Àcar

Àcar

Acari o Acarina (del grec ἀκαρής akarés, ‘diminut’, ‘que no es talla’), comunament denominats com a àcars, són una subclasse d'aràcnits, encara que durant molt temps varen ser considerats un orde. Existixen casi 50 000 espècies descrites, i s'estima que existixen entre 100 000 i 500 000 espècies que encara no han segut trobades.

La majoria dels àcars són diminuts i alcancen uns pocs milímetros de llongitut; l'àcar dels folículs humans medix solament 0,1 mm (menor que alguns protozous) i els àcars de la pols domèstica medixen entre 0,2 i 0,5 mm; en l'atre extrem, els àcars de vellut alcancen llongituts de 10 mm.

Els àcars són un dels grups més antics d'animals terrestres; es coneixen fòssils del Devónico inferior, fa uns 400 millons d'anys.

Hi ha àcars en mijos terrestres i aquàtics, inclús en el mig marí. Són en la seua majoria depredadors, pero els hi ha fitófagos, detritívoros i paràsits; les garrapatas són hematófagas i són vectores de numeroses malties infeccioses. Alguns àcars tenen impactes negatius, inclús en implicacions econòmiques, en ser paràsits de plantes, d'animals (com les garrapatas de les abelles melíferas del gènero Varroa) i del ser humà (com l'àcar arador de la sarna), o l'àcar de la pols (Dermatophagoides farinae) causant d'alèrgias.

Característiques

Els àcars són chicotets, en larvas hexápodas (de sis pates), i tres estadis ninfals d'huit pates (el cicle està abreviat en grups derivats).

El cos està dividit en dos tagmas o regions. La regió anterior, cridada gnatosoma en els àcars parasitiformes i proterosoma en els acariformes, és chicoteta i està delimitada posteriorment per una sutura; du els quelícers i els pedipalps, les coxas (primer artejo de la pata, pel qual esta s'unix al tórax) dels quals estan fusionades centralmente per a formar el hipostoma. El tagma posterior, conegut com idiosoma (parasitiformes) o histerosoma (acariformes) du les pates i ha perdut tot rastre extern de segmentación. L'alimentació es realisa primàriament a pur de menjar fragmentat (llevat en varis grups derivats).

Els quelícers són importants en la captura i ingestió de l'aliment. La forma primitiva, que és la que presenten moltes de les espècies actuals, és la quelado-dentada; la quela o pinça està formada per un segment distal mòvil que s'articula en el dit fix. Hi ha una gran varietat de quelícers d'este tipo, dels quals poden fer-se derivar els tipos derivats (perforadores, chupadores). Alguns grups poden utilisar-els per a transferir espermatozoides o per a ancorar-se durant la foresia.

Els pedipalps consten d'un a sis segments. Servixen per a localisar i manipular l'aliment i per això estan dotats de mecanorreceptors i quimiorreceptors. El seu aspecte recorda a chicotetes pates més o menys modificades (anteniformes, raptores, reduïdes a muñones, etc.). Les pates consten de sèt artejos (coxa, trocànter, fèmur, genu, tébea, tarso i pretarso); en els acariformes les coxas formen part del cos; els ixódidos presentar òrguens d'Haller en els tarsos del primer parell de pates, que són agrupacions de bolets que formen camòs especialment sensitius.

Biologia

Els àcars tenen hàbitats molt diversos i han colonisat casi tots els ambients, tant terrestres com dulceacuícolas i marins (fins als 5000 m —metros— de profunditat), inclús els més extrems com els pols i les altes montanyes, els deserts, el sol fins a una profunditat de 10 m, aigües termals en temperatures superiors a 50 °C (graus Celsius). En un metro quadrat de sol en un bosc boreal de coníferas es varen trobar més d'1 milló d'àcars pertanyents a 200 espècies distintes d'a lo manco 50 famílies.

Molts àcars s'alimenten de plantes (verdet, falagueras, fulls, talles, flors i fruts), de líquenes i microorganismes, d'uns atres artròpodes i d'atres àcars. Molts viuen sobre els cultius i són temibles plagas (com l'aranya roja) o útils agents biocontroladores d'eixes plagues (com els fitoseidos). Els mamífers i les aus són hospedadors d'innumerables espècies i també molts reptils i alguns amfibis. Els insectes, en especial els que construïxen nius o viuen en hàbitats semipermanentes com fusta en descomposició o excrements, són hospedadores de moltes espècies comensals, paràsites o mutualistes.

Filogenia

La major part dels especialistes reconeixen dos grans linajes d'àcars, els acariformes i els parasitiformes, encara que els noms utilisats per a referir-se a estos grups han variat considerablement. Es consideren órdens o superórdenes en funció de la classificació adoptada. La majoria dels anàlisis moleculars confirmen que Acari és un tàxon monofilético, uns pocs han sugerit que és parafilético. La relació dels àcars sobre atres aràcnits no es considera encara resolta. Els anàlisis moleculars sugerixen que poden ser el clado basal dels aràcnits o estar relacionat en un clado major en els órdens Solifugae, Ricinulei, Opiliones i Palpigradi. La relació entre estos tàxons és controvertida, s'ha propost vàries filogenias i posicions.

Els anàlisis filogenético han donat les següents relacions entre els órdens d'àcars:

Taxonomia

La taxonomia dels àcars és complexa i no està encara resolta. De manera tradicional, els àcars han segut considerats un orde de la classe aràcnits, pero en la majoria dels estudis recents, els àcars es consideren una subclasse, que pot dividir-se en dos superórdenes que inclouen diversos órdens:

• Superorden Acariformes o Actinotríquidos

Orde Sarcoptiformes

Orde Trombidiformes

• Superorden Parasitiformes o Anactinotríquidos

Orde Holothyrida

Orde Ixodida

Orde Mesostigmata

Orde Opilioacarida

Els acariformes contenen més de 350 famílies i més de 30 000 espècies descrites; es reconeixen dos linajes principals, els sarcoptiformes (Oribatida i Astigmata) i trombidiformes (Prostigmata); ademés, huit famílies d'acariformes basals s'agrupen en Endeostigmata, grup parafilético que conté tàxons que pertanyen als dos linajes principals. Els parasitiformes inclouen quatre órdens; Ixodida, en tres famílies i unes 850 espècies (garrapatas), Holothyrida, en tres famílies i unes 30 espècies, Mesostigmata, en unes 104 famílies i més de 10 000 espècies descrites i Opilioacarida en una família (Opilioacaridae), i unes 20 espècies conegudes.

Plagues agrícoles

Erro al crear miniatura:

Tetraníquidos en un limonero

Vore també: Acaricida

Es poden trobar principalment tres tipos d'àcars, eriófidos i tetraníquidos:

Eriófidos

Tenen reproducció sexual, un tamany d'uns 0,1-0,2 mm (milímetros), són de color blanquecino. Solament presenten dos parells de pates. Mengen en cinc estilets molt chicotets i injecten saliva, pero el dany mecànic és molt chicotet, no obstant la saliva pot portar virus. Necessiten teixit viu per a poder viure, mai sobre teixit mort. Són plagues de plantes permanents.

Tetraníquidos

Són els àcars més característics, en quelícers a través dels que s'alimenten, i palpes. Els palpos són òrguens sensorials. Presenten quatre parells de pates. Són chupadores, el tamany és d'uns 0,5 mm, dany que produïxen és bàsicament el buidat del contingut celar. Se solen observar punteaduras de color groguenc en la majoria dels casos. En el cas del cotó les taques poden ser d'un color violáceo. La reproducció és sexual, passen per dos estadis de larva i un atre de nimfa. Es combaten en Tetradifon + Dicofol, Fembutestan. Per lo general es localisen en el envés dels fulls. Distinguim principalment dos espècies:

Tetranychus urticae o aranya roja

Presenten dos taques a abdós costats de l'idiosoma, té un tamany d'uns 0,5 mm. Ataca a més de 150 espècies d'interés agrícola, tant herbáceos com leñosos. És molt polífago. Es localisa principalment en el envés dels fulls i forma abundant taranyina. Els ous són totalment esfèrics. Passen per dos estats de larva i un atre de nimfa. Produïx punteaduras grogues en el taronger, pero també pot produir una taca groga contínua. En el cas del cotó produïx una taca rojosa contínua. En el cas de la llima produïx lo que es diu bigot de la llima (taca negra ). Hiberna en estat d'adult, en vegetació espontànea.

Panonychus ulmi o aranya roja dels frutals

És un dels àcars que més ataca als frutals, és molt polífago. Presenten tubèrculs blancs en teques. L'ou és molt característic, està achatado pels pols i du una espècie de màstil del com sorgixen vents de cera que ho unixen al substrat. Hibernan en estat d'ou, amontonats en els brots de les aixelles, les larves apareixen en primavera i es localisen en el envés dels fulls, produint decoloraciones plomizas en els fulls dels frutals. Estos fulls acaben secant-se i cauen al sol. És una plaga típica d'estiu. El millor moment per a tractar-ho és quan han avivat el 70 % dels ous.

Alèrgia

Els excrements dels àcars i els àcars morts són els factors desencadenants més comuns de l'alèrgia perenne i dels síntomes del asma; es dispersen en una pols fina que és inhalat pels habitants del recint a on es troben. Els àcars de la pols, que són els que es troben en els entorns domèstics, es troben per tota la casa. En les habitacions els àcars s'alimenten d'escates de pell humana o animal. Una persona desprén un total aproximat d'un gram de pell al dia. Els àcars abunden en matalafs, mantes, coixins, llançols i sofans, ya que són dermatófagos. Es desenvuelven en condicions òptimes en temperatures superiors a 20 °C i humitats compreses entre el 70 i el 80 %. En altituts superiors als 1100 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), els àcars deixen de tindre bones condicions de vida, sent les regions montanyoses considerades com a llocs ideals per a combatre les alèrgies i l'asma. Els àcars viuen entre dos i tres mesos, en els quals realisen una o dos posades d'ous, les quals solen contindre entre 20 i 40 ous. Els periodos més propicis per a la reproducció són la primavera i l'autumne. Els síntomes de l'alèrgia als àcars de la pols poden incloure congestió o goteig de la nas en estornuts (particularment en el matí), picazón i lagrimeo dels ulls, tós, chiulit al respirar i enrojecimiento de la pell. Els alergénicos dels àcars són ben coneguts. Els antígenos major són Der p1 (D. pteronyssinus), Der f1 (D. farinae) i Eur m1 (Euroglyphus maynei). Per a que es done una sensibilisació als àcars, és necessari una taxa d'antígeno Der p1 superior o igual a 2 micras per gram de pols domèstica. Es calcula que la sensibilisació als àcars està entre el 10 i el 20 % de la població general; són els responsables de la majoria dels casos d'alèrgies nassals i asma alèrgic perenne. També tenen un paper important en la dermatitis atópica. S'han descrit alguns casos d'anafilaxia per ingestió d'aliments contaminats per grans cantitats de D. farinae, farina, pizzes, peix i llegums, entre uns atres.

Prevenció

Erro al crear miniatura:

Un àcar vist el microscopi electrònic d'agranada.

Les mides preventives per a evitar els àcars domèstics són els primers passos per a evitar les alèrgies. Entre estes mides estan:

• La aireación diària de les habitacions.
• Canvi freqüent de matalafs.
• L'exposició dels matalafs, roba de llit i demés llenceria de la llar al sol.
• Ellavat freqüent a més de 60 °C (graus Celsius) de la roba de llit, estores i tapissos (o evitar estos últims per complet).
• L'aspiració de tots els elements de l'habitació en aspiradors especials (no llineals), HEPA o en sistemes hidràulics. Els descontaminadores i sistemes capaços de retindre partícules de 0,1 µm (micrómetros) són els més eficaços.
• L'utilisació de fongues antiácaros per als matalafs i coixins.
• Evitar animals domèstics, ya que són portadors d'àcars.
• Ellavat freqüent dels ninots de peluig (o evitar-els).
• Mantindre una atmòsfera seca, entre 50 i 60 % d'humitat relativa i una temperatura inferior a 20 °C.
• Evitar les regions en climes humits.
• Evitar acostament a llocs en depòsits de cotó, plomes o pèls d'animals, els quals acumulen i propicien el seu desenroll.

Acaricides domèstics

Artícul principal → Acaricida.

Els acaricidas són substàncies químiques no tòxiques per als sers humans, en capacitat d'eliminar els àcars. Hi ha varis productes d'este tipo en el mercat per al tractament de matalafs, estores, sofans, roba de llit, etc.; són substàncies com el benzoato de bencilo i l'àcit tánico.

Vore també

• Dermatophagoides farinae
• Ixodidae
• Trombidiidae
• Varroa
• Neumania papillator

Enllaços externs

• smclm. com Societat de Madrit i Castella-la Mancha d'Alergología
• com/ Àcars. Alèrgies i prevenció