Anar al contingut

Vals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Vals (desambiguación).

Plantilla:Género musical El vals[1] (del galicisme valse, que a la seua volta procedix del germanisme Walzer, terme provinent del verp alemà walzen, 'girar, rodar')[2] és un elegant ball de saló, documentat en el seu estil definitiu des de finals del XVIII. És l'evolució d'una dansa antiga del XII, originària del Tirol (Àustria) i del sur d'Alemània. El vals va conquistar el seu ranc de noblea en Viena durant els anys 1760, i es va posar de moda en eixa ciutat sobre els anys 1780, expandint-se ràpidament a atres països. Alguns autors creuen que el vals va tindre el seu orige en la volte o volta, dansa de ball en 3 temps practicada durant el XVI. La paraula vals va nàixer en el XVIII, quan este ball es va introduir en l'òpera i en el ballet.


Història Vals

Archiu:Waltz.oggtheora.ogv Hi ha moltes referències a una dansa d'esmonyida que evolucionaria cap al vals influenciada per la volta, que daten de l'Europa del XVI, incloent les representacions de l'impressor Hans Sebald Beham. El filòsof francés Michel de Montaigne va escriure sobre un ball que va vore en 1580 en Augsburc, en el que els ballarins s'abraçaven tan estretament que els seus rostres es tocaven. Kunz Haas (aproximadament de la mateixa época) va escriure: "Ara estan ballant el impío Weller o Spinner."[3] "El vigoroso ballarí llaurador, seguint un coneiximent instintivo del pes de la caiguda, utilisa la seua energia sobrera per a pressionar tota la seua força en el ritme propi del compàs, intensificant aixina el seu fruïment personal en el ball. "[3] Alrededor de 1750, las clases bajas de las regiones de Baviera, Tirol y Estiria comenzaron a bailar una danza en pareja llamada Walzer.[4] El Ländler, també conegut com el Schleifer, un ball campestre en Plantilla:Music época, era popular en Bohemio, Àustria i Baviera, i s'estenia des del camp fins als suburbis de la ciutat. Mentres les classes altes del XVIII seguien ballant els minuetos (com els de Mozart, Haydn i Händel), els nobles avorrits s'escapaven als balls dels seus criats.[5]

En la novela alemana de 1771 Geschichte dones Fräuleins von Sternheim de Sophie von La Roche, un personage d'alta alcurnia es queixa aixina del recent introduït vals entre els aristócrates: "Pero quan ell la va rodejar en el seu braç, la va apretar contra el seu pit, retozó en ella en el desvergonz ado i indecent ball dels alemans i es va involucrar en una familiaridad que va trencar tots els llímits de la bona educació, llavors la meua silenciosa misèria es va convertir en una ardent ràbia"[6]

Descrivint la vida en Viena (datada en 1776 o 1786[7]), Don Curzio va escriure: "La gent ballava enfollida ... Les dames de Viena són particularment célebres per la seua gràcia i els seus moviments de vals, dels que mai es cansen." Hi ha un vals en el final del segon acte de l'òpera de 1786 Una Cosa Rara de Martín i Soldre. El vals de Soldre estava marcat com errant en moto, o siga, "a ritme de passejada en moviment", pero el fluix de la dansa es va accelerar en Viena donant lloc a el Geschwindwalzer, i a el Galloppwalzer.[8][9]

En el XIX, la paraula indicava principalment que el ball era de gir; es "valseaba" en la polka per a indicar que es girava en lloc d'anar en llínea recta sense girar.

En ser introduït per primera volta, va sorprendre a molts,[10] el vals es va posar de moda en Viena al voltant de la década de 1780, estenent-se a molts atres països en els anys següents. Segons el cantant contemporàneu Michael Kelly, va aplegar a Anglaterra en 1791.[11] Durant les Guerres Napoleòniques, els soldats d'infanteria de la Legió Alemana del Rei varen introduir el ball als habitants de Bexhill, Sussex, a partir de 1804.[12]

Es va posar de moda en Britania durant la Periodo de Regència, havent-se fet respectable pel respal de Dorothea Lieven, esposa de l'embaixador rus.[13] El diarista Thomas Raikes va relatar més tart que "cap acontenyiment va produir mai tanta sensació en la societat anglesa com l'introducció del vals en 1813".[14] Eixe mateix any es va publicar de forma anònima un sardónico homenage de Lord Byron al ball (escrit l'autumne anterior).[15][16] L'influent mestre de ball i autor de manuals d'instrucció, Thomas Wilson, va publicar en 1816 A Description of the Correct Method of Waltzing.[17] Almack's, el club més exclusiu de Londres, permetia el vals, encara que l'entrada en el Oxford English Dictionary mostra que es considerava "alborotador i indecent" ya en 1825. En L'inquilí de Wildfell Hall, d'Anne Brontë, en una escena ambientada en 1827, el vicari local, el reverent Milward, tolera les colles i els balls campestres, pero intervé en decisió quan es demana un vals, declarant "¡No, no, no ho permet! Anem, és hora de tornar a casa".[18]

El vals, especialment la seua posició tancada, es va convertir en l'eixemple per a la creació de molts atres balls de saló. Posteriorment, s'han desenrollat nous tipos de vals, incloent molts balls folklòrics i varis balls de saló.


Gènero musical

En el seu orige tenia un moviment llent encara que, ara s'ha convertit en una dansa de ritme viu i ràpit. La seua característica més significativa és que els seus compassos són de 3/4. En el compàs del vals, el primer temps sempre és considerat com el temps fort (F), i els atres dos són dèbils (d). Aixina, el patró és «F, d, d». En sentir la paraula 'vals', en seguida es relaciona en música clàssica, pero lo cert és que el vals solament és un gènero musical i pot estar en qualsevol estil, per eixemple en forma de rancheras mexicanes o música popular contemporànea. Pot tindre forma binària, ternaria, va rondar, etc.

Es parla de «vals trencat» quan en lloc de l'usual compàs ternario de 3/4, està escrit en compàs de 5/4. Pot escoltar-se, per eixemple en el segon moviment de la Simfonia n.º 6 de Chaikovski.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Etymology Online
  3. ↑ 3,0 3,1 Nettl, Paul. "El nacimiento del vals". En Dance Index vol 5, nº 9. 1946 Nueva York: Dance Index-Ballet Caravan, Inc. páginas 208, 211
  4. ↑ Wechsberg, Joseph (1973). Los emperadores del vals: The Life and Times and Music of the Strauss Family (en en), Putnam, pp. 49. ISBN 978-0-399-11167-9.
  5. ↑ Sir George Grove, John Alexander Fuller-Maitland, Adela Harriet Sophia (Bagot) Wodehouse. Un diccionario de música y músicos (1450-1880 d. C.). Publicado en 1889. Macmillan
  6. ↑ La historia de Lady Sophia Sternheim, trans. Christa Baguss Britt (State University of New York Press, 1991), p. 160.
  7. ↑ Jacob, H.E. (2005). Johann Strauss: Father and Son a Century of Light Music, pp. 24-25. ISBN 1-4179-9311-1.
  8. ↑ Wechsberg. Los emperadores del vals. 1973. C. Tinling & Company. página 49-50
  9. ↑ Grove's Dictionary, página 385
  10. ↑ Gutman, Robert W. (1999). Mozart: A Cultural Biography, Harcourt, pp. 44-45.
  11. ↑ Scholes, Percy. The Oxford Companion to Music. 10ª edición, 1991. página 1110
  12. ↑ Sussex Weekly Advertiser, 21 de enero de 1805
  13. ↑ Hilton, Boyd (2006). ¿Un pueblo loco, malo y peligroso? England 1783-1846, Oxford University Press.
  14. ↑ Raikes, Thomas (1856). Una parte del diario llevado por Thomas Raikes desde 1831 hasta 1847: Comprising Reminiscences of Social and Political Life in London and Paris During that Period, pp. 240-243. Consultat el 2015-09-20.
  15. ↑ «Introducción a 'El Vals'». Readbookonline.net. Archivat des de l'original, el 2015-09-24. Consultat el 20 de septiembre de 2015.
  16. ↑ Childers, William(1969).«El "Vals" de Byron: The Germans and Their Georges».Keats-Shelley Journal.Keats-Shelley Association of America, Inc..18: 81-95.
  17. ↑ Fullerton, Susannah (2012). Un baile con Jane Austen: cómo una novelista y sus personajes fueron al baile, 1ª Frances Lincoln edició, Londres, Inglaterra: Frances Lincoln Ltd., pp. 110-111. ISBN 978-0-7112-3245-7.
  18. ↑ Edición Penguin 1964, página 42

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vals&oldid=1650588»