Illa de Malpelo

Archiu:Malpelo island NOAA.jpg

Illa de Malpelo

Malpelo és una illa oceànica ubicada en la regió del Pacífic pertanyent a Colòmbia, és ademés, en Gorgona, l'única illa de Colòmbia en dites aigües. Part del departament del Valle del Cauca, i baix la jurisdicció especial de Buenaventura.

Geografia

Archiu:Malpelo Island Cliffs.jpg

Penya-segats de Malpelo

Malpelo posseïx costes acantiladas de formació volcànica, que emergixen des de més de 4000 m de profunditat. Prop de 35 ha de superfície emergida; l'illa principal té 1643 m de llarc, un ample màxim de 727 m i una altura màxima sobre el nivell de la mar de 360 m s. n. m., en el Cerro de la Mono. Està rodejada per 11 illots de tamany chicotet distribuïts aixina: 4 en l'extrem nort coneguts com «Els Mosqueteros» (Athos, Porthos, Aramis i D'Artagnan), 2 en l'orient cridats Vagamares i La Coca, 5 en l'extrem sur coneguts com La Gringa, Escuba, i «Els Tres Reis» (Saúl, David i Salomón).

Geologia

L'illa de Malpelo està localisada en la Conca de Panamà, considerada com una regió tectónicamente complexa, ya que ahí convergixen les plaques de Naixca i Cocos, un centre actiu d'expansió del fondo marí. Malpelo es va formar fa 17 o 20 millons d'anys (Mioceno inferior) i per a eixe llavors l'illa era 10 voltes més gran. La geomorfología actual de l'illa és producte de l'erosió marina, les precipitacions i els forts vents.

Encara que l'aporte d'excrements és alt, no s'han format depòsits de guano com en atres illes del Pacífic, ya que, per les fortes pendents i a l'elevada precipitació, la majoria són llavats i escurren cap a l'mar. Una atra part dels excrements és consumida per la fauna invertebrada i per un dels fardachos. En l'illa existixen alguns sectors en a on ha segut possible la formació de sols, la majoria meteorizados per acció del clima. Existixen varis tipos de roques ígneas: dacita, traquitas, basalt i andesita.

Hidrografia

Les característiques del mig marí estan fortament influenciades pels patrons de corrents que recorren la zona. La regió de Malpelo és un punt de confluència de vàries corrents importants de la Conca del Pacífic i la Ensenar de Panamà, lo que indubtablement ha influït en l'especial composició de la seua particular fauna marina.

Clima

En Malpelo la temperatura ambiente és de 26° i 28 °C. Confluïxen els vents Alisos del hemisferi nort en els de el hemisferi sur, en la cridada zona de convergència intertropical.

Ecosistemes

Llitorals rocosos i secs de coral.

Població

En Malpelo no hi ha assentaments humans i fins ara tot indica que mai els va haver. En l'illa només existix un destacament militar de l'Armada de la República de Colòmbia des de l'any 1986, i les construccions i l'àrea d'influència no supera el 7% de la seua superfície. Gràcies a la posició geogràfica d'esta illa i a la distància que la separa del continent, Colòmbia té drets econòmics sobre una mar territorial molta major i a certs drets sobre l'Antàrtida, segons la Teoria de la defrontación.

Vegetació i flora

La flora terrestre i submarina és escassa. Sobre les superfícies expostes de l'illa i dels illots creixen principalment microalgas, líquenes (Caloplaca, Candelabria, Lecidea i Pyxine), verdets i un falaguera rastrero (Pityrogramma dealbata). Tan sol uns pocs pegats de pastures conformen la vegetació superior.

Baixe l'aigua i en les zones intermareales al voltant de l'illa creixen algunes algues marines. Els excrements aportats pels mils d'aus marines al sistema són la principal font de nutrients per a la vegetació.

Fauna

El seu aïllament ha favorit l'aparició d'endemismes. Malpelo posseïx vàries espècies d'animals endèmics, com el carranc terrestre (Gecarcinus malpilensis), la lagartija de Malpelo (Anolis agassizi), el fardacho punteado (Diploglossus millepunctatus) i el gecko colombià de dits de full (Phyllodactylus transversalis).

Invertebrats

Les investigacions sobre la fauna d'invertebrats de l'illa realisades per Henk Wolda durant l'expedició del Smithsonian en 1972 i per Elvia González del Institut Von Humboldt durant la Travessia Oceanogràfica organisada per l'Unitat de Parcs Nacionals en maig de 1998 són les millor documentades fins a la data.

Es varen arreplegar eixemplars de 2 phyla, (Annelida i Arthropoda), repartits a la seua volta en 26 órdens, 48 famílies i aproximadament 70 espècies diferents.

Odontomachus bauri és l'única espècie de formiga de l'illa. Va ser introduïda per l'home en Malpelo i Galápagos i es distribuïx àmpliament per la Regió Neotropical. No obstant, les formigues obreres de Malpelo, presenten un patró de coloració diferent als seus parents del continent.

Existix una espècie endèmica d'escarabat, del gènero (Platynus) dins de la família Carabidae (subfam. Harpalinae;tribu Platynini). La seua morfologia externa és prou diferent a atres espècies del gènero que apareixen en el continent (Colòmbia i Equador).

Sobre fauna marina s'han trobat 17 espècies de coral, unes 130 de moluscs, 267 de crustacis i estreles d'mar.

Aus

Archiu:Malpelo nazca booby COL.jpg

Un alcatraz de Naixca en les costes de Malpelo.

Archiu:SulaGranti.VAC

Alcatraz de Naixca.

Archiu:Creagrus furcatus.D87CA

Gavina de les Galápagos.

En Malpelo, està la colónia de nidificación d'aus marines més gran de Colòmbia, en una població total propenca als 80.000 individus. S'han reportat unes 60 espècies d'aus, tals com el alcatraz de Naixca (Sula granti), el piquero emmaixquerat (Sula dactylatra), el piquero patirrojo (Sula sula), les tiñosas comuna (Anous stolidus) i negra (Anous minutus), el gaviotín níveo (Gygis alba), la fragata rabihorcada (Fregata magnificens) i la gavina de les Galápagos (Creagrus furcatus).

Peixos

Archiu:Whale shark Georgia aquarium.jpg

Taburó ballena.

Archiu:Carcharinus galapagensis 1.jpg

Taburó de Galápagos

S'han trobat en Malpelo 395 espècies de peixos, entre els que destaquen Acanthemblemaria stephensi, Chriolepis lepidotus, Halichoeres malpelo, Axoclinus rubinoffi i Lepidonectes bimaculta, per ser espècies endèmiques.

La major part són peixos de sec rocós i coralino. Es poden observar grans concentracions de taburons, entre ells el taburó martell (Sphyrna mokarran) i ballena (Rhincodon typus), aixina com un grup de taburons de les profunditats (Odontaspis ferox).

També s'han trobat reptils (principalment tortugues marines) i mamífers marins. La biomassa present, és suficient per a alimentar a una colónia establida de forma permanent d'aproximadament 20 delfins (Tursiops truncatus).

Àrees protegides

Santuari de fauna i flora Malpelo

En 1995 el Govern de Colòmbia va declarar a Malpelo com un àrea protegida en la categoria de Santuari de Fauna i Flora (SFF), i en l'any 2002 va ser reconeguda com "Zona Marina Especialment Sensible" davant l'Organisació Marítima Internacional (OMI); en eixe any l'àrea protegida va ser ampliada i realinderada. El 12 de juliol de 2006, l'illa de Malpelo va ser declarada Patrimoni de la Humanitat pels 21 països membres de l'Unesco reunits en Vilna, Lituània.

• Extensió: 0,35 km² (35 ha) de superfície emergida i 38.756 ha d'àrea marina.
• Any de creació de l'àrea protegida: 1995.
• Localisació: està ubicada en la mar Colombiana, aproximadament a 500 km cap a l'occident del port de Buenaventura.

• Temperatura: les aigües són generalment càlides, en una temperatura superficial entre 26 i 27 °C, encara que efectes locals de l'Ensenar de Panamà, com a aigües provinents de surgencias, poden presentar valors de fins a 18 °C, especialment en els primers mesos de l'any.
• Vies d'accés: des de Buenaventura (Valle del Cauca), el recorregut en barco dura de 30 a 36 h, aproximadament).

Objectius de conservació de l'àrea

• Conservar àrees naturals poc intervingudes per a la realisació d'investigacions científiques, activitats recreatives i educació ambiental.
• Protegir espais productors de bens i servicis ambientals.
• Conservar i protegir els secs coralinos i ecosistemes representatius del Santuari, aixina com la riquea en fauna i flora.

Districte nacional de maneig integrat Yuruparí - Malpelo

• Extensió: 12370 ha d'àrea marina

Ecoturismo

Malpelo s'ha convertit en un atractiu turístic prou gran per als buços de tot lo món, els qui visiten este lloc freqüentment i casi de manera permanent per la gran biodiversitat que es troba en el món submarí d'esta illa.

Requisits per als buços

• Edat Mínima: 18 anys d'edat.
• Es requerix d'un instructor o Divemaster calificat per cada 8 buços.
• Chiulet "Dive Alert".
• Boya de rescat o "Salchichón", preferiblement en llínea i carret
• Llum estroboscópica, llanterna auxiliar permanent en el B.C.D
• Trage de Bucege, es recomana trage de neopreno mínim de 3 mm
• Computador de Bucege.
• Cada buç deu tindre el seu certificat de Buç alvançat, en un mínim de 30 immersions anotades i firmades en bitàcola.

Requisits per a embarcació

• Equipe de primers auxilis complet.
• Oxigen suficient.
• Elements de netea biodegradables.
• Els fem no biodegradables deuen ser tornades al continent.
• Els visitants no podran desembarcar en l'illa ya que no existixen camins establits.
• És responsabilitat dels operadors del barco fer complir les normes.

Vore també

• Patrimoni de la Humanitat en Colòmbia
• Parcs Nacionals Naturals de Colòmbia
• Fauna de Colòmbia
• Flora de Colòmbia

Bibliografia

• Colòmbia: Parcs naturals; Rebuig Villegas, Villegas Editors, Bogotà, 2006
• El Sistema de Parcs Nacionals Naturals de Colòmbia, Ministeri de l'Ambient, Editorial Nomos, Bogotà, 1998

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa de Malpelo.
• Parcs naturals de Colòmbia - S.F.F. Illa Malpelo
• Fundació Malpelo. [1] archivat en Wayback Machine.
• Illa Malpelo - Zona Marina Especialment Sensible
• Institut d'Investigacions Marines i Costeres "José Benito Vives"
• Conservació Internacional Colòmbia
• Colparques - P.N.N. Illa Malpelo
• MSN Encarta - Parc nacional Malpelo
• Biodiversity Conservation Colòmbia (anglés)