Pont de Boyacá
El pont de Boyacá és un monument declarat Patrimoni Cultural de la Nació ubicat en el Camp de Boyacá, en el Districte Històric i Cultural de Tunja en el municipi de Ventaquemada, departament de Boyacá, en el centre de Colòmbia.[1][2][3]
Està situat sobre la cordillera Oriental dels Andes colombians, a uns metros de la Ruta Nacional 50, 8 quilómetros al suroest de la zona urbana de Tunja, en una vall travessada pel riu Teatinos.
Numerosos monuments s'han erigit en les afores per a commemorar el històrica victòria dels independentistes en la batalla de Boyacá el 7 d'agost de 1819, en la que es va obtindre l'independència de Colòmbia.[4] El pont va ser construït a principis de el XVIII i declarat monument nacional de l'independència des de 1920.[5]
Escultures i monuments històrics
En el sector del pont de Boyacá es conserven els següents monuments:
- Monument a Simón Bolívar: situat en la zona sur sobre un tossal, és l'estàtua de Bolívar en la bandera de Colòmbia sobre el seu pit, sobre un pedestal sostingut per cinc dònes fent alegoria a les cinc nacions llibertades pel prócer: Colòmbia, Veneçuela, Perú, Equador i Bolívia, ademés tenint en conte el territori de Panamà que pertanyia al territori neogranadino. En front es troba l'estàtua de Clío, la musa de l'història, qui sosté un manuscrit.
- L'estàtua de Francisco de Paula Santander.
- l'Arc del Triumfo es troba al noroest, representa les tres principals races de la nació en el mestiçage;
- L'obelisc Victoria de Boyacá;
- La plaça de Banderes en la flama perpètua de la Llibertat;
- Les banderes dels 123 municipis del departament.
- Monument a Pedro Pascasio Martínez.
- Les Pedres de Barreiro, ubicades prop de la sèu de secundària de l'Institució Educativa Panamericà Pont Boyacá: a on el coronel espanyol José María Barreiro Manjón va intentar sobornar al jove Pedro Pascasio Martínez per a escapar de l'eixèrcit patriota.
Una part es troba ubicada dins de terrenys de la Vereda La Baixeta a l'orient del riu Teatinos, pertanyent a Tunja i part del Conjunt Monumental i Turístic de la capital boyacense.
- Els terrenys a l'occident del riu Teatinos corresponen al municipi de Ventaquemada, a on es troba la majoria dels monuments, la parròquia Sant Miguel Arcàngel Pont de Boyacá i l'Institució Educativa Panamericà Pont de Boyacá en les seues quatre sèus.
Centre religiós i patriòtic
La parròquia Sant Miguel Arcàngel Pont de Boyacá va ser inaugurada el dia 8 de decembre de 1963. L'actual retor és el pare Carlos Arturo Rodríguez.
Vore també
Referències
- ↑ «La Batalla de Boyacá». Alcaldia de Tunja. Archivat des de l'original, el 8 de març de 2012. Consultat el 30 d'abril de 2010.
- ↑ «Camp de Boyacá, escenari de l'inoblidable batalla de Boyacá». Archivat des de l'original, el 7 de maig de 2016. Consultat el 21 d'abril de 2012.
- ↑ «La Batalla de Boyacá». Archivat des de l'original, el 5 de giner de 2016. Consultat el 21 d'abril de 2012.
- ↑ CORTÉS, Gustavo. Tunja, Guia Històrica de l'Art i l'Arquitectura. Acadèmia Boyacense de Història. 110. 1995
- ↑ «Pont de Boyacá». Alcaldia de Tunja. Archivat des de l'original, el 7 de juliol de 2011. Consultat el 30 d'abril de 2010.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente de Boyacá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.