Panonychus ulmi

Panonychus ulmi, coneguda vulgarmente com a àcar o aranya roja dels frutales i la vinya, és un àcar que pot aplegar a ser una plaga polífaga en arbres frutales i vinya.[1] Se sol trobar en els fulls. Les femelles són chicotetes, d'uns 0,5 mm de llongitut; són de color roig en uns abultamientos blanquecinos en la part posterior, que es corresponen en el punt d'inserció de les cerdes dorsals. Els abultamientos són uns òrguens que permeten la diferenciació d'estes aranyes d'unes atres també abundants com Tetranychus urticae . Els mascles són més chicotets que les femelles i de color més clar, i les aranyes jóvens són groc-anaranjadas. Els ous de hivern poden ser clarament identificats pel seu color roig lluent, mentres que els de primavera-estiu són groc-anaranjados com les larves i neánidas.
El dany que causen les picadures d'esta aranya és molt característic en els brots i també en les fulles. Perden la lluentor, es decoloran i apareixen taques bronceadas. Si l'atac és intens els fulls i brots se sequen i cauen de la planta. És important la vigilància de la presència d'esta plaga, tant per a localisar les formes mòvils com per a detectar els seus residus metabòlics, és dir, els excrements i les exuvias que apareixen en forma d'una pols grisáceo en el envés dels fulls. També es poden observar chicotetes taranyinas. La producció de les plantes es pot vore grandement afectada pel carpiment i defoliació que produïx en elles. P. ulmi passa els hiverns en forma d'ou, normalment protegit en clavills de la corfa dels arbres, i pot tindre de 7 a 8 generacions anuals.
Control
La lluita contra este àcar es realisa fent primerament algunes consideracions bàsiques que també servixen per a atres àcars:
- Este àcar s'ha convertit en un problema molt sério, sobretot quan s'escomença a combatre-ho.
- Abans de realisar tractaments en plaguicidas és important analisar la biocenosis, particularment:
- Deu comprovar-se la presència d'enemics naturals que poden aplegar a fer un control molt eficaç de les poblacions de P. ulmi. Entre estos destaquen el coccinélido Stethorus punctillum, els antocórido del gènero Orius, l'àcar predador Amblysesius andersonii i Kampimodromus aberrans.
Es deu comprovar la presència d'este àcar i relacionar el seu número en els dels enemics naturals presents en la finalitat de determinar la necessitat o no d'un tractament.
Sobre els rams fructífers el llindar d'intervenció és aproximadament quan el 50-90% de fulls estan infestadas per formes mòvils de l'àcar; es deu considerar no intervindre davant una presència raonable d'àcars fitòfecs i atres enemics naturals; especialment Stethorus punctillum, que en cas de localisar més de 2 o 3 per full, pot fer desaconsejable l'intervenció.
En vinya, els llindars de tractament podrien ser:
- En primavera, el 60-70% de fulls infestadas.
- En estiu, el 30-45% de fulls infestadas.
Existixen multitut de productes acaricides en els que es pot intervindre, per lo que deu consultar-se en un tècnic especialisat per a elegir l'adequat al cultiu, varietat, enemics naturals, época, etc.
Referències
- ↑ J. M. Hardman & H. M. A. Thistlewood (2002). «Panonychus ulmi (Koch), European Ret Mite (Acari: Tetranychidae)», Peter G. Mason & John Theodore Huber (ed.). Biological control programmes in Canada, 1981-2000, CAB International, pp. 213–216. ISBN 978-0-85199-527-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Panonychus ulmi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.