Parc natural regional Santurbán-Salazar de les Palmes
El Parc Natural Regional Santurbán – Salazar de les Palmes és un àrea natural protegit de Colòmbia, que es localisa en la seua majoria en la part alta de la conca del Riu Zulia i d'una menor extensió en la part alta de la conca del Riu Sardinata. Va ser declarat el 21 de decembre de 2013 baix la categoria de parc natural Regional.[1] La seua àrea total de 190,88 km² comprenen un ranc altitudinal de 1160 m.s.n.m fins als 3925 cobrint les formacions vegetals conegudes com a bosc andino, altoandino i páramo en part del nuc de Santurbán. Políticament es troba en el departament de Nort de Santander, municipi de Salazar de Las Palmas i comprén parts de les vereda La Groga, Pomarrosos, Camp Nou Sur, Quebrada Fonda-Laureano Gómez, Batatal, Sanguino, Els Vages i Santa Rosa. Dels 54 predios del Parc 30 són de propietat pública (Alcaldia, Governació, Corponor, Baldíos de la Nació, Atres Municipis), els que comprenen el 78% de l'àrea (14.835 has), i 24 predios o 22% de l'àrea (4.253 ha) són de propietat privada.[2]
Context de l'àrea
[editar | editar còdic]El parc natural Regional Santurbán – Salazar de les Palmes es troba en l'unitat biogeográfica de Santurbán, territori en el que els Departaments de Santander i Nort de Santander compartixen prop de 200.000 has de páramo i boscs alt andinos. Est és un lloc estratègic com a reserva natural i zona de recarrega i regulació d'aigua, produint un cabal estimat de 12m³ cada segon, clau per al desenroll regional representat en la central termoelèctrica Tasajero, l'aqüeducte de Cúcuta, el cultiu de prop de 16 mil hectàrees de café, el districte de rec del Zulia, i en la potencialitat futura prospectada en l'ampliació de la fase II de Termotasajero i l'embassament multipropósito del Cínera. Ademés, el Parc Regional posseïx una alta riquea en flora, fauna i microbiota i oferix paisages andinos potencials per al turisme.
Descripció de l'àrea
[editar | editar còdic]Aspectes biofísics
[editar | editar còdic]L'àrea presenta una cobertura predominant de bosc dens alt en un 83.3%, seguit de l'herbar dens en el 6,4% (vegetació d'páramo), en menor proporció es troben cobertura d'herbars, pastures enmalezados, pastures netes i estanys naturals.[3] En síntesis el 97% de l'àrea presenta cobertura d'orige natural i el 3% correspon a cobertura d'orige cultural, la qual cosa evidencia un molt bon nivell de conservació.
Flora
[editar | editar còdic]Sobre la flora present en l'àrea, concorde un estudi realisat en l'any 2008,[4] en l'àrea d'páramo es diferencien sis tipos de comunitats vegetals: frailejonales, pajonales – frailejonales, praderies, xares, rosetales, i chuscales. Els frailejonales es caracterisen pel domini d'Espeletia conglomerata. En ells es varen trobar 22 espècies entre plantes vasculars i falagueres, i les famílies en major número d'espècies i gèneros són Asteraceae i Poaceae. La seua estructura mostra un estrat rasante (<0.3 m) i un atre herbáceo (0.3 -1.5 m), en percentages de cobertura 70 i 80% respectivament, en el primer es varen registrar 19 espècies i 6 en el segon.
En relació en els boscs andinos, el mateix estudi descriu com freqüentment nuvolats, i profusamente epifitados per orquídees bromelias, verdets, líquenes, i diferents espècies de plantes herbáceas, en predomini de micrófilas, i en molt bon estat de conservació, la presència de la qual es veu favorida per la topografia escarpada del terreny. No obstant, per ser una zona de fortes pendents i de sols poc compactes, es tendixen a presentar solsides freqüents que arrasen en la vegetació, de tal manera que alguns sectors existixen boscs secundaris producte de la regeneració natural. En els boscs d'esta zona es varen trobar 22 famílies distribuïdes en 40 espècies i 266 individus de plantes vasculars i falagueres arborescentes, en un DAP igual o superior a 2,5 cm. Les famílies en major número d'espècies varen ser: Melastomataceae i Laura-ceae, i les que varen presentar el major número d'individus Piperaceae, Lauraceae i Cyatheaceae, El sol presenta bona cobertura en els estrats subordinats (rasante i herbáceo) en dominancia d'espècies de les famílies Rubiaceae, i Arecaceae.
Fauna
[editar | editar còdic]Sobre la fauna, l'estudi del 2008, indica que en l'àrea es presenten dos espècies de herpetos en distribució restringida la granota Eleutherodactylus batrachites, que és un endemisme regional solament coneguda en els municipis de Cucutilla i Salazar, i el fardacho Stenocercus lache, un endemisme registrat únicament per a l'estany de la Verge en la regió de Santurbán i en les estribaciones de la Serra Nevada del Cocuy. Respecte a les aus, per a la regió de l'estudi han segut registrades un total de 201 espècies d'aus, pertanyents a 31 famílies i 144 gèneros; sobre mamífers es troben elements com el rabosot (Cerdocyon thous), la comadreja (Mustela frenata) i el puma (Puma concolor).
Clima
[editar | editar còdic]Sobre el clima, típic de l'páramo (la zona alta de la declaratoria proposta), es caracterisa per ser fret a extremadament fret, temperatures mínimes per baix de 0 °C i màximes que superen els 35 °C. En temperatura promig, les zones altes de la declaratoria proposta tenen una temperatura d'entre 6 i 7 °C, mentres que les zones baixes poden tindre una temperatura promedia més moderada de fins a 19°. L'Àrea Declaratoria Proposta demostra un ranc de precipitació promig de 1300 fins a 2500mm/any, en una major precipitació de 2500m en l'est de l'àrea i una menor precipitació en l'oest de la mateixa. A esta precipitació en forma de pluja s'agrega una constant precipitació horisontal en la part alta de la zona proposta, la qual no és medida per les estacions pluviométricos de el IDEAM, pero que està descrita en vàries publicacions científiques sobre l'ecosistema de l'páramo.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2013) Acorde 20 del 21 de decembre de 2013 pel qual es declara el Parc Natural Regional Santurbán-Salazar de les Palmes (en espanyol), Cúcuta: Corporació Autònoma Regional de la Frontera Nort-oriental.
- ↑ (2013) Proposta de declaratoria del parc natural regional Santurbán Salazar, Nort de Santander: Documente Síntesis (en espanyol), Cúcuta: Corporació Autònoma Regional de la Frontera Nort-oriental.
- ↑ Duvier Olaya Quintero (2013). Cobertura de la terra metodologia Corine Land Cover: Àrea de proposta per a declaratoria del Parc Natural Regional Santurbán Salazar (en espanyol), Cucutá: Corporació Autònoma Regional de la Frontera Nort-oriental.
- ↑ López, H. (2008). Caracterisació Biofísica i Socioeconòmica de la Subregión Complex Lagunar de l'Páramo de Santurbán (en espanyol), Cúcuta: Corporació Autònoma Regional de la Frontera Nort-oriental.
- ↑ Díaz-Granados, M., Suárez, T., & Navarrete, J. (2005). Páramo: Hidrosistemas Sensibles (en espanyol), Bogotà: Scielo: Revista d'Ingenieria.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque natural regional Santurbán-Salazar de las Palmas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.