Opistosoma
El opistosoma és un dels tagmas en que es dividix el cos dels quelicerados (l'atre tagma és el prosoma; els quelicerados no tenen una cap diferenciada del restant del cos).[1] El opistosoma és a voltes denominat abdomen, terme desaconsellat ya que no és homòlec de l'abdomen dels crustacis i insectes.
Funcions
En el opistosoma es localisen les funcions vegetatives: circulació, respiració, digestió interna, reproducció. L'orifici genital s'obri en el segon segment; a continuació, s'òbrin les filotráqueas o pulmons en llibre i/o els estigmes del sistema traqueal; l'ano desemboca en l'últim segment.
El opistosoma en els diferents grups
En aranyes i amblipigios existix una constricció o cintura (pedicel) que separa el opistosoma del prosoma pero en el restant d'aràcnits el llímit entre abdós tagmas és menys evident. Ademés, els escorpiones posseïxen un opistosoma diferenciat en dos zones, una basal i ampla denominada mesosoma i una atra estreta i allargada coneguda com metasoma ("coa").
En aranyes i àcars, el opistosoma mostra una clara tendència a la reducció dels escleritos i a la pèrdua de la metamería primitiva; en atres quelicerados, el opistosoma està clarament segmentat. En alguns grups, el tèlson es conserva en forma de llarga espina (merostomados), aguijón venenosos (escorpiones) o de filament multiarticulado (palpígrados). El opistosoma dels xifosuros posseïx brànquies en llibre que són apèndixs modificats; en els aràcnits hi ha també estructures derivades d'apèndixs, com els pulmons en llibre, les rencs (aranyes) o els pentines (escorpiones).
Referències
- ↑ Ax, Peter (2000). Multicellular animals, Springer, p. 82-83. OCLC 34544742. ISBN 3-540-60803-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Opistosoma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.