Zona de convergència intertropical
La zona de convergència intertropical (ZCIT o ZCI) és la regió del globo terrestre a on convergixen els vents alisios del hemisferi nort en els de el hemisferi sur. A esta regió també li la coneix com a front intertropical o zona de convergència equatorial. Es caracterisa per ser una franja o cinturó de baixa pressió constituït per corrents d'aire ascendent, a on convergixen grans masses d'aire càlit i humit provinents del nort i del sur de la zona intertropical. A la seua volta, estes masses d'aire que vénen d'abdós hemisferis i que ascendixen quan apleguen a l'equador terrestre (zona de convergència intertropical) es van separant quan apleguen a certa altura, donant orige aixina a una divergència en altura que fa retornar a la massa d'aire que va ascendir al seu respectiu hemisferi. Aixina, solament les masses d'aire a baixa altura poden creuar l'equador en certes ocasions, mentres que les que alcancen major altura mai apleguen a creuar l'equador. En atres paraules, la convergència dona orige a la convecció que pot donar orige a grans formacions núvols, tormentes i fins a huracans; pero en aplegar a la seua màxima altura, comencen a descendir, desviant-se cap al seu respectiu hemisferi, és dir, desviant-se a la dreta en l'hemisferi nort i a l'esquerra en l'hemisferi sur.
Calfament de l'atmòsfera
[editar | editar còdic]La principal font d'energia de la convergència intertropical està en el calfament solar de l'atmòsfera.[1] Ya que l'aire és diatérmano, este calfament és indirecte i es produïx quan entra en contacte en la calor de la superfície d'oceans i continents. Llavors l'aire calent es dilata i disminuïx la seua densitat, per lo que s'eleva fins a la part alta de la troposfera, és dir, fins a la tropopausa; un fenomen físic denominat convecció.
Este aire que s'eleva genera un cinturó de baixa pressió a abdós costats de l'equador en la zona intertropical, el qual es denomina vaguada equatorial, generant a la seua volta la zona de calma equatorials. Este descens de la pressió atrau les masses d'aire, generalment humit, des de les zones subtropicales a on s'ubiquen els cinturons o anticiclones d'alta pressió, els quals estan formats a la seua volta pel descens d'aire fret i sec, generant-se aixina els vents alisios i en general el sistema de circulació atmosfèrica de la zona intertropical denominat cèlula de Hadley.
No obstant, l'orige de la convergència intertropical també estaria relacionat en el moviment de rotació terrestre que dona orige a la força centrífuga que és màxima en l'equador, i que atrau a les aigües superficials de l'oceà d'abdós hemisferis i a les capes inferiors de l'atmòsfera terrestre, també d'abdós hemisferis.
L'equador terrestre i l'equador tèrmic
[editar | editar còdic]
l'equador terrestre és la zona de l'atmòsfera a on la seua gruixa és major, l'equador tèrmic és la franja, ubicada principalment en el hemisferi nort que registra majors temperatures promig en la Terra.
Ya que l'equador tèrmic migra estacionalmente entre l'hemisferi nort i sur, igualment la ZCIT migra seguint a la calor. Com les terres es calfen més ràpit que les mars, la ZCIT alcança majors latitut en les grans masses continentals: durant l'estiu austral s'estén per Sudamérica, Àfrica (fins a Madagascar) i Austràlia; mentres que en l'estiu boreal es relaciona en el monsó de l'Índia, migrando al nort fins a alcançar el Sahel (sur del Sahara), la península aràbiga, el nort indi prop del Himalaya, China i inclús Coreja i Japó.
Ademés d'açò, el calfament accelera el procés d'evaporament i formació de núvols, en lo que les masses d'aire que convergixen estan per lo general carregades d'humitat, produint-se tormentes convectivas, pluges copioses i núvols cumulonimbus de gran altura, des d'uns 2 km fins a uns 15 a 18 km, prop del llímit en la tropopausa.[2] Aixina que, l'activitat de la zona de convergència és el principal generador del cinturó de pluges tropicals.
La rotació terrestre i els seus efectes sobre l'atmòsfera
[editar | editar còdic]El moviment de rotació terrestre eixercix una força centrífuga que ha ocasionat, a lo llarc de mils de millons d'anys, el fenomen conegut com abultamiento equatorial i achatamiento polar del nostre planeta. Este abultamiento equatorial dona orige a que el nivell de la mar en l'equador terrestre estiga uns 19 km més llunt del centre de la Terra que en els pols. Això nos fa referència al abombamiento produït per la rotació terrestre en les aigües oceàniques. Pero el abombamiento de l'aire atmosfèric és molt major que esta sifra per ser un decorregut de molta menor densitat que la de les aigües oceàniques.
La força centrífuga del moviment de rotació és màxima en l'equador, que és a on la velocitat llineal de dit moviment és major (uns 1600 km/h, mentres que en els pols és de 0 km/h). Aixina, la major velocitat llineal de la superfície terrestre favorix l'ascens de la massa d'aire equatorial, en lo que la seua densitat i pressió disminuïxen i la seua humitat i nuvolositat aumenten.
Vore també
[editar | editar còdic]- Corrent equatorial del Nort
- Corrent del Perú
- Cresta subtropical
- Equador tèrmic
- Vents alisios
- Zona intertropical
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona de convergencia intertropical» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.