Caesalpinia bonduc

Caesalpinia bonduc és un arbust pertanyent a la família Fabaceae. És originària del Carib i Amèrica tropical des d'Estats Units fins a Equador.[1]



Descripció
[editar | editar còdic]Són trepadoras rastreras, frutescentes o herbàcees, alcançant un tamany de fins a 6 m de llarc; en ramitas i fulls armats en acúleos recurvados, les ramitas setosas. Fulls 30–80 cm de llarc, pinnas 4–8 parells; folíols 4–8 parells per pinna, oblongos, ovats o elíptics, 1.5–7 cm de llarc i 2–3 cm d'ample, àpiç obtús a cortamente acuminado, freqüentment mucronado, base redonejada o subcordada; estípulas grans i foliáceas, persistents. #Inflorescència en arracadas de fins a 30 cm de llarc, pedicels 2–4 mm de llarc; cáliz 5–9 mm de llarc, tomentuloso; pétals groc-verdosos, el superior 7–10 mm de llarc i ca 3 mm d'ample; estams 6–7 mm de llarc; ovari densa i cortamente pubescente i aculeado. Frut ovalat, comprimit, 5–10 cm de llarc i 4–6 cm d'ample, densament aculeado, café-groguenc a café, tardíamente dehiscente; llavors generalment 2, obovoide-ovalades, alguna cosa comprimides, 15–20 mm de llarc i ca 15 mm d'ample, grisos, lustrosas.[2]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Esporàdica en les plages d'abdós costes; a una altitut de 0–10(–100) m; fl i fr sep–abr;[3] es diu que és nativa dels tròpics del Vell Món, pero actualment es troba distribuïda en les costes d'abdós hemisferis. Ha segut erròneament identificada com a C. crista L. (Guilandina crista (L.) Small). Les llavors s'usen en la medicina tradicional com un substitut de la quinina, com un remei per a la hidropesia, picadura de culebra i malalties venéreas, també s'usen com a talismans o amulets i els chiquets les usen com canicas.[2]
Propietats
[editar | editar còdic]Indicacions: s'usa com a tònic amarc, febrífugo, diurético, antiespasmódico, vermífugo.[4]
Usos: Les llavors s'usen per a jugar al joc de Mancala en el Carib. La llavor té l'apariència del marbre i és utilisada per a atres usos, com les joyas. Les llavors es troben a sovint en la plaja, i són conegudes com a perles de mar[5] o eaglestones.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Caesalpinia bonduc va ser descrit per (Linneo) Roxb. i publicat en Flora indica; or, descriptions of Indian Plants 2: 362. 1832.[2]
- Etimologia
Caesalpinia: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic italiano Andrea Cesalpino (1519-1603).[7]
bonduc: epítet
- Sinònims
- Bonduc minus Medik.
- Caesalpinia bonducella (L.) Fleming
- Caesalpinia crista sensu auct.
- Caesalpinia crista Thunb.
- Caesalpinia crista L.
- Caesalpinia cristata Prowazek
- Caesalpinia grisebachiana Kuntze
- Caesalpinia sepiaria sensu auct.
- Caesalpinia sogerensis Baker f.
- Guilandina bonduc L
- Guilandina bonducella L.
- Guilandina crista (L.) Small
- Guilandina gemina Lour.
- Guillandina bonduc L.
- Guillandina bonducella (L.) Fleming[1][8]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà:Bonduc, Garrapata de plaja (Veneçola)
- bonduque de l'Índia, bon duc de l'Índia, calambibit de Filipines, guacalotes grocs i prietos de Cuba.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Caesalpinia bonduc en ILDIS
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Caesalpinia bonduc». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de maig de 2013.
- ↑ Stevens 3622, 20096;
- ↑ «Caesalpinia bonduc». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 14 de novembre de 2009.
- ↑ (en anglés)«Gray Nickarbean or Siga Pearl». A Siga-Bean Guide. Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2008. Consultat el 28 de giner de 2009.
- ↑ (en anglés)«Nickarbeans and Siga Pearls». Beachbeans.com. Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Caesalpinia bonduc en PlantList
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Imàgens en Google
- Wayne's Word article on nickernuts. [1] archivat en Wayback Machine.
- Common Name: Nickernut
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caesalpinia bonduc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.