Antilles Neerlandeses
Les Antilles Neerlandeses (AA. NN., també cridades Índies Occidentals Neerlandeses, Antilles Holandeses o Índies Occidentals Holandeses) varen ser, fins al 10 d'octubre de 2010, un territori autònom format per cinc illes del mar Carib (que fins a 1986 incloïa a Aruba), pertanyent al Regne dels Països Baixos, junt als propis Països Baixos europeus.
Esta administració territorial es va dissoldre el 10 d'octubre de 2010.[1] Curazao i Sant Martín es varen convertir en països constituents distints junt en Aruba, que ya s'havia convertit en un país constituent distint en 1986; mentres que Bonaire, San Eustaquio i Saba (el Carib Neerlandés o illes BES) es varen convertir en municipis especials dins dels Països Baixos pròpiament dits.[2]
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història d'Antilles Neerlandeses.
Les Antilles Neerlandeses estaven habitades des de feya varis sigles pels arahuacos, específicament pels Taínos) provinents de la vall del Orinoco. En els últims sigles rebien atacs i invasions per part dels Carib.
En 1493, Cristóbal Colón va aplegar a les Illes de Barlovent i en 1499, Alonso de Ojeda va arribar a les Illes de Sotavent (les illes majors de Curazao, Bonaire i Aruba). Des de llavors les illes es varen mantindre baix el poder dels conquistadors espanyols.
Durant el XVII, els Països Baixos varen combatre a taínos i espanyols i varen anexar les illes al seu regne.
En 1954, les illes varen canviar el seu estatus de «colónia», per a convertir-se en un «estat» dins del Regne dels Països Baixos. En 1986, Aruba va votar per la seua separació de les Antilles Neerlandeses.
Entre 2000 i 2005 es varen celebrar una série de referends per a decidir el futur estatus polític de cada illa:
- Curazao i Sant Martín varen votar per un estatus de separació, similar al d'Aruba.
- Les illes de Bonaire i Saba varen votar per terminar l'estatus actual de l'Antilles Neerlandeses.
- San Eustaquio va ser l'única que va votar per mantindre les Antilles Neerlandeses.
Despuix de negociar un nou estatus, el govern dels Països Baixos i cada una de les illes varen aplegar a un acort per a dissoldre les Antilles Neerlandeses: Saba, Bonaire i Sant Eustaquio serien municipalitat especials; mentres que Curazao i Sant Martín es convertirien en entitats polítiques distintes, com ya ho era Aruba; no obstant totes permaneixien dins del Regne dels Països Baixos. En 2009 es va realisar el referend que va conduir a la decisió de donar-li l'autonomia a Curazao.
Dissolució de les Antilles Neerlandeses
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Dissolució de les Antilles Neerlandeses.
Fins al 10 d'octubre de 2010 esta entitat va estar composta per vàries illes ubicades en el mar Carib, que formaven part de les Antilles Menors. Originalment, estava composta per sis entitats insulars menors: les illes de Saba i San Eustaquio junt a la partix sur de San Martín (la partix nort pertany a França) ubicades a l'est de les Illes Vérgens en el cridat grup d'illes de Barlovent, més Curazao, Aruba i Bonaire, a 900 km al suroest de les illes anteriors, en el grup de les illes de Sotavent front a la costa occidental de Veneçola.
El territori va ser format en 1954 en la finalitat de donar-los autonomia i una organisació política a les antigues colónies neerlandeses en Amèrica. Aixina, es va formar el Regne dels Països Baixos compost en els seus inicis pel territori europeu, junt a Surinam i les Antilles Neerlandeses (incloent Aruba). En 1986, Aruba va decidir per mig d'un plebiscit separar-se del restant de les Antilles Neerlandeses i constituir-se en un territori autònom dins del Regne. Decisions similars varen prendre Curazao i Sant Martín durant els anys 2000, lo que va dur a la definitiva dissolució política de les Antilles Neerlandeses, efectiva el 10 d'octubre de 2010.[3][4][5]
La capital de les cinc illes era també la ciutat capital de Curazao: Willemstad. Atres ciutats importants eren: Philipsburg en Sant Martín, Kralendijk en Bonaire, Oranjestad en Aruba i The Bottom en Saba. Les illes, en ser un territori autònom del Regne dels Països Baixos, varen ser incloses entre els països i territoris d'ultramar de l'Unió Europea, encara que no compartixen l'estatus de membre. A pesar d'això, tots els seus ciutadans tenien passaport neerlandés, i per això els antillanos gojaven dels mateixos drets que els ciutadans de l'Unió Europea.
En un referèndum celebrat el 8 d'abril de 2005, els ciutadans de Curazao i Sant Martín varen votar a favor d'un estatus d'autonomia fòra de les Antilles Neerlandeses, similar al d'Aruba, rebujant les opcions de plena independència, convertir-se en província o municipi dels Països Baixos, o mantindre el statu quo. Mentres que en Bonaire, Sant Eustaquio i Saba varen decidir unir-se com a Entitats Públiques o Municipis Especials als Països Baixos. En 2006, Emily de Jongh-Elhage, de Curazao, va ser elegida pel parlament com l'última primera ministra de les Antilles Neerlandeses.
Nou estatus despuix del 10 d'octubre de 2010
[editar | editar còdic]El canvi d'estatus és simbòlic en la seua major part, perque els territoris insulars de les Antilles Neerlandeses ya es governaven a sí mateixos en gran mida, i els habitants de les illes seguirien sent sense canvi algun ciutadans dels Països Baixos. El monarca neerlandés, actualment el rei Guillermo Alejandro dels Països Baixos, continua sent el cap d'Estat, representat per Governadors Generals, i el Govern neerlandés manté les seues responsabilitats sobre les relacions exteriors i la defensa.
Despuix del 10 d'octubre, en la desaparició de les «Antilles Neerlandeses», es varen aplicar els nous estatus polític-administratius per a les cinc illes caribenyes que conformaven dit país. Curazao, la major i més poblada de les cinc, i Sant Martín es varen convertir en Països Autònoms dins del Regne dels Països Baixos (com lo era Aruba des de 1986); i les illes de Bonaire, Saba i San Eustaquio es varen convertir en Entitats Públiques (Openbare Lichamen) o Municipis Especials neerlandesos, per lo que totes continuarien gojant de tots els drets adjunts a la ciutadania neerlandesa.
Bonaire, Sant Eustaquio i Saba (també conegudes com "Illes BES") es varen transformar en municipalitat especials dels Països Baixos i, per lo tant, pertanyents a l'Unió Europea (UE). Com a conseqüència, als Països Baixos, com a país constituent del Regne dels Països Baixos, se li va sumar superfície al seu territori total. Per això, també es coneix, des de llavors, a les illes BES com "Països Baixos Insulars".
Des del 10 d'octubre de 2010 el Regne dels Països Baixos està format per quatre països: Països Baixos (incloent les Illes BES o Països Baixos Insulars: Bonaire, Sant Eustaquio i Saba), Aruba, Curazao i Sant Martín.
Govern i administració
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Govern i administració de les Antilles Neerlandeses.
Les Antilles Neerlandeses depenien del Regne dels Països Baixos si be gojaven des de 1954 d'absoluta autonomia pel que fa als seus assunts interns i el govern neerlandés era el responsable de Defensa i Assunts Exteriors.
- Llei Bàsica: Estatut del Regne dels Països Baixos, reformat el 29 de decembre de 1954.
- Sistema electoral: Sufragi universal, majoria d'edat als 18 anys.
- Sistema de govern: Democràcia parlamentària, eleccions cada quatre anys. El governador general és nomenat per la reina Beatriz dels Països Baixos per a un mandat de 6 anys.
- Sistema llegal: Basat en el Còdic Civil neerlandés, en influències de la llei anglesa.
- Partits polítics
Estava previst per a l'any 2008 una modificació de la relació d'estes illes en els Països Baixos, pero va ser posposta per a octubre de 2010, quan va començar el procés de Dissolució de les Antilles Neerlandeses.
En les consultes polítiques del 30 de setembre de 2009, que es varen portar a terme en Curazao entre el secretari d'Estat de Relacions del Regne Ank Bijleveld i els responsables polítics de les Antilles Neerlandeses i cada una de les illes individuals, es va decidir que les Antilles Neerlandeses es dissoldrien el 10 d'octubre de 2010. Curazao i Sant Martín es varen convertir en països autònoms dins del Regne (com Aruba). Bonaire, Sant Eustaquio i Saba són municipis neerlandesos especials.
El cap d'Estat estava representat en Curazao pel governador de Curazao, elegit per a un periodo de sis anys. El Cap de Govern era el primer ministre de Curazao qui formava, junt en el Consell de Ministres, el poder eixecutiu del govern. Gerrit Schotte, líder del Moviment Futur Curazao (Movementu Futur Korsou o MFK), va formar un govern per a l'illa junt en el partit Poble Sobirà i el Partit MAN el 4 de setembre de 2010. Esta coalició es va convertir en el primer Gabinet de Curazao, Schotte es va transformar llavors en el primer primer ministre de Curazao.
El divendres 25 d'agost de 2010 els votants de Curazao varen triar el primer Parlament de Curazao (en papiamento: Parlament vaig donar Kòrsou, neerlandés: Staten van Curaçao), format per 21 membres que són triats cada 4 anys, i s'encarreguen de redactar i aprovar les lleis, ademés de designar al primer ministre de Curazao sent necessaris 11 escans. El nou govern va assumir el 10 d'octubre de 2010, en concretar-se la dissolució del govern de les Antilles Neerlandeses. El poder llegislatiu de l'illa va aprovar el 5 de setembre de 2010 la Constitució de Curazao (Staatsregeling van Curaçao).
Demografia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Població de les Antilles Neerlandeses.
La població estimada per fonts oficials per a l'any 2005, és de 185 513 habitants. Són destacables la seua baixa taxa de creiximent, que no alcança l'1 %, aixina com l'elevada taxa de mortalitat infantil.
La major part de la població és descendent d'africans, duts a Amèrica a partir de el XVII, i en menor grau, de neerlandesos provinents dels Països Baixos. En époques recents, s'han sumat a la seua població habitants en els més variats orígens, entre els que cal destacar, Veneçola, República Dominicana, Haití, Jamaica, Colòmbia, Guyana, Estats Units, Índia, Surinam, Regne Unit, Portugal i China, per mencionar solament alguns.
| Bandera | Escut | Illa | Superfície | Població | Densitat |
|---|---|---|---|---|---|
| Archiu:Flag of Aruba.svg | Archiu:Coat of arms of Aruba.svg | Aruba | 180 km² | 102.911 | 369 hab/km² |
| vora | Archiu:Blason de Bonaire (Antilles néerlandaises).svg | Bonaire | 288 km² | 10.185 | 35 hab/km² |
| vora | Archiu:Coat of arms of Curaçao.svg | Curazao | 444 km² | 133.644 | 301 hab/km² |
| vora | vora | Saba | 13 km² | 1.424 | 109 hab/km² |
| Archiu:Flag of Sint Eustatius.svg | Archiu:Sint Eustatius wapen.svg | San Eustaquio | 21 km² | 2.498 | 119 hab/km² |
| Archiu:Flag of Sint Maarten.svg | Archiu:Coat of arms of Sint Maarten.svg | San Martín | 34 km² | 33.119 | 974 hab/km² |
| Bandera de les Antilles Neerlandeses. | Archiu:Coat of arms of the Netherlands Antilles (1986-2010).svg | Total | 999 km² | 289.344 | 305 hab/km² |
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
Idiomes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llengües de les Antilles Neerlandeses.
Les Antilles Neerlandeses tenen 3 idiomes oficials: el neerlandés, que va anar l'únic idioma oficial fins a 2007, el papiamento (mescla de castellà, portugués, arahuaco i diverses llengües africanes), l'idioma més parlada en Curazao, Bonaire i Aruba (oficial des de 2007), i l'anglés (oficial des de 2007), la llengua més parlada en Saba, Sant Eustaquio i Sant Martín.
l'espanyol té especial importància en Aruba, Curazao, Bonaire i Sant Martín i, encara que no té estatus d'oficial, la rodalia en Veneçola i la presència d'atres minories provinents d'alguns països hispanohablante ho fan important en esta part de les Antilles Neerlandeses. Aixina mateix, com en l'illa de Sant Martín, la partix nort és una colectivitat d'ultramar de França i en ella l'idioma oficial i predominant és el francés, este idioma també té especial importància en la part neerlandesa (sur).
| Idioma | Papiamento | Inglés | Espanyol | Neerlandés | Atres |
|---|---|---|---|---|---|
| Archiu:Flag of Aruba.png | 69 | 8 | 13 | 6 | 3 |
| Archiu:Flag of Bonaire.png | 75 | 3 | 12 | 9 | 2 |
| Archiu:Flag of Curazao.png | 81 | 3 | 6 | 8 | 2 |
| Archiu:Flag of Saba.png | 1 | 88 | 5 | 2 | 4 |
| Archiu:Flag of Sant Eustaquio.png | 2 | 83 | 6 | 4 | 6 |
| Archiu:Flag of Sint Maarten.png | 2 | 68 | 13 | 4 | 13 |
| Plantilla:Antilles Neerlandeses | 65 | 16 | 11 | 7 | 5 |
Religió
[editar | editar còdic]El cristianisme és la religió predominant, sent els catòlics els més numerosos, en un 72 %; pentecostales 4,9 %, uns atres evangèlics 3,5 %, adventistas del sèptim dia 3,1 %, metodistas 2,9 %, atres cristians 4,2 %, testics de Jehová 1,7 %. Els judeus són la minoria no cristiana més important, en 1,3 % de la població.
Geografia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Geografia de les Antilles Neerlandeses.
Les Antilles Neerlandeses eren un conjunt de 6 illes situades en el mar Carib i formen part del archipèlec de les Antilles, específicament de les Antilles Menors. Varen ser també cridades Índies Occidentals Neerlandeses. Les Antilles Neerlandeses no posseïxen fronteres terrestres (solament una chicoteta en la part francesa de l'illa de Sant Martín) pero si marítimes, entre atres països en Veneçola, que varen ser fixades per mig del Tractat de 1978 entre els Països Baixos i Veneçola.
Les illes de Saba i San Eustaquio junt a la partix sur de l'illa de Sant Martín (la partix nort pertany a França), estan ubicades a l'est de les Illes Vérgens en el cridat grup d'illes de Barlovent, mentres que Curazao i Bonaire, a 900 km al suroest de les illes anteriors, en el grup de les illes de Sotavent front a la costa occidental de Veneçola.
El cerro Sant Eustaquio de 4135 metros és el punt més elevat del regne dels Països Baixos.
Economia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Economia de les Antilles Neerlandeses.
L'economia de les illes és extremadament depenent de l'exterior, donada la seua escassea de recursos naturals. La major part de les importacions durant any 2005 varen provindre de Veneçola, Estats Units, Itàlia i els Països Baixos. El seu principal producte d'exportació és el petròleu refinat en l'illa de Curazao. Els principals receptors de les seues exportacions durant l'any 2005 varen ser els Estats Units, Panamà, Guatemala, Haití i Bahames.
Cultura
[editar | editar còdic]Deportes
[editar | editar còdic]La més sobreixent participació de les Antilles Neerlandeses en els Jocs Olímpics va ser en Seül 1988.
El béisbol és el deport més practicat en estes illes, i del que han eixit els seus principals deportistes internacionals, com Andruw Jones, conegut pelotero de Grans Lligues.
L'Unió de Fútbol de les Antilles Neerlandeses és l'associació nacional del país i és membre de la Concacaf i la FIFA, en les que la seua selecció de majors ocupa les posiciones número 27 i 172 dels respectius rànquings per al més d'octubre de 2006.
Per primera volta en l'història del país, Curazao va conseguir formar part de la selecció per a la Copa Mundial de Fútbol del 2026, trencant el récort de la nació en menor població en participar. [6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Mijos de comunicació en Antilles Neerlandeses
- Himne sense títul
- Mar Carib
- Anex:Illes de la mar Carib
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Status change means the Dutch Antilles no longer exists». BBC News.
- ↑ Antillen opgeheven op 10-10-2010 (in (nl)), NOS Plantilla:Clarify.
- ↑ Stabroek News. «Netherlands Antilles no more». Consultat el 10 d'octubre de 2010.
- ↑ Dutchnews. «Dutch Caribbean islands get new status». Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2010. Consultat el 10 d'octubre de 2010.
- ↑ Radi Nederland. «El final de les Antilles Holandeses». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2010. Consultat el 10 d'octubre de 2010.
- ↑ https://www.tudn.com/mundial-2026/equador-vs-curazao/curazao-obté-record-mundial-guinness-durant-el-mundial-2026
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antilles Neerlandeses.- Pàgina del govern de AA.NN.
- "Método per a protegir a la població i els ports de totes les costes de les Índies Occidentals" de 1694. Les últimes cinc pàgines del llibre són sobre la vida, l'economia i la cultura de les Antilles Neerlandeses.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antillas Neerlandesas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.