Zulia
Zulia és un dels vintitrés estats que, junt en el Districte Capital i les Dependències Federals, formen la República Bolivariana de Veneçola. La seua capital és Maracaibo, la segona ciutat més poblada del país.[1] Està ubicat al noroest i llimitant al nort en el mar Carib, a l'est en Falcón, Lara i Trujillo, al surest en Mèrida, al sur en Táchira i a l'oest, des de la península de la Guajira fins a les montanyes de Perijá, en Colòmbia. En 63 100 km² és el quint estat més extens i en 7 957 765 habitants en 2023, el més poblat.[2]
El seu territori rodeja el llac de Maracaibo, el qual és la massa d'aigua més extensa de Llatinoamèrica. La conca llacustre comprén una de les més grans reserves de petròleu i gas del món.[3] L'estat Zulia es dividix en 21 municipis i 110 parròquies civils. Les seues principals ciutats són Maracaibo, Sant Francisco, La Cañada d'Urdaneta, Cabimas, Ciutat Ojeda, Santa Bàrbara del Zulia, Rosario de Perijá, Machiques, La Concepció i Els Ports d'Altagracia. El nom de Veneçola també prové de l'àrea del llac de Maracaibo.[4] Els conquistadors espanyols que varen aplegar alloc fa 500 anys varen trobar als indígenes vivint en palafitos[5] (barracas recolzades en pilars) a lo llarc de les vores dellac, per la qual cosa varen cridar este territori Venezziola (chicoteta Venècia) i despuix hispanizado a Veneçola.cita requerida
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de l'estat fa alusió al riu Zulia, el qual discorre també per territori colombià en el nom de Batatas i desemboca en el riu Catatumbo, pero no existix un consens sobre l'orige del topònim Zulia. Existixen vàries versions especulatives sobre l'orige de la paraula en idiomes natius o inspirats en personages locals. Alguns autors han sugerit que Zulia deriva de la paraula guaraní cur o çur, que significa créixer o eixir del caixer, o que deriva de vocablos d'orige chibcha que es referixen a una planta exòtica coneguda en el nom de clocha (Lobelia erinus) que és cultivada en jardins tant en Colòmbia com en l'occident de Veneçola, per les seues belles flors blaves.cita requerida
Igualment existix una faula sobre l'existència d'una Princesa Zulia, filla del cacic Cinera, que regia sobre una federació de tribus ubicades en Nort de Santander, Colòmbia. Despuix de la mort violenta del seu pare, es casaria en Guaimaral, fill del cacic Mara, pero ella també cauria en un enfrontament en els conquistadors. Segons este relat, «va retornar Guaimaral als dominis del seu pare, batejant rius, pobles i regions en el nom de la seua amada».[6]
L'us del vocablo en documents històrics permet plantejar algunes hipòtesis alternatives sobre el seu orige. El croniste Bernardo Villasmil afirma que el nom Zulia apareix en un document datat en 1716 per a referir-se al traspàs de la propietat d'un terreny a la vora del riu Escalante. L'ama del terreny, coneguda en eixa época com Meson Coímbra, apareix en document anteriors en el nom de Xulia Dona Buyn de Lizárraga, pero en la trascripción del document de 1716 s'escriu el seu nom cóm Zulia Dona Buyn de Lizárraga. A partir d'eixa data elloc es coneixeria com a Port Zulia, a on es desenrollarien les poblacions de Santa Bàrbara i Sant Carlos del Zulia.[7]
No obstant, esta versió no explica l'orige del nom del riu Zulia, el qual apareix mencionat en documents oficials des de l'any 1610.[8] Una atra hipòtesis és que procedix del barí en la que la paraula Zulia té el significat de «riu navegable» o «riu d'aigües nobles».
Història
[editar | editar còdic]El territori del Zulia va ser avistar en 1499 per una expedició comandada per Alonso d'Ojeda. Durant la Colónia Espanyola, les seues terres varen formar part de la província de Veneçola fins que en 1676, varen ser agregats a la província de Mèrida de l'Esperit Sant de la Crida, coneguda més tarde com l'Esperit Sant de Maracaibo. Per a 1786, esta compresa pels territoris del Zulia, Apure, Barinas, Táchira, Mèrida i Trujillo. En 1810, es va separar de Mèrida i Trujillo. Es manté fidel a la corona durant la guerra d'independència de Veneçola fins al 28 de giner de 1821, data en que la província de Maracaibo va decidir independisar-se d'Espanya en la firma del Acta d'Independència per part dels Regidors del Cabildo. En temps de la Gran Colòmbia des de 1824 va rebre el nom de departament del Zulia. En desaparéixer l'unió gran colombina en 1830, Maracaibo va passar a ser una de les 11 (onze) províncies de Veneçola. Com l'estat Zulia es coneix a esta entitat a partir de la Constitució Federal de Veneçola del 22 d'abril de 1864,[9] a on es va canviar la denominació de província a Estat Maracaibo en el territori de l'antiga província. A finals d'eixe any la llegislatura estatal va determinar el canvi de nom al d'Estat Sobirà del Zulia. En 1881 per disposició del govern federal es forma l'Estat Falcón-Zulia a on va quedar definitivament configurat en el seu estatus d'estat autònom l'1 d'abril de 1890, quan el Congrés va decretar la separació de l'Estat Falcón-Zulia. Pero a finals d'el XIX va sofrir alguns canvis en la seua conformació, en 1899 es va ordenar definitivament la delimitació que posseïx en l'actualitat. En l'any de 1999, l'estat va sofrir canvis a nivell de les seues institucions polítiques a raïl de la Constitució Nacional d'eixe mateix any, que va assentar les bases d'una nova República i per això de les seues entitats federals. En 2003, es va promulgar la Constitució de l'Estat que s'adapta a la nova realitat política nacional. El 15 d'octubre de 2017, va ser elegit Juan Pablo Guanipa com a governador de l'estat Zulia. Per al 27 d'octubre, el Conselegislatiu del Zulia (CLEZ) va destituir al governador de l'estat Zulia, Juan Pablo Guanipa[10] i va ser assignada Magdely Valbuena com a governadora encarregada. El CLEZ va declarar que Guanipa; "al no juramentarse crea la falta absoluta del càrrec".[11] Anuncien que possiblement es realisen novament les eleccions de governador per a decembre del mateix any.[12]
En el Marc de la de la Celebració dels 492 anys de la fundació de la ciutat de Maracaibo es va realisar el trasllat dels restants fúnebres i cenotafios d'Ambrosio Alfinger, que es trobaven en el municipi de Chinácota, departament del nort de Santander de la República de Colòmbia i varen ser traslladats per a ser sepultats en El Cementeri. L'acte de trasllat que es va eixecutar en el nom de ELS NOSTRES DIFUNTS VIUEN-AMBROCIO ALFINGER. Este proyecte es va realisar de manera conjunta entre l'Iglésies Catòlica Colombiana i la Fundació Grafen von Luxburg Fursten zu Carolath-Beuthen und Prinzen von Schoenaich-Carolath.[13]
Durant la celebració de l'Acte Eclesiàstic en memòria de les ànimes dels fallits durant la conquista i la colonisació del continent americà, com a acta de reconciliació entre els natius originaris i els europeus, la missa es va portar a terme per primera volta en l'història en la Basílica de la nostra senyora de Chiquinquirá, i posteriorment es varen dur les relíquies eclesiàstiques fúnebres i cenotáficas d'Ambrosio Alfinger alloc de descaso en Cementeri El Quadrat Luxburg-Carolath. Es varen realisar els protocols fúnebres corresponents segons les normes, en les prefectura Bolívar de la ciutat de Maracaibo.
Geografia
[editar | editar còdic]L'estat Zulia comprén uns 63 100 km², incloent terra ferma i ellac de Maracaibo i part del golf de Veneçola, lo que representa aproximadament el 6,90 % de tot el territori veneçolà, sent la quinta entitat de major superfície en Veneçola, després dels estats Bolívar, Amazones, Apure i Guárico. Els llímits de l'estat són, al nort el golf de Veneçola, al sur, els estats Mèrida i Táchira, a l'est Trujillo, Lara i Falcón i a l'oest Colòmbia. El Zulia forma una àmplia depressió tectònica, en el centre de la qual es troba el llac de Maracaibo, i que està rodejada per dos ramals montanyosos de la cordillera dels Vages: a l'oest, la serra de Perijá, que colindar en la República de Colòmbia, al sur la cordillera de Mèrida, que es prolonga cap al noreste en les estribaciones montanyoses del estat Trujillo. En l'extrem oriental s'erigix la Serranía del Empalado o serra de Siruma que colindar en els estats Lara i Falcón.[14]
El clima zuliano és càlit, en una temperatura promig anual de 30 °C, les terres baixes i en temperatures templades i fins a fredes en els alvertents occidentals de la Serra de Perijá. Les precipitacions oscilen entre els 300 mm en La Guajira i els 4500 mm anuals en la Missió del Tokuko, al suroest de l'estat, a on l'efecte orogràfic de la Serra de Perijá s'eixercix sobre els vents alisios del noreste, obligant-els a ascendir, per lo que descarreguen la humitat que duen de la mar, provocant el fenomen guanyador de Récort Guiness conegut com llampada del Catatumbo, que es deu a les continuades tormentes elèctriques en hores nocturnes: un fenomen casi únic en el món, sorprenent per la seua bellea i útil durant l'Edat Moderna, ya que les embarcacions que penetraven en ellac de Maracaibo podien orientar-se de nit per la resplandor, motiu pel que també es coneix a este fenomen, o més be es coneixia, com el "Far de Maracaibo".
Relleu
[editar | editar còdic]L'estat està vorejat per la serra de Perijá a l'oest i la cordillera dels Vages al sur i a l'est. Al peu d'estes montanyes hi ha terres planes que terminen en la costa sobre ellac de Maracaibo. Al noroest hi ha una franja de costa sobre el Golf de Veneçola que aplega fins al promontori de Castilletes.
Problemàtica de contaminació dellac de Maracaibo
[editar | editar còdic]
El desenroll de la Regió Zuliana, va dur en si també una sobreexplotació dellac de Maracaibo de forma inescrupulosa fins a tal punt que hui en dia està contaminat casi en la seua totalitat. L'explotació petrolera en els innumerables derrames que han ocorregut dins dellac per desperfectes mecànics que han fet encallar a bucs de gran calibre, han cobert el fondo dellac d'una tenyida negruzco que és molt visible sobretot en les costes en a on es pot apreciar roques cobertes completament per esta substància pegajosa, el petròleu. Al voltant dellac existixen gran cantitat de sembradíos de productes agrícoles diversos que s'estén a zones de centenars de mils d'hectàrees completament visibles des de l'espai de; gran part d'estes àrees per a la seua producció utilisen pesticidas i fertilisants que després són abocats allac de Maracaibo, deixant una seqüela enorme i va influir en l'aparició de la llentilla aquàtica (Lemna obscura)[15] que aprofita estos nutrients residuals per al seu creiximent de forma incontrolada. Des de la seua aparició, el problema de la lemna cada any en mesos de sequia que és quan aplega, ha anat aumentant progressivament, podent-se medir en les últimes observacions 1870 km², un 15 % de la superfície dellac.[16]
La proliferació de lemna en ellac impedix el pas de la llum, afectant el cicle de vida de les espècies aquàtiques i ocasionant la mort d'algues i plantes del fondo al no poder realisar la fotosíntesis. En concloure este procés, la pròpia lemna mor i genera emissions tòxiques que provoquen contaminació i problemes de salut, com a malties pulmonars i cutànees derivades de reaccions alèrgiques a la matèria orgànica en descomposició. D'acort en estudis de biòlecs marins, el problema no radica en l'eliminació de la lemna, ya que esta consumix els fertilisants en excés abocats en ellac, sino en atacar la causa principal per mig d'alternatives no contaminants per a l'indústria agrícola de la regió. Un atre factor de contaminació és l'us dellac com a abocador i desaiguador d'aigües negres per part d'habitants de Maracaibo, Cabimas i poblacions circumdants. Una solució plantejada consistix en la creació de plantes de tractament per a filtrar les aigües residuals abans de la seua descàrrega en ellac, en la finalitat de millorar la calitat de l'aigua i reduir la contaminació.
Política i govern
[editar | editar còdic]L'estat Zulia té dret a una representació de 15 diputats davant l'Assamblea Nacional, que deu estar d'acort en lo senyalat per la Constitució de 1999 sobre la representació proporcional, ya que conta en la major població de totes les entitats federals del país. Adicionalment elegix alguns diputats en representació dels pobles indígenes per la regió occidental.
Constitució Estadal
[editar | editar còdic]Des de la creació de l'Estat Sobirà del Zulia el 17 de febrer de 1864 en l'aprovació de la primera Constitució estadal, la mateixa regula l'estructura i la funció del govern del Zulia. De la mateixa manera que totes les Constitucions estadals de Veneçola, està subjecta a la revisió judicial nacional. Qualsevol de les disposicions de la Constitució pot ser anulada si entra en conflicte en la Llei nacional i la Constitució de la República Bolivariana de Veneçola. la Constitució de l'estat Zulia va ser promulgada el 13 d'agost de 2003.
Poder Eixecutiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Eleccions regionals (Veneçola).
El Poder Eixecutiu és ocupat pel governador de l'estat Zulia. El governador s'elegix per mig de sufragi universal de tots els ciutadans veneçolans que residixquen en el territori de l'estat Zulia i estiguen registrats en el Padró Electoral de la circumscripció estadal. Per a ocupar el càrrec de governador, és necessari ser ciutadà veneçolà per naiximent i sense una atra nacionalitat en ple goge de drets civils i major, residir en l'Entitat Federal per lo manco quatre anys abans de l'elecció segons el art 69 de la Constitució Estadal, ser major de 25 anys, no ser ministre de cults religiosos ni ocupar càrrecs en l'administració nacional, estadal o municipal, i en cas de ser funcionari, deu separar-se del càrrec. La duració del mandat del governador de l'estat és de quatre anys. Un governador pot ser reelegit per un número indeterminat de voltes. Ademés segons la Constitució Estadal el governador està acompanyat en la seua acció de govern per un Consell de Secretaris començant per la Secretaria General de Govern, la Secretaria d'Educació, Secretaria d'Infraestructura; la Secretaria d'Administració, la Secretaria de Defensa i Seguritat Ciutadana, la Secretaria de Cultura, la Secretaria de Promoció d'Educació Superior, la Secretaria de Salut i la Secretaria d'Ambient, Terres i Ordenació Territorial entre unes atres.
Poder Llegislatiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Conselegislatiu de l'Estat Zulia.
El Poder Llegislatiu està representat pel Conselegislatiu de l'estat Zulia de caràcter unicameral. Est té la facultat de discutir i sancionar la Constitució de l'Estat, les lleis de competència estadal, reformar les existents o derogar les que es consideren obsoletes. El Conselegislatiu Zuliano està conformat per 15 integrants cridats "Llegisladors". En l'última elecció l'estat va estar format per 11 circumscripcions electorals. Els electors de cada circumscripció elegixen el número de llegisladors d'acort al número de població que vixca en els Municipis segons el cens oficial del INE. El mandat dels llegisladors és per periodos de quatre anys renovables, sent elegits pel poble de conformitat en la Constitució de l'Estat i de la República.
Governadors de l'estat Zulia
[editar | editar còdic]| Titular | Periodo | Partit |
|---|---|---|
| Oswaldo Álvarez Pau | 1990-1993 | COPEI |
| lita Aniyar de Castro | 1993-1996 | MES |
| Francisco Arias Cárdenas | 1996-2000 | La Causa RadicalCЯ |
| Manuel Rosers | 2000-2008 | UNT |
| Pablo Pérez Álvarez | 2008-2012 | |
| Francisco Arias Cárdenas | 2012-2017 | PSUV |
| Juan Pablo Guanipa | 2017 | PJ |
| Magdely Valbuena | 2017 | PSUV |
| Omar Prieto | 2017-2021 | |
| Manuel Rosers | 2021-2025 | UNT |
| Luis Caldera | 2025-2029 | PSUV |
- Barboza]]||MUD
- Troconiz||MUD
- Bracho]]||MUD
- Matta||MUD
- Barrientos||MUD
| Diputats | Partit/Aliança |
|---|---|
| Juan Pablo Guanipa | MUD |
| Timoteo Zambrano | CANVIEM |
| Yosmary Fernández | PSUV |
| Lucila Pacheco | PPT |
Municipis
[editar | editar còdic]L'estat Zulia es dividix en 21 municipis i 110 parròquies:
Població
[editar | editar còdic]Segons el cens realisat en 2023 pel Institut Nacional d'Estadística (INE), la població de l'estat Zulia era de 7 957 765 habitants, i podia dividir-se en 7 664 967 habitants en centres urbans i 892 798 habitants de regions rurals,[17] i representa el 18,29 % de la població veneçolana, per a ubicar-se com l'estat més poblat del país. Existixen grans desigualtats en el poblament regional, producte de factors socioeconòmics que provoquen una alta concentració poblacional en àrees urbanes, en contrast en les extenses àrees rurals de baixa densitat poblacional.[18] La densitat poblacional alcança valors de més de 10 000 habitants per km² al voltant de la ciutat de Maracaibo, i fins a 5000 hab./km² a lo llarc dels núcleus urbans de la costa oriental dellac de Maracaibo, pero la major part de l'estat té densitat menors a 10 hab./km², en els menors valors en la serra de Perijá, les ciènages de Juan Manuel i el Riu Zulia, l'ala occidental de la Serranía de Ziruma fins al embasse de Ruc Negre, el curs baix del riu Palmar i la Ciènaga dels Olivitos.[19]
Seguritat
[editar | editar còdic]
La seguritat i l'orde públic en l'estat està a càrrec de la Policia Regional de l'estat Zulia coneguda oficialment com Cos de Policia de l'estat Zulia depenent del Govern Estadal, la policia està adscrita a la Secretaria de Defensa i Seguritat Ciutadana. A nivellocal, la majoria dels municipis té els seus propis cossos policials com a producte de la descentralisació i sobre la base de lo establit en l'artícul 164 de la Constitució de Veneçola de 1999 i de l'artícul 25 de la Constitució de l'estat Zulia de 2003.
Economia
[editar | editar còdic]La regió conta en grans recursos econòmics entre els que es destaquen l'activitat ganadera, petrolera, minera, agrícola i es destaca la producció de formage. La seua economia depén bàsicament del petròleu i gas natural. L'activitat petrolera es porta a terme de forma intensiva des de 1912, tant en terra ferma com en ellac de Maracaibo, generant un ingrés que supera el domini regional, puix és el principal sustente de l'economia nacional. Cobrix el 80 % de la producció nacional de petròleu i hidrocarburs. Adicionalment les mines de carbó del Guasare són les més importants del país. L'alt potencial dels sols del sur del llac de Maracaibo, permeten un desenroll agrícola i ganader significatiu. És el primer productor de diversos rubros agrícoles i pecuaris: palma setrill, raïm, llet, formage, ganado vacú, oví i aus; el segon en ous i el tercer en cambur, banana i ganado caprino. Ademés es cultiva: canya de sucre, coco, yuca, cotó, frijol, meló i sorgo. La producció forestal també és significativa. Els recursos marítims ho convertixen en el segon proveïdor de peix del país. En ellac es peixca: furta-ho, jurel, carite, carranc blau, boca chica, manamana i corvina, i en el Golf de Veneçola: cazón, jurel, mer i pargo. El camarón va ser abundant en époques anteriors als anys 70, quan va començar la saturació d'embarcacions rastre-peixcadores que varen conduir a la seua disminució.
Recursos econòmics
[editar | editar còdic]- Crío: avícola, vacú, caprino, porcí.
- Peixca: carite, cazón, jurel, mer, pargo (marins).
- Productes agrícoles: cotó, cambur, coco, fríjol, meló, banana i sorgo.
- Recursos forestals: bakú, canelo, cedre, ceiba, jobo, macho, pomarrosa, entre uns atres.
- Recursos minerals: arenes silíceas, barita, calcàrea, carbó, coure, gas, petròleu i sal.
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]Els periòdics més importants produïts en la regió són La Veritat i Panorama, abdós en sèu en Maracaibo i sent l'últim un dels tres principals diaris de circulació nacional, El Regional del Zulia en sèu en Ciutat Ojeda també es troba entre els més llegits de l'estat. El Zulia, ademés, conta en tres estacions de televisió de senyal oberta local com lo són NCTV (Chiquets Cantores Televisió, Canal 11 VHF), Televiza (Canal 7 VHF), Telecolor (Canal 41 UHF), Global TV (Canal 65 UHF) i Catatumbo Televisió (Canal 31 UHF), i els de cable com a Tele N (Canal que ya no funciona cerro les seues operacions), ATEL (Americana de Televisió, com a emissió nacional), Zuvisión TV (Canal que ya no funciona cerro les seues operacions) i Coquivacoa Televisió, tots en sèu en Maracaibo. En la Costa Oriental dellac es troben Zuliana de Televisió (Canals 28 i 30 UHF), i els de cable com TV COL (Televisora de la Costa Oriental dellac) i Ciutat TV. En la zona occidentala regió Perijá es troben Ganadera 88.1, Serra 99.1, Moments 107.3, Selecta 102.7 www. selectafm. com, Sent 90.9, Fe i Alegria 105.5, Rosario 95.5, Multivision (Cable Operadora) i Image TV (Canal de Cable).
Ret vial i transport
[editar | editar còdic]Carreteres i autopistes
[editar | editar còdic]
- La C1, (Autopista 1): que partix del Distribuïdor Les Delícies en la capital de l'estat fins a la capçalera occidental del Pont Rafael Urdaneta.
- La Troncal 6, que conecta tot l'estat des de Castilletes fins als llímits en l'estat Táchira, passant per Maracaibo i conectant tota la part occidental de l'entitat.
- La Troncal 17, (Autopista Lara-Zulia): que partix de la capçalera oriental del Pont Rafael Urdaneta que permet la comunicació en l'estat Lara i el centre-occident de Veneçola.
- La Troncal 3, (Falcón-Zulia): conecta al Zulia en l'estat Falcón i els estats centrals de Veneçola.
- La Troncal 1, (Carretera Panamericana): Integra al sur de l'estat Zulia en Mèrida i Trujillo.
- La Troncal 3, (Intercomunal): que entrellaça a totes les comunitats ubicades en la Costa Oriental dellac de Maracaibo.
Transport aéreu
[editar | editar còdic]El principal aeroport és l'Internacional de la Chinita, ubicat en el Municipi Sant Francisco dins de la gran conurbación que constituïx Gran Maracaibo, este es destaca com el tercer aeroport més important del país, en abordages de més d'un milló i mig de passagers i permet conexió en les principals ciutats del país com lo són Caracas, Valéncia, Barquisimeto, Maturín, Ciutat Guayana i Sant Cristóbal, aixina com els principals destins turístics de Veneçola com Porlamar, Mèrida i Port La Creu, d'igual forma té eixides internacionals cap al Carib, Nort, Centre i Sur d'Amèrica. Ademés del mencionat aeroport, l'estat conta en atres terminals aérees ubicats en dos regions polític-administratives com lo són Costa Oriental dellac en a on es troba l'Aeroport Ore Negre de la ciutat de Cabimas i en la Zona Sur dellac en a on es troba l'Aeroport Miguel Urdaneta Fernández ubicat en la ciutat de Santa Bàrbara del Zulia.
Trens i metros
[editar | editar còdic]
el Metro de Maracaibo és un sistema de transport massiu que integra les modalitats superficial, aéreu i subterràneu que es va inaugurar de manera pre operativa i gratuïta per al públic el 25 de novembre de 2006, mentres que va iniciar les seues operacions comercialment tres anys més vesprada, el dimarts 9 de juny de 2009. En l'actualitat es troba en procés d'expansió.
Transport aquàtic
[editar | editar còdic]El Zulia posseïx un dels ports més importants de Veneçola, el de Maracaibo. Històricament el Port occidental ha segut un dels més importants des de l'era colonial, per la seua ubicació i característiques naturals. L'estat conta en 83 ports d'atraque destacant-se el terminal petroler de la Salina i el terminal petroquímic del Tablazo.
Cultura
[editar | editar còdic]Religió
[editar | editar còdic]La majoria de la població de l'estat és cristiana, en l'Iglésia catòlica al cap, sent la devoció a la Verge María en el seu avocación de Nostra Senyora del Rosari de Chiquinquirá un important event que forma part de la cultura zuliana i se celebra anualment. Els zulianos en la seua majoria tenen com a costum acodir els dumenges a missa i a cults cristians. La constitució estatal garantisa la llibertat de cult, existint diversos grups protestants i d'atres minories religioses.
Llengua
[editar | editar còdic]La gran majoria de la població té com a llengua materna el castellà (concretament l'espanyol marabino), que es va estendre en la regió durant els sigles de colonisació espanyola. el wayú és l'idioma indígena en més parlants en l'estat. Encara que conta en parlants per tota Zulia, es parla principalment en la zona nort, coneguda com La Guajira. Atres llengües indígenes de Zulia són el yukpa (en perill d'extinció, 7500 parlants), el barí (en perill d'extinció, 8000 parlants) i el japrería (en perill crític d'extinció, 95 parlants). És l'únic estat de Veneçola a on hi ha un us generalisat del voseo, ademés és de les poques zones voseantes a on s'usa la forma verbal originària en diptongo: "Vós correu", "Vós balleu", "Vós canteu".
Símbols regionals
[editar | editar còdic]_Exterior.jpg)
L'estat Zulia posseïx uns símbols que ho identifiquen política, històrica i culturalment front a la nació i les demés entitats federals: l'himne de l'estat Zulia, elegit per la llavors Assamblea Llegislativa en 1909, l'escut d'armes de l'estat Zulia de l'any 1917 i la bandera de l'estat Zulia que data de 1991, per decret eixecutiu de l'Estat. Es troben establits llegalment com a tals en la Constitució de l'Estat.
Símbols naturals
[editar | editar còdic]
L'estat Zulia posseïx recursos provinents de la naturalea qué identifiquen la seua bellea. Estos són: el Cocotero (Cocos nucifera) és l'arbre que representa la bellea i riquea de la flora Zuliana, la Cayena o Rosa chinenca (Hibiscus rosa-sinensis) i el pelícano pardo del Carib (Pelecanus occidentalis)
Gastronomia
[editar | editar còdic]
L'estat Zulia posseïx una mescla cultural heretada dels europeus i indígenes que varen ocupar i ocupen estes terres, de la mateixa manera dita mescla és observada també en els diferents plats autòctons de la regió, entre ells tenim: Chivo en coco, Cazuela marinera, Mojito en coco, hicaco, Escabeche costeño, Ous chimbos, Arròs en cloches, Bollos pelones, Banana llacustre, Mandocas, Dolça de limonzón, el pabelló criollo, els pastelitos, les arepas, les cachapas, Dolça de paledonia i Patacón, sent este últim, emblemàtic de la zona. Entre els més destacats que es troben en l'estat Zulia són:
- El Chivo en Coco: Plat Elaborat en Chivo, Coco i Espècies.
- el Mojito en coco: Plat Sec que Conté Peixcat Coco i Endreços.
- El Patacón: Banana, Manteca i Formage o bananes fregides en gallets farcidures de carn, pollet, vegetals formage i salsa i a voltes es pot fer en topocho o un atre tipo de banana més dolça
- Tequeños: Els tequeños són els pásapalos veneçolans més famosos i volguts, són preparats en palitos de formage forrats en massa i fregits al moment de menjar-els
- Pastelito: En atres països cridat també empanada, és un aliment preparat compost per una fina massa de pa i rent, massa quebrada o d'hojaldre, reblix de qualsevol aliment salat o dolços.
- Bollos pelones: es fan en farina de dacsa, guis de carn o gallina i salsa de tomates. I entre atres tals com, Cazuela marinera, pabelló criollo, arepas, cachapas...
- Postres
- Ous Chimbos: Ous chimbos és un dolç en almibre, que consistix en unes masitas esponjosas fetes en groc d'ou batut.
- Mandoca: feta de farina de dacsa, papelón i formage i es pot tirar una banana molt madura
- Dolça de limonsón: darreria de llima gran en almibre.
- Dolça de paledonia: popularment cridat catalina. També es pot assaborir en atres regions d'Importància.
Deports
[editar | editar còdic]
L'estat Zulia conta en una gran varietat d'equips deportius i importants instalacions deportives com l'Estadi José Encarnación "Pachencho" Romero de Fútbol, l'Estadi Luis Aparicio el Gran de Béisbol, Belisario Aponte de Bàsquet i fútbol sala. Entre els equips es troben:
- Gaiteros del Zulia (Lliga Professional de Bàsquet de Veneçola)
- Àguiles del Zulia (Lliga Veneçolana de Béisbol Professional)
- Zulia Fútbol Club (Primera Divisió de Veneçola)
- Deportiu JBL del Zulia (Segona Divisió de Veneçola)
- Titanes Fútbol Club (Segona Divisió de Veneçola)
- Zulia Fútbol Club "B" (Tercera Divisió de Veneçola)
- Talents del Sur (Tercera Divisió de Veneçola)
- Atlètic Rei (Tercera Divisió de Veneçola)
- Petrolers del Zulia (Tercera Divisió de Veneçola)
- Guerrers dellac† (Torneig Superior de Futsal)
- Cacics Cabimas Rugby Football Club (Campeonat Veneçolà de Clubs de Rugby)
- Maracaibo Rugby Football Club (Campeonat Veneçolà de Clubs de Rugby)
- Tigres de Cabimas Rugby Football Club (Campeonat Veneçolà de Clubs de Rugby)
- Zulianos Rugby Football Club (Campeonat Veneçolà de Clubs de Rugby)
- Tifon de la Zulia
| Campeonats conseguits per equips zulianos | |||
|---|---|---|---|
| Equip | Campeonat | Títuls Obtinguts | Anys de la temporada |
| Àguiles del Zulia | Lliga Veneçolana de Béisbol Professional (LVBP) | 6 | 1983-1984, 1988-1989, 1991-1992, 1992-1993, 1999-2000, 2016-2017 |
| Gaiteros del Zulia | Lliga Professional de Bàsquet Veneçolà (LPBV) | 5 | 1984, 1985, 1996, 2001 2025 |
| Zulia FC | Torneig Clausura i Copa Veneçola | 3 | 2016, 2018 (abdós) |
| Guerrers dellac † | Torneig Superior de Futsal | 2 | 2013, 2015 |
| Maracaibo Rugby FC | Campeonat Veneçolà de Clubs de Rugby | 1 | 2009 |
- Zulia conta ademés en un equip amateur de ciclisme de ruta cridat Governació de Zulia, el qual promou als jóvens talents de la regió en proves nacionals d'importància com la Regrés a Veneçola i la Regrés al Táchira. Durant la década dels 90´s es va córrer en este estat una prova cicliste per etapes que va tindre importància tant en el país com en la veïna Colòmbia, potencia ciclista del continent, cridada Regrés al Zulia.
Festivitats
[editar | editar còdic]Ademés dels dies feriados nacionals, en l'estat Zulia Existixen també vàries festivitats molt importants a nivell regional per la seua significació històrica i religiosa decretats pel Govern de l'Estat.[20]
| Data | Nom | Notes |
|---|---|---|
| 28 de giner | Dia de la Zulianidad | Dia en que el Zulia es va unir a la causa de l'independència en 1821 |
| 16 de març | Dia de la Afrozulianidad | Naiximent de l'escritor, músic i investigador de les cultures africanes en la regió zuliana, Juan de Deu Martínez (1945). La seua data de naiximent es va prendre per a celebrar el “Dia de la Afrozulianidad”, com un homenage permanent al seu treball d'investigació i rescat de les tradicions afrozulianas, per mig de decret N.º 347 de la Governació de l'estat Zulia, de data 15 de març de 2006 |
| 3 de juliol | Dia de l'Historiador | Naiximent en Maracaibo del polígrafo Rafael María Baralt (1810), autor de la primera història de Veneçola, per la qual cosa va ser declarat per l'Eixecutiu de l'estat Zulia com a “Dia de l'Historiador”, per mig de decret N.º 258, datat 19 de juliol de 2004 |
| 24 de juliol | Batalla Naval del Llac de Maracaibo | També és Festa Nacional en tota Veneçola per la commemoració del natalici delibertador Simón Bolívar |
| 24 d'octubre | Natalici de Rafael Urdaneta | |
| 8 de novembre | Dia del Gaitero | Mort tràgica del Monumental de la Gaita Ricardo Aguirre, per la qual cosa el 4 de novembre de 1983, ellavors governador de l'estat Zulia, Humberto Fernández Auvert, va promulgar un decret a on declarava oficialment al 8 de novembre com a “Dia del Gaitero” en recort dellamentable succés |
| 18 de novembre | Dia de la Verge de Chiquinquirá | Renovació mariana baix advocación de Ntra. Sra. del Rosari de Chiquinquirá, cridada pel poble zuliano La Chinita, sent la seua Coronació Canònica en 1942, per la qual cosa celebra el seu dia en misses i vores, en una fira popular i cultural des de 1966: Fira de la Chinita |
| 12 de decembre | Dia Regional del Teatre | En 1789 es va escenificar una Lloa (poema dramàtic), original del maracaibero Pedro Butrón, que va servir d'introducció a les representacions de quatre obres de teatre d'autors europeus, les quals es varen montar en la ciutat de Sant Sebastià de la Nova Zamora de l'Estany de Maracaibo, durant les festivitats en motiu de la proclamació de Carlos IV com a rei d'Espanya, per la qual cosa siga potser el primer intent de dramatúrgia conegut realisat en la ciutat de Maracaibo, triant-se com a data emblemàtica per a celebrar el “Dia Regional del Teatre”, per mig de decret de l'Eixecutiu de l'estat Zulia, de data 3 de decembre de 2003 |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (Veneçola), Zulia (1 de giner de 1868). Còdic orgànic del règim polític de l'estat Zulia.
- ↑ (1 de giner de 1975) Regió Zuliana, República de Veneçola: estudi per a l'aprofitament racional dels recursos naturals, Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans.
- ↑ «XIV Cens Nacional de Població i Vivenda».INE.Consultat el 24 d'agost de 2012.
- ↑ Figueroa, Rosa (1 de giner de 1995). Agenda geogràfica de Veneçola, Editorial Alfa. ISBN 9789803540050.
- ↑ (1 de giner de 1949) La chicoteta Venècia de l'estat Zulia: anècdotes, problemes, costums.
- ↑ Història bàsica del Zulia. Segona Etapa d'Educació Bàsica..
- 28-30.
- ↑ Bernardo Villasmil (1993) Memòries de Santa Bàrbara Colecció 464 anys de la Ciutat de Maracaibo, Direcció de Cultura de l'Universitat del Zulia, Maracaibo, Veneçola. 66 pp.
- ↑ Guillermo Morón (1987) Història de Veneçola: Tom IV La Formació del Poble 4.ª Edició. Cromotip, Caracas, 754 págs.
- ↑ (Veneçola), Zulia (1 de giner de 1864). Constitucion de l'estat federal del Zulia. 1864, "El Far del Zulia.
- ↑ «Juan Pablo Guanipa: Decisió del Clez viola la Constitució» (en és). Panorama. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2017. Consultat el 27 d'octubre de 2017.
- ↑ «[1]». Consultat el 27 d'octubre de 2017 (en és).
- ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
- ↑ «[2]». Consultat el 11 de setembre de 2021.
- ↑ «Serranía del Empalado».figshare.doi:10.6084/m9. figshare.1109955.Consultat el 30 de juny de 2016.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Lemna en ellac de Maracaibo, Ernesto J. González R.
- ↑ «XIV Cens Nacional de Població i Vivenda 2011». Accessible a través del portal de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), processat en RedatamSP desenrollat pel Centre Llatinoamericà i Caribeny de Demografia (CELADE), i la Divisió de Població de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL). Consultat el 4 de febrer de 2016.
- ↑ (2011) Atles de l'estat Zulia. Síntesis Soci Històric Cultural i Geogràfica, 6ta edició, Cooperativa Agustín Codazzi, pp. 182 pp..
- ↑ «Quatre métodos per a l'estimació de la densitat de població humana per a l'estat Zulia, República Bolivariana de Veneçola».figshare.doi:10.6084/m9. figshare.2095720. v2.Consultat el 4 de maig de 2017.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. ZULIA. live. Consultat el 2022-08-07.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estat Zulia.
Wikisource contiene obras originales de o sobre Zulia.
Zulia en OpenStreetMap.- Govern de l'estat Zulia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado Zulia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.