Meteorologia tropical
La meteorologia tropical o meteorologia de la zona intertropical és la que estudia els fenomens atmosfèrics o meteorològics que ocorren en la zona intertropical i que servixen per a caracterisar el temps atmosfèric i el clima en esta zona, el primer a curt determini i el segon a un determini major, convencionalment establit en trenta anys o més. F. J. Monkhouse senyala que les senyes climàtiques d'una estació meteorològica deuen tindre uns 30 anys de registre per lo manco.[1]
Importància meteorològica i climàtica de la zona intertropical
- És la zona geoastronómica de major superfície com es pot vore en un mapa mundi en una proyecció equiárea (des de després, prenent en conte tant la superfície terrestre com l'oceànica).
- És la que concentra la major proporció de l'atmòsfera terrestre, sobre el seu volum i desenroll vertical.
- És la que pot absorbir major cantitat de calor (donat el seu volum i la major cantitat de radiació solar que rep) i, en conseqüència, pot transmetre una part d'eixa calor cap al restant de la superfície terrestre, fent possible la vida en gran part del nostre planeta que, d'una atra manera, seria massa fret.
- Eixercix una influència molt important sobre les demés zones geoastronómicas, especialment sobre les zones templades d'abdós hemisferis. És el cas del Nort d'Àfrica, sur d'Europa i Àsia i sur dels Estats Units. En els Estats Units es vénen estudiant, des de fa molt temps, els patrons meteorològics de la zona intertropical, per a poder prevore els seus efectes en el seu propi territori. La creació de la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration, institució de la que depén també el National Hurricane Center en sèu en Miami), va contemplar des d'un principi l'objectiu de recopilació de senyes de meteorologia tropical en la finalitat d'estudiar el possible impacte d'esta part de la meteorologia en el territori d'Estats Units (també Mèxic i Canadà tenen institucions similars).
Temes d'estudi de la meteorologia tropical
El moviment de rotació terrestre i els seus efectes meteorològics en la zona intertropical
- Artícul principal → Rotació de la Terra.
El moviment de rotació terrestre té una importància enorme tant sobre la dinàmica atmosfèrica, com sobre les mareas i corrents marines i fins a en un tema com la dinàmica fluvial procés en el que, en principi, no semblaria tindre tanta influència. Esta influència s'eixercix en tota la superfície terrestre encara que els efectes són distints i fins a oposts en els dos hemisferis (nort i sur) i tenen major importància en la zona intertropical per la senzilla raó de que és en esta zona a on els efectes de la rotació terrestre es manifesten en major intensitat per la major força centrífuga de dit moviment.
Abombamiento equatorial
Esta característica es coneix des de fa molt de temps i es va poder provar en rellonges de precisió graduats en gran exactitut en París i duts despuix a la Guayana Francesa, prop de l'equador terrestre, a on va poder comprovar-se un retart considerable en la medició del temps. La raó que explica esta anomalia és el abombamiento equatorial: al nivell de la mar en Cayena, la capital de la Guayana Francesa, s'està a una distància varis km major des del centre de la Terra que en les latitut de França i, per això, de París. Aixina, la major distància al centre de la Terra de la péndola d'un rellonge de precisió, fa que eixa péndola es moga més llent, lo que queda registrat en la mida del temps d'eixe rellonge.
Dit abombamiento, per la distinta densitat dels components sòlits líquits i gaseosos del nostre planeta, és menor en la part sòlida (geósfera), alguna cosa major en la part líquida (hidrósfera) i molt major en la part gaseosa (atmòsfera). Com a conseqüència d'això, la gruixa de les tres partixes components de la Terra és major en la zona intertropical i específicament, en la franja equatorial. Aixina, el nivell de la mar es troba uns 19 km més llunt del centre de la Terra en l'equador que en els pols, la hidrósfera supera eixa distància en el nivell de la mar en la zona equatorial. Per últim, la gruixa de l'atmòsfera en l'equador és molt major que en els pols, com es pot comprovar per la major altura dels cumulonimbos i tormentes ciclòniques en la franja equatorial. De fet, la tropopausa o zona de contacte entre la troposfera i l'estratosfera, es troba a casi el doble d'altura en l'equador que en els pols.
El abombamiento equatorial de l'atmòsfera llimita prou l'intercanvi atmosfèric (núvols, vents, ciclons, tormentes) entre l'hemisferi nort i sur o viceversa, sobretot en les capes altes de l'atmòsfera. De fet, cap tormenta tropical o huracà ha creuat jamai l'equador: el supertifón Haiyan que és l'huracà format en el Pacífic Occidental que es creu que va estar més prop de l'equador a penes va aplegar a 5º al nort del mateix, abans de desviar-se cap al noroest. També els huracans en el Carib solen desplaçar-se cap a l'est fins a alcançar el seu màxim desenroll i llavors es desvien cap al noroest i després cap a l'oest. Solament els núvols i tormentes d'escassa envergadura poden aplegar a creuar l'equador en casos molt puntuals deguts a raons especials (per eixemple, a l'efecte d'atracció de la lluna i/o el sol a l'atre costat de l'equador). Els núvols a baixa i mija altura poden creuar l'equador, a on es produïx la convergència intertropical, pero en ascendir a certa altura, la convergència a baixa altura es convertix en una divergència en altura, com es pot comprovar en molts casos. Aixina, en l'image satelital del continent americà, la llínea equatorial que passa per les illes Galápagos (en l'oceà Pacífic, de color blanc front a la costa occidental d'Amèrica del Sur) i aplega fins a la desembocadura de l'Amazones, a on es troba l'illa de Marajó (també de blanc, en la costa oriental americana) travessa uns grups de núvols molt extensos lo que significa que les pluges i tormentes a baixa altura poden travessar l'equador per a passar a l'atre hemisferi, encara que sense alluntar-se molt cap al nort o el sur.
Moviment de rotació terrestre: Efecte de Coriolis
- Artícul principal → Efecte de Coriolis.
L'efecte de Coriolis és conseqüència del moviment de rotació terrestre i establix la desviació cap a l'esquerra de tots els cossos en moviment sobre la superfície terrestre en l'hemisferi nort i cap a la dreta en l'hemisferi sur. Es demostra visual i pràcticament en la péndola de Foucault i observant la direcció de les corrents marines, de les corrents en les mars tancades (com la mar Mediterrànea o la mar Bàltica), de les desviacions o canvis de curs dels rius, les inundacions, l'asimetria dels dics naturals dels rius (tendència a desbordar-se o desviar-se cap a la ribera oriental en l'hemisferi nort i cap a la ribera occidental en l'hemisferi sur, en el major desgast dels rieles del ferrocarril del costat esquerre tant en l'hemisferi nort com en el sur, etc.
En l'artícul corresponent a l'efecte Coriolis està explicat per mig de fòrmules matemàtiques i atres explicacions quantitatives pero no queda tan clar com pot vore's en métodos d'observació directa. Ademés, l'efecte de Coriolis depén de moltíssims més factors que els que poden integrar-se en una simple fòrmula.
Péndola de Foucault
- Artícul principal → Péndola de Foucault.
És un mecanisme senzill per a comprovar visualment la rotació terrestre i sobretot, els distints efectes de dit moviment segons siga l'hemisferi nort o l'hemisferi sur. En general, la péndola de Foucault servix, no solament per a demostrar visualment el moviment de rotació terrestre, sino també les manifestacions físiques dels seus efectes sobre l'atmòsfera, l'hidrosfera, la litosfera i, molt important, sobre la biosfera.
A continuació s'expliquen breument els efectes del moviment de rotació senyalats dalt que poden ser visualisats en una péndola de Foucault:
- Direcció de les corrents marines, en especial en les mars tancades (com la mar Mediterrànea o la mar Bàltica), en la zona intertropical (corrents marines fredes) i en la zona àrtica.
- Desviacions o canvis de curs en el caixer dels rius.
- Inundacions.
- Asimetria dels dics naturals dels rius (tendència aparent a desbordar-se o desviar-se cap a la ribera esquerra en l'hemisferi nort i cap a la dreta en l'hemisferi sur).
- Major desgast dels rieles del ferrocarril del costat esquerre, especialment en l'hemisferi nort.
- Ruta i velocitat dels vents alisios.
Corrents marines: Corrent equatorial i corrents fredes
- Artícul principal → Corrents oceàniques.
- Artícul principal → Corrent Equatorial del Nort.
- Artícul principal → Corrents oceàniques fredes.
- Artícul principal → Diatermancia.
Vents
- Artícul principal → Vent.
Temperatures de la zona intertropical
- Artícul principal → Clima càlit.
L'equador tèrmic
- Artícul principal → Equador tèrmic.
Pressions i vents. Dinàmica de l'atmòsfera en la zona intertropical
- Artícul principal → Dinàmica de l'atmòsfera.
La Zona de Convergència Intertropical
- Artícul principal → Zona de Convergència Intertropical.
Les franges tropicals i subtropicals i la seua meteorologia
- Artícul principal → Clima àrit.
Depressió atmosfèriques, tormentes tropicals i huracans
- Artícul principal → Ciclons tropicals.
Referències
- ↑ F. J. Monkhouse. Diccionari de térmens geogràfics. Barcelona: Oikos-Tau Edicions, 1978
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Meteorología tropical» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.