Port Ayacucho
Port Ayacucho és la capital del Estat Amazones, el Municipi Atures i les parròquies Fernando Girón Tovar i Luis Alberto Gómez, ubicats en Veneçola. En una població de 84 114 habitants censats en 2011, és la 63.a localitat per població en Veneçola i acumula el 57 % de la població de l'Estat Amazones i el 81 % de la població del Municipi Atures. La seua població estimada per a 2013 és de 93 272 habitants.
Els primers rastres de població humana en la zona daten del 7200 a. C. l'agricultura a pur de yuca va ser introduïda despuix del 1000 a. C. i la dacsa ho va anar despuix del 1200 d. C. En 1864 es va fundar allí una missió jesuïta que va ser reerigida en 1734 i 1748. La ciutat actual va ser fundada en 1924 per l'ingenier Santiago Aguerrevere.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria
[editar | editar còdic]El jaciment arqueològic més antic de la conca del Orinoco és el de Atures, ubicat en la zona de Port Ayacucho. Té la seua pròpia tradició precerámica que data del 7200 al 2000 a. C. i inclou ferramentes fabricades en materials de la sabana de Bogotà, sugerint un orige allí. Del 1000 a. C. al 700 d. C. varen fer presencia vàries fases locals de la série Saladoide, la qual està relacionada als arahuacos i va introduir la alfarería i l'agricultura a pur de yuca. Del 1200 al 1400 d. C. va fer presencia la série Arauquinoide i la seua fase Arauquín, originària del riu Arauca i relacionada als patrons d'assentament més amplis, l'aument de la metalúrgia i l'introducció de la dacsa. L'evidència sugerix que la zona va ser lloc d'intercanvi en cultures tan lluntanes com les de Colòmbia i Brasil durant dos milenis abans de la colonisació europea d'Amèrica. En els raudales de Atures es troben alguns dels petroglifos més grans del món —de fins a 2000 anys d'antiguetat—, incloent una serp de 30 m de llarc i un panel de 304 m2 en 93 dibuixos.[1][2]
Missió
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sant Joan Nepomuceno de Atures.
Fundacions
[editar | editar còdic]En 1684 la missió jesuïta d'Illa de Adoles va ser fundada en l'actual lloc de l'aeroport Cacic Aramare pel pare Ignacio Fiol junt als seus companyers Gaspar Beck i Ignacio Theobast i en protecció dels conquistadors espanyols. La seua administració va passar a mans del pare Agustín de Campos. En 1684 el cacic Kirawera dels caribes va destruir el poble i va assessinar als seus habitants, incloent el capità Tiburcio Medina i el pare Vicente Loverzo.[3] El poble va ser reerigido en 1734 per fra Francisco de l'Om i va alcançar els 740 habitants abans de ser destruït pels puinaves. L'última erecció va ser feta pel pare Francisco González en 1748 en el nom de Sant Joan Nepomuceno de Atures.[4]
Sigles XIX i XX
[editar | editar còdic]El port de la ciutat —originalment port Perico— va ser construït abans de 1888 i poc despuix va rebre un tràfic regular per la Febra del Caucho. En 1911 el governador d'Amazones, Samuel Dario Maldonado, va realisar l'ordenament urbà de Atures per a reafirmar la sobirania amazonense front a una percebuda ambició que tenia l'Estat Bolívar sobre la zona.[4]
Ciutat actual
[editar | editar còdic]Fundació
[editar | editar còdic]Durant la dictadura de Juan Vicente Gómez es varen construir carreteres nacionals en cada entitat federal de Veneçola per a complir objectius econòmics, militars, geopolítics i de repressió. En 1924 es va escomençar a construir una carretera entre Caicara del Orinoco i Sant Fernando de Atabapo, usant com desembarcadero el port Perico. El 9 de decembre d'eixe any l'ingenier Santiago Aguerrevere va commemorar la Batalla de Ayacucho batejant la zona com a Port Ayacucho i construint allí 20 cases de bahareque. En 1927 es va construir el pont sobre el riu Cataniapo, conectant la ciutat al Sur. En 1928 la capital del Territori Federal Amazones va ser transferida allí des de Sant Fernando pel seu sol més ferm i les seues aigües més navegables en el riu Orinoco.[5][4]
Inicis
[editar | editar còdic]El primer barri de la ciutat va ser el de l'actual carrer Bermúdez (Perico) i li varen seguir Táchira, Miranda, Pedro Camejo i el de l'actual avinguda Aguerrevere (Camp Alegre o Les Casitas), i més tarde Babilla, La Quebradita i Luisa Càceres. Les primeres farmàcies varen ser construïdes per Ojeda Briceño i Rafael Silva. El primer forn va ser construïda per Fidelia Orozco. El primer arbre de mànec va ser sembrat per Pedro Caribán i la seua descendència va ser distribuïda per la ciutat. El cementeri va ser construït en el lloc de l'actual Catedral María Auxiliadora i despuix es va mudar al barri Àfrica. La primera governació va ser establida en el lloc de l'actual Hotel Orinoco. La primera escola va tindre d'única professora Benedicta Segona Silva. La primera escola de música va ser construïda per Eduardo Herrera Moronta. El primer pilot d'avió va ser Aníbal Pereira.[4]
Década de 1930
[editar | editar còdic]En els seus primers anys la ciutat va sofrir una crisis econòmica marcada per la desocupació i la caiguda del preu del caucho del com depenia la regió. Els misionero de la Societat Salesiana varen reanimar la dinàmica despuix d'iniciar presència en 1933. Entre els salesianos destaquen, ademés dels seus professors, els pares Alfredo Bonvechhio (constructor) i Ignacio Burk (mege i croniste). Bonvecchio va construir les primeres obres de concret armat, destacant la tercera capella (1934), la primera catedral (1935, actual Hotel Tobogán), la segona governació (1936), el malecón (1936), la primera medicatura (1936), la tercera governació, la quarta governació (1937, actual Casa Groga), el 2.o Colege Pío XI (1938), el segon hospital (1938) i el pont Ayacucho (1939). En 1932 el governador Bernardo Rivas va crear la primera policia d'Amazones, en sèu en l'actual hotel de Luis Silva. Alfredo Franco va construir el telégraf a Samariapo en 1935, i durant la seua governació (1936-1937) es reinstauró el concejo municipal, d'elecció popular. En 1939 el governador Rafael Falcón Briceño va inaugurar la plaça Bolívar, la pista d'aterrisage, el matador públic i el barri Humboldt. En les décades de 1930 i 1940 el port servia a tres barcos anomenats La Nora, Carmen Ofelia i L'Atracament.[4]
Década de 1940
[editar | editar còdic]En la década de 1940 va ser construït el Colege de Monges Mare Mazzarello. En 1943 va succeir una de les majors riuades del riu Orinoco registrades en la ciutat. En 1945 el governador Reis Velásquez va introduir la primera rocola i la fabricació de gèl. Durant les dos governacions de Nucetti Paoli (1947-1950) es varen construir vàries obres, incloent el Gran Hotel Amazones (1949), el Quarter de la Guàrdia Nacional en les seues cases i, junt al governador Giaccopini Zárraga, l'Escola Rafael Urdaneta, actualment desocupada.[4]
Década de 1950
[editar | editar còdic]Durant la dictadura de Marcos Pérez Jiménez (1952-1958) l'arquitecte Jorge Bakay va construir la quinta governació, l'hospital José Gregorio Hernández i la Casa-Breçol, i ademés es varen construir el Grup Escolar Monsenyor Enrique de Ferrari i les avingudes 23 de Giner, Amazones, La Guàrdia i Aguerrevere. En 1956 l'ingenier José Antonio Bolívar Bastían va construir el moll. L'ingenier Asterio del Prat va reconstruir el Colege Pío XI (1957) i la Catedral María Auxiliadora (1958).[4]
Despuix de 1960
[editar | editar còdic]Durant la governació de Guillermo Penya Penya (1959-1961) es varen construir les urbanisacions Andrés Eloy Blanco Alberto Carnevalli. Durant la governació de Pablo J. Anduze (1961-1962) es va construir la base de l'actual Armada Bolivariana. Durant la governació de Francisco «Paco» Ettedgui (1963-1964) es varen construir l'actual governació (1964), l'edifici original del Liceu Santiago Aguerrevere —fundat en el nom d'Amazones— i les Residències Oficials Els Lliris. Durant la governació de Liborio Guarulla (2001-2017) es va experimentar un aument de la deforestación.[4]
Geografia
[editar | editar còdic]Port Ayacucho és la capital del Estat Amazones, el Municipi Atures i les parròquies Fernando Girón Tovar i Luis Alberto Gómez, ubicats en Veneçola.[6] Està ubicat a la vora dels raudales de Atures del riu Orinoco,[7] en el costat opost del qual està el poble colombià de Casuarito.[8] És l'única localitat de l'estat que està conectada per carretera a un atre estat (Bolívar) i municipi (Autana).[9] Està construït sobre un sol eminentment rocós que impedix una agricultura consistent i fa del ganado importat dels Plans una necessitat existencial.[5]
Clima
[editar | editar còdic]Port Ayacucho té un clima monsònic caracterisat per calor i humitat constants en una estació plujosa i una atra seca.
Temperatura i sol
[editar | editar còdic]Port Ayacucho està prop del equador, per lo que la seua temperatura i hores de sol varien molt poc a lo llarc de l'any, sent el seu dia més curt el 21 de decembre en 11 hores i 48 minuts, i el més llarc el 21 de juny en 12 hores i 27 minuts. El seu màxima promig de 32 °C es manifesta al voltant de les 4:30 pm fòra de juliol, i la seua mínima de 24 °C es manifesta de maig a giner al voltant de l'amanecer.
Cel, pluja i humitat
[editar | editar còdic]Port Ayacucho té un clima humit i nuvolat, en dos temporades a lo llarc de l'any. Hi ha una estació plujosa del 13 d'abril al 9 de novembre en un promig diari de 44 % de provabilitat de pluja. El més més plujós és juliol en 24.6 dies plujosos en promig, i el més sec és giner en 2.8 dies i 18 mm de pluja. El més en més precipitació és juny en un promig de 378 mm de pluja. La cobertura del cel oscila al voltant de les seues tendències inferiors en giner i juliol, sent giner el més més rebujat en un promig de 27 % del temps en cel rebujat a parcialment nuvolat (0-60 %), i abril el més nuvolat en 88 % del temps en cel nuvolat o majorment nuvolat (60-100 %). Hi ha una temporada humida del 22 de març al 7 de febrer en la qual el punt de rocío és opresivo o insoportable (major a 21-24 °C) al voltant del 83 % del temps en promig, mentres que els dies restants tenen temperatures cómodes a bochornosas (13-21 °C) al voltant del 55 % del temps.
Vent
[editar | editar còdic]Port Ayacucho està ubicat en un piedemonte sobre el qual els vents varien a lo llarc de l'any, en una velocitat promig de 3.7 Km/h en el seu punt més baix el 9 de setembre i 7.0 Km/h en el seu punt més alt el 21 de giner. L'orige del vent varia, sent l'Est des del 2 de giner, el Sur des del 24 de març i el Nort des del 9 de juny.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Venezuelan roc art mapped in unprecedented detail» (en anglés). Phys.org. Consultat el 2026-05-02.
- ↑ «Amazones Guayanas i Orinoco». Pobles Originaris. Consultat el 2026-05-02.
- ↑ Illes i Imperis.Universitat Pompeu Fabra.Barcelona:(24)ISSN 1575-0698.doi:10.31009/illesimperis.2022.i24.06.Consultat el 27-05-2026.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Guape, Miguel (2024). Història de Port Ayacucho, primera edició, Port Ayacucho: Fundació Patriamazonas, pp. 27-39, 51, 86-90, 92-96, 101-111, 117-119, 129-130, 136-137, 139-140 146, 159, 162, 166, 171-177, 182, 185-186, 192, 194, 197, 202-206.
- ↑ 5,0 5,1 «Port Ayacucho». Fundació Empreses Polar. Consultat el 2026-04-30.
- ↑ «Divisió Polític Territorial de la República Bolivariana de Veneçola 2013: en Fins Estadístics» (PDF). Institut d'Investigacions Econòmiques i Socials. Universitat dels Vages. Consultat el 2026-04-30.
- ↑ «Estat Amazones» (PDF). Institut Nacional d'Estadística. Institut Geogràfic de Veneçola Simón Bolívar. Consultat el 01-06-2026.
- ↑ «Google Maps». Google. Consultat el 27-05-2026.
- ↑ «Google Maps». Google. Consultat el 27-05-2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerto Ayacucho» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.