Erosió fluvial
Les aigües fluvials (o de rius) constituïxen un agent erosivo de primera magnitut. L'aigua continental fluïx, en gran part, en forma de rius que discorren sobre la superfície, o de corrents subterrànees, desgastant els materials que hi ha per a on passen i arrastrant els restants o sediments en direcció cap a les parts més baixes del relleu, deixant-los depositats en diversos llocs. formant terrats, cons de dejecció i, en definitiva, modelant el paisage. L'aigua de les corrents fluvials pot crear cascadas, grutas, desfiladeros, meandres, canons, deltes, estuaris, entre uns atres. En ocasions inunda determinades regions més o menys àmplies del territori causant desastres econòmics i víctimes, a pesar de la qual cosa, els sers humans casi sempre s'han assentat en les màrgens dels rius, llacs o manantialés, en la finalitat de garantisar un suministrament adequat d'aigua.
L'acció erosiva dels rius
[editar | editar còdic]_Alcal%C3%A1_de_Henares,_parque_del_Zulema,_erosi%C3%B3n.jpg){kind=link}
L'erosió és deguda a la corrent de l'aigua i que en la seua major part és proporcional a les pendents del relleu i, en el cas dels rius, al seu perfil llongitudinal, per la qual cosa, sol dividir-se en les tres parts o trams en que es dividix, en forma natural, el curs d'un riu (curs superior, mig i inferior). Com senyala el llibre de Mª José Aguilera Arilla i uns atres ([1]), les aigües d'un riu transporten la seua càrrega de dos maneres:
- Superficial, per dissolució (argilas) i suspensió dels materials sòlits.
- En el fondo del caixer per arrastre (arenes) i saltación (blocs i vores rodades).
Aixina, hi ha una primera etapa en el curs alt del riu en a on l'erosió mecànica provocada per l'aigua i els materials que arrastra és molt intensa. En la segona etapa, de transport, l'erosió mecànica seguix activa pero escomença a actuar la sedimentación. Finalment, en el curs baix predomina la sedimentación dels materials transportats, l'erosió mecànica es reduïx moltíssim i pràcticament solament actua la sedimentación.
L'acció erosiva d'un riu es deu a l'energia de l'aigua. És capaç d'arrancar trossos de roca que, en ser arrastrats per la corrent, actuen com un martell sobre el caixer del riu, desprenent nous fragments. Com el caixer no és regular, se solen produir moles que arrastren arenes i graves, polint el fondo del riu i creant cavitats. Estes moles magnifiquen el poder erosivo de l'aigua el qual es deu, casi exclusivament, a la turbulència de l'aigua.
Atres voltes, la pendent elevada fa que l'aigua forme bots, cascades o catarates, algunes de les quals apleguen a tindre casi 1000 metros d'altura. La zona del bot retrocedix gradualment aigua dalt a mida que es desgasta per l'erosió regresiva. En atres casos, quan el curs es troba en grans obstàculs, l'aigua "busca" les zones més fràgils, les desgasta i forma desfiladeros o canons.
En terrenys calcáreos és freqüent l'aparició de coves subterrànees causades per la dissolució de la calcàrea per l'aigua acidulada (àcit carbónico, principalment) de l'aigua, que transforma el carbonat insoluble en bicarbonato soluble.
Meandres
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Meandre.
El resultat de l'erosió consistix en materials més o menys fins que l'aigua arrastra a lo llarc del curs del riu. En el curs mig escomencen a depositar-se quan la força de la corrent no és capaç de mantindre estes partícules en suspensió.
Pero la força erosiva actua despuix sobre estos depòsits i els desgasta més per la zona en que la velocitat de l'aigua és major, mentres deposita nous materials a on és més dèbil. El resultat final són uns depòsits de forma sinuosa que cridem meandres. En el temps i les riuades, el riu pot tornar a obrir-se pas en llínea recta, deixant en els seus màrgens estanys en forma de mija lluna o llac de ferradura. En els meandres, en les riberes cóncaves predomina l'erosió i en les convexas, la deposición de sediment.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mª José Aguilera Arilla, Mª Pilar Borderías Uribeondo, Mº del Pilar González Yanci i José Miguel Sants Preciós. Geografia General I (Geografia Física). Madrit: U.N.E.D., 2009, 602 pp+ 2 DVD.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erosión fluvial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.