Anar al contingut

Boyacá

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Boyacá
Per a atres usos d'este terme vore Boyacá (desambiguació).


Boyacá és un dels treinta y dos departaments de la República de Colòmbia, en capital en Tunja. Està ubicat en el centre-este del país, en la regió andina. Es va crear durant la reforma constitucional de la Confederació Granadina del 22 de maig de 1858.[1]

En el territori boyacense es varen lliurar batalles determinants per a la independència de Colòmbia. Per este motiu, elibertador Simón Bolívar ho va denominar "Breçol i Taller de la Llibertat"[2] i en el seu honor va ser creada la Orde de Boyacá en 1819.[3]

Toponímia

[editar | editar còdic]

El nom de Boyacá prové del vocablo muisca "Boiaca", que significa "Regió de la Manta Real" o "Tancada del Cacic",[4] el qual es deriva etimológicamente de les paraules boy (manta) i ca (tancada).[5] Este nom li va ser donat al departament en 1821 pel congrés de Cúcuta, en honor al riu Boyacá (nom chibcha del riu Teatinos), en el qual es troba el pont en a on es va lliurar la batalla més determinant per a l'independència de Colòmbia.[6] Abans del Congrés de Cúcuta, la jurisdicció de l'actual departament feya part de la província de Tunja, rebent el mateix nom de la seua ciutat capital, Tunja.

Història

[editar | editar còdic]

Evolució política i territorial

[editar | editar còdic]

Història del departament

[editar | editar còdic]

Els primers pobladors del territori boyacense varen aplegar fa uns 12.000 anys.[8] Cap a l'any 500 a. C. el poble muisca ocupa la regió, la qual en les seues manifestacions d'organisació social, cultural i productiva era la més desenrollada del país. En el moment de l'arribe dels espanyols, el territori muisca estava organisat en tres cacicatos: Hunza, baix el mando del zaque, Tundama i Sugamuxi. Va ser un dels pobles que va alcançar el major desenroll cultural en Sudamérica septentrional,[9] es dedicaven principalment a l'agricultura, els teixits i el treball miner.

Província de Tunja en 1810.

En 1537, va aplegar a este territori Gonzalo Jiménez de Quesada per a ocupar les terres, distribuir als indígenes en encomanes, obtindre recursos i poblar. En 1539, Gonzalo Suárez Rendón va fundar a Tunja i a atres poblacions ocupades pels antics caserius indígenes. Durant la colónia, la ciutat de Tunja va ser un dels més importants centres polítics i econòmics.[9] A principis del XIX, el territori es denominava província de Tunja i despuix del crit independentiste de Santafé, proclama la seua constitució el 9 de decembre de 1811 i declara la seua independència el 10 de decembre de 1813. No obstant, durant la reconquista en 1816, el règim del terror va manar fusilar a un gran número de patriotes en tot el territori. Despuix de varis sigles de dominació espanyola i despuix d'àrdues i heròiques batalles (com la del Pantà de Vargas) es va obtindre l'independència definitiva en la batalla del Pont de Boyacá, a on el dia 7 d'agost de 1819 les tropes al mando delibertador Simón Bolívar es varen impondre sobre els espanyols. Temples, convents, carrers i monuments històrics donen conte del seu protagonisme en les dos passades centurias.

La Batalla de Boyacá.

La Constitució de Cúcuta en 1821 va dividir el país en departaments, estos en províncies, les províncies en cantones i estos últims en parròquies; aixina inicie la seua vida com a entitat administrativa el departament de Boyacá integrat per les províncies de Tunja, Pamplona, Recobre i Casanare. Per virtut de la Llei del 15 de juny de 1857, Boyacá va obtindre la seua creació com Estat Sobirà associat de la Confederació Granadina,[1] format per les províncies de Tunja, Tundama, Casanare, i els cantones de Chiquinquirá i Vélez;[10] segons la Llei del 31 d'octubre del mateix any es varen crear 4 departaments, Tunja en 42 districtes, Tundama en 46, Casanare en 21 i Oriente en 6.[11]

Per mig de la Constitució de Rionegro en 1863 les divisions administratives de Boyacá varen sofrir vàries modificacions i segons la Llei 10 del mateix any es va adoptar una nova divisió en 6 departaments: Casanare, Tundama, Nort, Occident, Oriente i Centre.[10] La Constitució de 1886, de caràcter centraliste, va dividir el país en departaments, estos en províncies i les províncies en municipis;[12] la Llei 68 de 1890 va cedir a Boyacá el territori Vásquez (actualment Port Boyacá); les províncies varen ser suprimides en 1911 per Decret Eixecutiu n.º 306 i pel Decret Eixecutiu n.º 306 de 1911,[10] varis municipis li varen ser segregats per a constituir la comissaria d'Arauca; posteriorment els municipis pertanyents a la Orinoquía varen formar la intendencia de Casanare, sent el seu territori anexat novament al departament de Boyacá en 1950. En l'any de 1973 es varen segregar de nou estos municipis per a conformar el territori actual.[13]

En Boyacá han naixcut 8 presidents de la República de Colòmbia:

Divisió polític-administrativa

[editar | editar còdic]
Províncies de Boyacá.
Artícul principal → Províncies de Boyacá.


El departament de Boyacá està dividit en 123 municipis i 251 centres poblats, els quals estan distribuïts en 13 províncies (incloent el districte fronteriç i la zona de maneig especial). Els municipis estan agrupats en 45 círculs notarials en un total de 53 notaries, un círcul principal de registre en sèu en Tunja i 15 oficines seccionals de registre. El departament conforma la circumscripció electoral de Boyacá. D'acort en els resultats del cens 2005, cinc municipis de Boyacá superen els 50.000 habitants i tres d'ells tenen més de 100.000: Tunja, Duitama i Sogamoso.[14]

Branca Judicial

[editar | editar còdic]

Boyacá està representat pel Tribunal de Justícia de Boyacá en Tunja per 7 circuits judicials:

  • Chiquinquirá: Briceño, Buenavista, Caldas, Chiquinquirá, Coper, La Victòria, Maripí, Muzo, Otanche, Pauna, Quipama, Ráquira, Saboyá, Sant Miguel de Sema, Sant Pablo de Borbur, Sutamarchán, Tinjacá i Tunungua.
  • Garagoa: Chinavita, Garagoa, Macanal, Pachavita, Sant Luis de Gaceno, Santa María i Umbita.
  • Guateque: Almeida, Chivor, Guateque, Guayatá, La Capella, Somondoco, Sutatenza i Tenza.
  • Miraflores: Berbeo, Campohermoso, Miraflores, Paez, Sant Eduardo i Zetaquirá.
  • Moniquirá: Chitaraque, Sant Josep de Pare, Moniquirá, Santana, Santa Sofia i Togüí.
  • Ramiriquí: Ciènaga, Jenesano, Nou Colón, Ramiriquí, Rondón, Tibaná i Viracachá.
  • Tunja: Arcabuco, Boyacá, Chiquiza, Chivatá, Combita, Cucaita, Gachantivá, Motavitá, Oicatá, Sáchica, Samacá, Siachoque, Sora, Soracá, Sotaquirá, Toca, Tunja, Turmequé, Tuta, Ventaquemada i Vila de Leyva. Per la seua banda Santa Rosa de Viterbo té el seu propi districte judicial agrupat en 7 circuits:
  • Duitama: Duitama, Nobsa, Paipa i Tibasosa.
  • El Cocuy: Chiscas, El Cocuy, L'Espino, Guacamayas, Güicán, Panqueba i Sant Mateo.
  • Pau de Riu: Betéitiva, Pau de Rio, Sativanorte,Sativasur i Tasco.
  • Santa Rosa de Viterbo: Belén, Cerinza, Corrals, Duitama, Floresta, Santa Rosa de Viterbo, Busbanzá i Tutazá.
  • Soatá: Boavita, Covarachía, La Uvita Soatá, Susacón i Tipacoque.
  • Socha: Chita, Jericó, Socha i Socota.
  • Sogamoso: Aquitània, Cuítiva, Firavitoba, Gámeza, Issa, Labranzagrande, Mongua, Monguí, Paya, Peixca, Pisba, Sogamoso, Topaga i Tota. S'exceptua d'abdós jurisdiccions Port Boyacá (per pertànyer al districte judicial de Manizals en Caldas) i Cubará (per pertànyer al circuit judicial de Saravena en Arauca).[15]

Policia

[editar | editar còdic]

El departament de Boyacá posseïx vàries jurisdiccions en térmens d'acció policial:

  • Regió 1: Metropolitana de Tunja i el restant, a la Departamental de Boyacá (zones occidental i oriental).
  • Regió 5: Port Boyacá en jurisdicció de la Departamental del Magdalena Mig (DEMAM) i Cubará, de la Departamental d'Arauca (DEARA).

Jurisdiccions ambientals

[editar | editar còdic]

El departament de Boyacá, a pesar de tindre la Secretaria d'Ambient i Desenroll Sostenible com a entitat que gestiona les polítiques ambientals, el territori està dividida en vàries jurisdiccions depenent de les característiques ambientals, hídriques, biològiques i geogràfiques d'estos:

Geografia

[editar | editar còdic]
Mapa físic de Boyacá.

El departament de Boyacá està situat en el centre del país, en la cordillera oriental dels Andes; localisat entre els 04°39′10″ i els 07°03′17″ de latitut nort i els 71°57′49″ i els 74°41′35″ de llongitut oest. Conta en una superfície de 23 189 km², lo que representa el 2,03 % del territori nacional.

Localisació geogràfica

[editar | editar còdic]

En el territori de Boyacá es presenta una diversitat d'accidents geogràfics que formen les regions fisionómicas de la vall del riu Magdalena, la cordillera Oriental, el Altiplano Cundiboyacense i el piedemonte dels plans orientals.[19] Gràcies a això, en el departament es presenten tots els pisos tèrmics en temperatures des dels 35 °C en Port Boyacá, fins a temperatura baix zero graus, en la Serra Nevada de Güican i El Cocuy,[20] les quals presenten altures de fins a 5.490 m i en el Páramo de Pisba en altures de fins a 4.000 m.[21]

En el centre del departament hi ha un àrea hondonada banyada pel riu Gacheneca coneguda com el desert de la Candelaria, ubicada sèt quilómetros al nororiente de Ráquira i en la qual es destaca el monasteri agustino construït en 1604.[22] A l'occident del departament s'ubica el Territori Vásquez en la vall del Magdalena Mig que es caracterisa per presentar altures inferiors a 500 m s. n. m. i per constituir una regió rica en petròleu.[23]


Hidrografia de Boyacá

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Hidrografia de Colòmbia.

Boyacá és un departament ric en aigua, les seues terres estan solcades per numerosos rius que constituïxen un gran potencial elèctric per al departament i el país, eixemple d'això és la represa de Chivor ubicada en la província d'Orient i Neira que té 22 quilómetros de llongitut i cobrix 1200 hectàrees, en un volum de 815 millons de metros cúbics d'aigua. La seua construcció es va iniciar en l'any 1969 i va finalisar en 1976 «en una inversió total de dèu mil millons de pesos finançats per empreses nacionals, empréstitos concedits pel Banc Interamericano de Reconstrucció i Foment, el Banc Interamericano de Desenroll (BID) i alguns crèdits de proveïdors i bancs comercials». Els rius que corren pel territori boyacense conformen cinc conques hidrogràfiques que duen les seues aigües a cinc rius importants com són: el Magdalena, el Suárez, el Chicamocha, el Arauca, el Meta i ademés per les subcuencas dels rius Guavio, Cravo Sur, Lengupá, Upía, Cusiana i Pauto.

Conques hidrogràfiques

El departament de Boyacá conta en tres conques hidrogràfiques sobre els rius Magdalena, Arauca i el Meta.[24][25]

La conca del riu Magdalena s'ubica en la zona occident i centre del departament, el riu Magdalena solca el territori del departament per espai de 72 km, en la seua ribera s'ubica la població de Port Boyacá, rep les aigües dels rius Chicamocha i Suárez entre uns atres.[26] El riu Chicamocha naix en les rodalies de Tunja i en el seu recorregut se li crida riu Jordán, Gran, Tunja, riu Sogamoso i Chicamocha pròpiament dit, en voltants de la població de Pau de Riu inicia el canó del Chicamocha, recorre els departaments de Boyacá i Santander; rep com a tributari als rius Sotaquira, Chitano, Jabonera, Soapagua i Nevat.[26] El riu Suárez naix en la estany de Fúquene, en llímits dels departaments de Boyacá i Cundinamarca, els seus afluents principals són els rius Chiquinquirá, Saboya, Moniquirá, Pómeca i Lenguaruco.[26] A esta conca pertanyen els estanys de Palagua i Marañal en territori de Port Boyacá.

El cim del Ritacuba Blanco en el parc nacional natural del Cocuy (5505 m s. n. m.).

Parcs naturals

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Parcs nacionals naturals de Colòmbia.


Demografia

[editar | editar còdic]

Els municipis més poblats del departament per a 2025 són:


Tunja


Duitama

 Núm. Municipi Pob. Núm. Municipi Pob.
Sogamoso

Chiquinquirá
1 Tunja 188 945 6 Paipa 36 778
2 Sogamoso 139 021 7 Moniquirá 24 596
3 Duitama 134 091 8 Samacá 20 038
4 Chiquinquirá 61 289 9 Garagoa 19 582
5 Port Boyacá 51 143 10 Vila de Leyva 17 787


D'acort en les proyeccions del cens 2005 del DANE, la població total de Boyacá és de 0000000013354101335410 habitants per a l'any 2026, en a on la població masculina representa el 52,24% i la població femenina el 50,21%.[27]

Etnografia

[editar | editar còdic]
  • Mestizos & blancs (98,86%).
  • Afrocolombianos (1,12%).
  • Amerindios (0,48%). La migració europea es fa més evident en el departament, ya que, a l'arribada d'estos, els aborigen chibchas eren molt abundants, por cuanto es va requerir de molts andalusos, extremenys i castellans per a poder controlar la regió (especialment en Tunja, la ciutat capital).[28] Estudis genètics han determinat que el cromosoma I en els hòmens cundiboyacenses (Cundinamarca i Boyacá) és de marcat orige europeu-espanyol (més del 80%) mentres que el ADN mitocondrial X té una preponderancia indígena chibcha (85%), en este cas muisca.[29] Ademés dels chibchas, varen habitar l'actual territori boyacense els indígenes laches, chitareros i tunebos[30] (províncies de Gutiérrez i Nort) que tenien relació en els mateixos grups guanes-chibchas de Santander en la província de García Rovira i conca del riu Chicamocha que compartixen els dos departaments i junt en estos varen viure els muzos-caribes de l'occident esmeraldífero d'Otanche, Muzo i Port Boyacá en el Magdalena Mig.

Migració

[editar | editar còdic]

Encara que dins de l'història colombiana la migració interna, desplaçament o colonisació més representativa va ser la antioqueña, durant el temps de la violència partidista es va produir un gran desplaçament a lo largo y ancho del país, Boyacá no va ser l'excepció, a on per la violència partidista i a la pobrea en general una gran part dels boyacenses es varen desplaçar a principis del XX cap a les zones més fredes de l'eix cafetero ya colonisades per antioqueños, a on si ben no varen fundar cap població, sí varen marcar i varen canviar la relació cultural a a on varen aplegar. Com a eixemple està l'iglésia de La nostra Senyora de Chiquinquirá en la ciutat de Manizals, el municipi de Murillo en el nort del Tolima i el corregimiento de San Félix en el municipi de Salamina (Caldas), entre uns atres.

Economia

[editar | editar còdic]
L'extracció d'esmeraldes és un sector comercial important, Boyacá és el primer productor mundial.

Zones econòmiques

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Corredor industrial de Boyacá.

La principal zona econòmica del departament és el Corredor Industrial de Boyacá, la zona més densament poblada i la qual concentra el 90% de l'indústria i servicis del departament. Geogràficament es troba en la Vall de l'Alt Chicamocha i conta en una població de mig milló d'habitants. Ademés de reunir les tres principals ciutats, Tunja ( sector polític i servicis), Duitama (sector comercial, sector industrial i servicis) i Sogamoso (sector comercial, sector industrial i servicis) , reunix un enorme complex turístic (Paipa) i artesanal (Nobsa i Tibasosa).

Sectors econòmics

[editar | editar còdic]
Indústria maderera i la fabricació de mobles, una de les principals indústries del departament.
Agricultura

En cultius permanents, el principal és la canya panelera que representa el 36% del total, seguit pel café (21%) i el cacao (0,8%). Sobre el rendiment, els principals productes són la ceba en branca i la canya mel. Sobre els cultius transitoris el més important és la papa, que per a 2010 va mostrar un increment important en àrees sembrades, li seguixen en importància la dacsa tradicional (11%), el fríjol i la ceba de bulbo (0,5%). Sobre els cultius anuals, la yuca és el cultiu representatiu.

Producció pecuària

La regió Andina Sur va aportar 37,9% del total nacional de caps de ganado sacrificades en 2010 destinades en un 38,1% al consum intern i 10,5% al total exportador nacional. La variació de pes en canal de vacú va aumentar entre giner i decembre 23,4% passant de 23.057.738 kg fins als 28.442.126 kg.

Mineria

El departament de Boyacá es caracterisa per ser un departament en variats recursos miners. La major explotació es troba en l'esmeralda, sent el primer explotador d'este mineral a nivell nacional. També es destaca la producció de carbó en municipis com Samacá (una part dels jaciments de carbó són explotats de manera illegal). Una de les principals indústries mineres en Boyacá és Acería Pau del Riu.[31]

Transport

[editar | editar còdic]

D'acort en el decret 1735 d'agost de 2001 que fixa la Ret Nacional de Carreteres,[32] són dos les carreteres troncals creuen el departament: la Troncal Central (ruta nacional 45A) que conecta a Bogotà en Chiquinquirá i Saboyá, i seguix cap al nort al departament de Santander, i la Troncal Central del Nort (ruta nacional 55), que des de la autopista del nort en Bogotà entra al departament de Boyacá passant pels municipis de Ventaquemada, Tunja, Paipa, Duitama i Soatá, seguint cap al departament de Santander (una variant d'esta ruta es desvia en Duitama a Sogamoso). Aixina mateix, es conten dos carreteres travesseres que creuen el departament: la transversal del Carare (ruta nacional 62), que conecta a Tunja en Barbosa (Santander) passant per Arcabuco, i la travesser Port Boyacá - Monterrey (ruta nacional 60), que conecta Tunja, Sutamarchán, Chiquinquirá, Otanche i Port Boyacá.[33] Atres carreteres regionals menys desenrollades són la que conecta Tunja i Ramiriquí, una atra conecta Belén i Socha, una tercera unix Arcabuco, Vila de Leyva, Sáchica i Samacá, la carretera circular entre Sogamoso, Aquitània, Tota i Issa (vorejant la estany de Tota) i la conexió Sogamoso, Peixca, Toca, Soracá i Tunja. Finalment el sistema de transport férreu presenta dos alternatives de desenroll a través de proyectes que actualment es troben en curs: el tren del Carare que està en proyecte de construcció, el qual permetrà el transport de carbó des de Cundinamarca fins al Carib i que creuaria Boyacá en dos llínees: una que passaria per Chiquinquirá i Saboyá des de Cundinamarca i una atra que passaria per Moniquirá, Tunja, Paipa i Tibasosa provinent des de Barbosa (Santander), i s'espera que estiga finalisat en 2012 o 2013.[34] El segon proyecte és la reactivació de la llínea del tren turístic que conecta Ventaquemada, Tunja i Sogamoso, la qual es destinaria principalment a transport de passagers.[35]

Per una atra part, el departament conta en tres aeroports: Aeroport Gustavo Rojas Pinilla de Tunja, es localisa a l'orient de la ciutat capital, Aeroport Alberto Lleras Camargo localisat en Sogamoso, i el Aeroport Juan José Rondón en Paipa.[36]

Sobre el transport fluvial, el departament conta en un port fluvial sobre el riu Magdalena en Port Boyacá, el qual és d'intensa activitat en la regió del Magdalena Mig.

Cultura

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Venda d'artesania en Ráquira.

En tot el departament es troben elements culturals que mesclen les tradicions dels pobles aborigen que varen habitar la regió en les costums espanyoles, impostes durant la colónia.[9]

Art

[editar | editar còdic]

La artesania és una de les expressions artístiques més importants de Boyacá, manifestada en la ceràmica, la cestería, la orfebreria, el torne i el decorat, els orígens del qual es poden datar des dels teixits aborigen, elaborats en fibres vegetals com cotó i fique.[37] També es destaca l'us artesanal de la tagua en alguns municipis com Chiquinquirá i Ráquira. L'event artístic més important del departament és el Festival Internacional de la Cultura de Boyacá, que es realisa anualment en el més de setembre, en el qual es presenten exposicions, mostres de cine, obres de teatre i concerts musicaels. Dins de les orquestes que han assistit es poden mencionar Orquesta de Leipzig, la Orquesta Simfònica de Colòmbia, la Orquesta Filharmònica de Bogotà i la Orquesta Simfònica de Boston.[38] Els events d'este festival es realisen en Tunja i uns atres municipis del departament. Un dels artistes més destacats va ser el pintor i escultor chiquinquireño Rómulo Roce,[39] qui va desenrollar bona part de la seua obra en Mèxic.

Lliteratura

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Lliteratura de Boyacá.


Religió

[editar | editar còdic]

La religió predominant és el Catolicisme principalment professada a través de la Iglésia catòlica, que ha influït notablement en l'idiosincràsia i la cultura dels habitants del departament durant la seua història.[40] Alguns dels temples més visitats pels feligresos són: La Basílica de La nostra Senyora del Rosari de Chiquinquirá, en a on es venera l'image de la Verge de Chiquinquirá considerada pels fidels com la santa patrona de Colòmbia, la qual d'acort en la tradició es va trobar restaurada en 1586,[41] i la Catedral Basílica Metropolitana Santiago de Tunja, construïda en 1567 i sèu de la arquidiócesis de Tunja, territori eclesiàstic del departament. Basílica del Senyor dels Milacres Sativasur, Sant Josep Sativanorte.

Vila de Leyva

Atraccions turístiques

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Atraccions turístiques de Boyacá.


Gastronomia

[editar | editar còdic]
  • Begudes: La chicha i el guarapo de dacsa són les més antigues. del XVII el masato d'arròs, el Sabajón, el Kumis, la chucula i l'aigua de panela (o agüapanela); del XIX és la cervesa (de numeroses marques que han fet història: Bavaria, Andina, costeña, Costeñita, Pilsen, Àguila, etc, etc) també la cervesa de quinua (Hunzahua) de Siachoque i atres cerveses artesanals com Bruder i les begudes gaseoses, com la tradicional Colombiana.
  • Aperitius i principis: Arepas boyacences, formage Paipa, bizcochos d'armela, cotudos, empanades de figa, pa de yuca, canches de Sant Ignacio, ceba chiroza, almojábanas de Paipa, regañonas de Palermo (Boyacá), chuple de papa criolla, envolts de mazorca, llonganiça, papes chorreades, tamal boyacense, quallada en melado (melao), mazorca torrada.
  • Sopes: Cuchuco de dacsa, cuchuco de blat en espinazo de copartidario (eufemisme per a no mencionar al porc), changua, sopa de criadillas de corder, sopa de pa en cazuela, caldo de costella, sancocho,sopes de rullas, sopa de pasta, mondongo, mazamorra, i mute.
  • Plats: Olla boyacense, Indis Sotaquireños, pepinos farcidures, arròs tapat, cap i guis de corder, guis de pata de res, cuit llaurador, costelles de corder torrat, chulles de porc, mazamorra chiquita, llonganiça de Sutamarchán, salchicha roja, morcilla, papa criolla fregida i el famós cuit boyacense que conté tubèrculs casi desconeguts en les demés regions del país alguns d'ells són les ibias, cubios, chuguas, faves verdes, mazorca, albocat, alverja, entre uns atres.
  • Darreries: Coca de quallada, esponjat de curuba,quesadillos farcidures, chicharrón de quallada, bananes madures torrades i farcidures en formage i dolç de guayaba (entrepà), coca de poma, dolces de feijoa de Tibasosa, dátiles de Soatá, entrepà veleño en formage, cocades, dolç de mores, etc.

Deport

[editar | editar còdic]
Nairo Quintana, campeó del Gir d'Itàlia, Regrés a Espanya i subcampeó del Tour de França.

El departament és breçol del teixixc o turmequé, provinent del municipi de Turmequé, un dels deports nacionals de Colòmbia.[42]

Boyacá s'ha destacat especialment en la pràctica del ciclisme, en alguns noms destacats en competències nacionals i internacionals com Nairo Quintana, Fabio Parra, Maurici Soldre, Oliverio Racó, Rafael Antonio Chiquet, Libardo Chiquet, José Castelanco, José "Chepe" González, José Patrocini Jiménez, Roberto Buitrago, Alberto Camargo, Ángel Yesid Camargo, Edgar Corredor, Iván Parra, entre uns atres. Igualment, la Regrés a Boyacá (abans Clàssica a Boyacá), competència ciclística que es corre per carreteres del departament, s'ha convertit en la prova regional de major reconeiximent a nivell nacional pel nivell dels seus participants.[43]

En el fútbol professional colombià, el departament conta en dos equips. El Boyacá Chicó en Primera divisió i Patriotes de Segona divisió, abdós equips tenen com a sèu el Estadi L'Independència.[44]

Boyacá té dos equips professionals de bàsquet originaris de Tunja que participen en la lliga nacional: Àguiles de Tunja i Patriotes de Boyacá. En futsal es destaca en l'equip Deportiu Sanpas de Tunja en la Lliga Colombiana de Fútbol Sala i en la Lliga Professional de Microfútbol en l'equip Esmeraldes del municipi de Chiquinquirá en branca masculina i Heroïnes de Tunja FSC en la branca femenina. En el seu representatiu en els Jocs Deportius Nacionals de 2012 va obtindre el quart lloc de la taula de medallería de l'última edició de 2012,[45] en 34 medalles d'or, 18 d'argent i 37 de bronze. Ademés en el passat va ser un dels organisadors de la XVI edició (2000), en 6 ciutats sedes de l'event en les quals es varen construir 11 escenaris deportius nous i es varen adequar atres 10, deixant una important infraestructura en matèria deportiva per al departament.[46]

En atletisme es destaca José Querubín Moreno, medalliste panamericano i participant en vàries delegacions olímpiques en la disciplina de marcha atlètica.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Casa Editorial El Temps (2000), Colòmbia Vixca. Cargraphics, Cali. ISBN 958-8089-09-3
  • Ocampo López, Javier (1989), Història del poble boyacense: dels orígens paleoindígenas i mítics a la culminació de l'independència. Colecció Jorge Ortega Torres. Edicions Institut de Cultura i Belles arts de Boyacá, Tunja.
  • Ocampo López, Javier (1997), Identitat de Boyacá. Secretaria d'Educació de Boyacá. Càtedra de Boyacá, Editorial Jotamar, Tunja.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. «Constitució política de la Confederació Granadina (1858)». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2013. Consultat el 28 de juny de 2011.
  2. ↑ Governació de Boyacá. «Símbols de Boyacá». Consultat el 14 de juny de 2009.
  3. ↑ Alcaldia de Tunja. «Cruz de Boyacá, Història i Honor de La nostra Nació». Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2013. Consultat el 14 de juny de 2009.
  4. ↑ Sistema Nacional d'Informació Cultural. «Població Boyacá». Consultat el 3 de setembre de 2008.
  5. ↑ [enllaç trencat]
  6. ↑ Governació de Boyacá. «Història». Consultat el 8 de juny de 2009.
  7. ↑ Werner Stangl (ed.). «Antioquia, Província (Nou Regne de Granada)».
  8. ↑ Ocampo López, Javier (1983), Història del poble boyacense: dels orígens paleoindígenas i mítics a la culminació de l'independència, pp.19.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Ocampo López, Javier. Biblioteca Luis Ángel Arango (ed.): «Identitat històric-cultural del poble boyacense». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2009. Consultat el 15 de juny de 2009.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 [enllaç trencat]
  11. ↑ Assamblea Constituent de l'Estat de Boyacá (1857). Constitució i lleis espedidas per l'Assamblea Constituent de l'Estat de Boyacá en les seues sessions de 1857, Bogotà: Imprenta de la Nació, pp. 16-17.
  12. ↑ [enllaç trencat]
  13. ↑ Tota Colòmbia. «Curta història relativa a l'Estat Sobirà de Boyacá». Consultat el 3 de setembre de 2008.
  14. ↑ DANE. «Resultats Cens general 2005». Consultat el 13 de juny de 2009.
  15. ↑ «Mapa Judicial Colòmbia». Consultat el 13 de juliol de 2023.
  16. ↑ «Jurisdicció CAR». CAR Cundinamarca. Consultat el 22 de març de 2025.
  17. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Corpoboyacá. Consultat el 22 de març de 2025.
  18. ↑ «Pla d'Acció Corporinoquía». Corporinoquía. Consultat el 22 de març de 2025.
  19. ↑ AllBiz. «Geografia de Boyacá». Consultat el 26 de juny de 2009.
  20. ↑ Infiboy. «Informació de Boyacá». Consultat el 26 de juny de 2009.
  21. ↑ Biblioteca Luis Ángel Arango. «Geografia de Boyacá». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2009. Consultat el 26 de juny de 2009.
  22. ↑ Monasteri de la Candelaria [1] archivat en Wayback Machine., últim accés el 26/06/2009.
  23. ↑ Colòmbia Bona. «Geografia de Boyacá». Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2009. Consultat el 28 de març de 2010.
  24. ↑ Memo. «Hidrografia de Boyacá». Consultat el 6 d'abril de 2010.
  25. ↑ Ocampo López, Javier (1997). Secretaria d'Educació de Boyacá. Càtedra de Boyacá, (ed.). Identitat de Boyacá, Editorial Jotamar, Tunja, pp. 37-41.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Governació de Boyacá. «Hidrografia boyacence». Consultat el 6 d'abril de 2010.
  27. ↑ DANE. «Resultats Cens 2005 per a Boyacá». Consultat el 3 de setembre de 2008.
  28. ↑ «Organisació econòmica de les confraries, sigle XVIII». Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2012. Consultat el 15 de setembre de 2017.
  29. ↑ Yunis Turbay, Emilio (2002), Population data for PowerPlex 16 in thirteen departments and the capital City of Colòmbia, Journal of Forensic Sciences, 16 de març de 2005, citat en: Arango, Adriana i Camacho, Gina, (2005), L'antropologia genètica de la població colombiana, Revista exhumar N°2, Universitat Nacional de Colòmbia, Bogotà.
  30. ↑ Ocampo López, Javier (1988), El camí real i l'orient colombià [2] archivat en Wayback Machine., Camins Reals de Colòmbia, URL últim accés el 03/09/2008.
  31. ↑ «Una ullada a la mineria del carbó en Boyacá». Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2013. Consultat el 14 de març de 2013.
  32. ↑ Consulta Juriscol, Decret 1735 de 2001, últim accés el 07/06/2009
  33. ↑ Institut Nacional de Vies (INVIAS), Mapes de la ret vial, últim accés el 07/06/2009.
  34. ↑ L'Espectador, S'encarrila en tren del Carare, publicat el 10/09/2008.
  35. ↑ Governació de Boyacá, El proyecte del Tren en Boyacá continua en marcha, últim accés el 08/06/2009.
  36. ↑ Empresa Colombiana d'Aeròdroms, Pla de construcció d'aeroports, últim accés el 07/06/2009.
  37. ↑ Sistema Nacional d'Informació Cultural, Artesania de Boyacá, últim accés el 15/06/2009.
  38. ↑ Universia, Festival Internacional de la Cultura en Tunja, últim accés el 15/06/2009.
  39. ↑ Viu Boyacá, Personages, últim accés el 15/06/2009.
  40. ↑ L'Espectador, Boyacá: territori de fe, publicat el 03/04/2009.
  41. ↑ Church Forum, Nostra Senyora de Chiquinquirá [3] archivat en Wayback Machine., últim accés el 15/06/2009.
  42. ↑ El Teixixc, Deport Nacional de Colòmbia, Educar. org, URL últim accés el 03/09/2008.
  43. ↑ «36 Regrés a Boyacá Governació de Boyacá - Cencosud».
  44. ↑ «Els dos equips de Tunja: Boyacá Chicó i Patriotes, entre els millors huit del campeonat» (en és). Caragol Radi. Consultat el 3 de febrer de 2020.
  45. ↑ Coldeportes, Jocs Nacionals 2012, últim accés el 19/06/2014
  46. ↑ El Colombià, Guanys boyacences, últim accés el 08/06/2009.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Boyacá&oldid=1411303»