Anar al contingut

Sant Fernando de Atabapo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Sant Fernando de Atabapo és la capital del Municipi Atabapo, Estat Amazones, Veneçuela. Va ser declarat patrimoni cultural de Veneçuela.[1]

Toponímia

Sant Fernando de Atabapo va ser fundat per José Solano en 1758 sobre la base d'un poblat puinave cridat Casuru o Maracoa. Li va falcar Sant Fernando en honor al rei Fernando VI d'Espanya —de qui era súbdit— i Atabapo en honor al riu que confluïx allí junt al Orinoco.[2]

Història

Era colonial

Sant Fernando de Atabapo va ser el primer poblat del Imperi espanyol en l'actual Estat Amazones,[1] sent construït sobre la base d'un poblat puinave cridat Casuru o Maracoa. La seua fundació va ser portada a terme per José Solano el 31 de juliol de 1758, quan va escomençar a construir allí un fort junt a Eugenio Alvarado i el cacic del lloc, Travessia, qui va ser nomenat tinent i governador. Dos anys despuix el poblat va ser destruït, i en 1765 el fra José A. de Xerez va intentar reconstruir-ho.[2]

Era contemporànea

En 1817, durant la Guerra d'Independència de Veneçuela, el patriota Hipólito Cuebas va lliberar Sant Fernando de Atabapo en 80 soldats.[3]

En 1822 va ser creat el Cantó Riu Negre en capital en Sant Fernando.[1] En 1856 el cantón va ser elevat del tercer al segon nivell administratiu com província (després estat i territori federal).

Durant les primeres décades del sigle XX, Sant Fernando de Atabapo va ser l'epicentre de la Febra del Caucho en Veneçuela, destacant en eixe procés Tomás Funes, qui va entrar com a governador d'Amazones perpetrant la massacre coneguda com Nit dels Machets en 1913.

El poble va ser capital del Territori Federal Amazones fins a 1928, quan eixe estatus de capital de segon nivell va ser transferit a Port Ayacucho, i Sant Fernando va retornar al tercer nivell que tenia abans de la creació de la Província d'Amazones en 1856.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 (2009) Catàlec del Patrimoni Cultural Veneçolà 2004-2009 (PDF) (vol. AM 01-02), Institut del Patrimoni Cultural, p. 38. ISBN 978-980-397-130-4. Consultat el 28 d'abril de 2026.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bigott, Luis Antonio; Solano, Félix (1993 any-original=1991). L'Educació en el Territori Federal Amazones (Espai, Societat i Educació), primera edició, CEDIME i Abya-Yala, pp. 88-89. Consultat el 28 d'abril de 2026.
  3. ↑ «Demograİa» (PDF). Elbibliote.com pàg. 13. Panorama Business Group. Consultat el 2026-04-28.