Nort de Santander
Nort de Santander és un dels treinta y dos departaments de la República de Colòmbia, en capital en Cúcuta. És una entitat territorial que goja d'autonomia per a l'administració dels assunts seccionals i la planificació i promoció del desenroll econòmic i social dins del seu territori, té una extensió de 22.648 km², que equivalen a l'1.91% del territori nacional, ubicat en la Regió Andina, pel noreste. Pels seus recursos naturals i la seua ubicació geogràfica, és un eix econòmic i comercial del país, aixina com també se li coneix com un gran productor rural, especialment en el sector agrícola.
Toponímia i creació del departament
[editar | editar còdic]Moltes divisions territorials es varen fer en anterioritat en Colòmbia, la major part d'elles durant la presidència de José Hilario López, el Departament Nort de Santander va ser creat per mig de la Llei 25 el 14 de juliol de 1910, el territori per a tal fi es va formar a partir de la partix nort de l'antic Estat Sobirà de Santander (des de 1886 només com departament de Santander), prenent inicialment les províncies de Cúcuta, Ocaña i Pamplona, época en que governava la Nació el general Ramón González Valéncia.[1][2]
El nom de Santander va ser donat en honor a l'héroe de l'independència Francisco de Paula Santander.[3] Quan l'anterior departament es va dividir en dos, la regió més septentrional va rebre el distintiu de Nort, en el que va quedar oficialment com Nort de Santander. Actualment abdós departaments conformen la Regió dels Santanderes o El Gran Santander. El gentilici és nortesantandereano.
Història
[editar | editar còdic]L'història del Nort de Santander està nugada en els seus inicis com a regió administrativa a la del departament de Santander, en vista que abdós formaven una mateixa vasta regió des de 1857 i existia l'Estat Sobirà de Santander, no obstant per a principis d'el XX, la presència d'inversionistes i empresaris en la regió estava més orientada a l'explotació d'hidrocarburs, dels quals hi havia dos grans possibilitats com a camps en rodalies de Tibú i Barrancabermeja, de les quals varen sorgir dos grans concessions: la del general Virgilio Barco (Tibú) i la de Roberto Mars (Barrancabermeja), lo que va donar més motius per a la separació d'abdós departaments en 1910.[4]
Nort de Santander és una important zona històrica en Colòmbia, té escenaris a on varen ocórrer events importants entre elles la Batalla de Cúcuta, ocorreguda el 28 de febrer de 1813, a on l'a penes Coronel Simón Bolívar inicia la seua campanya de lliberació de Veneçola, el 6 de maig de 1821, s'instalava el Congrés de 1821 en Vila del Rosario, a on el 30 d'agost de 1821 era proclamada la Constitució de la República de Colòmbia, donant inici a la Gran Colòmbia.[5]
Va ser Cúcuta la ciutat a on més temps va viure i va governar Elibertador Simón Bolívar en el seu estadía en la Nova Granada. En esta ciutat es troba la casa natal del general Santander, ademés va ser epicentre del naiximent del partit Conservador Colombià (fundat pel ocañero José Eusebio Car), el Minut de Deu, la Força Aérea Colombiana i atres fets rellevants de l'història nacional. Els municipis de Pamplona i Ocaña varen ser fundats muchisímos anys abans. El primer destaca històricament per ser el punt de partida de vàries expedicions que varen culminar en la fundació de ciutats com Mèrida, Sant Cristóbal o Bucaramanga. Per la seua banda Ocaña va ser sèu de la Gran Convenció de 1828, en la qual es va pretendre aplegar a acorts sobre lleis i constitució política, entre elles reformar la Constitució de Cúcuta o implantar una nova constitució considerant la que Bolívar ya li havia implantat a Perú i Bolívia, no obstant Bolívar va terminar declarant-se com a dictador, dies despuix d'haver-se donat per terminada la convenció.
Época precolombina
[editar | editar còdic]Durant l'época precolombina, el territori d'este departament va estar habitat per indígenes chitareros d'ascendència chibcha, i pels Motilones, descendents dels Carib, que es refugiaven en la serranía del mateix nom, a on encara permaneixen alguns grups. Estes dos famílies varen ocupar les riberes dels rius Zulia, Tarra i Sardinata.[6]
Actualment, la regió poblada per indígenes Motilones està al nort del riu Catatumbo i la dels Tunebos, en les riberes del riu Margua. Colon, els llauradors agricultors i la població urbana són, en la seua gran majoria, gent mestiza i blanca.
Época espanyola
[editar | editar còdic]En l'arribada de conquistadors a Amèrica, el primer europeu que va chafar Nort de Santander va ser l'alemà Ambrosio Alfinger, qui en 1530 va eixir de Cor en una tropa d'aventurers i va invadir territori oriental i inexplorado de la recent creada governació de Santa Marta. Alfínger, en busca d'El Dorat, va aplegar a l'àrea d'assentaments indígenes cridada Tamalameque, a la vora del riu Magdalena a on va mantindre enfrontaments i va sometre a vàries tribus, devastant-les com el cas de la tribu de la nació Chimila. Després va seguir a Girón, en Santander, va recórrer de sur a nort la província d'Ocaña i va retornar després al nort pels Páramo de l'extinta província de Pamplona per a ser assessinat per l'indi chimila malnomenat "Francisquillo" en Chitacomar en les afores de l'actual municipi de Chinácota, en un combat en indis Chimilas i Chitareros. Mort Alfínger, Fedro de Sant Martín va prendre el mando de la tropa i en ella va retornar a Cor passant pel territori de Cúcuta. El 1541 Hernán Pérez de Quesada va aplegar fins al territori de Chinácota, pero va tindre que retornar el mateix any per la resistència dels indígenes. Poc despuix, Alfonso Pérez de Tolosa, eixit del Tocuyo en Veneçola, va aplegar fins a Salazar de les Palmas, passant per Cúcuta, pero també va tindre que retornar despuix de perdre molta gent en enfrontaments en els natius. En 1549 una atra tropa d'espanyols, comandada per Pedro d'Ursúa i Ortún Velasco, tinents de Quesada, varen invadir l'actual Nort de Santander i varen aplegar a les valls de Pamplona, a on en recort de Pamplona d'Espanya varen fundar la ciutat que varen cridar de Nova Pamplona, fundació que pronte va atraure numerosos pobladors per la bondat del clima i per les riquíssimes mines d'or que es varen descobrir en la regió. D'allí varen eixir despuix les expedicions que varen completar la conquista de l'actual Nort de Santander. La primera expedició dirigida per Diego de Montes va fundar en 1553 la població de Salazar, que al poc temps va ser destruïda pel cacic Cínera, o segons una tradició per la seua filla Zulia. En 1583 la reedificó Alonso Esteban de Rangel, besyayo de la fundadora de Cúcuta, en lloc més apropiat per a la defensa en cas de nous atacs dels indis. La segona la comandó el capità Francisco Fernández de Contreras, qui va aplegar fins a les terres dels indis Hacaritamas, i el 14 de decembre de 1570 va fundar Ocaña, mentres que els Flares Agustinos varen fundar un convent en l'actual Chinácota.
República
[editar | editar còdic]En el periodo entre el 17 d'abril de 1850 i el 18 d'abril de 1855, Santander era utilisat per primera volta com a nom en un ent administratiu, el qual va anar la Província de Santander que tenia Cúcuta per capital.[7]
En 1857 es va crear l'Estat Sobirà de Santander i la seua capital es va assentar en Pamplona, la qual va ser traslladada a Bucaramanga en decembre d'eixe mateix any. En maig de 1858, Colòmbia es denominava Confederació Granadina i feyen part d'ella 8 estats, inclós el de Santander. En 1863 la Constitució de Rionegro va canviar el nom del país a Estats Units de Colòmbia.[7]
En la Constitució Política de 1886, en l'época coneguda com la "Regeneració", novament es va canviar el nom del país i és des d'eixa época la nació es coneix com a República de Colòmbia. Els llavors estats varen escomençar a denominar-se departaments, i estes es subdividían en províncies.[7]
Per aquella época el territori de l'actual departament nortesantandereano encara pertanyia a Santander (per lo que a esta regió del país se li coneix com Gran Santander) i feyen part d'elles províncies de Cúcuta, Ocaña, Pamplona, Charalá, García Rovira, Guanentá, Soto, Recobre i Vélez. En 1905 el departament va ser dividit en dos i durant un temps, Santander va tindre a Cúcuta, Ocaña, riu d'Or, Pamplona, García Rovira, Els Sants i Fortul, com a províncies. No obstant una nova divisió política va ocórrer en 1908 i a raïl d'això va existir per un curt periodo el departament de Cúcuta. Novament en abril de 1910 es produïen canvis en la divisió política de Colòmbia; els 34 departaments creats en 1908 varen ser suprimits i el país va recobrar la divisió política vigent en 1905, en lo que va desaparéixer Cúcuta com a departament i va retornar a dependre de Bucaramanga, fins a l'expedició de la Llei 25 de juliol de 1910 en la qual va nàixer el departament.[7]
En la Llei 25 del 14 de juliol de 1910, la qual va entrar en vigor el dia 20 de juliol del mateix any,[8][9][10][11] es va donar pas a l'actual Nort de Santander.
Personages de la regió
[editar | editar còdic]En este departament varen nàixer quatre expresidents colombians: Francisco de Paula Santander (Vila del Rosario), Virgilio Barco (Cúcuta), Leonardo Canal González (Pamplona) i Ramón González Valéncia (Chitagá).
Govern i administració
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Governe de Nort de Santander.
L'Assamblea Departamental i el governador rigen els destins del departament. La primera institució mencionada és una corporació d'elecció popular, integrada per no menys d'onze membres i no més de trentaú. Els seus membres es diuen diputats, i són elegits cada quatre anys en calitat de servidors públics. Actualment conta en 26 membres. El governador és elegit per elecció popular per a un periodo de quatre anys. Els alcaldes de cada municipi també són elegits popularment. Per tradició, en Nort de Santander havien predominat el bipartidisme. Pero, especialment en Cúcuta, esta tendència va terminar fa poc. Les eleccions llegislatives de 2006 varen marcar la tendència a elegir, no solament segons els partits, sino també segons els programes del candidat a la posició pública.
Organisació territorial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Municipis de Nort de Santander.
El departament conta en 40 municipis repartits en 6 subregiones: Orient, Nort, Occident, Centre, Suroccidente i Suroriente;[12][13] anteriorment es trobava dividit en les províncies de Cúcuta, Ocaña, Pamplona i Chinácota. Ademés comprén 199 centres poblats.[14]
Geografia
[editar | editar còdic]En 21 648 km² és el nové departament menys extens —per davant de La Guajira, Huila, Sucre, Caldas, Risaralda, Atlàntic, Quindío i Sant Andrés i Providència, el menys extens—.[15]
Té 40 municipis agrupats en 6 subregiones, 2 províncies i un àrea metropolitana.[6]
Llímits
[editar | editar còdic]Nort de Santander està delimitat per Veneçola al nort i est i el restant per departaments veïns: Plantilla:Ubicació geogràfica
Fisiografía
[editar | editar còdic]És de geografia variada i està composta per serranías, páramo, replanells, planures i cerros, en municipis d'altures molt variades, açò ho fa inmensamente ric en paisages i climes. A lo llarc del seu territori ho recorren per rius i estanys. Està ubicat en la regió nort-oriental de Colòmbia sobre la Cordillera Oriental. Llimita al nort i l'orient en la Veneçola, al sur en els departaments de Boyacá i Santander, departament en el que també llimita a l'occident, aixina com en el Cessar.[14]
Té tres regions naturals: la part més quebrada està representada per la Cordillera Oriental, s'inicia en elloc conegut com nuc de Santurbán i páramo del Almorzadero, i després es convertix en la serranía dels Motilones. Per la seua banda, les planures del riu Catatumbo i del riu Zulia s'ubiquen al noroest i al sur està la vall del riu Magdalena. El sector d'influència del riu Catatumbo té temperatures promig de 24 º centígrats en climes càlits i humits, mentres que en la zona de Cúcuta, varia de sec a molt sec; i en l'àrea montanyosa, es presenta gran varietat de climes que van des dels templats fins als molt frets, inclusivament inferiors als 8 °C. Un ric sistema hidrogràfic recorre el departament en tres conques de gran importància: al nort la del riu Catatumbo, a l'oest la del Magdalena i al suroest, la del Orinoco.
Hidrografia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Conta en varis rius, els més importants d'ells són el Catatumbo i Pamplonita.[14] Cap d'ells presenta problemes de contaminació. L'entitat encarregada de cuidar estos recursos és Corponor.
Clima
[editar | editar còdic]el clima és càlit degut tant al seu divers i complicat relleu com a la considerable pequeñez del territori. Adicionalment, el departament està hui en dia experimentant, en 2002, i tal com succeïx en el restant del món, canvis molt profunts en les seues condicions climàtiques per l'impressionant fenomen del calfament global.[14]
La zona nortal (composta pel àrea metropolitana de Cúcuta i atres municipis) és calent, la seua temperatura promig és de 28 °C, mentres que en els páramo i els alts de les cordilleras les temperatures són molt baixes.[6][8]
Parcs naturals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parcs nacionals naturals de Colòmbia.
- Parcs naturals regionals
Demografia
[editar | editar còdic]Els municipis més poblats del departament per a 2025 són:[16]
 Cúcuta |
Núm. | Municipi | Pob. | Núm. | Municipi | Pob. |  Vila del Rosario  Els Patis |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Cúcuta | 815 891 | 6 | Pamplona | 57 176 | ||
| 2 | Ocaña | 135 990 | 7 | Ábrego | 36 177 | ||
| 3 | Vila del Rosario | 116 757 | 8 | El Zulia | 30 948 | ||
| 4 | Els Patis | 104 287 | 9 | Sardinata | 29 146 | ||
| 5 | Tibú | 62 474 | 10 | El Tarra | 23 617 | ||
La ciutat de Cúcuta és la que aporta major població. Despuix estan Ocaña i Vila Del Rosario, aportant estos municipis aproximadament el 60% de la població del departament. A ells els seguixen els municipis d'Els Patis i Tibú. Els municipis que rodegen les anteriors ciutats i que conformen l'àrea metropolitana de Cúcuta, la província d'Ocaña i la província de Pamplona tenen el 92 % de la població del departament.
Etnografia
[editar | editar còdic]- Mestizos & blancs (98,28%)
- Negres o Afrocolombianos (1,25%)
- Amerindios o Indígenes (0,60%)
- Gitanos (0,02%)
Estadístiques de Vivenda
[editar | editar còdic]- Tipo de Vivenda: En el departament els ciutadans preferixen viure en cases (89,8%), després en apartaments (6,0%) i per últim en habitacions (4,2%)
- Llars en activitat econòmica: És important aclarir que açò no es referix al desocupació. En el seu lloc vol dir els hogare que tenen en el seu interior una empresa. Este tipo d'empreses són conegudes com "empreses familiars" o "Fami-Pimes", i entre les més populars estan els forns, tendes i similars.
- Persones vivint en l'exterior: La gran majoria dels nortesantandereanos que viuen en l'exterior ho fan en Veneçola -per la seua condició fronteriça en eixa nació-, en Estats Units i en Espanya.
| Demografia de Nort de Santander | |||
| Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | |
| Tipo de vivenda | Activitat econòmica llars | Persones vivint en l'exterior | |
Immigració
[editar | editar còdic]El més recent cens general de la nació, realisat pel Departament Administratiu Nacional d'Estadística de Colòmbia (DANE), presenta els següents resultats sobre el país de naiximent dels habitants del departament de Nort de Santander:[17]
| N.º | País | Població |
|---|---|---|
| 1 |  Veneçuela
|
197 979[18] |
| 2 |  Equador
|
180 |
| 3 | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] |
160 |
| 4 |  Espanya
|
116 |
| 5 |  Perú
|
94 |
| 6 |  Cuba
|
62 |
| 7 |  Brasil
|
56 |
| 8 |  ITA
|
52 |
| 9 |  México
|
44 |
| 10 | [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] |
32 |
| No informa | 655 | |
| Atres | 404 | |
| Total | 199 834 | |
Economia
[editar | editar còdic]L'economia del departament és la duodècima quinta més gran del país[19] se soporta entre sectors de rurals, producció d'hidrocarburs, servicis comercials, bancaris i de transports.[20]
L'explotació dels seus recursos naturals com el carbó (una part de l'explotació de carbó en el departament és feta de manera illegal[21]) i petròleu (entre uns atres) és eix principal i l'exportació es dirigix a països veïns com Veneçola i Equador.[8]
L'agricultura és base de l'economia en productes com el cotó, l'arròs, el tabac, el cacao, la canya de sucre, el café i el blat. Segons el Cómite Departamental de Cafeteros, el 90% del café cultivat en Nort de Santander és d'especialitat, és dir d'alta calitat, havent cultius del mateix en 36 dels 40 municipis del departament, sumant més de 23 mil hectàrees cultivades.[22]
Una de la majors guanys la constituïx l'explotació de petròleu en Tibú. la regió del Catatumbo, en el nort del departament, és coneguda pels cultius ilícits de full de coca,[23] matèria primera per a la fabricació de cocaïna, lo que ocasiona siga una zona de conflicte entre la força pública que busca la seua erradicació i els grups al marge de la llei, els qui busquen el control de la seua producció. La mineria del departament (a excepció de l'extracció petrolera), està poc desenrollada pese a la riquea que posseïx en or, coure, ferro, urani, argent, alumini i uns atres. Es destaquen les indústries de construcció, calcer, textils, aliments i begudes.[14]
La ciutat de Cúcuta és zona franca i industrial, lo que li ha donat un especial impuls al turisme i al comerç en general. Les indústries més desenrollades són aquelles relacionades en la construcció, específicament les que produïxen ciment, rajoles, argila[24] i ceràmica. La ciutat és un districte miner, per lo que esta activitat ocupa un lloc privilegiat en l'economia. Les característiques físiques dels minerals, especialment del carbó (en nivells baixos en sofre i humitat), ho fan atractiu en el mercat. També són importants les indústries de textils, calcer, marroquinería i l'agrícola, relacionades especialment en el café, l'arròs i els productes làcteus. la divisa oficial en Colòmbia és el pes i per això és la de circulació oficial; no obstant i per la seua proximitat en Veneçola el bolívar és acceptat per la gran majoria d'establiments comercials. Per la crisis economia en la veïna Veneçola, el país es dolariza a passos[25] i Cúcuta és el centre d'abasts de la frontera[26] aplegant gran cantitat de dólars.[27] El 47.6% de la població del departament residix en la ciutat de Cúcuta, capital i principal centre econòmic, social i polític del departament.[28]
la província de Ocaña és un gran productor en sectors avícola i agrícola, ademés es destaca en productes tals com: canya, albocat, café, cacao, ceba roja, pinya, tomata chonto, pimentón, pepino, frijol roig o Saragossa, ajito chiulet, yuca, canya, panela, frutes i verdures, les subregiones centre i nort es destaca en la producció de palma africana, café i cacao, la subregión suroccidental és un gran productor de tomata chonto, papa, fraula, all, blat, morón, dacsa, fríjol, arveja, carlota, per últim la regió suroriental té una gran producció en canya, café, banana i hortalices. la Província de Pamplona gira la seua economia entorn a l'Universitat de Pamplona i al turisme religiós i històric, per ser sèu de l'arquidiócesis de Nova Pamplona i per haver segut la ciutat (en temps de la colónia) des d'a on varen partir les expedicions en les es varen fundar importacions ciutats en la regió dels Vages, tant en Colòmbia com en Veneçola.
Transport
[editar | editar còdic]En el departament es troben dos aeroports actius l'aeroport Aigües Clares en Ocaña de caràcter nacional i l'Aeroport Internacional Camilo Daza en Cúcuta que ademés de destins nacionals, dispon d'autorisació com a caràcter internacional, tenint d'igual manera varis aeroport de caràcter regional.
Cultura
[editar | editar còdic]Gastronomia
[editar | editar còdic]El menjar de Nort de Santander és tan original i agradable com els seus habitants. Els plats de la regió són senzills de preparar i satisfan el paladar dels seus habitants. Entre els plats típics que s'oferixen en el departament, es destaca el mute, plat regional per excelència, les hayacas, de forma allargada i rectangular, el cabrit, que es consumix torrat o cuit, els pastiços de cigró, que són una espècie d'empanades i els envolts de dacsa. També són famosos entre els visitants, el rampuche i el panche.[29]
Dins de la gama de dolces famosos de la regió, es destaca el tallat de llet de cabra, elaborat en llet de cabra, sucre i panela; l'arrastrat, les toronjas, elaborades en clafoll de la fruta almibarada i les panelitas de llet de cabra, entre uns atres.
Símbols
[editar | editar còdic]L'himne del departament va ser oficialisat el 22 d'octubre de 1932. La seua lletra va ser escrita per Teodoro Gutiérrez Calderón i la música va estar a càrrec del Mestre José Roce Contreras. Per mig d'ordenança número 8 del 27 de novembre de 1978, es va crear, com a emblema del departament, la Bandera de Nort de Santander. La mateixa ordenança especificava que la bandera tindria les mateixes proporcions que la Bandera de la República de Colòmbia i estaria composta per dos franges horisontals d'igual esgambi; la superior de color roig i l'inferior negra en quatre estreles de color groc ubicades aixina: una sobre el color roig, una atra sobre el color negre i les dos restants sobre la llínea divisòria dels colors, cada una representant una de les províncies que componien el departament (Cúcuta, Pamplona, Ocaña i Chinácota). També en l'Ordenança n.º 8 del 27 de novembre de 1978, s'incloïa en el seu Artícul Primer la creació del Escude d'Armes i sagell del departament de Nort de Santander. L'escut seria el mateix que havia aprovat el Congrés Constituent de la Vila del Rosari de Cúcuta, per a la Gran Colòmbia en 1871, en una llegenda que diria departament Nort de Santander.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Nort de Santander - Resenya històrica».
- ↑ (1939) Senat de la República de Colòmbia (ed.). , Colòmbia: Imprenta Nacional, pp. 52.
- ↑ «Próceres de Colòmbia». ColombiaLink. com. Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2016. Consultat el 15 de març de 2012.
- ↑ Díaz Díaz (2004). , UNAB, pp. 16.
- ↑ «Vila del Rosario: Breçol històric de Colòmbia». Consultat el 5 d'octubre de 2022.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Nort de Santander (Generalitats)». Biblioteca Luis Ángel Arango. Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2010. Consultat el 15 de març de 2012.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Història del Nort de Santande». Cúcuta Nostra. Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2012. Consultat el 7 de decembre de 2012.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Resenya històrica». Finagro. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 7 de decembre de 2012.
- ↑ «Creació del departament». Governació de Nort de Santander. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 7 de decembre de 2012.
- ↑ «Estadístiques de Nort de Santander». Superintendencia de Societats. Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2011. Consultat el 7 de decembre de 2012.
- ↑ «Nort de Santander». Biblioteca Juliol Perez Ferrero. Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2007. Consultat el 7 de decembre de 2012.
- ↑ «Províncies de Nort de Santander». DANE. Consultat el 15 de març de 2012.
- ↑ «Subregiones de Nort de Santander». Governació de Nort de Santander. Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2014. Consultat el 31 de giner de 2014.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 «Departament del Nort de Santander». TodaColombia. com. Consultat el 7 de decembre de 2012.
- ↑ «Divisió polític-administrativa de Colòmbia». Institut Geogràfic Agustín Codazzi. Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 7 de decembre de 2012.
- ↑ «Cense 2018 - Població ajustada per cobertura». DANE. Consultat el 1 de març de 2025.
- ↑ «Cense DANE 2018, Creuament de variables, país de naiximent.».
- ↑ «Cense Nacional de Població i Vivenda 2018». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2020. Consultat el 2024-08-16.
- ↑ «PIB en Nort de Santander va créixer menys de lo proyectat» (en és). www. vanguardia. com. Consultat el 2025-06-05.
- ↑ http://www.co.all.biz/regions/?fuseaction=adm_oda.showSection&rgn_id=23&sc_id=4
- ↑ «MINERIA ILLEGAL. Intervinguda mina de carbó en El Zulia» (en és-co). Contraluz. CO. Consultat el 2025-06-05.
- ↑ «90% del café que es rebalsa en Nort de Santander és de calitat» (en és-co). Notícies de Nort de Santander, Colòmbia i el món. Consultat el 2024-09-30.
- ↑ https://www.unodc.org/documents/crop-monitoring/Colombia/Colombia_Monitoreo_de_Cultivos_de_Coca_2013_web.pdf
- ↑ Universitat Francisco de Paula Santander. «Grup d'Investigació en tecnologia de la ceràmica» (en espanyol). Consultat el 18 de novembre de 2008.
- ↑ «ELESPECTADOR. COM» (en espanyol). ELESPECTADOR. COM. Consultat el 2025-06-05.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2019. Consultat el 16 de decembre de 2019.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-06-05 (en és-la).
- ↑ «Quants habitants tenia Sant Josep de Cúcuta, Nort de Santander en 2022» (en és). Telencuestas. Consultat el 2024-09-30.
- ↑ «Sabors de la meua terra - Panches fregits». Consultat el 29 de giner de 2024.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Plantilla:Wikisource document històric
- Governació de Nort de Santander
- Síntesis ambiental de Nort de Santander
- Síntesis ambiental de Nort de Santander III
- Síntesis ambiental de Nort de Santander II
- Este artícul conté una traducció derivada de «Norte de Santander» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.