estes altures també fan variar grandemente sobre clima i paisages, no solament hi ha grans elevació com el de páramo de Lletres, el páramo de Sonson i el páramo de Sant Félix, sino que també es troben planicies com les de la vall interandino del Magdalena, també en la vall del Risaralda i canons com el del Cauca. El departament pertany ademés a la subregión Andina del Eix Cafetero en els departaments de Risaralda, Quindío el Suroest Antioqueño i el Nort del Valle del Cauca. En 2013 es va descobrir un nou con volcànic en el municipi de Samaná Caldas. S'ha denominat "L'Amagat" per la seua baixa altitut i perque fins ara se li considerava solament una montanya selvática.
Ubicació
[editar | editar còdic]El departament de Caldas està situat en el centre occident de la regió andina, localisat entre els 5°46′51″ i els 4°48′20″ de latitut nort, i els 74°38′1″ i 75°55′45″ de llongitut oest. Conta en una superfície de 7.888 km² lo que representa el 0,69 % del territori nacional, els seus llímits són:
- Antioquia: Comprén tot el nort de Caldas, que va des de la Vall del Magdalena Mig, passant per la Cordillera Central, el Canó del Cauca, fins a les estribaciones de la Cordillera Occidental, representada per 19 municipis, 10 d'Antioquia (Argèlia, Nariño, Sonsón, Abejorral, Santa Bàrbara, La Pintada, Valparaíso, Caramanta, Támesis i Jardí) i 9 de Caldas (La Dorada, Norcasia, Samaná, Pennsilvània, Salamina, Aguadas, Marmato, Supía i Riosucio).
- Boyacá: És ellímit més chicotet que posseïx Caldas, al noreste del mateix, trobant-se sobre el riu Magdalena, representada solament per 2 municipis, La Dorada i Port Boyacá.
- Cundinamarca: Es troba a l'orient de Caldas, comprén tota la ribera caldense del riu Magdalena, representada per 3 municipis, dels quals 2 són de Cundinamarca (Port Salgar i Guaduas) i La Dorada.
- Tolima: Al surest de Caldas, va des de la vall del Magdalena Mig, passant per la cordillera central, fins a aplegar al parc natural Els Nevats, està representat per 14 municipis, 7 del Tolima (Fonda, Marieta, Fresno, Herveo, Casabianca, Villahermosa i Murillo) i 7 de Caldas (La Dorada, Victoria, Marquetalia, Manzanares, Marulanda, Manizals i Villamaría).
- Risaralda: A l'Oest i Suroest, és un dels llímits més importants i llarcs que té Caldas, representat pel riu Cauca i les estribaciones de la cordillera Occidental, es troba representat per 18 municipis, 9 de Risaralda (Santa Rosa de Cabal, Marsella, La Virginia, Santuari, Apía, Belén d'Umbría, Quinchía, Guática i Mistrató) i 9 de Caldas (Villamaría, Chinchiná, Belcázar, Viterbo, Risaralda, Anserma, Neira, Filadèlfia i Riosucio).
Hidrografia
[editar | editar còdic]La principal ret hidrogràfica del departament està representada en els rius Magdalena i Cauca, alvertents de les 13 conques que conformen el departament, les més importants d'estes són la dels rius La Mel i Chinchiná, les més grans respectivament i a la seua volta les més riques hídricamente, atres rius importants i conques al mateix temps són l'Arma, Guarinó, Samaná Sur, Pácora, Pou, Tasques, Tàpies, Supía, Risaralda, Sant Francisco i Camp Alegre. La majoria dels páramo de la cordillera central i uns pocs de les montanyes de la cordillera occidental com els rius Risaralda i Supía. En Caldas també es troben embassaments o centrals Hidroelèctriques, La Mel I, és la més important, entre unes atres es troba L'Esmeralda en el municipi de Chinchiná, atres espills d'aigua, esta volta naturals són l'Estany de Sant Diego i la Charca de Guarinocito.
Clima
[editar | editar còdic]La temperatura del departament de Caldas varia d'acort en l'altitut i el relleu, alterada pels vents alisios del noreste i del surest. Sobre el flanc oriental de la cordillera Central es localisen els sectors més plujosos, entre els 1200 i 1600 metros d'altura, a on la precipitació supera els 3000 mm anuals. Els sectors en menys de 1500 mm anuals s'ubiquen sobre els 3500 m d'altura, en el parc nacional natural dels Nevats, que inclou les màximes altures del departament. La distribució dels pisos tèrmics és càlit el 32% del total del departament, templat 36%, fret 23% i el pis bioclimàtic de páramo 9%.
Biodiversitat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Biodiversitat de Caldas.
Fauna i flora
[editar | editar còdic]| Fauna i Flora de Caldas | |||||||
| Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | |||
| Mona aullador roig (Alouatta seniculus) | Orquídees Pleurothallis (Pleurothallis) | Gose d'anteojos (Tremarctos ornatus) | Pardal péndola (Momotus momota) | Anolis eulaemus (Anolis eulaemus) | Carpintero de Pit Punteado (Colaptes punctigula) | Orquídees Epidendrum (Epidendrum) | |
| Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | ||||
| Collared Inca (Coeligena torquata) | Rabosot cangrejero (Cerdocyon thous) | pasiflora perfumada o granadilla de mont (Passiflora vitifolia) | Dendrobates truncatus (Dendrobates truncatus) | Orquídees Stelis (Stelis) | Palometa monarca (Danaus plexippus) | Mochuelo andino (Glaucidium jardinii) | |

el còndor dels Vages, els colibríes, l'orso d'anteojos i la danta són algunes de les espècies més destacades d'el páramo o dels Nevats, en canvi en boscs de La Dorada i Norcasia, habiten rabosots, orsos formiguers, venados i micos aulladores, sense contar en la fauna ganadera d'esta regió, mentres que en els municipis aledaño a Manizals, com Villamaría, Chinchiná entre uns atres, centenars d'aus inviten a contemplar els bell de la regió en la seua majoria els colibríes. Sobre flora el frailejón, aguaceral o matalaf d'aigua i la loricaria o fals coral en els Nevats i els seus páramo aledaño, en el restant del departament, és el més representatiu, ademés es pot trobar el pi colombià, sietecueros, arrayá el qual és l'arbre emblema de Manizals, també el Yarumo molt conegut en la ciutat, llorer negre, comino, encenillo, la famosa palma de cera i boscs de guadua, dels quals extrauen i transformen en bells productes, estos comprenen o habiten en tots els pisos tèrmics estes constituïxen parts del patrimoni arbòreu caldense.
Àrees naturals protegides
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parcs nacionals naturals de Colòmbia.
Caràcter nacional
[editar | editar còdic]Caràcter regional
[editar | editar còdic]- Boscs de la CHEC (Manizals, Villamaria)
- La Marina (Villamaria)
- Torre 4 (Manizals)
- Riu Blanco (Manizals)
- Sabinas (Manizals)
- Pla Alt (Manizals)
- El Diamant (Aránzazu)
- Sendera Ecològica Embassament Amani (Samana)
- Tarcará (Aguadas)
- El Popal (Pennsilvània)
- La Lindo (Pennsilvània)
- Districte de Maneig Integrat Charca de Guarinocito (La Dorada)
Demografia
[editar | editar còdic]El departament de Caldas ocupa el posat 18 en població per departaments, el seu subregión més poblada és la Centrosur a on es troba la capital Manizals que a la seua volta és la més poblada de Caldas. El gentilici dels oriunts del departament de Caldas, és caldense (per a diferenciar-se, el gentilici dels originaris de la ciutat de Caldas (Antioquia) que és caldeño), també cridats paisas per les seues raïls i pertinença a la regió del mateix nom. Majoritàriament la població caldense és mestiza i blanca, els pobles i assentaments indígenes ocupen el segon lloc i per últim les comunitats afrodescendientes.
| Núm. | Municipi | Pob. | Núm. | Municipi | Pob. | Núm. | Municipi | Pob. | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Manizals | 434 403 | 10 | Samaná | 20 454 | 19 | Risaralda | 10 815 | ||
| 2 | La Dorada | 71 905 | 11 | Pennsilvània | 19 908 | 20 | Belcázar | 10 660 | ||
| 3 | Villamaría | 64 652 | 12 | 'Salamina' | 19 467 | 21 | Aranzazu | 10 557 | ||
| 4 | Chinchiná | 51 271 | 13 | Manzanares | 17 928 | 22 | Victoria | 10 157 | ||
| 5 | Riosucio | 50 775 | 14 | Palestina | 15 555 | 23 | Marmato | 8 888 | ||
| 6 | Anserma | 36 149 | 15 | Pácora | 15 325 | 24 | Norcasia | 6 022 | ||
| 7 | Supía | 28 642 | 16 | Marquetalia | 13 245 | 25 | La Mercé | 6 003 | ||
| 8 | Aguadas | 22 823 | 17 | Viterbo | 12 734 | 26 | Sant Josep | 4 835 | ||
| 9 | 'Neira' | 21 024 | 18 | Filadèlfia | 11 451 | 27 | Marulanda | 2 607 | ||
| Font: DANE. 2018[9] | ||||||||||
Etnografia
[editar | editar còdic]- Mestizos & blancs (93,16%)
- Amerindios o indígenes (4,29%)
- Negres o afrocolombianos (2,54%)
- Gitanos (0,00%)
Immigració
[editar | editar còdic]El més recent cens general de la nació, realisat pel Departament Administratiu Nacional d'Estadística de Colòmbia (DANE), presenta els següents resultats sobre el país de naiximent dels habitants del departament de Caldas:[10]
| N.º | País | Població |
|---|---|---|
| 1 | 7 178[11] | |
| 2 | 485 | |
| 3 | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] |
373 |
| 4 | 300 | |
| 5 | 99 | |
| 6 | 96 | |
| 7 | 91 | |
| 8 | 78 | |
| 9 | [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] |
71 |
| 10 | 58 | |
| No informa | 105 | |
| Atres | 491 | |
| Total | 9 425 | |
Patrimoni
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Paisage Cultural Cafetero.

La regió cafetera de Caldas, Risaralda, Quindío i el Valle del Cauca, va ser inclosa en la llista del Patrimoni mundial com a Paisage cultural cafetero en el 2011 pel comité de Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO, convertint-se en un lloc d'interés cultural i natural. Conta en un àrea principal de 141.120ha i un àrea d'amortiguamiento de 207.000ha per a un total de 348.120ha; de les quals 122.715 es troben en el departament de Caldas, un terç de l'extensió total; 51.278ha àrea principal en 159 vereda i 71.437 àrea d'amortiguamiento en 165 vereda (zones rurals) dels municipis d'Aguadas, Anserma, Aránzazu, Belcázar, Chinchiná, Filadèlfia, La Mercé, Manizals, Neira, Pácora, Palestina, Riosucio, Risaralda, Salamina, Sant Josep, Supía i Villamaría
Monument nacional
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Monuments nacionals de Caldas.
Ademés del paisage cultural cafetero com a patrimoni de la humanitat, es troben atres llocs en el departament que són declarats monuments nacionals de Colòmbia, els bens d'interés cultural de caràcter nacional i el patrimoni immaterial cultural, nomenats pel Ministeri de Cultura a través del Consell Nacional de Patrimoni; estos són els més representatius:
- Centre històric d'Aguadas.
- Centre històric de Salamina.
- Centre històric de Marmato.
- Centre històric de Manizals.
- Capella La Enea (Manizals).
- Concentració Escolar Juan XXIII (Manizals).
- Torre Herveo i Estació del Cable (Manizals).
- Escola de Belles arts (Manizals).
- Estació del Ferrocarril (Manizals).
- Estació del Ferrocarril (Chinchina).
- Estació del Ferrocarril (La Dorada).
- Carnestoltes de Riosucio.
Economia
[editar | editar còdic]| Principals destins d'exportacions | ||
|---|---|---|
| Posició | País | Percentage |
| 1.ª | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] ||align=right|19,7% | |
| 2.ª | |
10,8% |
| 3.ª | |
10,7% |
| 4.ª | 7,8% | |
| 5.ª | |
6,8% |
| 6.ª | 4,7% | |
| 7.ª | Erro al crear miniatura: Regne Unit | 4,5% |
| 8.ª | 3,8% | |
| 9.ª | |
3,6% |
| 10.ª | 3,1% | |
L'economia del departament és diversa, açò donat en gran mida per l'amplitut d'ecosistemes i climes, que oferix el territori caldense, ampliant les possibilitats en la seua economia; el sector de prestació de servicis representat pel comerç, el transport, les comunicacions i la banca, són un fort del departament, i el sector agropecuario representat principalment pel café, representa una font important d'ingressos ademés de ser un element identidario per a la regió, la ganaderia també es troba present; sobre manufactura, descollen l'indústria metalmecánica i els productes textils i de confecció, també conta en el sector miner focalizado en l'or principalment, actualment el turisme ha adquirit importància a nivell departamental.
Caldas ocupa elloc 14.º de 33.º a nivell nacional sobre PIB (nominal) en un total de US$ 8.860 millons i en un PIB per càpita de US$ 9.021, s'ha convertit en el segon del Eix cafetero despuix de Risaralda, en el 2012 va representar el 1,4% del PIB nacional, ademés de contar en una taxa de desocupació del 9,2% en 2013; en l'escalafó de competitivitat nacional va ocupar elloc 7.º de 29.º (2012-2013).[12]
Els principals productes d'exportació de Caldas per al 2014 varen ser el café (68,1%), refrigeradores (5,8%), desperdicis de coure (4,4%), layas, pala i astrals (3,5%) i productes de confitería (3,1%), sent els principals destins els indicats en la taula.[13]
Sector primari
[editar | editar còdic]L'Agricultura en Caldas ocupa un segon lloc en la seua economia, este sector representat en la seua majoria pel cultiu de café, convertint a Caldas en el segon productor a nivell nacional en el (15%) despuix d'Antioquia, el seu principal procesadora de gra a nivell departamental es troba en Chinchiná; ademés del café es cultiven atres productes com el banana, la macadamia, feijoa, la canya de sucre, soya, llima, granadilla, albocat, remolacha, pepino cohombro, canya panelera, fesol i carlota, entre uns atres. La ganaderia es troba sobretot en el territori caldense pero majorment o principalment en el Valle del riu Magdalena, terres del municipi de La Dorada, per les seues vastes planicies oferixen un sol ric per als ganaders de la regió. Conta en mines de mercuri i antimoni, aram i caolines, pero més important encara, l'or que ha segut històricament explotat en el departament es reconeix sobretot a Marmato per ser elloc d'explotació d'or més antic del país i ser un atractiu turístic d'este municipi.
Sector secundari
[editar | editar còdic]En quant indústria, es destaquen productes textils i de confecció, químics, metalmecánica, fusta, ciment i licors, este últim representat per l'Indústria Licorera de Caldas.
Sector terciario
[editar | editar còdic]Turisme
[editar | editar còdic]El turisme també aporta a l'economia del departament sobretot en el subregión Centrosur a on es troba la major part dels atractius turístics. Podria dir-se que el major atractiu turístic no solament del departament sino de la regió és el volcà nevat del Ruiz del parc nacional natural Els Nevats; els termals propencs a les poblacions de Manizals i Villamaría també atrauen a turistes que busquen relaixació. En Manizals es concentra el sector turístic, també la vereda Santagueda (Palestina) és atractiva pels seus balnearis, les diferents activitats deportives i els llocs arquitectònics i històrics que atrauen a estrangers. En Chinchiná les finques cafeteras i els seus respectius cafetals són visitats per aquelles persones que busquen saber molt més sobre el café, les diferents festivitats dels municipis són grans atractius, entre els més representatius es troben el carnestoltes de Riosucio i la Fira de Manizals atrauen anualment a turistes generant importants guanys.
Infraestructura
[editar | editar còdic]Transport terrestre
[editar | editar còdic]El departament conta en vies de caràcter primari les quals ho comuniquen en el restant del país, tots els municipis es troben conectats per carretera entre sí per mig de carreteres de caràcter secundari, a la seua volta estos tenen carreteres que comuniquen la capçalera del municipi en la zona rural, sent de tipo terciario. No obstant, els municipis del nort es troben millor comunicats que els municipis del centre oriente, a on la ret vial no és densa, estes són les carreteres que passen pel departament i ho comuniquen en el restant del país:
- Troncal d'Occident.
- Troncal de l'Eix Cafetero.
- Troncal del Magdalena.
- Transversals Animes - Bogotà.
- Accés a Manizals. També conta en un terminal de transports, o de passagers d'a on ixen busos i taxis, tant en el propi departament com per a la comunicació en uns atres, es troba en Manizals; atres modalitats de transport són els jeep, utilisats particularment en les zones cafeteras i les chivas (busos escala) utilisats freqüentment en les zones rurals.
Transport aéreu
[editar | editar còdic]El departament de Caldas conta en un aeroport, el qual es troba en la capital, Manizals, i és per a vols nacionals- Actualment es construïx un nou aeroport en el municipi de Palestina. Dels tres departaments del Eix cafetero, Caldas és l'únic que no conta en aeroport internacional.
Transport fluvial
[editar | editar còdic]Solament conta en un port fluvial, La Dorada, sobre el riu Magdalena és el principal i únic port del departament, pero actualment no hi ha navegació per al transport de càrrega fins al sector de Port Berrio.
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]En Caldas estan disponibles pràcticament tots els servicis possibles de telecomunicació o mijos de comunicació, des de teléfons públics, passant per rets de telefonia mòvil, rets inalàmbriques de banda ampla, centres de navegació o cibercafés, comunicació IP, etc. Les principals empreses en este sector és UNIX; també estan presents TELMEX i Telecom (de Telefónica), principalment en Manizals.cita requerida
En el departament hi ha tres operadors de telefonia mòvil tots en cobertura nacional i en tecnologia GSM, Comcel (Clar Colòmbia), Movistar (de Telefónica), i Tigo (de la ETB, EPM Telecomunicacions i Millicom International de Luxemburc).cita requerida
El departament conta en varis canals de televisió de senyal oberta terrestre, un canal regional (Telecafé), i els cinc canals nacionals: els 2 privats Caragol i RCN, i els 3 públics (Canal Un, Senyal Institucional i Senyal Colòmbia). Les empreses de televisió per subscripció oferixen canals propis com per eixemple DirecTV. cita requerida
En Caldas estan establides vàries emissores en AM i FM, tant de cobertura regional com a nacional, de les quals la majoria són manejades per Caragol Radi o RCN Ràdio, encara que hi ha atres emissores independents de gran sintonia; igualment els municipis conten en les seues pròpies emissores locals. En el departament, especialment en Manizals i els seus municipis aledaño circulen els periòdics La Pàtria, Q'va haver i Nou Estadi, També circulen els periòdics El Temps i el L'Espectador abdós de tiraje nacional.cita requerida
Educació
[editar | editar còdic]El departament és sèu dels següents centres d'educació superior:
|
|
Cultura
[editar | editar còdic]Les manifestacions culturals en el departament es veuen marcades necessàriament per la subcultura paisa i la regió andina occidental de Colòmbia. la Fira de Manizals, el Festival de Teatre de Manizals i el Carnestoltes de Riosucio en la ciutat de Riosucio són no solament un patrimoni departamental i regional important, sino que tenen proyecció nacional i internacional pel seu colorit, història i manifestacions populars i artístiques, també hi ha festes en els atres municipis que conformen el departament; el deport també és una manifestació de cultura.[15]
Gastronomia
[editar | editar còdic]La gastronomia caldense és molt predominant en quant es parla de la cultura de dit departament, sent part essencial de l'identitat regional, esta es veu en la seua majoria influenciada per la gastronomia antioqueña o paisa, pels seus antics enllaços històrics que va tindre en dit departament, esta gastronomia a la seua volta s'influencia per plats gastronòmics d'atres parts o regions de Colòmbia, també és de rellevància els productes que ací es cultiven i que d'estos depenen els plats representatius d'esta regió. Entre els seus plats més representatius es troben els frijoles caldenses, les bananes madures, el sancocho d'ungla i també atres acompanyants com el Hogao, l'ensalada caldense de repollo i el encurtido caser que acompanyen atres receptes; els plats antioqueños també són part de la gastronomia cafetera com les arepas i les seues variacions (arepa de malnom, chócolo, entre atres) i la font paisa, entre uns atres; també és molt important l'época de l'any per a realisar algun plat, com en l'época decembrina o Nadal, en la qual es preparen natilla i els bunyols, entre atres plats típics d'esta época.[16]
Religió
[editar | editar còdic]Casi la totalitat dels habitants practiquen el cristianisme, el catolicisme és la principal iglésia cristiana en la regió; entre l'última semana de març i la primera d'abril se celebra la Semana Santa en tots els municipis del departament.
Art
[editar | editar còdic]Arts escèniques
[editar | editar còdic]la dansa és un factor important en la manera de manifestació d'una societat, el passadiç és un present en Colòmbia, este ball que es manifesta de diferents modalitats en el departament (toriao, arriao, boliao, arrebatao, a lo desconfiao, sarandiao, a lo acostao i marcao); en l'interpretació del passadiç hi ha dos tipos el fiestero i el de saló. Caldas esta arraïlada a les expressions folòriques andinas per la seua ubicació, el bambuco i la guabina són dos danses presents en la cultura caldense.[17]
Lliteratura
[editar | editar còdic]La lliteratura hispana ha contat en chicotets personages oriunts de Caldas que han aportat les seues obres a la societat, no han segut de caràcter molt renombrados pero el seu aporte és important no solament per al departament, sino també per al país.
Festes
[editar | editar còdic]| Festes de Caldas | |||||||
| Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | |||
| Fira de Manizals | Nit del Fòc (Salamina) | Manizals Crida Roc | Carnestoltes de Riosucio | Fira de Manizals | |||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Deport
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Deporte en Caldas.
- Artícul principal → Caldas en els Jocs Deportius Nacionals.
Les activitats deportives, es realisen exclusivament en Manizals, per tindre els escenaris deportius més aptes del departament; Caldas és sèu de varis equips en els diferents tornejos del país i breçol d'importants deportistes, ha participat en els Jocs Deportius Nacionals des dels seus inicis i ha segut sèu en dos ocasions, conta en un equip en la primera divisió: Once Caldas, també en equips semi-professionals en lligues menors o campeonats jovenils, tres equips representen a Caldas i Manizals en tres tornejos diferents: en la Copa Professional de Microfútbol el «Real Caldas FS» i en la Copa Professional de Microfútbol Femenina el «Real Caldas» i el «Club Deportiu Llineal» —ara secció de fútbol sala del «Once Caldas»—,[18] Un equip caldense participa en la «Copa Invitacional FCB» del Bàsquet Professional Colombià fundat en 2012, l'Once Caldas de Manizals representa al departament.
Símbols
[editar | editar còdic]Escut
[editar | editar còdic]
Du un camp d'or, una montanya de tres cims, dos de sinople i la més alta d'argent, surmontada de granades en el seu color, rajada de gules, tallada i follada de sínople, tot adestrat i sinistrat de sengles rius de blau. Les montanyes de l'escut interpreten la comarca caldense la montanya de selva i el cim nevat del Ruiz, entre els rius Cauca i Magdalena, que apareixen tancant-els. Una granada, frut del granat completa l'escut com a símbol heràldic de la terra colombiana, que encara ho conserva en l'escut nacional.[5]
Bandera
[editar | editar còdic]
Es compon dels colors groc i vert, disposts verticalment en parts iguals, de manera que la part groga correspon a l'asta de la bandera. Les mides normals de la bandera són: llarc total 1.50 i ample 1.05. El seu color groc (or) simbolisa, noblea, magnanimidad, riquea, poder, constància i saber, el verda esperança, fertilitat i amor pel agro.[5]
Himne
[editar | editar còdic]En motiu de la celebració del septuagésimoquinto aniversari de la fundació del departament en 1980, Guillermo Ceballos Espinosa va presentar a la Governació de Caldas, per encàrrec del seu titular Dilia Estrada de Gómez, l'himne que va ser adoptat per a solemnisar dita efemérides i que varen seguir interpretant les bandes de música i els planters d'educació d'esta secció del país en retretas i actes oficials en gran acceptació.[5]
La lletra i música de l'himne del departament de Caldas és de l'autoria de Guillermo Ceballos Espinosa, destacat home cívic i historiador de Manizals, els apanys són de Fabio Miguel Fonts. Va ser adoptat en 1997, sent governador del departament Ricardo Zapata Arias.
|
|
|
Vore també
[editar | editar còdic]- Organisació territorial de Colòmbia
- Departaments de Colòmbia
- Paisa
- Regió Paisa
- Eix Cafetero
- Fira de Manizals
- Manizals
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Proyeccions de població». DANE. Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2013. Consultat el 2 d'abril de 2013.
- ↑ «Índex departamental per competitivitat». Universitat del Rosario. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2015. Consultat el 1 de giner de 2015.
- ↑ Caicedo, Luis Javier. «475 anys de fundació de la província d'Anserma». Societat de Millores Públiques de Manizals. Consultat el 29 de decembre de 2014.
- ↑ 4,0 4,1 Valéncia Pla, Albeiro. «Els intelectuals en la conformació de la regió caldense». Consultat el 29 de decembre de 2014.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Història de Caldas». Governació del departament. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2007. Consultat el 1 de giner de 2015.
- ↑ 6,0 6,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Alcaldia de Bogotà. Consultat el 1 de giner de 2015.
- ↑ «Caldas tindrà cinc representants a la Cambra i quatre senadors, inclós Robledo Castell». RCN Ràdio. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2015. Consultat el 1 de giner de 2015.
- ↑ http://www.aplicaciones-mcit.gov.co/colombiaprospera/wp-content/uploads/2012/09/caldas.pdf
- ↑ «Població Caldas 2018». Consultat el 31 d'octubre de 2021.
- ↑ «Cense DANE 2018, Creuament de variables, país de naiximent.».
- ↑ «Cense Nacional de Població i Vivenda 2018». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2020. Consultat el 2024-08-16.
- ↑ http://www.procolombia.co/sites/default/files/caldas_4_mayo_web_.pdf
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 1 de novembre de 2015.
- ↑ https://web.archive.org/web/20150722213214/http://www.esap.edu.co/la-esap/territorials.html
- ↑ «Colòmbia cultural». Sistema Nacional d'Informació Cultural (SINIC). Consultat el 1 de giner de 2015.
- ↑ «Gastronomia de Caldas». Sistema Nacional d'Informació Cultural (SINIC). Consultat el 1 de giner de 2015.
- ↑ http://www.sinic.gov.co/SINIC/ColombiaCultural/ColCulturalBusca.aspx?AREID=3&SECID=8&IdDep=17&COLTEM=221
- ↑ «Notícies». Selecció Colòmbia. Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2014. Consultat el 1 de giner de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Duc-Escobar, Gonzalo (2019). constructo cultural? (en espanyol), Escola Superior d'Administració Pública ESAP - Manizals, Caldas.
Duc-Escobar, Gonzalo (2020). Àrea Metropolitana de Manizals. (en espanyol), Museu Interactiu Samoga. O. N De Colòmbia Sede Manizals, Caldas.
Duc-Escobar, Gonzalo (2020). Canvi Climàtic en Caldas. (en espanyol), Societat de Millores Públiques de Manizals-O. N De Colòmbia Sede Manizals..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caldas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.