Anar al contingut

Ixodida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ixodida
Garrapata mascle en comparació a un cap de fòsfor.
Erro al crear miniatura:
Garrapata ingurgitada pegada a la part atrassera del cap d'un chiquet. Es mostra el polze d'un adult com a escala.
Cap de Ixodes ricinus (garrapata d'ovella)
Ixodes hexagonus.

Els ixódidos, més coneguts com garrapatas, són chicotets aràcnits del superorden Parasitiformes. Les garrapatas són ectoparásitos en una dieta a pur de la sanc de mamífers, aus i, ocasionalment, reptils i amfibis. Les garrapatas són vectores de múltiples malalties, entre elles

Hàbitats i comportament

Les garrapatas són paràsits que s'alimenten de sanc de mamífers que es troben freqüentment en pastures altes, a on queden a l'espera d'un possible hoste. La garrapata s'adherix al seu hoste insertant els quelícers i l'hipostoma en la pell. El hipostoma està cobert per dents curvos i servix com gat hidràulic.[3]

Moltes larves de garrapatas ataquen cavalls, ganado, rates, lleons i atres mamífers causant anèmia, numeroses malalties, paràlisis i, inclús, la mort. Dits paràsits són difícils de detectar, la seua presència solament aplega a notar-se quan ya mills s'han adherit a l'animal, fent difícil la seua erradicació.[4][5] Una revisió freqüent i un control químic pot evitar la propagació d'esta plaga.[6]


Canvis en la temperatura i el fotoperiodo són alguns factors que indiquen a les garrapatas el buscar un hoste, podent estes detectar la calor emesa i les emissions de diòxit de carbono d'un animal propenc. Normalment es deixen caure de l'animal una volta que ya estan plenes de sanc, pero açò pot prendre varis dies. L'activitat d'estos paràsits és major en climes càlits, pero poden atacar a un hoste baix qualsevol condició.[7]

Les garrapatas poden trobar-se en la majoria de les zones boscoses al voltant del món. Són molt comuns en àrees a on habiten cérvidos (cérvols) o en assentaments humans. Són especialment abundants en zones aledaño a fonts d'aigua, a on animals baixen a beure, i en praderies a on els arbusts proveïxen protecció.

Cas d'estudi de la garrapata de cérvol de Norteamérica

Ixodes scapularis (la garrapata de pates negres, o garrapata del cérvol) de Norteamérica depén per a la seua reproducció del Odocoileus virginianus (cérvol de coa blanca). Els estadis larvales i ninfales s'alimenten en pardals o chicotets mamífers. La femella adulta necessita tres dies per a alcançar la madurea reproductiva i una femella pot posar 2000 ous o més en la seua vida adulta. Els cérvols són el hoste primari i són fonamentals per a l'èxit reproductiu de les garrapatas de pates negres.[8][9] Numerosos estudis han demostrat que l'abundància i la distribució d'estes garrapatas està en correlació en la densitat poblacional dels cérvols.[8][10][11][12]

Per eixemple, una reducció del 74 % en el número de cérvols en un àrea de 100 ha en Bridgeport (Connecticut), va produir una reducció del 92 % en el número de nimfes recolectades en el lloc.[8]

La relació entre l'abundància de cérvols, l'abundància de garrapatas i els casos de malaltia de Lyme en humans està ben documentada en la Comunitat de Mumford Cove en Groton, Connecticut, de 1996 a 2004. La població de cérvols en Mumford Cove es va reduir d'uns 77 cérvols per milla quadrada a al voltant de 10 cérvols per milla quadrada (4 cérvols per quilómetro quadrat) despuix de 2 anys de caça controlada. Despuix de la reducció inicial, la població de cérvols es va mantindre en nivells baixos. Reduir la densitat a 10 cérvols per milla quadrada (4 cérvols per quilómetro quadrat) era adequat per a reduir en humans més del 90 % el risc de contraure la malaltia de Lyme en Mumford Cove.[13]

Un estudi realisat en el 2006 pel Centre Penn State per a l'investigació de la Dinàmica de Malalties Infeccioses va indicar que reduir la població de cérvols en chicotetes àrees pot comportar una major densitat poblacional de garrapatas, fent que les malalties de les quals són vectores, aumenten la seua incidència. Açò conduïx a que les malalties prevalguen i crea una plaga de garrapatas.[14]

Control

El parasitoide Ixodiphagus hookeri, una avespa de la família Ichneumonidae ha segut àmpliament investigat pel seu potencial en el control de poblacions de garrapatas. El modo en el que actua és comú a totes les avespes ichneumónidas, i consistix en posar els ous en l'interior del hoste, per a que, quan els ous eclosionen, s'alimenten del hoste, matant-ho. Una atra forma de control biològic és per mig de les aus de la família Numididae, les quals consumixen quantioses cantitats de garrapatas.[15] Tan sol dos aus poden aplegar a netejar 8090 m² en un any.

Dins dels controls químics es troben les pols d'aplicació externa, que en certs casos poden ser tòxics per als mamífers. El Phenothrin (85.7 %) en combinació en Methopreno va ser un tractament popular per al control de garrapatas en felinos; sent el Phenothrin responsable d'eliminar les garrapatas i puces adultes, mentres que el Methopreno interromp el cicle reproductiu en matar els ous. No obstant l'EPA (Agència de Protecció Ambiental) dels Estats Units va decretar la retirada de certs productes del mercat, i incloure mides cautelars en uns atres advertint de les reaccions adverses.[16]

Sistemàtica

L'orde Ixodida comprén tres famílies:[17]

Referències

  1. ↑ «Q fever». Centers for Disease Control. Consultat el 7 de novembre de 2010.
  2. ↑ Los Angeles County - Department of Health Services Vector Management Program. «Managing Common Tick Pests in Los Angeles County» (PDF). Consultat el 20 de maig de 2009.
  3. ↑ Bernard E. Matthews (1998, reprinted 2001). «At home with the host», An introduction to parasitology, Cambridge University Press, pp. 96–120. ISBN 0-521-57691-1.
  4. ↑ Samuel, Bill: «White as a ghost: winter ticks and moose àudio» [1] archivat en Wayback Machine., artícul en Innovatio Alberta, n.º 145. Faculty of Science, University of Alberta, 23 de novembre de 2004.
  5. ↑ Kirby C. Stafford III. «Tick Management Handbook» (PDF). Centers for Disease Control. Consultat el 7 de novembre de 2010.
  6. ↑ Zahid Iqbal Rajput, Song-hua Hu, Wan-jun Chen,Abdullah G. Arijo & Chen-wen Xiao(2006).«Importance of ticks and their chemical and immunological control in livestock».Journal of Zhejiang University Science B.7(11)
    912–921.doi:10.1631/jzus.2006.B0912.
  7. ↑ Campbell, John B. (extensió entomologist); Thomas, Gustave D. (entomology research leader): «Controllng ticks» (‘el control de les garrapatas’). University of Nebraska Lincoln, Institute of Agriculture and Natural Resources, maig de 2006.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Stafford K. C.: Tick management handbook: an integrated guide for homeowners, pest control operators, and public health officials for the prevention of tick-associated disease. New Haven (Connecticut): The Connecticut Agricultural Experiment Station, 2004.
  9. ↑ [https://web.archive.org/web//http://www.caes.state.ct.us/ archivat en Wayback Machine. «Deer reduction», pág. 46.
  10. ↑ Rand, Peter W.; Lubelczyk, Charles; Holman, Mary S.; Lacombe, Eleanor H.; i Smith Jr., Robert P.(2004).«Abundance of Ixodes scapularis (Acari: Ixodidae) after complete removal of deer from an isolated offshore island, endemic for Lyme disease».Journal of Medical Entomology.41(4)
    779–784.doi:10.1603/0022-2585-41.4.779.
  11. ↑ Walter, W.D., et al. 2002. Evaluation of immunocontraception in a free-ranging suburban white-tailed deer herd. Wildlife Society Bulletin 30:186-192
  12. ↑ Mark L. Wilson, Anne M. Ducey, Thomas S. Litwin, Thomas A. Gavin & Andrew Spielman(1990).«Microgeographic distribution of immature Ixodes dammini ticks correlated with deer».Medical and Veterinary Entomology.4(2)
    151–159.doi:10.1111/j.1365-2915.1990.tb00273.x.
  13. ↑ DEP Wildlife Division: Managing Urban Deer in Connecticut 2nd edition June 2007
  14. ↑ «[2]», Science Daily.
  15. ↑ David Cameron Duffy, Randall Downer & Christie Brinkley(1992).«The effectiveness of Helmeted Guineafowl in the control of the deer tick, the vector of Lyme disease».Wilson Bulletin.104(2)
    342–345.
  16. ↑ «Hartz flea and tick drops for cats and kittens to be phased out», artícul en anglés en el lloc web de la EPA.
  17. ↑ Alberto A. Guglielmone, Richard G. Robbing, Dmitry A. Apanaskevich, Trevor N. Petney, Agustín Estrada-Penya, Ivan G. Horak, Renfu Shao & Stephen C. Barker(2010).«The Argasidae, Ixodidae and Nuttalliellidae (Acari: Ixodida) of the world: a list of valid species names».Zootaxa.2528
    1–28.

Vore també


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ixodida&oldid=1253341»