Anar al contingut

Phytelephas macrocarpa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Tagua»)
tagua (Phytelephas macrocarpa)

La tagua, palmera de marfil, antá, cap de negre, cuca, chapi, poloponta o yarina és una palma de la família de les arecàcees.

Descripció

Talle solitari, subterràneu o postrat sobre el sol i parcialment empinat, 1-4 m d'alt i 25-30 cm de diàmetro. Fulls 12-27; peciol fins a 40 cm de llarc, vert, per damunt cóncau i alguna cosa elevat en el centre; raquis 2,4-7 m de llarc; pinnas 42-95 a cada costat, regularment dispostes, insertes en un mateix pla, horisontals, lineares, a estretament lanceoladas, en una vena secundària notòria per baix de prop de cada marge, les pinnas miges de fins a 89 cm de llarc i 4-5 cm d'ample. Inflorescència masculina de fins a 1,5 m de llarc; pedúncul 36 cm de llarc; espiga 69-120 cm de llarc, 5 cm de diàmetro, passant de color crema a pardo obscur, podrint-se ràpidament despuix de la floració. Flors masculines 1,5-2 cm de llarc; estams 200-400. Inflorescència femenina en pedúncul de 25 cm de llarc, 6 cm de diàmetro; cabezuela de 5-10 flors de fins a 20 cm de llarc: Infrutescència casi esfèrica, d'uns 30-40 cm de diàmetro, en 5-9 fruts d'uns 13 cm de diàmetro, achatados, en protuberàncies llenyoses primes d'1,5-2 cm de llarc, cada u en 4-7 llavors.[1][2]

Distribució i hàbitat

Phytelephas macrocarpa macrocarpa es troba en terres baixes, en l'occident de l'Amazònia, en Brasil, Perú el nort de Bolívia,[2] i en Colòmbia al sur del trapezi amazónico (prop del ric Amazones).[3] i Veneçuela[4]

La subespècie P. m. schottii (cap de negre),[5] considerada per alguns expert com una espècie diferent,[2] es troba en Colòmbia en les terres baixes del Pacífic, principalment prop de la costa, des d'Urabá i el Darién fins a les afores de López de Micay (Cauca, Alt Sinú, Magdalena Mig (Antioquia, Boyacá, Cessar, Nort de Santander, Santander i Cundinamarca, prop de Yacopí i Alt Magdalena (Huila i Tolima, fins al sur de Guadalupe, en els llímits en Caquetá, i les afores de Sant Agustín; conca del Catatumbo a l'orient de Ábrego; una chicoteta població aïllada ( i potser ya desapareguda) en la conca del riu Cauca, entre Corozal i Miravalles, al sur del Municipi de la Victòria (Valle del Cauca), . En boscs humits per baix de 300 , pero alcançant fins a una miqueta més de 1700 m en l'alt Magdalena en Huila. La tagua creix sobre terrats temporalment inundables en les vores dels rius, a on aplega a formar palmares densos, cridats taguales. També creix a voltes en terrenys pendents, en els que per lo general no desenrolla un brot per damunt del sol.[3]


P. m. tenuicaulis,[5] ara considerada per la majoria dels experts com una espècie diferent Phytelephas tenuicaulis, es troba en l'occident de l'Amazònia, en Equador, sur de Colòmbia i nort del Perú.[2]


Usos

l'endospermo de la llavor madura seca, molt dur i de color blanc a crema, és llaurat per artesans per a fabricar diferents artículs, com a botons i objectes decoratius. La llavor d'esta espècie i unes atres del mateix gènero, Phytelephas, de li coneix com "marfil vegetal".[6] Les fulles s'usen per a techar cases i cabanyes.[7]

Taxonomia

Phytelephas macrocarpa va ser descrita per Ruiz et Pav. i publicat en Systema Vegetabilium Florae Peruvianae et Chilensis 301–302. 1798.[8]

Etimologia

Phytelephas: nom genèric que deriva de les paraules gregues: phyt = "planta" i elephas = "elefant", en referència al seu us com a font de marfil vegetal.[9]

macrocarpa: epítet llatí que significa "en gran frut".[10]

Sinonímia
  • Elephantusia macrocarpa (Ruiz & Pav.) Willd.
  • Elephantusia microcarpa (Ruiz & Pav.) Willd.
  • Phytelephas karstenii O.F.Cook
  • Phytelephas macrocarpa subsp. macrocarpa
  • Phytelephas microcarpa Ruiz & Pav.
  • Yarina microcarpa (Ruiz & Pav.) O.F.Cook.[11][12][13]

Vore també

Referències

  1. ↑ Galeano, Gloria i Rodrigo Bernal (2010) Palmes de Colòmbia: guia de camp: 144. Universitat Nacional de Colòmbia. ISBN 9789587195019
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Henderson, Andrew; Gloria Galeano & Rodrigo Bernal (1995) Field Guide to the Palms of the Americas: 237-238. Princeton University Press.
  3. ↑ 3,0 3,1 Bernal, Rodrigo (2013). Collir sense destruir, Aprofitament sostenible de palmes colombianes, Bogotà:Universitat Nacional de Colòmbia. Facultat de Ciències. Institut de Ciències Naturals:PALMS:Colciencias. ISBN 978-958-761-611-8.
  4. ↑ «seues-activitats-per a-exigir-un-preu-just/ Sector primari de palma #setrill paralisa les seues activitats per a exigir un preu just». banca i Negocis (16 de juny de 2023). «Preu: En l'actualitat, els preus varien entre 130 i 110 dólars per tonellada del corozo, a lo que ells consideren just, un monte de US$ 170.»
  5. ↑ 5,0 5,1 Barfod, Anders S. (1991) Monographic study of the subfamily Phytelephantoideae (Arecaceae). Council for Nordic Publications in Botany.
  6. ↑ Rengifo, Grimaldo i Patricio Zanabria Vizcarra (2001) Maneig i Transformacion de Yarina o Marfil Vegetal (Phytelephas Macrocarpa). Lima: ITDG.
  7. ↑ del Cañizo Perate, José Antonio (2011) Palmeres: 528-529. Rivas (Madrit): Edicions Mundi-Prensa.
  8. ↑ Phytelephas macrocarpa en Tròpics
  9. ↑ (J. Dransfield, N. Uhl, C. Asmussen, W.J. Baker, M. Harley and C. Lewis. 2008)
  10. ↑ En Epítets Botànics
  11. ↑ «Phytelephas macrocarpa». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 28 de febrer de 2015.
  12. ↑ Phytelephas macrocarpa en PlantList
  13. ↑ Detalls de l'espècie Phytelephas macrocarpa

Bibliografia

  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  2. Henderson, A., G. A. Galeano & R. Bernal. 1995. Field Guide Palms Amer. 1–352. Princeton University Press, Princeton, New Jersey.
  3. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  4. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. 2014. Catàlec de les plantes vasculars de Bolívia. 127(1–2): i–viii, 1–1744. In P. M. Jørgensen, M. H. Nee & S. G. Beck (eds.) Cat. Pl. Vasc. Bolívia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  5. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Pau.
  6. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  7. Montambault, J. R. 2002. Informes de les evaluacions biològiques de Pampes del Heath, Perú, Alt Madidi, Bolívia, Pando, Bolívia. RAP Bull. Biol. Assessment 24: 1–125.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Phytelephas_macrocarpa&oldid=1548486»