Prosoma

Erro al crear miniatura:

Prosoma

Erro al crear miniatura:

Anatomia externa d'una aranya. C: Prosoma; A: Opistosoma; Q: quelícers; P: pedipalps; L₁-L₄: pates marchadoras; H: rencs.

El prosoma és un dels tagmas en que es dividix el cos dels quelicerados (l'atre tagma és l'opistosoma; els quelicerados no tenen una cap diferenciada del restant del cos). El prosoma és a voltes denominat cefalotórax, terme desaconsellat ya que no és homòlec del cefalotórax dels crustacis. En aranyes i amblipigios existix una constricció o cintura (pedicel) que separa el prosoma del opistosoma, pero en el restant d'aràcnits el llímit entre abdós tagmas és menys evident.

En la majoria dels quelicerados els segments del prosoma estan fusionats i les seues plaques tergales formen una closca contínua cridada escut prosómico, en lo que el prosoma adquirix una estructura rígida i compacta; no obstant, en alguns grups, com els opiliones i solífugos, els dos últims segments del prosoma són lliures. El prosoma du els ulls simples, la boca, els quelícers, els pedipalps i quatre parells de pates marchadoras. El prosoma realisa, per tant, funcions sensorials i de coordinació, ingestió d'aliment i locomoció.

Segons Armengol (p. 88):

És pràcticament impossible deduir en seguritat, a través dels elements externs, quants i quins són els metámeros que integren el tagma anterior del cos (prosoma).

A pesar de la categòrica afirmació anterior, tradicionalment s'ha interpretat que el prosoma dels quelicerados és el resultat de la fusió de la cap i del tórax. No obstant, recents estudis comparats de gens homeobox aporten fortes evidències de que el prosoma seria en realitat el cap, i que els quelicerados serien un linaje en sèt segments cefàlics, en lloc dels sis típics dels mandibulats (crustacis, miriàpodes i hexápodos).