Institut d'Estudis Valencians

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «IEV»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Escut de l'Institut d'Estudis Valencians.

L'Institut d'Estudis Valencians (IEV) és una institució fundada en l'any 1937 en la ciutat de Valéncia, a iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial Valencià, en temps de la República.

L'Institut d'Estudis Valencians té com a finalitat l'investigació i divulgació de les disciplines que formen la cultura valenciana i que van des de la ciència i la tecnologia fins a l'arqueologia, l'història o la llengua.

Fon el primer organisme valencià en competències normativisadores. La Conselleria de Cultura li va adscriure el Museu de Prehistòria i el Centre d'Estudis Econòmics Valencians. Va promoure la fundació d'una Biblioteca, pero la Guerra Civil espanyola va impedir bona part de les activitats i desaparegué en l'any 1939, en l'arribada de Franco al poder.

Història

Els cavallers de Lo Regne de Valéncia

L'Institut d'Estudis Valencians (IEV) fon creat en febrer de l'any 1937, en plena Guerra Civil, per un decret del Consell Provincial de Valéncia, per al conreu i propagació de la Cultura valenciana, i en la finalitat de ser base ‘de la nostra renaixença cultural’.

L´Institut s'estructurava en quatre seccions, la Històrica-Arqueològica, que entendrà en la publicació d'obres de caràcter històric i arqueològic; la Filològica, que s'ocuparà de l¡estudi i conreu de la Llengua Valenciana; la de Ciències i la d'Estudis Econòmics ‘que s'ocuparà de l'estudi dels problemes econòmics’.

El seu inspirador fon el Conseller de cultura Francesc Bosch i Morata, del Partit Valencianista d'Esquerra.

L'Institut d'Estudis Valencians fon fundat en l'any 1937. El seu primer director fon el rector de l'Universitat de Valéncia José Puche Álvarez.

En el moment de la seua fundació es varen formar quatre seccions:

  • Secció Històrica-Arqueològica.
  • Secció Filològica.
  • Secció de Ciències.
  • Secció d'Estudis Econòmics.

Entitat normativa

L'Institut d'Estudis Valencians (INEV) fon una entitat fundada durant la II República i tingué, provissionalment, la potestat, la llegalitat i l'autoritat normativa de la llengua valenciana durant el règim republicà tenint la consideració d'acadèmia i els seus membres reconeguts com a acadèmics.

Refundació

No serà fins a l'any 1980 quan el IEV recupere la seua activitat i siga refundat per diversos intelectuals valencianistes, entre els que podem destacar a Pasqual Barrachina, Emili Beüt, Jesus Lopez i Sancho, Josep Senis, J. Mari Montañana, Bono i Barber, Agustí Alaman, etc. En eixe any inicia una fecunda activitat de cursos, excursions i estudis de la geografia valenciana.

Actualitat

En l'actualitat l'Institut d'Estudis Valencians consta de tres seccions[1]:

  • Història, Llengua i Etnografia.
  • Mig ambient, Desenroll sostenible i Salut.
  • Comunicació i Noves tecnologies.

Actualment l'Institut d'Estudis Valencians està presidit per Ferran Ribes.

Aixina mateix, l'Institut se compon de 25 membres de número, de la figura de membres colaboradors que s'incorporen a les distintes seccions i de membres corresponents en quantes poblacions s'estime oportú.

Entre les activitats que realisa l'Institut d'Estudis Valencians tenen interés prioritari les següents:

  • Cultiu de la llengua valenciana per mig del seu estudi,
  • Sessions de treball,
  • Viages en l'objectiu de conéixer les característiques geogràfiques, les costums i tota classe de manifestacions artístiques i folclòriques,
  • Seminaris i cursos de divulgació i conferències,
  • Proyeccions, concursos i actes de caràcter anàlec
  • Publicacions, etc.

Actualment el IEV desenrolla un Cicle de conferències sobre temàtiques valencianes, un Curs sobre Història Valenciana, un Curs de Llengua Valenciana i unes Jornades Mig Ambientals, totes en una periodicitat anual, junt a la promoció d'atres actes culturals diversos.

Membres

El capítul segon dels Estatuts de l'Institut d'Estudis Valencians regula les modalitats de membres: numeraris, colaboradors, corresponents i protectors.

  • Els membres numeraris tenen caràcter llimitat, no excedint de vinticinc. Integren l'Assamblea General i participen de l'orgue de representació: Junta Directiva.
  • Els membres colaboradors s'agregaran a les seccions, per caràcter permanent o per a determinats estudis.
  • Els membres corresponents són de caràcter illimitat. Es designaran per població.
  • Els membres protectors són els que ajuden a l'IEV econòmicament de forma periòdica o, be, per donatius.

75 Aniversari (1937-2012)

L'Institut d'Estudis Valencians fon creat en febrer de l'any 1937, en plena guerra civil, per un decret del Consell Provincial de Valéncia, per al conreu i propagació de la Cultura valenciana, i en la finalitat de ser base de la nostra renaixença cultural. L'Institut d'Estudis Valencians celebrà en l'any 2012 el seu 75 Aniversari.

Cites

La llei de creació de la AVLL diu que la seua obligació es mantidre la tradició oral i lexicogràfica de la llengua Valenciana, en canvi l'única tradició que pareix que seguixquen és la que marca l'Institut d'Estudis Catalans i aixina ho reconeix el seu president Ramón Ferrer. Volguerem que mos explicara algun eminent filòlec de dita acadèmia de hon se han tret ells que la CH i el articul neutre LO no existixen en Valencià quan apareix en tots els llibres i documents des del s.XIII. Fet que deuria ser denunciable i s'ha denunciat pero el poder català ha fet la seua faena per a que tot seguixca igual, un clar eixemple el tenim en el llibre escrit en 1493 i titulat "Lo Caballer" per Pons de Menaguerra i que en u de tants capítuls diu lo següent: "E aXimateiX val, segons es dit, si per qualsevol cars Lo scut era esclafat, partit o trocejat, axi que per tal desmarCHament no pogues tornar a junyer, remetent açò a arbitre del jutge". Està clar en este text que existix una clara diferència entre com es pronuncia i llig la x i la ch de la mateixa manera que es fa en el Valencià actual i no com fan els científics de la AVLl que li apliquen la "x" a tot i es queden tan panchos, i lo mateix passa en l'artícul "Lo" tant utilisat actualment en l'Idioma Valencià. Des d'ací retem a qualsevol filòlec a que afirme lo contrari...
Font del text Lo Caballer: Els Caballers del Regne de Valéncia (Institut d'Estudis Valencians) 2013

Referències

Enllaços externs