Ixodoidea

Ixodoidea

Els ixodoideos (Ixodoidea) són una superfamilia d'àcars, coneguts popularment com garrapatas. Són ectoparásitos hematòfecs (s'alimenten de sanc) i són vectores de numeroses malalties infeccioses entre les que estan el tifus i la malaltia de Lyme. Són els àcars de major tamany.

Taxonomia

Hi ha tres famílies reconegudes: Ixodidae, Argasidae, Hemípteros i una quarta que encara no es verifica és, Nuttalliellidae.^{cita requerida}

Les garrapatas

Les garrapatas de la família Ixodidae són comunament conegudes com garrapatas dures. Ataquen a numerosos mamífers, inclós el ser humà. Alguns gèneros són:

• Amblyomma. Són vectoras de vàries malalties. Es localisen més freqüentment en el ganado. Disminuïx la producció de llet i carn. En els humans pot causar ehrlichiosis humana.
• Rhipicephalus. Es localisen més freqüentment en el ganado. Transmeten malalties com la babesiosis (deficient coordinació de moviments, febra alta, engrandiment de fege i bazo, aliacrà i mort) o anaplasmosis (febra, forta mal de cap, miàlgia, ariçonadas i tremolació).
• Dermacentor. Es localisa en el ganado vacú, vacú i oví i en animals domèstics. Transmet l'anaplasmosis, la febra Q. Fa que els animals es mosseguen i rasquen ocasionant-se ferides, que aprofiten atres bactèrias, mosques i paràsits per a desenrollar-se.
• Ixodes. Transmeten la paràlisis de la garrapata, babesiosis, i l'anaplasmosis, el Virus Powassan i la febra Q . Es localisen en animals i humans. En el ganado, les infestacions per garrapatas poden causar irritament, lesions cutànees i anèmia, ademés de pèrdues productives (per eixemple, per dany en pell i ubres) i, sobretot, actuen com vectores de diversos agents infecciosos. En producció animal s'han desenrollat estratègies de control que combinen mides de maneig, control biològic i control químic, tenint en conte el problema de la resistència als acaricides.

Cap de Garrapata

Argasidae

Les garrapatas de la família Argasidae són comunament conegudes com garrapatas blanes. Parasitan sobretot aus.

Nuttalliellidae

La família Nuttalliellidae comprén a un únic gènero, el gènero Nuttalliella, en una única espècie coneguda Nuttalliella namaqua.

Anatomia

Cicle biològic d'una garrapata.

Garrapata

Estan dividides en dos parts:

• El gnatosoma, compost per l'aparat bucal i el capítul. El capítul està constituït pel coll i el prosoma. El prosoma a la seua volta està constituït per:
  • El hipostoma: és una estructura que complix la funció de fixació i té dents en rencs que varien en cantitat depenent de l'estat evolutiu en el que es trobe.
  • Els pedipalps: tenen funció sensorial, són articulats i es troben als costats del hipostoma.
  • Els quelícers: servixen per a tallar i perforar la pell.
• El idiosoma: es tracta de la fusió dels segments del tórax i l'abdomen, d'a on ixen 4 parells de pates en els estadis de nimfa i adulta, i només 3 parells les larves. En el primer parell de pates solen tindre un aparat sensitivo cridat orgue de Haller.

En les femelles existix un aparat especial per a produir una substància protectora dels ous cridat orgue de Gené, i el seu aparat reproductor està format per un sol ovari, un oviducte i un orifici genital. El dels mascles està format per testículs, vesícules seminals i gots deferentes.

Vore també

• Àcars de la collita
• Acaricida
• Ixodida (garrapatas)