Zona de calma equatorials
Es denomina zona de calma equatorials o calma equatorial al fenomen climàtic que se situa a la parell del equador terrestre, atribuït als vents suaus, que es denominen calma, acompanyat de sistemes de plujas abundants i calor, i que es localisen sobre els oceans i continents que travessen, canviant de posició i tamany en el rumbo de les estacions. En esta zona es produïxen periodos de gran calma quan els vents virtualment desapareixen per complet, atrapant les naus a vela per periodos de dies o semanes.
La zona se situa característicamente en el lloc a on convergixen els vents alisios del hemisferi nort en els de el hemisferi sur, per lo que des del punt de vista de la circulació atmosfèrica, esta regió es relaciona en la zona de convergència intertropical, lo que implica el desenroll de vents ascendents i la formació a gran altura dels vents antialisios. Les calma es produïxen perque la convergència de vents ocasiona baixa pressió atmosfèrica, per lo que també se li relaciona en la vaguada equatorial o equador meteorològic.
La zona de calma equatorials en anglés es denomina doldrums, paraula que prové de dold (estúpit) i rum (rabieta infantil),[1] com una forma coloquial de referir-se al caprig del vent que en calma entorpix la navegació a vela; el terme sembla haver sorgit en el XVIII, quan les travessies a vela creuant l'equador es varen fer més comuns.
Característiques
[editar | editar còdic]
L'esgambi mig de la zona de calma equatorials sobre els oceans és de 6 º i la seua ubicació varia estacionalmente, seguint a la calor i movent-se anualment entre l'hemisferi nort i el sur, de tal modo que la seua oscilació promig està entre els 5ºS i 15ºN, lo que significa que en promig la major part de l'any està en l'hemisferi nort.
Sobre la zona i seguint la seua direcció, està el círcul o anell de núvols que rodeja la Terra i que es denomina cinturó de pluges tropicals. És per això que la precipitació és constant, en pluges copioses i tormentes, lo que aünat a la calor i la falta de vent, fa que el temps siga sofocant i desagradable.[2]
Vents antialisios
[editar | editar còdic]En estes zones, l'aire calent de la superfície terrestre ascendix i fluïx al noreste i surest, a altituts aproximades de 800 i 1600 m s. n. m., a on origina els vents antialisios.
En l'equador terrestre, estes calma tenen depressió, mentres que en les latitut que van dels 30° a 40° es presenten anticiclones, i generalment coincidixen en les regions en les que el vent es mou en sentit vertical, ascendent o descendent.
Els vents contralisios o antialisios són els que pugen en la zona de l'equador i viagen per l'alta atmòsfera en sentit opost als alisios.
Quan van als 30° de latitut nort o sur, descendixen pràcticament sense humitat i formen la zona de Calma descendent subtropical.
Es denominen vents de l'oest a aquells que retornen al equador tèrmic o formen novament els vents alisios.
El vent polar es forma despuix de la zona baixa de pressió subpolar. El vent bufa en les altures cap als pols, pero en aplegar a estos descendix, formant análogamente una zona de calma ascendent polar. Quan este vent reglota les zones de calma ascendent polar se li denomina front polar o ona freda. Els vents periòdics són cridats aixina perque solen bufar durant un periodo en una direcció i en el següent en sentit opost.
Vore també
[editar | editar còdic]- Vent
- Circulació atmosfèrica
- Meteorologia tropical
- Zona de convergència intertropical
- Cresta subtropical
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona de calmas ecuatoriales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.