Canó del Chicamocha
El canó del Chicamocha és un destacat accident geogràfic de Colòmbia, ubicat en el departament de Santander, en una extensió parcial en Boyacá. Format per l'erosió del riu Chicamocha, és considerat un dels canons més grans i profunts del món, en aproximadament 227 quilómetros de llongitut i una profunditat mija de 2000 metros, cobrint aixina unes 108.000 hectàrees.[1][2]
Es troba a uns 54 km al sur de Bucaramanga, entre els municipis d'Aratoca, Cepitá, Els Sants, Piedecuesta i Jordán. El seu paisage semiárido, la seua geologia singular i la seua biodiversitat ho han convertit en un referent natural, cultural i turístic de la regió.[3][4]
El nom Chicamocha prové de la llengua guane i es traduïx com a «fill d'argent en nit de lluna plena en la cordillera». Esta interpretació fa alusió poètica a la lluentor del riu serpenteando entre les montanyes baix la llum llunar.[5]
Història i formació geològica
[editar | editar còdic]El canó del Chicamocha es va formar fa aproximadament 46 millons d'anys, com a resultat de l'intensa activitat tectónica i processos d'erosió fluvial durant el periodo Terciario. En eixa época, una extensa conca llacustre cobria la regió, favorint la sedimentación de materials i la preservació de fòssils marins. En l'actualitat, encara poden trobar-se vestigis geològics que donen conte d'esta evolució.[1]
Esta formació està estretament vinculada a falles geològiques actives com la de Bucaramanga–Santa Marta, responsables de la conformació de la seua topografia abrupta. El riu Chicamocha, que ho recorre des de les estribaciones de la Serra Nevada del Cocuy, confluïx en els rius Suárez i Fonce per a formar el riu Sogamoso.[3][2]
Sobre l'ocupació humana, el territori del Chicamocha va ser habitat per comunitats indígenes com els guanes, laches, yariguíes i muiscas, els qui varen establir rutes comercials i culturals a través del canó. Estes comunitats intercanviaven productes agrícoles, teixits i, especialment, el full de coca cultivada en la regió.[4]
En el canó encara es conserven pintures rupestres, restants fòssils i camins ancestrals construïts per poblacions esclavizadas durant la colónia. Per estos camins va transitar, entre atres fites històriques, el primer piano de coa que va aplegar a Colòmbia. El canó ha segut també un important corredor de conexió entre la regió andina central i la costa Carib.[4]
Localisació i clima
[editar | editar còdic]El canó s'estén des de Socha (Boyacá) fins als voltants de Lebrija (Santander). La seua zona més accessible es troba entre Aratoca i el sector conegut com Pescadero, sobre la carretera nacional que comunica Sant Gil i Bucaramanga. També pot observar-se des de la via a la Taula dels Sants o a través del telefèric que creua el canó.[3][2]
El clima en la zona és càlit i sec, en temperatures que varien entre els 11 °C durant la nit i fins a 32 °C durant el dia, depenent de l'altitut. La cobertura vegetal és escassa en moltes zones per la severa erosió i les condicions de aridez.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Destí Chicamocha.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «El majestuós Canó del Chicamocha». Colòmbia Travel. Consultat el 11 de juny de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Parc Nacional del Chicamocha». Organisació Colparques. Consultat el 11 de juny de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Canó del Chicamocha, bellea i històries pròpies de Santander». Ràdio Nacional de Colòmbia.
- ↑ «"Chicamocha", exposició artística del pamplonés Pol Guerrer en Bogotà». Consultat el 11 de juny de 2025.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cañón del Chicamocha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.