Anar al contingut

Parc natural regional Sisavita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parc natural regional Sisavita
Archiu:Mapa Base caps block 0 Sisavita Cucutilla.jpg
Mapa Base PNR Sisavita

El Parc Natural Regional Sisavita és un ecosistema intertropical ubicat en el departament colombiano del Nort de Santander. Els seus 122 km² comprenen un ranc d'altitut entre els 1845 i els 4232 m s. n. m. cobrint les formacions vegetals conegudes com a bosc andino, altoandino i páramo, és part del nuc de Santurbán que compartix en el departament de Santander.

Localisació

[editar | editar còdic]

El parc natural regional es troba en el departament de Nort de Santander, municipi de Cucutilla i comprén les vereda Morquecha, Carrizal i Castell. Dels 20 predios existents 3 són propietat de la central Termotasajero i 3 de la companyia GreyStar Resources Ltda. (hui: Eco Ore), els 6 comprenen el 49,6% de l'àrea (6.082has).[1]

És un lloc estratègic com a reserva natural i zona de recarrega i regulació d'aigua, clau per al desenroll regional representat en la central termoelèctrica Tasajero, l'aqüeducte de Cúcuta, el cultiu de prop de 16.000 hectàrees de café, el Districte de rec del Zulia i l'ampliació de la fase II de Termotasajero i l'embassament multipropósito del Cínera.

Importància

[editar | editar còdic]

Els investigadors de l'Institut d'investigacions Biològiques Alexander von Humboldt,[2][3] el Jardí Botànic de Medellín i l'Universitat de Antioquia,[4] l'Universitat Industrial de Santander i l'Universitat de Pamplona[5] i els demés consultors i investigadors, que han tingut l'oportunitat de conéixer esta zona que comprén solament el 0,56% de Nort de Santander reconeixen un valor d'importància que integra els següents aspectes:

  • Una diversitat Biològica tan rica, que sola representa el 14% de tota la biodiversitat existent en Els Vages Colombians i en tal grau de conservació (tan sol el 2,46% de les 12.248 has es troben intervingudes) en continuïtat biològica es dona des del pis montano baix (1850 m.s.n.m.) fins al subalpino (4230 m.s.n.m) i la taxa de recanvi d'espècies per pisos altitudinals alcança en varis mostrejos el 100%, lo que evidencia esta afirmació,[2] sense entrar en detalls d'espècies endèmiques i bioindicadoras d'àrees en molt bons nivells de preservació i alta necessitat de protecció per a conservar estes característiques en un sistema natural d'alta fragilitat. Esta particularitat biològica ho convertix en un laboratori natural per a l'investigació de les Universitats regionals, nacionals i motivar a investigadors de l'orde internacional.


  • La riquea hídrica, representada en 18 quebrades i 14 estanys d'orige glacial, que com a embassaments naturals almagasenen grans volums d'aigua i regulen el seu moviment per a permetre un descens d'un cabal promig d'aproximadament 5,69 m3/s[6] que constituïx el 10% del volum d'aigua de la conca del Riu Zulia. L'important regulació de l'aigua es deu a una extensa i densa selva andina que reté l'aigua de pluja que permet crear allí l'únic clima pluvial de la regió, en a on llueven prop de 200 dies a l'any, aumentant i complementant aixina l'especialisada funció productora d'aigua de l'páramo i donant orige a incontables afloraments hídrics que contribuïxen a sostindre els més importants processos socioeconòmics de la regió com la generació d'energia de Termotasajero (7m3/s), la producció agropecuaria de cafeteros (2m3/s), ganaders i arroceros, estos últims agrupats en Asozulia (14m3/s) i l'aigua d'aqüeductes rurals i urbans, inclós el de Cúcuta i els municipis del àrea metropolitana(1,5m3/s). I més allà de la frontera departamental i Nacional, contribuir a l'oferta i regulació de la gran conca binacional del Catatumbo.
  • L'àrea de Santurbán, dins de la qual es troba Sisavita, ha segut catalogada com una de les àrees prioritàries per a la conservació en el país com ho indica l'estudi de “Construcció de la visió de conservació de biodiversitat, Complex Ecorregional dels Vages del Nort”.[7]
  • A nivell social, Sisavita és un eixemple de persistència de les comunitats rurals i urbanes del Municipi de Cucutilla que han defés la conservació de l'aigua, per damunt de les tentacions d'explotació minera, que va permetre per mig de l'acort 008 del 18 de juny de 2008, pel Consell Directiu de CORPONOR, convertir a Sisavita en el primer parc natural Regional del Nort de Santander.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Corporacion Autonoma Regional de la Frontera Nort-oriental - CORPONOR (2011). Pla d'Administració i Maneig Ambiental Parc Natural Regional Sisavita (en espanyol), Vila de Leiva: Grup d'Exploració i Monitoreo Ambiental G.E.M.A.
  2. 2,0 2,1 (2002) Caracterisació Biològica de la Regió de Sisavita, Municipi de Cucutilla, Nort de Santander (en espanyol), Cúcuta: CORPONOR.
  3. (2002) Marque estratègic per a la planificació i maneig ambiental dels ecosistemes compartits d'páramo, subpáramo i bosc alt andino en l'unitat biogeográfica de Santurban en la jurisdicció de la CDMB i CORPONOR (en espanyol), Bogotà.
  4. INTERCONEXIÓN ELÉCTRICA S.A. E.S.P - ISA (2002). Prioritats de Conservació de la Biodiversitat en els Ecosistemes del Complex Paramuno de Santurban (en espanyol), Medellín: Universitat de Antioquia, Jardí Botànic de Medellín.
  5. GALVÁN, S & ORTÍZ N (2003). Caracterisació de la flora i vegetació de l'páramo “El Romeral” (en espanyol), Bucaramanga: Universitat Industrial de Santander (UIS).
  6. Corporacion Autonoma Regional de la Frontera Nort-oriental - CORPONOR (2005). Documente de declaratoria per a l'Acadèmia de Ciències exactes, Físiques i Naturals, Àrea Natural de Sisavita (en espanyol), Cúcuta: CORPONOR.
  7. (1997) Construcció de la visió de conservació de biodiversitat, Complex Ecorregional dels Vages del Nort (en espanyol), Fundació NATURA. WWF.
  8. Banc d'Occident. «Primer Lloc - Gran Premi Planeta Blau: Proyecte: SISAVITA, LA MAGIA DEL AGUA, UN SUEÑO DE COMUNIDAD I PERSISTENCIA» (en espanyol). Consultat el 28 d'agost de 2012.


Referències

[editar | editar còdic]