Estat Amazones (Veneçola)

Estat Amazones (Veneçola)

Amazones (denominat oficialment com a Estat Indígena d'Amazones) és un dels vintitrés estats que, junt en el Districte Capital i les Dependències Federals, formen la República Bolivariana de Veneçola. La seua capital, Port Ayacucho, concentra el 63% de la població total. Està ubicat al sur del país, en la regió Guayana, llimitant al nort en l'Estat Bolívar, al noroest en l'Estat Apure en una chicoteta llínea en la confluència del ric Meta, a l'est i sur en Brasil per mig de la  divisòria d'aigües de les conques de el Orinoco i Amazones, i a l'oest en Colòmbia majorment usant com a fronteres els rius Atabapo, Orinoco i Negre. En un estimat de 176 614 habitants és l'estat menys poblat, en una superfície de 177 617 km², el segon estat més extens, i en 1 hab/km², el que menys densitat poblacional té. Està compost per 7 municipis i 23 parròquies. Les seues principals localitats a banda de la capital són: L'Esmeralda, Sant Fernando de Atabapo i Sant Carlos de Riu Negre.

Etimologia

Amazones és una veu d'orige grec en que s'identificava una raça de dònes guerreres que vivien en la Sarmacia Asiàtica, més allà del Caucas.

El nom d'este estat va ser assignat a partir del 2 de juny de 1856 en honor al ric Amazones, el qual va ser descobert per Francisco de Orellana en 1542, a qui se li atribuïx també la denominació del ric producte d'una llegenda sobre una tribu femenina que va opondre tenaz resistència als conquistadors espanyols que li va fer recordar la llegenda grega.

El riu Amazones no passa per l'Estat, pero una part del territori es troba cobert per l'Amazònia, a través del riu Negre.

Història

El territori de l'estat Amazones pertanyia a la Província de Guayana des de temps de la colónia. En 1864 es crea el Territori Federal Amazones, en capital Sant Fernando de Atabapo. Després, baixe el mandat del president Antonio Guzmán Blanco en 1881, es decidix dividir en dos territoris l'àrea: el Territori Federal Amazones i el Territori Federal Alt Orinoco. 12 anys despuix es decidix reunificar els territoris en el nom d'Amazones 1893 i en la seua capital en Sant Fernando de Atabapo. En 1928 el llavors president Juan Vicente Gómez decidix traslladar la capital estadal a Port Ayacucho per a facilitar les conexions en Caracas.

En 1992 va ser elevat a la categoria de Estat, despuix d'haver permaneixcut durant molts anys en l'estatus de Territori Federal. Eixe mateix any es varen realisar les primeres eleccions regionals, resultant electe com a governador Edgar Sayago Murillo, qui va assumir la conducció política de la nova entitat federal.

En la década de 1970 conformava l'anomenada Regió Sur sent l'única entitat federal que la repesentaba. En 1979 després de la reforma de la Llei d'Regionalización és reintegrat com a part de la Regió Guayana junt en els Estats Bolívar i Delta Amacuro.

Geografia

Relleu

Menut Caño, Riu Orinoco.

La totalitat de l'estat Amazones, està compresa en el cridat Escut Guayanés. El seu relleu està comprés des dels màrgens del Orinoco fins al pico Marahuaca en 2832 m. El pico més alt de l'estat, és el Tapirapecó en 2992 m s. n. m., en el parc nacional Serranía La Boira terrera fent llímit fronteriç en Brasil. El relleu de l'estat és molt variat, començant per les planures o sabanes, que van dels 100 m fins als 500 m per a proseguir en les serranías i montanyes, que abunden en la zona, a excepció donada del costat occidental de l'estat que per estar llimitat pels rius Orinoco, Guainía i Negre, òbviament recorren la part més baixa del territori. Efectivament, pel nort, est i sur hi ha numeroses serres, entre elles la de Maigualida, Marahuaca, Unturán, Parima, Tapirapecó, La Boira terrera, Imeri i Aracamuní, entre unes atres.

Hidrografia

En este estat naix el principal riu de Veneçola, el Orinoco, ho fa en el cerro Prim Chalbaud i despuix de recórrer 2140 km deposita les seues aigües en l'oceà Atlàntic. El Orinoco és a la seua volta, la conca a on aboquen les seues aigües atres importants rius de la regió, com el Ventuari de 474 km.

Clima

El clima de l'estat Amazones correspon als tipos plujós, monsònic i tropical de sabana. Bàsicament es diferencien dos estacions, una seca i una atra de pluja. Cap al sur no hi ha mesos secs, mentres que al noroest es tenen fins a quatre mesos de sequia. En les zones del centre i del nort s'acusa una moderada deficiència d'aigua entre decembre i març. La precipitació promig supera els 1200 mm anuals. L'oscilació tèrmica anual és mínima (entre 1 °C i 1,5 °C) pero la diària és gran, (més de 15 °C). La temperatura del més més fret és superior a 15 °C. La temperatura mija anual de l'estació de Parima, a 810 m d'altura, és de 22,3 °C mentres que la de Tamatama (a 112 m i a la mateixa latitut) és de 27 °C.

Vegetació

Gran part de l'estat Amazones està cobert per immenses selves, per lo que la vegetació per l'alt índex de pluviosidad, és la típica selvática. També hi ha sabanes de sols secs i sabanes de sols humits. Més dalt i depenent de l'altura, la vegetació es fa més escassa, fins a aplegar a més de 2000 a on casi desapareix totalment.

Fauna

La rica fauna de la regió està representada per numerosos espècimen de mamífers, reptils, peixos i aus:

Mamífers: puma, jaguar, danta, mona (araguato, tití), orso palmero o gose formiguer (en perill d'extinció), rabosot, etc.

Reptils: caimà del Orinoco (en perill d'extinció), bava, tortuga, morrocoy, culebras, anaconda, boa constrictora, cascabel, cuaima, mapanare, etc.

Peixos: sapoara o (Semaprochilodus laticeps), temblador o anguila elèctrica, ralla, caribe, piraña, bagre, guabina, etc.

Aus: àguila, àguila arpía (en perill d'extinció), gavilà, guacamaya (de vistosos colors: rojos, verts, grocs, anaranjados i blaus), Catana, carpintero, paují, tucán, etc.

Divisió polític-territorial

Artícul principal → Anex:Municipis d'Amazones (Veneçola).

L'estat Amazones està dividit en 7 municipis.

N.º	Municipi	Capital	Població (2023)	Superfície (km2)	Densitat (hab./km2)
1	Atures	Port Ayacucho	135.000	4500	28.47
2	Alt Orinoco	L'Esmeralda	8.492	50 850	0.28
3	Atabapo	Sant Fernando de Atabapo	9.404	25 900	0.41
4	Autana	Illa Rata	9.612	15 750	0.61
5	Manapiare	Sant Joan de Manapiare	7.841	33 100	0.26
6	Riu Negre	Sant Carlos de Riu Negre	3.234	39 150	0.06
7	Maroa	Maroa	3.031	14 250	0.16

Localitats per població

L'Estat Amazones té 27 localitatsdividides entre 7 municipis i 23 parròquies. Per rancs de població, 2 localitats tenen decenes de mils d'habitants, 3 tenen mills i 1 té centenars. Per rancs polítics, 1 localitat és capital de segon nivell, 6 són capitals de tercer nivell i 20 són capitals de quart nivell. A continuació es numeren les localitats censades en 2011 per població:

Llegenda
<o>Capital estadal</o>
Capital municipal

N.	Localitat	Municipi	Població (2011)
Localitats en decenes de mils d'habitants
1	<o>Port Ayacucho</o>	Atures	84.114
2	Platanillal	Atures	11.843
Localitats en mils d'habitants
Municipi Atabapo			9169
Municipi Autana			8352
3	Llima de Parhueña	Atures	8271
Municipi Manapiare			7715
Parròquia Huachamacare		Alt Orinoco	7487
4	Parimabé	Alt Orinoco	3613
Municipi Ric Negre			2300
Municipi Maroa			2029
5	Mavaca	Alt Orinoco	1289
Localitats en centenars d'habitants
6	Toky-Shamanaña	Alt Orinoco	298
Total			146.480

Demografia

POBLACIÓN HISTÓRICA DEL ESTADO AMAZONAS
N.º	Any	Habitants	Creiximent Intercensal	Censos de Població o Estimacions
SIGLO XIX
1º	1873	Plantilla:Estable 528	Plantilla:Estable	Cens veneçolà de 1873
2º	1881	Plantilla:Creixent 4 165	+ 688 % Plantilla:Creixent	Cense veneçolà de 1881
3º	1891	Plantilla:Creixent 8 015	+ 92,4 % Plantilla:Decreixent	Cense veneçolà de 1891
SIGLO XX
4º	1920	Plantilla:Decreixent 3 298	- 58,8 % Plantilla:Decreixent	Cense veneçolà de 1920
5º	1926	Plantilla:Creixent 9 776	+ 196 % Plantilla:Creixent	Cense veneçolà de 1926
6º	1936	Plantilla:Decreixent 1 715	- 82,4 % Plantilla:Decreixent	Cense veneçolà de 1936
7º	1941	Plantilla:Creixent 3 728	+ 117 % Plantilla:Creixent	Cense veneçolà de 1941
8º	1950	Plantilla:Creixent 10 582	+ 183 % Plantilla:Creixent	Cense veneçolà de 1950
9º	1961	Plantilla:Creixent 11 757	+ 11,1 % Plantilla:Decreixent	Cense veneçolà de 1961
10º	1971	Plantilla:Creixent 21 696	+ 84,5 % Plantilla:Creixent	Cense veneçolà de 1971
11º	1981	Plantilla:Creixent 45 667	+ 110 % Plantilla:Creixent	Cense veneçolà de 1981
12º	1990	Plantilla:Creixent 55 717	+ 22,0 % Plantilla:Decreixent	Cense veneçolà de 1990
SIGLO XXI
13º	2001	Plantilla:Creixent 70 464	+ 26,4 % Plantilla:Creixent	Cense veneçolà de 2001
14º	2011	Plantilla:Creixent 146 480	+ 207 % Plantilla:Creixent	Cense veneçolà de 2011
Plantilla:Estable	2021	Plantilla:Creixent 208 021	+ 42,0 % Plantilla:Decreixent	Estimacions del INE
Font: Institut Nacional d'Estadística de Veneçola (INE)

És el segon estat més extens del país despuix de Bolívar pero també el de menor densitat de població (1 hab./km²) del país. La població es concentra bàsicament en la zona noroest i en menor mida en poblacions fronterices en Colòmbia.

Segons l'INE, Amazones conta en una població de 176.614 habitants per a l'any 2023, que representa un 0,55% del total nacional; val destacar que el 45,8% de la població de l'Estat Amazones és o s'identifica com a indígena, dels quals els més representatius són els pobles piaroa, jivi, yanomami i yekuana.

• Taxa de natalitat (per cada mil habitants): 49,09 (2004); 43,23 (2005)
• Taxa global de fecunditat: 3,63 (2004); 3,58 (2005)
• Taxa bruta de mortalitat (per cada mil habitants): 5,70 (2004); 5,71 (2005)
• Taxa de mortalitat infantil: 35,90 (2004); 35,20 (2005)
• Esperança de vida en nàixer: 66,02 anys (2004); 66,19 anys (2005)

Economia

La seua activitat econòmica és escassa, la majoria dels productes agrícoles es consumixen localment i en certs rubros l'Estat és deficitari, la ganaderia i l'agricultura és de tipo extensiu, estes activitats junt al comerç són les principals fonts generadores d'ocupacions de la regió. Destaca l'aprofitament de l'extensa ret fluvial permet el desenvolvimiento comercial. El turisme ecològic està en ple desenroll a pesar del potencial representat pels seus paisages naturals, ademés carix d'infraestructura turística adequada per a un alt número de visitants. Existixen traces culturals de valiosa especificidad i atres elements únics. És un dels estats veneçolans més rics en recursos naturals explotats actualment, segons denúncies d'opositors al Govern de Nicolás Madur i del govern de Colòmbia, per la guerrilla colombiana del Eixèrcit de Lliberació Nacional (ELN). Hi ha problemes de deforestación en les zones fronterices en Brasil.

Capital

La Capital de l'Estat Amazones és Port Ayacucho, sent la 55 Ciutat Més poblada de Veneçola i la primera en l'Estat Amazones en 135 mil habitants, para accedir a la ciutat pot ser des de la troncal 12, o simplement en un pot des del port de Port Páez en l'Estat Apure, pero existix una atra manera d'accedir a la ciutat i és en avió.

Mijos de comunicació

Per ser una regió primordialment selvática, l'estat Amazones posseïx en la seua majoria rutes terrestres precàries, de les quals a penes el 33,63 % està asfaltada. Les vies de comunicació per excelència són les aérees i les vies fluvialés, encara que en el cas de les fluvials, la seua navegació dependrà de l'época de pluja i la de sequia que caracterisa a esta regió, ya que en molts casos el trànsit fluvial per rieres resultarà problemàtic en époques de sequia. En l'estat només existix un aeroport nacional. Els demés sò d'us privat o militar. Ademés hi ha pistes d'aterrisage en Cacurí, l'Esmeralda, Ocamo, Kamariapó, Sant Joan de Manapiare, Santa Bàrbara, Yaví, Yutajé i Sant Carlos de Riu Negre.

Cultura

Pobles Indígenes

Grup de chiquets Yanomamis en l'Alt Orinoco.

La població indígena representa al voltant del 45% de la població de l'estat. La cultura etnològica de l'estat Amazones és la més gran del país, posseint 20 ètnia diferents, diferenciades per les seues pròpies llengües i costums. En Amazones es parlen llengües indígenes de la família Arawako, Carib, Yanomami o que representen idiomes aïllats sense cap relació coneguda en uns atres.

Els Yanomamis representen un 26 % de la població indígena de l'estat. Estan ubicats en l'Alt Orinoco i s'estenen fins a la Guayana i el Brasil, els seus assentaments es troben al voltant de "Shabonos", que pot ser el riu o la montanya en a on es troba el conuco que els assegura la seua alimentació. Entre les seues costums més interessants es troba la d'incinerar als seus morts, i després en les cendres, realisar una beguda que, segons les seues costums, els duria tota la vitalitat del difunt.

Tenen una chicoteta estatura, les dònes adultes no passen dels 1,50 m, i van completament nuets a excepció d'un chicotet taparrabos, entre els adorns facials més comuns es troba el d'un palito que travessa el tabic nassal de les dònes, i el tall de pèl característic de l'ètnia, cal destacar que mentres les ètnia indígenes, en la seua majoria es troben en extinció, els Yanomamis es mantenen com el poble aborigen més gran de l'Amazones. Els Maquiritares o Yekuanas, de la família Carib, viuen en l'Est i Noreste de l'estat. Els Piaroa representen un 22% de la població indígena. Els Guahibos formen un 21% de la població aborigen de l'estat.

Artesania

La cestería o teixits durs: es realisen en diferents formes, tamanys i colors. La seua manufactura és a pur de fulls de diferents tipos de palmes: moriche, cumare, seje, cucurito, chiquichique, etc. Tota decoració té el seu significat, relacionada en la vida dels usuaris, el seu sacralidad o la seua mitologia. Els teixits blans: chinchorros, hamacas, bossos, bandes porta-bebé, vestits, guayucos i els seus telers; la alfarería o ceràmica; les talles en fusta; els adorns corporals; els instruments de caça i peixca; els instruments musicals; etc.

La ceràmica: En les regions de Manapiare (Corobal), Atabapo (Nericagua), en illes del riu Orinoco, en el Baix Orinoco (Barrancas i Saladero), en Culebra, molt prop de Port Ayacucho i en atres llocs, s'han trobat jaciments arqueològics d'esta manifestació artística que data d'époques prehispánicas. Els instruments musicals: són una atra expressió artesanal indígena de l'Estat Amazones dels quals es troben més de 100 tipos. Els adorns corporals: Entre estos es troben les pintaderas, realisades en un tros de fusta circular o rectangular tallades en diferents dissenys d'acort a la seua utilisació i funció. Les talles de fusta: bancs (fets en forma d'animal), tifells domèstics, objectes rituals, bongós i curiaras, canaletes, pilones, etc.

Folklore

Entre l'extens i variat folklore de l'estat es conten les mostres de 62 grups ètnics, entre els quals destaquen: yanomami, guahito, piaroa, yekuana, yeral curripaco, bare, baniva, puinave, piapoco, hoti, warequena, yaborana. Les manifestacions folklòriques són riques en danses i vores natives, en música tocada en típics instruments de vent i percussió.

Entre les danses indígenes està el ball tradicional yekuana. Sobre instruments musicals es troben l'us de la closca de morrocoy i les flautes de bambú. Les distintes ètnia tenen la costum de celebrar una festa Warime cada tres anys; dita festa es realisa per a celebrar tant una gran collita com els nous matrimonis en el sí de la comunitat. També, en motiu de l'arribada de les pluges durant els mesos de maig, juny i juliol, es realisen danses indígenes en Port Ayacucho i Sant Fernando de Atabapo.

Gastronomia

En Port Ayacucho i en l'interior de l'estat existixen restaurants a on se servixen els millors plats de la zona: tortuga preparada en la seua carapacho, danta, tel; també peixcats de les més fines qualitats, com el morocoto, la curvina, la palometa, el bocón, el caribe, la guabina, el pavón i el lau lau; entre les aus: el paují, ànet selvat, el pavo i la gallina. També s'elaboren distints tipos de pa: de no bastar el mañoco provinent de la yuca, es pot degustar la banana verda torrada o fregit. cal destacar que el mañoco s'elabora en la yuca amarga, en el processament de la qual s'utilisa certs implementos autòctons com el sebucán, el raig i el budare.

En Amazones es donen fruts com el pijiguao, el túpiro, la cocura, el moriche, el copoazú, la curuba, la manaca, les pinyes i el ceje; este últim es recolecta en tot l'estat, especialment en les valls dels rius Manapire, Casiquiare, Sipapo, Cuao i Ventuari; d'ell s'extrau l'oli de ceje, dotat de propietats medicinals. La tastara és una salsa picante regional fabricada en suc de yuca (yare), espècies i bachaco culón (tipo de formiga). D'este s'afirma que és un poderós afrodisíac, ademés de tindre un excelent sabor.

Deports

Vista del Estadi Antonio José de Sucre, en Port Ayacucho, Estat Amazones

Tucanes d'Amazones Fútbol Club va ser un equip de fútbol pertanyent a la Segona Divisió de Veneçola. Fundat en el 2008, i disputava els seus partits de local en l'Estadi Antonio José de Sucre de Port Ayacucho, Veneçola. Per a l'any 2018 desapareix definitivament el Tucanes FC per desacorts en la seua directiva i sorgix una nova divisa de tercera divisió denominada "Amazones Futbol Club", la qual és patrocinada pel Govern regional i assumix com a sèu l'Estadi Antonio José de Sucre en la ciutat de Port Ayacucho.

Política i govern

L'Estat Amazones només té dret a una representació de 3 diputats en l'Assamblea Nacional de Veneçola, que és el mínim senyalat per la Constitució de 1999 ya que conta en molt poca població a pesar de la seua gran extensió territorial. Adicionalment elegix un diputat junt a atres estats en representació dels pobles indígenes per la regió sur.

Els moviments regionals tenen força considerable al punt que en les eleccions parlamentàries de 2005 el partit regional Moviment Unit de Pobles Indígenes (MUPI) va obtindre el 48% dels vots front al 44% dels vots de la coalició oficialiste liderada pel Moviment V República (MVR), Pàtria Per a Tots (PPT), i el partit regional Pobles Units Multiétnicos d'Amazones (PUAMA) considerat fins a llavors com la primera força regional. Varen ser elegits un diputat per MUPI, un per PUAMA i un atre pel PPT (junt al MVR-UVE).

L'estat és autònom i igual en lo polític, organisa la seua administració i els seus poders públics per mig de la Constitució de l'Estat Amazones, va ser adoptada en 2002. La Constitució pot ser objecte de reforma o esmena, són propostes pel Poder Llegislatiu, i per a ser aprovades, necessiten els vots favorables d'a lo manco el 60% del Consell Llegislatiu de l'Estat, i pel 10% o més de la població electoral d'Amazones.

Poder eixecutiu

Artícul principal → Anex:Governador d'Amazones.

N.º		Governador	Periodo	Partit	Elecció	% de vots	Notes
	1.	Edgar Sayago Murillo	1992 — 1995	MAS	1992	39,08	Primer governador baix eleccions directes.
	2.	José Bernabé Gutiérrez	1995 — 2001	AD	1995	48,57	En l'any 2000 es varen realisar eleccions alvançades per l'aprovació d'una nova constitució. Es varen realisar noves eleccions en 2001 per haver segut impugnada l'elecció anterior.
					1998	55,17
					2000	43,68
	3.	Liborio Guarulla	2001 — 2017	PPT	2001	40,47	Elegit en eleccions anticipades per impugnació de les eleccions del 2000. Eleccions anticipades en 2010 per a realisar-les en tots els Estats.
					2005	40,00
					2010	51,12
				MPV	2012	55,02
	4.	Miguel L. Rodríguez	2017 —	PSUV	2017	60,09	Actual Governador.

Poder llegislatiu

Artícul principal → Consell Llegislatiu de l'Estat Amazones.

La llegislatura de l'estat recau sobre el Consell Llegislatiu de l'Estat Amazones unicameral, elegits pel poble per mig del vot directe i secret cada quatre anys podent ser reelegits per dos periodos consecutius, baixe un sistema de representació proporcional de la població de l'estat i els seus municipis, l'Estat conta 7 diputats, dels quals 6 són de l'oposició.

Vore també

• Organisació territorial de Veneçola
• Parc nacional Jaua-Sarisariñama
• Tepuy

Enllaços externs

• Pàgina del govern de l'Estat Amazones.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estat Amazones (Veneçola).