Esso Maracaibo
El ESSO Maracaibo va ser un barco petroler propietat de la Creole Petroleum Corporation que transportava cru des del Llac de Maracaibo i la península de Paraguaná per a ser refinat en Aruba.[1] Com a molts atres tanqueros de l'época, va ser batejat en honor a una ciutat de Veneçola (en este cas la capital del estat Zulia) i també se li coneix com ESSO Maracaibo II[2] per a no confondre-ho en el ESSO Maracaibo,[3] un atre petroler del mateix nom retirat en 1956 pero que va servir rutes i llabors similars en l'indústria petrolera veneçolana. Este buc és una referència en l'història de Veneçola ya que el 6 d'abril de 1964 es va estrelar contra el Pont General Rafael Urdaneta despuix de sofrir un fallo elèctric major.
Història
[editar | editar còdic]El ESSO Maracaibo va ser construït per a la Creole Petroleum Corporation pel consorci industrial japonés Hitachi Zosen en les seues drassanes d'Innoshima, Japó (actual Onomichi). Va ser botat en 1959 i va servir per a transportar petròleu fòra dels pous del Llac de Maracaibo fins que va ser retirat en 1985. El buc funcionava en una turbina de vapor i alcançava una velocitat de 15 nucs. La seua capacitat original era de 24.727 GRT (Gross Register Tonnage o Tonellage de Registre Brut) i 35.601 DWT (Dead Weight Tonnage o Tonellage de pes Mort).[2]
Accident
[editar | editar còdic]El dilluns 6 d'abril de 1964 a les 11:45 p. m., el ESSO Maracaibo es va estrelar contra les piles 31 i 32 del Pont General Rafael Urdaneta mentres maniobrava sobre el canal de navegació en camí a Aruba,[4] per un fallo elèctric major que li va fer perdre el control del timó. Davant l'emergència el capità va ordenar tirar l'ancora i encallar el buc en els bancs d'arena als costats del canal de navegació, pero cap de les dos mides varen evitar la colisió.
El ESSO Maracaibo, carregat a capacitat en 236 000 barrils de petròleu, va derribar una secció d'uns 259 metros del pont. Part d'esta va caure en les aigües del llac i unes atres es varen estrelar front a la superestructura del buc. Per la pèrdua del pont, quatre vehículs es varen precipitar al llac i varen morir sèt persones.[5] Cap d'elles en el tanquero, que no va sofrir fòcs, explosions o derrames de cru.
El pont va ser reparat per la Creole Petroleum Corporation i reobert poc més de huit mesos despuix. Al buc se li va afegir una nova secció que va aumentar la seua llongitut a 212,2 peus. També es va baixar el GRT a 24 088 i es va pujar el DWT a 40 925.[2] En 1976, el Esso Maracaibo II va canviar de nom a Lagoven Maracaibo despuix de la nacionalisació petrolera. El buc es va mantindre en servici fins a 1985, quan va ser venut a National Ship Demolition Co. Ltd. de Taiwan per a desguaix per 112,5 USD per tonellada de desplaçament en buit[6] (LDT, pes d'un buc sense res a bordo). El treball es va iniciar el 20 de juny de 1985 i es va finalisar eixe mateix any.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Aruba Esso News, September 12 1959». Consultat el 20 d'agost de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Història i Arqueologia Marítima – Esso Maracaibo (2)». Consultat el 15 d'agost de 2018.
- ↑ «Història i Arqueologia Marítima – Esso Maracaibo». Consultat el 20 d'agost de 2018.
- ↑ [1] Pàgina de l'administració oficial del pont
- ↑ Agenda Del Petròleu en Veneçola Armant José Sequera. Editorial Alfadil, p. 49. ISBN 9803540432
- ↑ Fairplay Fairplay Publications Ltd., Jun-Aug. 1985 p. 28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esso Maracaibo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.