Pont General Rafael Urdaneta
El Pont General Rafael Urdaneta, també localment cridat Pont sobre el Llac o Pont del Llac de Maracaibo, és un pont que creua la part més angosta del llac de Maracaibo, en Zulia, en el noroest de Veneçola, i conecta la ciutat de Maracaibo en el restant del país. Va ser nomenat en honor al general Rafael Urdaneta, héroe zuliano de l'independència de Veneçola. És dels més grans del món en el seu tipo, el segon més llarc d'Amèrica Llatina, només despuix del Pont Ric-Niterói (13 km), ocupa el número 80 dels més llarcs en el món.
Dissenyat per l'ingenier italiano Riccardo Morandi i posteriorment modificat pel Consorci Pont Maracaibo "CPM" (Precomprimido C. A. veneçolana 50% participació i líder, Wayss & Freytag A. G. i Julius Berger, Phillip Holtzman A. G. l'atre 50%), va ser construït en formigó armat i pretensado, i té una llongitut de 8678 m i 134 pilars.[1] En la seua part central el pont és del tipo atirantado; les seues bases es troben ancorades en el fondo del llac de Maracaibo, a una profunditat de 60 metros (permet que embarcacions de fins a 45 m d'altura puguen passar per davall i té una llum de 235 m) i conta en dos carrils per sentit. Soporta un tràfic promig de 45 mil vehículs diaris.[2] En este pont es troba el monument de llums més gran d'Amèrica Llatina i el tercer en el món.[3]
Este pont va permetre unir abdós vores del llac i conectar de manera expedita la ciutat de Maracaibo en el restant de Veneçola. Els proyectes inicials per al pont varen ser descartats puix es va considerar que una estructura de metal requeriria molt manteniment, donat el clima humit de la zona. Ademés de requerir poc manteniment, en Veneçola el ciment és un material menys costós que l'acer i mantindria els requeriments estètics de l'obra.[4]
Construcció
[editar | editar còdic]Segons la publicació oficial del Ministeri d'Obres Públiques (MOP) 1962 i el llibre El pont sobre el llac de Maracaibo en Veneçola Bauverlag GmbH, Wiesbaden-Berlin (1962), es varen amprar en la seua construcció 270 mil m³ de concret, 35 660 m de pilotes de perforació, 27 170 m de pilotes d'estaca de d=91.4 cm, 6260 m de pilotes d'estaca 50/50 cm, 5000 t de cables de pretensado i 19 000 t de cabillas. Varen participar 2600 persones.[5][6][7]
Algunes senyes
[editar | editar còdic]- Comitente: República de Veneçola, MOP.
- Proyecte: Prof Riccardo Morandi, posteriorment modificat per CPM.
- Càlculs estàtics: Consorci Pont Sobre el Llac en cooperació en el Prof Riccardo Morandi.
- Inspecció: Ministeri Obres Públiques. Dr Miguel Gonzals Jaime, Director.
- Revisió del proyecte: Prof Dr F. Stussi, Prof G. Schnitter, Dr Paul Lustgarten (MOP).
- Junta Directiva CPM: Dr Juan Otaola, Dr Oscar Benedetti, Sr Eugenio Tundisi per Veneçola; Dpl Ing F. Sperber, Dr Ing Hermann Bay, Dpl Ing Hans Ramm per Alemània.
- Director delegat especial i tècnic: Dr Juan Otaola.
- Director d'obra: Dr Freddy Boulton i Dpl Ing Otto Starke.
Història
[editar | editar còdic]
El pont Rafael Urdaneta va ser planejat internacionalment durant el govern del general Marcos Pérez Jiménez. Inicialment va nomenar el proyecte com a Pont Ambrosio Ehinger, qui a causa del seu derrocament no va conseguir concloure la contractació. Posteriorment es va licitar l'obra novament, iniciant-se els treballs de l'obra, i tres anys despuix és inaugurat, el 24 d'agost de 1962, pel president de Veneçola Rómulo Betancourt.[8][9] És important destacar que es considera el primer pont modern del seu tipo; de fet, la tecnologia per a construcció costa fòra va ser dissenyada enterament per veneçolans, lo que va involucrar el disseny de gabarras per a estacat de pilotes (gabarras martell) i pilotes per al tipo de llit que presenta el llac, accessoris per a la distribució de les càrregues a ser issades, fites tecnològiques que han passat desapercebuts i dels quals existixen pocs registres històrics.[10]
Dos anys més vesprada, el 6 d'abril de 1964, aproximadament a les 22:45, el súper tanquero Esso Maracaibo de la Creole Petroleum Corporation, que carregava en 262 mil barrils de cru (en un pes total de 36 mil tonellades), va sofrir una falla en la sala de turboalternadores que va traure fòra de servici les plantes elèctriques de la nau; de colp i repent es va llançar l'alerta i el capità i el cap de màquines varen ordenar les maniobres d'emergència per a llançar les ancores de popa en els cabrestantes de vapor, açò en la finalitat de tractar de canviar el curs de la nau i varar-la en els bancs d'arena que rodegen el canal de navegació. En esta maniobra varen conseguir que la nau virara sobre el seu eix de popa, en sentit cap a la costa oriental del llac, pero per la curta distància varen roçar els pilars 31 i 32. El ing. Paul Lustgarten va indicar que l'àngul d'incidència respecte a l'eix del canal de navegació va ser de 15 graus, lo que va ocasionar la solsida de 259 m de l'estructura.
cal destacar que l'acció de virage en el timó d'emergència de la nau per a evitar colpejar les piles centrals no es va completar en èxit i es va dependre exclusivament de l'acció de l'ancora de popa per a virar la nau sobre el seu eix, en lo que es buscava varar-la en els bancs d'arena que rodegen el canal de navegació; la naturalea d'eixa acció era evitar l'impacte contra les piles centrals ocasionant un dany major a l'estructura. Varen perdre la vida sèt persones que anaven en tres vehículs i un camió, que varen caure al buit. El pont va ser reparat en huit mesos per la Creole Petroleum Corporation (causant de l'accident) i l'empresa veneçolana Precomprimido C. A., constructora líder del pont que encara es trobava en els equips en l'estrebe de Sant Francisco, fet que va facilitar la rapidea de la reparació.[11]
En l'any 1979 es varen rebentar per corrosió les guayas de la pila 22, en l'agreujant de que les guayas rebentades estaven en la capa inferior del sellí, fet que impossibilitava la seua substitució. El govern de l'época va contractar als proyectistas constructors originals com era lo obvi, per lo que es va dissenyar sobre la marcha una fòrmula per al rescat i definitiva solució al problema per part de les firmes Precomprimido C. A. i Wayss & Freytag A. G. La solució definitiva va ser dissenyada pel Dr. Juan Otaola; es prevea el canvi de guayas de forma simple en un sellí tipo pentine i guayas de major diàmetro que en qualsevol eventualitat de canvi prengueren la càrrega provisionalment permetent major seguritat. Esta solució va ser publicada en la revista d'ASCE Civil Engineering Vol. 52. Nro. 9. Sept 1982.[12]
En l'actualitat l'instalació dispon d'una sala d'exposicions i sala audiovisual a on es proyecten documentals sobre les tècniques empleades per a la construcció de l'estructura, passejades guiades per les instalacions de control i vigilància del pont, miradors en binoculares de costa i atres atractius turístics i culturals.
Al començament del XXI va ser remozado i allumenat en els seus sis pilars majors, utilisant per a això 96 luminarias de 600 W que poden canviar de color. Dit sistema d'allumenament de fabricació danesa va ser dissenyat per a ser contemplat des de la ciutat de Maracaibo. En les nits de gran nuvolositat podia vore's cóm les llums allumenen els núvols. Hui dia el sistema se sap que va ser vandalizado en fer-se inoperants les defenses elèctriques de l'instalació i haver-se eliminat el programa de manteniment que l'instalació tenia fins a 2009.
Es tenia planejada la construcció d'un segon pont en el llac de Maracaibo, per al qual existia un proyecte en procés que estava sent desenrollat per la companyia transnacional Constructora Norberto Odebrecht basat en un traçat similar al pont de Øresund. Contempla un tram submarí i un pont en una configuració anàloga al pont Almirant Padilla (pont també inconcluso per la corrupció i robo dels fondos del proyecte), se li denominava pont Nigale (nomene aborigen). El traçat és de tipo mixt per a tràfic vehicular i per a via férrea.
Al final, els plans no varen poder portar-se a terme pel Cas Odebrecht i pels greus casos de corrupció per part de funcionaris i del propi Governe Veneçolà.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Exteriors, Veneçola Ministeri de Relacions (1956). Informacions ... (en és), p. 68.
- ↑ «Conega totes les senyes curioses sobre el pont Rafael Urdaneta – TuReporte. com» (en és). Consultat el 2024-12-15.
- ↑ «EL CONCRET EN UN DELS MONUMENTS DE LLUMS MÉS GRANS D'AMÈRICA LLATINA: PONT RAFAEL URDANETA» (en és-co). 360 EN CONCRET. Consultat el 2024-12-18.
- ↑ «60 anys del colossal Pont sobre el Llac de Maracaibo «General Rafael Urdaneta»» (en és). Notícies Digital58. Consultat el 2024-12-18.
- ↑ «Fa 56 anys va ser inaugurat el pont sobre el Llac de Maracaibo» (en és). L'Universal. Consultat el 2024-12-15.
- ↑ «EL CONCRET EN UN DELS MONUMENTS DE LLUMS MÉS GRANS D'AMÈRICA LLATINA: PONT RAFAEL URDANETA» (en és-co). 360 EN CONCRET. Consultat el 2024-12-15.
- ↑ «Pont sobre el llac Maracaibo». Informes de la Construcció. Consultat el 15 de decembre de 2024.
- ↑ «¿El Pont sobre el Llac estava dissenyat per a ser un malecón o és solament un mit?» (en és). Notícia al Dia. Consultat el 2024-12-15.
- ↑ «El pont sobre el Llac complix 61 anys de la seua inauguració - Qué passa» (en és). Consultat el 2024-12-15.
- ↑ «El Pont General» (en és). L'Universal. Consultat el 2024-12-15.
- ↑ «El Esso Maracaibo va chocar contra el pont» (en és). L'Archiu. Consultat el 2024-12-15.
- ↑ Otaola, M., Replacing Corroded Cables on a Cable-Stayed Bridge, Civil Engineering, American Society of Civil Engineers, Vol. 52, No. 9, September 1982
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente General Rafael Urdaneta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.