Els Lanceros del Pantà de Vargas o Monument als Lanceros és un monument de l'escultor colombià Rodrigo Arenes Betancur ubicat en Paipa, departament de Boyacá (Colòmbia) com a homenage a la batalla del Pantà de Vargas ocorreguda el 25 de juliol de 1819.[1]

Lanceros del Pantà de Vargas

És el monument més gran de Colòmbia i en ell es destaca la càrrega dels 14 lanceros al mando del coronel Juan José Rondón. El monument de 33 m d'alt es va erigir en motiu del sesquicentenario (150 anys) de l'independència en 1969. El seu disseny estructural va estar a càrrec de Guillermo González Zuleta. Va ser declarat Monument Nacional per mig del decret 1744 de l'1 de setembre de 1975.[2] La seua figura va ser presentada en el revers d'una série de billets d'1.000 pesos colombians llançada al mercat en 1987.[3]

Els lanceros

Artícul principal → Batalla del Pantà de Vargas.


En juliol de 1819 en la seua marcha cap a Santafé, sèu del poder virreinal de la Nova Granada, l'eixèrcit libertador, al mando de Simón Bolívar, que acaba de creuar el páramo de Pisba, s'enfronta en l'altiplà cundiboyacense, en el lloc conegut com a Pantà de Vargas, en les forces realistes comandadas per José María Barreiro.

Els realistes tenien millors posicions, lo que es va evidenciar en el camp de batalla. El coronel veneçolà Juan José Rondón presenta a Bolívar l'idea de realisar una càrrega de cavalleria llaugera. A la veu de Bolívar de «Coronel, ¡Salve vosté la pàtria!», Rondón, seguit inicialment per 14 lanceros que varen respondre de colp i repent a la veu de «¡Que els valents em seguixquen!» i de prop pel restant dels llaneros, va realisar una càrrega de cavalleria que es considera decisiva per a desequilibrar la batalla a favor de l'eixèrcit libertador.

Els 14 lanceros (15 en Rondón) que varen participar en l'envestiment inicial varen ser:[4]

 
Camp del Pantà de Vargas
  1. Capità Julián Mellado (Veneçolà)
  2. Capità Valentí García (Veneçolà)
  3. Capità Miguel Lara (Colombià)
  4. Capità Dumenge Mirabal (Veneçolà)
  5. Capità Celedonio Sánchez (Colombià)
  6. Tinent José de la Creu Parets (Veneçolà)
  7. Tinent Roce Sánchez (Colombià)
  8. Tinent Pablo Matute (Colombià)
  9. Tinent Pedro Lancheros (Colombià)
  10. Sub. Tinent Bonifacio Gutiérrez (Colombià)
  11. Sub. Tinent Saturnino Gutiérrez (Colombià)
  12. Sub. Tinent Miguel Segòvia (Veneçolà)
  13. Sub. Tinent Pablo Segòvia (Veneçolà)
  14. Sargent Inocencio Chincá (Colombià)

L'actuació del sargent Inocencio Chincá va ser destacada, en mig de la batalla va matar al capità espanyol Ramón Bedoya d'un lanzazo, pero va anar mortalment ferit per est, fallint tres dies despuix.[5]

El monument

El monument de l'escultor Rodrigo Arenes Betancourt i de l'ingenier Guillermo González Zuleta és una escultura de bronze, acer i concret que mostra als catorze ginets llaneros en els seus cabalgaduras en plena càrrega. Medix 100 metros de llarc, 30 d'ample i 33 d'alt, els 15 cavalls són de bronze i pesen cada u 3 t; tota l'estructura pesa aproximadament 235 tonellades, la part elaborada en concret té trentassís (36) escalons en memòria als 36 anys que Simón Bolívar tenia el dia de la batalla (va complir 36 anys el dia anterior a la batalla, el 24 de juliol). El monument es troba en el lloc a on es va desenrollar la batalla del Pantà de Vargas, en jurisdicció del municipi de Paipa, departament de Boyacá.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Pantà de Vargas - Monument als Catorze Lanceros» (en espanyol). Consultat el 4 d'agost de 2010.
  2. ↑ «El patrimoni cultural moble en Colòmbia». Ministeri de Cultura. Consultat el 20 de mao de 2012.
  3. ↑ «El guany de l'autosuficiència». Banc de la República. Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2007. Consultat el 20 de mao de 2012.
  4. ↑ Eduardo Malagon Brau. «Centèsim nonagèsim aniversari campanya libertadora 1.819: Entrada triumfal de l'eixèrcit libertador a la noble i lleal ciutat de Tunja».
  5. ↑ Clublancita.mil.co. «Inocencio Chincá». Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2018. Consultat el 4 d'agost de 2010.


Referències