Anar al contingut

Anolis agassizi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La sangrantana de Malpelo (Dactyloa agassizi) és una espècie de reptil del gènero Dactyloa.

Distribució geogràfica

Dactyloa agassizi és una espècie endèmica de l'Illa de Malpelo, en el departament del Valle del Cauca en Colòmbia.[1][2] És una de les tres espècies endèmiques de reptils que habiten l'illa junt a Diploglossus millepunctatus i Phyllodactylus transversalis.[1] Se'ls pot trobar en l'illa, des del nivell de la mar fins als picos més alts.[3]

Tamany i densitat

El tamany dels mascles vària des de 105 mm en promig fins a un màxim de 114 mm; en el cas de les femelles estes varien des de 85,2 mm en promig fins a un màxim registrat de 87 mm. La densitat de A. agassizi estimada en l'illa és d'un fardacho per cada 5−10 m².[3]

Dieta

D. agassizi s'alimenta de casi tots els invertebrats de l'illa, principalment de formigues i escarabats, els quals representen el 72 % de la seua dieta. Atres assuts inclosos en la dieta de D. agassizi són: caragols, carrancs jóvens, isópodos, diplópodos, centipodos, aranyes, pseudoescorpiones, garrapatas i varis insectes entre els quals es troben grills, mosques, orugas, grills i tisanuros.[3]

Depredació

Els principals depredadors de D. agassizi són les aus, els carrancs terrestres i en especial Diploglossus millepunctatus. La depredació és constant en la vida de D. agassizi, es va poder constatar que casi un 85 % dels fardachos observats durant una expedició del Institut Smithsoniano presentaven alguna classe de regeneració en les coes.[3]

Reproducció

Es creu que el cicle reproductiu de D. agassizi és per temporades, o per lo manco periòdic. Encara que encara es desconeixen els patrons i dates en els quals ocorre l'acte reproductiu. Els ous demoren entre 48 a 69 dies en eclosionar, els fardachos recent naixcuts medixen de 25 a 30 mm, en un promig de 27,7; i un pes de 0,42 a 0,81 g, en un promig de 0,62.[3]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Parcs Naturals de Colòmbia - Malpelo
  2. ↑ Fundació Malpelo
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 INSTITUTION, SMITHSONIAN; Navy, United States (1975). «Natural History, Behavior, And Ecology of Anolis agassizi, by A, Stanley, George C. Gorman, and William M. Rand», The Biological Investigation of Malpelo Island, Colòmbia (en anglés), Washington: SMITHSONIAN INSTITUTION PRESS. Consultat el 15 de setembre de 2011.