Willemstad
Willemstad (en neerlandés, /ˈʋɪləmstɑt/ i en papiamento, /wiləmˈstad/) és una ciutat de Curazao, territori autònom del Regne dels Països Baixos, i el seu capital política, llegislativa i administrativa, ademés de ser la seua ciutat més gran i poblada, i el seu port principal. Era la capital de les Antilles Neerlandeses fins a l'escissió de Curazao de la mateixa en 2010. La ciutat és famosa per ser un eixemple únic de l'arquitectura colonial neerlandesa en el mar Carib, i la seua àrea històrica, centre de la ciutat i port varen ser declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1997. En esta es troba, entre uns atres, la sinagoga Mikvé Israel-Emanuel que és la més antiga del continent americà en continu funcionament (1651).
Posseïx museus de diversa índole, com el museu antropològic Kurá Hulanda, en una exposició enfocada en l'anàlisis del tràfic d'esclaus africans cap al continent americà, i posseïdor d'una important colecció d'art antillano, orfebreria precolombina i relíquies principalment de les cultures mesopotàmiques i de l'Àfrica occidental i meridional.
El centre històric de la ciutat es compon de dos barris o districtes: Punda i Otrobanda. Estan separats per la baïa de Santa Ana, una entrada que conduïx al gran port natural cridat Schottegat.
Punda va ser establit en 1634, quan els neerlandesos varen capturar l'illa arrebatant-li-la a Espanya. El nom original de Punda va ser "de punt" en neerlandés. Otrobanda, que va ser fundat en 1707, és la secció més nova de la ciutat i és considerada com el centre cultural de Willemstad. El seu nom prové del papiamento, i significa "l'atre costat." Punda i Otrabanda estan conectades per Pont de la reina Emma, un llarc pont de barques. El centre de la ciutat de Willemstad oferix una àmplia varietat de l'arquitectura colonial que es veu influenciada pels estils neerlandesos. El centre de la ciutat, en la seua arquitectura peculiar i bell port d'entrada, s'ha fet mundialment reconegut en ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1997.
Willemstad és servida pel Aeroport Internacional Hato, que és la base d'operació de la companyia Insel Air, aerollínia de Curazao.
Demografia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Demografia de Curazao.
Segons les senyes de l'Oficina Central d'Estadístiques local[1] les senyes de població són els següents:
| Any | Població de l'Illa |
Població de Willemstad |
hab/km² |
|---|---|---|---|
| 2005 | 132 847[1] | -- | 299,20 |
| 2006 | 136 100[1] | -- | 306,53 |
| 2007 | 138 894[1] | -- | 312,82 |
| 2008 | 140 794[1] | -- | 317,10 |
| 2009 | 141 765[1] | -- | 319,29 |
| 2010 | 142 180[1] | 97.590 | 320,22 |
Geografia
[editar | editar còdic]Climatologia
[editar | editar còdic]Willemstad posseïx un clima semiárido.
Llengües
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Idiomes de Curazao.
Els idiomes oficials són el neerlandés, llengua materna d'al voltant del 10 % de la població, i el papiamento llengua materna d'al voltant del 75 % de la població (mescla d'espanyol i afroportugués). El papiamento pertany a la família de llengües creoles (criollas) de la mar Carib i es caracterisa per ser una mescla de llengües europees i africanes. Atres idiomes d'us general són l'espanyol i l'anglés.
Ètnia
[editar | editar còdic]La població de l'illa de Curaçao té orígens molt diversos. La major part és descendent de pobles originaris principalment de l'Occident d'Àfrica i de pobles afrocaribeños, provinents d'illes veïnes de la mar Carib. Li seguixen en importància descendents o ciutadans originaris dels Països Baixos. Despuix estan les principals colónies estrangeres establides en l'illa provinents de Veneçola, República Dominicana, Colòmbia, Haití, Surinam, Jamaica, Portugal, Índia, China i Guyana, entre unes atres.
Economia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Economia de Curazao.
- Artícul principal → Refineria Illa.
Turisme, refine de petròleu i el sistema bancari internacional són les principals activitats de la chicoteta economia de Curazao, la qual és molt depenent de l'exterior. A pesar d'un chicotet creiximent del PIB durant l'última década, l'illa goja d'un elevat PIB per càpita i una infraestructura ben desenrollada en comparació a atres països de la regió.
Casi tots els bens de capital i de consum són importats, sent els Estats Units, Brasil, Itàlia i Mèxic els principals fornecedores. El govern busca diversificar l'indústria i el comerç, i va firmar un acort en l'Unió Europea con miras a expandir els negocis en ella. El sol pobre i l'escassea d'aigua impedixen el desenroll de l'agricultura. Problemes presupostaris compliquen la reforma del sistema de salut, jubilació i pensions, per a una població cada volta més vella.
Per la seua ubicació prop dels jaciments petrolífers de Veneçola, la seua estabilitat política i el seu port natural d'aigües profundes, Willemstad es va convertir en el lloc ideal d'un important port i una refineria. El port de Willemstad és un dels més grans que maneja petròleu en el Carib. La refineria, construïda i propietat de la multinacional Royal Dutch Shell en 1915,[2] va ser venuda al govern de Curazao, per la suma simbòlica d'un florín en 1985[3] i arrendada a PDVSA, l'empresa estatal petrolera veneçolana.[4]
Curazao té un excelent port que pot rebre grans barcos petrolers. PDVSA-Illa, filial de PDVSA, opera l'única refineria de petròleu de l'illa del govern. La major part del petròleu és importat de Veneçola, i els derivats del refine són exportats als Estats Units.[4]
La ciutat també és un important destí turístic en varis llocs històrics com el Fort Ámsterdam i varis cassinos.
La Madure Plaça en Willemstad té la sèu d'Insel Air.[5][6]
Educació
[editar | editar còdic]L'educació es basa en el sistema educatiu neerlandés, fins fa poc, tota l'instrucció es va brindar solament en l'idioma neerlandés, no obstant ara, l'educació primària bilingüe en papiamento (llengua local i principal) i en neerlandés també està disponible.
Les escoles privades i parroquials també estan presents en l'illa, ademés l'Escola Internacional de Curazao i l'Escola preparatòria nortamericana de Curazao o «CAPS» (Curazao American Preparatory School) oferix educació per als immigrants de parla anglesa.
L'educació superior en Curazao està a càrrec de:
- l'Universitat de Curazao, antiga Universitat de les Antilles Neerlandeses fins a 2010.
- La Caribbean International University (CIU).
Cultura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
La cultura de Curazao és producte de la combinació dels distints grups ètnics que habiten l'illa i que varen conformar un patrimoni únic. Els arahuacos, neerlandesos, espanyols, antillanos, llatins i africans varen deixar la seua chafada en l'art, la gastronomia, les festes, les costums i tradicions dels curazeños moderns.[7]
Gastronomia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Curaçao (licor).
Ya que gran part dels productes alimenticis són importats, la cuina curazeña conté una gran varietat d'ingredients europeus i americans. Alguns dels platillo més coneguts de la gastronomia de Curazao inclouen: Erwtensoep, una sopa de pésols, carn de porc, cuixot i salchichas; Nasigoreng, frijoles cuinats en trossos de carn i pollet; Bami, tallarins llarcs acompanyats de vegetals i carn; Satay, brocheta de carn en salsa de maní; i el Rijsttafel, arròs per a acompanyar diversos platillo.[8] La beguda més popular és el licor de Curaçao.
Deports
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Deport en Curazao.
Béisbol
[editar | editar còdic]Com en algunes parts del Carib, un dels deports més populars de l'illa és el béisbol, el qual té una forta presència en Willemstad. Pabao Little League ha aparegut en les últimes cinc Little League World Séries, guanyant en 2004. Ademés, el jugador de les grans lligues Andruw Jones, el jugador dels Braus d'Atlanta Jair Jurrjens i el jardiner dels Rojos de Cincinnati Wladimir Balentien són tots originaris de Willemstad. Durant els últims huit anys l'equip de béisbol en base en Willemstad, Curazao ha recorregut tot el camí a la Série Mundial de Menudes Lligues en Williamsport, Pennsilvània, Estats Units. L'equip conta en jugadors d'edats d'entre 11 i 12 anys que tenen l'oportunitat de representar a la regió del Carib.
En 2004, l'equip de Willemstad, Curazao va guanyar el partit pel títul contra el campeó dels Estats Units de Thousand Oaks, Califòrnia. A l'any següent l'equip de Curazao va retornar de nou al campeonat, pero varen ser derrotats per Ewa Beach, Hawái, en acabant de que Michael Memea bateó un quadrangular d'envolament a peu per a guanyar el joc pel títul de Hawái.
En 2007 l'equip va perdre davant Japó en el joc de campeonat internacional.
Fútbol
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Selecció de fútbol de Curazao.
Per la seua banda el país va contar en la seua pròpia selecció de fútbol fins que esta va ser absorbida per la de les Antilles Neerlandeses, no obstant despuix de la dissolució d'estes com a equip, en octubre de 2010, Curazao es va afiliar en març de 2011 a la FIFA i és considerat per la mateixa com l'hereu de les Antilles Neerlandeses.
El Estadi Ergilio Hato (també conegut en papiamento com Sentro Deportiu Korsou, SDK) ubicat en Willemstad és l'instalació deportiva més gran del país en una capacitat per a 15 mil espectadors, va ser cridat aixina en honor d'un destacat jugador de fútbol local. Pel seu clima en l'illa es practiquen també atres deports relacionats en activitats turístiques com el windsurfing, i el buceig.
Deports extrems
[editar | editar còdic]Els vents alisios i l'aigua tébea de Curazao ho fan una molt bona ubicació per a practicar surf, a pesar de que en les propenques illes d'Aruba i Bonaire és molt més conegut el deport.[9][10] Un factor que incidix en açò és que les aigües profundes al voltant de Curazao es fa difícil establir marques per als events de windsurfing, lo que dificulta l'èxit de l'illa com un destí de windsurf. De la mateixa manera, l'aigua neta i calenta al voltant de l'illa de Curazao ho fa una meca per al buceig.[11]
Infraestructura i transport
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Ponts
[editar | editar còdic]
- Pont Regna Emma: és un pont flotant de dos carrils sobre la Baïa de Santa Ana en Willemstad, capital de Curazao, en les antigues Antilles Neerlandeses, que unix els barris de Punda i Otrobanda. Rep el seu nom de la Reina Emma. Té obertures per a permetre el tràfic de barcos de gran tonellage.
- Pont Regna Juliana: El Pont de la Reina Juliana és un pont de quatre carrils sobre la Baïa de Santa Ana en Willemstad, capital de Curazao, en les antigues Antilles Neerlandeses. Rep el seu nom de la Reina Juliana I dels Països Baixos. El pont original va caure en 1967 i el seu substitut, el pont actual, es va inaugurar el 30 d'abril de 1974.
Aeroport
[editar | editar còdic]l'Aeroport Internacional Hato Plantilla:Còdics aeroportuario s'ubica en l'illa Curazao a pocs minuts de la capital Willemstad. Posseïx una cantitat considerable de vols principalment als EE. UU., Colòmbia, Veneçola i el Regne dels Països Baixos.
Presta servicis a la regió del Carib, cap a moltes ciutats d'Amèrica del Sur, Amèrica del Nort i Europa. L'Aeroport Internacional Hato té una de les més llargues pistes d'aterrisage en la regió del Carib. l'aeroport va ser la sèu operacional d'Air ALM i el seu successor Dutch Caribbean Airlines: Air ALM va deixar d'operar en 2004. L'aeroport és ara la base d'Insel Air i movilisa una sifra anual d'1,6 millons de passagers.
Port
[editar | editar còdic]El port de Willemstad, situat al voltant d'una baïa natural en la part suroriental de l'illa, és part fonamental de la seua economia. Pel mateix, transita una de les principals rutes marítimes del Canal de Panamà. En el mateix hi ha una refineria, drassanes per a bucs del tipo Panamax, en els que s'inclou el major dic sec de la regió; ademés d'un important centre per al transbordo de contenidors i el seu Zona Franca.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Oficina Central d'Estadístiques». Archivat des d'el original, el 18 de setembre de 2010. Consultat el 22 de setembre de 2010.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 13 de maig de 2010.
- ↑ Reuters (26 setembre 1985). «Refinery Deal In Curacao».
- ↑ 4,0 4,1 «Curacao» (en en). The World Factbook. CIA.
- ↑ "General conditions" () Insel Air. Consultat el 21 de març de 2014. "Our Registered Address is Dokweg 19, Madure Plaça, Willemstad, Curacao, Netherlands Antilles."
- ↑ "Relaciones públiques" () Insel Air. Consultat el 21 de març de 2014. "El Departament de Comunicació InselAir es troba en la sèu de la llínea aérea en Curazao Madur Plaça."
- ↑ Oficina de Turisme de Curazao. «nostra-Cultura La nostra Gent i La nostra Cultura». Curacao.com. Archivat des d'el nostra-Cultura original, el 7 de febrer de 2013. Consultat el 10 de març de 2013.
- ↑ Oficina de Turisme de Curazao. «nostra-Cultura/Delicious-Cuisines Delicious-Cuisines» (en anglés). Curacao.com. Archivat des d'el nostra-Cultura/Delicious-Cuisines original, el 20 de juliol de 2012. Consultat el 10 de març de 2013.
- ↑ «Learn to windsurf».
- ↑ Motion Magazine, June 2005
- ↑ http://www.nytimes.com/frommers/travel/guides/caribbean-and-bermuda/curacao/frm_curacao_0178020606.html
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Willemstad.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Willemstad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.