Anar al contingut

Caesalpinia bonduc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Caesalpinia bonduc (Caesalpinia bonduc)


Caesalpinia bonduc és un arbust pertanyent a la família Fabaceae. És originària del Carib i Amèrica tropical des d'Estats Units fins a Equador.[1]

Llavors
Detalle dels fulls
Fruts

Descripció

[editar | editar còdic]

Són trepadoras rastreras, frutescentes o herbàcees, alcançant un tamany de fins a 6 m de llarc; en ramitas i fulls armats en acúleos recurvados, les ramitas setosas. Fulls 30–80 cm de llarc, pinnas 4–8 parells; folíols 4–8 parells per pinna, oblongos, ovats o elíptics, 1.5–7 cm de llarc i 2–3 cm d'ample, àpiç obtús a cortamente acuminado, freqüentment mucronado, base redonejada o subcordada; estípulas grans i foliáceas, persistents. #Inflorescència en arracadas de fins a 30 cm de llarc, pedicels 2–4 mm de llarc; cáliz 5–9 mm de llarc, tomentuloso; pétals groc-verdosos, el superior 7–10 mm de llarc i ca 3 mm d'ample; estams 6–7 mm de llarc; ovari densa i cortamente pubescente i aculeado. Frut ovalat, comprimit, 5–10 cm de llarc i 4–6 cm d'ample, densament aculeado, café-groguenc a café, tardíamente dehiscente; llavors generalment 2, obovoide-ovalades, alguna cosa comprimides, 15–20 mm de llarc i ca 15 mm d'ample, grisos, lustrosas.[2]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Esporàdica en les plages d'abdós costes; a una altitut de 0–10(–100) m; fl i fr sep–abr;[3] es diu que és nativa dels tròpics del Vell Món, pero actualment es troba distribuïda en les costes d'abdós hemisferis. Ha segut erròneament identificada com a C. crista L. (Guilandina crista (L.) Small). Les llavors s'usen en la medicina tradicional com un substitut de la quinina, com un remei per a la hidropesia, picadura de culebra i malalties venéreas, també s'usen com a talismans o amulets i els chiquets les usen com canicas.[2]

Propietats

[editar | editar còdic]

Indicacions: s'usa com a tònic amarc, febrífugo, diurético, antiespasmódico, vermífugo.[4]

Usos: Les llavors s'usen per a jugar al joc de Mancala en el Carib. La llavor té l'apariència del marbre i és utilisada per a atres usos, com les joyas. Les llavors es troben a sovint en la plaja, i són conegudes com a perles de mar[5] o eaglestones.[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Caesalpinia bonduc va ser descrit per (Linneo) Roxb. i publicat en Flora indica; or, descriptions of Indian Plants 2: 362. 1832.[2]

Etimologia

Caesalpinia: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic italiano Andrea Cesalpino (1519-1603).[7]

bonduc: epítet

Sinònims
  • Bonduc minus Medik.
  • Caesalpinia bonducella (L.) Fleming
  • Caesalpinia crista sensu auct.
  • Caesalpinia crista Thunb.
  • Caesalpinia crista L.
  • Caesalpinia cristata Prowazek
  • Caesalpinia grisebachiana Kuntze
  • Caesalpinia sepiaria sensu auct.
  • Caesalpinia sogerensis Baker f.
  • Guilandina bonduc L
  • Guilandina bonducella L.
  • Guilandina crista (L.) Small
  • Guilandina gemina Lour.
  • Guillandina bonduc L.
  • Guillandina bonducella (L.) Fleming[1][8]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà:Bonduc, Garrapata de plaja (Veneçola)
  • bonduque de l'Índia, bon duc de l'Índia, calambibit de Filipines, guacalotes grocs i prietos de Cuba.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Caesalpinia bonduc en ILDIS
  2. 2,0 2,1 2,2 «Caesalpinia bonduc». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de maig de 2013.
  3. Stevens 3622, 20096;
  4. «Caesalpinia bonduc». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 14 de novembre de 2009.
  5. (en anglés)«Gray Nickarbean or Siga Pearl». A Siga-Bean Guide. Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2008. Consultat el 28 de giner de 2009.
  6. (en anglés)«Nickarbeans and Siga Pearls». Beachbeans.com. Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
  7. En Noms Botànics
  8. Caesalpinia bonduc en PlantList
  9. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]