Galicisme

Els galicisme o francesismes són préstams llingüístics del idioma francés a atres idiomes.

Galicisme en espanyol

Els galicisme del espanyol es donen ya en la forma lèxica (vocables, lexías: menú, enfant terrible) ya en forma d'estructures o construccions calcades de la llengua francesa (ayer noche per «anit», cuina a gas per «cuina de gas»).

L'us ha impost algunes d'estes construccions com a llegítimes: sona mal dir "gorc de pressió" en lloc de gorc a pressió; també és habitual la construcció: sustantiu + a + infinitiu: "problema a resoldre", "llibres a llegir" en lloc de problema per resoldre, llibres per llegir, o per a llegir o que llegir... Girs com «va ser per aquells anys que...» o «és per este motiu que...», etc. Uns atres són prosódicos, per accentuació: papa, mare en lloc de "papa" i "mama", per eixemple; atres voltes, s'accentuen a l'espanyola: chòfer (en Espanya) junt a chofer (aguda), del francés chauffeur (pronunciat /ʃofœʁ/).

Història

Encara que hi ha galicisme molt antics en el castellà, introduïts en l'Edat Mija pels peregrins a través del Camí de Santiago i pels monges de Cluny i del Císter, aixina com pel natural veïnat en el país dellà els Pirineus, inclús un sufix, -aje, i apareixen fins a en el Cantar de mio Cid ("Dels sos oios tan fort mientre plorant" / plorez dones oils), el seu número no és significatiu fins als sigles XVIII i XIX. No obstant, ya Antonio de Nebrija, en el seu Vocabulari espanyol-llatí (1494), arreplega una llarga nòmina de paraules adaptades del francés: paje, manjar, forja, jardí, sargent, gàbia, llauger, cofre, reproche o trinchar, entre uns atres.

Pero els galicisme varen entrar sobretot en la llengua espanyola a partir del XVIII, coincidint en el Grand Siècle de la seua lliteratura, els pensadors de l'Ilustració francesa i el regnat en Espanya d'una nova dinastia de monarques d'orige francés, la borbònica, el primer representant de la qual va ser Felipe V. El prestigi de França en eixa época (la seua grandeur) va fer que tota Europa imitara les modes dels petimetres afrancesados i per supost el seu llenguage, del com varen entrar algunes paraules, pero no unes atres que eren, no obstant, molt usades llavors (per eixemple, remarcable). És comú en la lliteratura neoclàssica de l'época la queixa o planyença sobre les mals traduccions del francés i el desig d'una llengua més castiça o purisme. Ya en el XIX escomença a influir la tecnologia francesa del vehícul (cabriolé, landó, bombé, etc.) i el puriste Rafael María Baralt va reaccionar publicant en 1855 un Diccionari de galicisme que a voltes es confon i incorpora no pocs térmens autorisats i genuïns, com va notar en la seua crítica el pare Juan Mir i Noguera. Pero el galicisme més perniciós del XIX va ser sintàctic: segons la Nova gramàtica de la llengua espanyola (2009), la construcció a + infinitiu transitiu […] «es va propagar en major intensitat en el sigle XIX per influència del francés, en especial en sustantius abstractes» Se substituïx en per i per a + inf., que es + futur o que cal + inf. Manuel Sec en el seu Diccionari de dubtes (2005) aconsella deixar esta construcció per a usos bancaris, comercials i contables: total a pagar, efectes a cobrar, cantitats a deduir. Per un atre costat, en el XIX s'introduïxen també alguns galicisme morfològics, açò és, paraules que han alterat la seua forma natural castellana per influix del francés; aixina, per eixemple, senyala Valentí García Yebra que "els noms abstractes en -doneu formats sobre adjectius en -io com a arbitrari, notori, precari o sério formen el derivat en -iedad: arbitrarietat, notorietat, precarietat, serietat...". Pero per influència del francés, alguns ho fan en -idad: solidari no dona solidariedad, sino solidaritat, perque en francés és solidarité. En portugués, no obstant, és solidariedade i en italià solidarietà. Hi ha també toda una serie de galicisme morfològics que afecten als helenismes espanyols que etimológicamente deurien terminar en -o, pero terminen en -a per influix de la -i final que duen els derivats francesos dels mateixos ètims. Fisiatra, geriatra, pediatra, podiatra, psiquiatra; tots tenen com a segon element compositiu el grec -iatro, "mèdic"; deurien, puix, terminar en -iatro; terminen en -iatra perque en francés acaben en -iatre.

Els camps semàntics més afectats varen ser la gastronomia (croissant, gofre, menú, bombó, foie, foie-gras, chucrú...), la moda (corsé, tisú, frac, bucle, tupé, vaig rapar, muselina, moaré, maniquí, peluquín...) i la burocràcia (carnet, buró, dossier, croquis, assamblea, departament, etiqueta, editar, finança...). Encara en el XIX varen seguir sent freqüents, pero en el XX ya són més abundants els anglicismes, pese a lo que encara en l'actualitat s'han introduït galicisme a través de la prensa:

1. De la gastronomia: gourmet com gurmé, baguette com baguete, potaje, mayonesa, consommé com consomé, mousse, soufflé o suflé, crep o crepe, chantillí, bufé, brioche, camembert, besamel, sumiller, restaurant com restorán, bistró, coñac, vianda, merengue, praliné, canapé, entremés, champany, filete...
2. De l'art i la moda: collage, naif o naíf, glamour com glamur, déshabillé, demodé, rouge, crepé
3. De la política: Ancien régime, enfant terrible, gauche divine, gabinet, grandeur, entente cordiale, mot d'esprit, petit-comité, complot, chovinisme...
4. Deports i espectàculs: amateur com a novell o aficionat, claqué, debut, troupe, vedette
5. Locucions i expressions: déjà vu, ménage à trois, tour de force, épater li bourgeois, mise-en-rélief, passe-partout, boutade, rendez-vous manqué, coup de dés.
6. Uns atres: affaire, tournée, dossier, boutique, souvenir, boudoir, suite, debacle, chaise longue, impasse, forfait, bidé, bidó, va capar, vis a vis, voyeur, roulotte, rol, crupier, casset, argot, afiche, gamín, petimetre, chef, bulevar, èlit, hotel, somier, beige o beis, bricolaje, garaig, chofer o chòfer, menuet, fagot, puf, paquebot o paquebote, vinyeta, gouache, tren, paté, pastiche, grip...

Galicisme per orde alfabètic

Alguns eixemples de galicisme usats en espanyol són:

• -aje (del francés -age i de l'occità i català -atge)
• -nugue (-nugue; designa una sal o un éster derivats de l'àcit corresponent)
• ‒́crata (potser del francés -crate; en l'accentuació esdrújula espanyola varen influir certs noms propis grecs com Aristocrătes 'Aristócrates' o Democrătes 'Demócrates').
• -genia (-génie)
• -gènic, -gènica (-génique, i est de -gène '‒́geno' i -ique '‒́ico')
• ‒́geno, ‒́gena (-gène)
• -ilo (-yle)
• -ita (-ite; referit al sufix que, en mineralogia i en química, forma noms de minerals; forma noms de substàncies explosives; o es referix també a alcohols alifáticos polivalents)
• -orsoa (-gose)
• -plastia (del francés -plastie, i este del grec πλαστός plastós, 'format, modelació' i -ie '-ia')
• -nauta (-naute)
• ‒́pata (-pathe)
• -plastia (del francés -plastie, i este del grec πλαστός plastós 'format, modelació' i -ie '-ia')
• -uro (-ure; referit al sufix adoptat per conveni en la nomenclatura química, que s'ampra per a designar les sales dels hidrácidos)
• Abracadabrante (de abracadabra; confer, en francés abracadabrant)
• Acalefo, acalefa (acalèphe)
• Acaparar (accaparer)
• Acárido, acárida (del plural francés acarides, i este del llatí científic acarus, i el francés -ide '‒́anat')
• Acetat (acétate)
• Acetileno (de acétylène, de acétyle 'acetilo' i -ène '-eno')
• Acetona (acétone)
• Achelense (acheuléen 'de Saint-Acheul', en França)
• Aclimatar (acclimater)
• Acné (acné)
• Acromegalia (del francés acromégalie, i este del grec ἄκρος ákros, 'extrem', μέγας, μεγάλη mégas, megálē 'gran' i el francés -ie '-ia')
• Actante (actant, de la raïl de action 'acció')
• Actinia (actinie)
• Actini (del francés actinium, i este del grec ἀκτίς, -ῖνος aktís, -înos, 'raig de llum', i del francés -ium '-io')
• Aeroclub (aéro-club)
• Aeronauta (aéronaute, de aéro- 'aero-' i -naute '-nauta')
• Aeroplano (aéroplane)
• Aerosol (aérosol)
• Aerostato, aeróstato (aérostat)
• Afiche (affiche)
• Àgata (de l'antic agata, influït en la seua accentuació pel nom propi Àgata, este del francés antic agathe, variant de achate)
• Agiotaje (agiotage)
• Alabarda (potser de l'italià alabarda o del francés hallebarde)
• Albúmina (albumine)
• Alcaloide (de alcaloïde, i est de alcali, 'álcali' i -oïde '-oide')
• Alemà, alemana (allemand)
• Alemanda (allemande)
• Alerón (aileron, 'ala menuda')
• Algonquino, algonquina (de Algonquin, Algonquine, i este del nom propi Algumakin; lliteralment 'a on es peixca en arpón')
• Aligátor (potser de alligator)
• Alijar (alléger, 'allaugerar, aliviar'; referit al verp)
• Almete (del francés antic healmet)
• Alminar (minaret)
• Alón (allons, 'anem'; referit a l'interjecció en desús)
• Alternatiu, alternativa (del francés alternatif, i este del llatí alternāels teus, participi passiu de alternāre, 'alternar', i el francés -if '-ivo')
• Alucinogen, alucinógena (hallucinogène)
• Amárico, amárica (amharique, i est de Amhara, 'Amara', regió d'Etiopia)
• Amateur
• Amateurisme (amateurisme)
• Amerizaje (amérissage)
• Amida (amide)
• Ampere (del francés ampère, i est d'André-Marie Ampère, 1775-1836, matemàtic i físic francés)
• Ampère (veu francesa, i esta d'André-Marie Ampère, 1775-1836, matemàtic i físic francés)
• Amperi (del francés ampère, i est d'André-Marie Ampère, 1775-1836, matemàtic i físic francés)
• Amurar (d'orige incert; confer, en italià murare, en francés amurer)
• Anarco (de anarcho, acurtada argótico de anarchiste)
• Anfibol (amphibole)
• Anís (anis)
• Anisete (anisette)
• Anorak (anorak)
• Antílop (antilope)
• Anvers (envers, 'envés')
• Aparellaje (appareillage)
• Apátrida (apatride)
• Apatridia (apatridie, de apatride 'apátrida' i -ie '-ia')
• Arbotante (arc-boutant)
• Arcabuz (arquebuse)
• Arganeo (arganeau)
• Argayo (confer, en francés antic hargant, d'orige descoconido; referit a la penyora d'abric)
• Argot (argot)
• Aristócrata (del francés aristocrate, influït en la seua accentuació per ‒́crata)
• Armañac (armagnac, i est de Armagnac, regió del suroest de França)
• Arnés (harnais)
• Arpa, harpa (harpe)
• Arpar (de l'antic harpar o farpar, i este del francés antic harper, 'agarrar')
• Art déco
• Art nouveau
• Artillar (artilier)
• Artilleria (del francés artillerie, i este derivat del francés antic artillier 'preparar, equipar')
• Áspic (aspic)
• Astronáutica (del francés astronautique, i est de astre- i el grec ναυτική nautikḗ, 'art de navegar')
• Ataché (attaché)
• Atelaje (attelage)
• Aterrisage (atterrissage)
• Atolón (de atolon, hui atoll)
• Atropina (atropine)
• Au pair (locució francesa; pròpiament 'a la parell')
• Autobús (de autobus, de auto 'auto' i omnibus, 'ómnibus')
• Autocar (de autocar, de auto, 'auto' i de l'anglés car, 'coche')
• Autocracia (autocratie)
• Autócrata (del francés autocrate, influït en la seua accentuació per ‒́crata)
• Autòcton, autòctona (autochtone)
• Automovilisme (adaptació de automobilisme)
• Autostop (auto-stop, i est de auto-, 'auto-' i l'anglés stop, 'parada')
• Avantrén (avant-train)
• Aviació (aviation)
• Avió (avion; referit a l'aeronau proveïda d'ales, la sustentació de les quals i alvanç són conseqüència de l'acció d'un o varis motors)
• Ázoe, azoe (azoe)
• Babor (babord)
• Babucha (babouche)
• Babuino (babouine)
• Bacará (baccarat, i est de Baccarat, ciutat francesa)
• Bacarrá (baccara)
• Baccarat (de Baccarat, ciutat francesa)
• Bachillera (bachelier)
• Bactèria (bactérie)
• Bagage (de bagage 'càrrega', i est de bague)
• Bagatela (confer, en francés bagatelle i italià bagatella)
• Baguette
• Baïa (potser de baie)
• Bala (balle, i este del franc **balla, 'pilota')
• Balandra (balandre)
• Baldón (del francés antic bandon)
• Ballet
• Balotaje (ballottage)
• Baluart (del francés antic balouart)
• Balurdo (del lunfardo balurdo, 'lerdo', 'fals', 'falsificat', 'engany', i este del francés balourd, 'lerdo', 'fals', 'billet fals', potser per creuament en barullo)
• Banal (banal)
• Banc (del francés antic bank)
• Banda (del francés antic banda o bende; referit a una cinta ampla de colors determinats)
• Bando (ban, i este del franc ban, en influència de bando; referit a la proclama o l'edicte que es fa públic)
• Convit (banquet)
• Bao (bau, este del francés antic balc, 'voltó', i este del franc **balk)
• Barem (barème, i est de F. B. Barrême, 1638-1703, matemàtic francés)
• Barloa (parell lof)
• Barricada (barricade)
• Barroc (del francés baroque, i este resultant de fondre en un vocable Barocco, figura de silogisme dels escolàstics, i el portugués barroc, 'perla irregular')
• Batiscafo (bathyscaphe)
• Batista (vares batre, per alusió a Baptiste, nom propi del primer fabricant d'esta tela, que va viure en la ciutat francesa de Cambray en el XIII)
• Baül (potser del francés bahut)
• Bauprés (beaupré)
• Bayoneta (de baïonnette, i este derivat de Bayonne, localitat francesa a on va escomençar a fabricar-se)
• Bebé (bébé)
• Becquerel (veu francesa, i esta de A. H. Becquerel, 1852-1908, físic francés)
• Beduino, beduina (bédouin)
• Begardo, begarda (begard)
• Beguina (de béguine, femení de begard, 'begardo')
• Beige
• Beis (beige)
• Berceuse (derivada de bercer, 'engrunsar', 'acunar')
• Bergantín (del francés brigantin o del català bergantí)
• Berlina (de berline, i est de Berlin, 'Berlín', ciutat alemana a on es va idear este tipo de coche de cavalls cap a 1670; referit a automòvils, diligències i al bollo dolç)
• Berma (berme)
• Bermellón (vermillon)
• Besamel (béchamel)
• Bibelot (bibelot)
• Bicicleta (de bicyclette, de bicycle, 'biciclo' i el sufix diminutiu -ette, '-eta', pel menor tamany de les seues rodes)
• Biciclo (del francés bicycle, de bi-, 'bi-' i el grec κύκλος kýklos, 'círcul', 'roda')
• Bicicross (de bici i el francés cross 'cross')
• Bidé (bidet; pròpiament 'caballito')
• Bidó (bidon)
• Billa (bille)
• Billar (billard)
• Billet (de billet, i este del francés antic bullete, 'document')
• Billó (billion, de bi-, 'bi-' i la terminació de million, 'milló')
• Birreta (birret)
• Bisoñé (potser de besogneux, 'necessitat', derivat de besoin, 'necessitat', en la i de bisoño)
• Bistró (de bistrot o bistro)
• Bisuteria (bijouterie)
• Bitàcola (bitacle, per habitacle)
• Blanchete (blanchet, 'blanquecino')
• Blandir (del francés brandir, este derivat del francés antic brant, 'espasa'; referit a moure en la mà alguna cosa, especialment un arma, en moviment trémulo o vibratorio; o a moure's en agitació trémula o d'un costat a un atre)
• Blasón (blason)
• Bloc (bloc)
• Bloca (confer, en francés boucle)
• Blocar (bloquer)
• Bloc (bloc)
• Bloquejar (bloquer)
• Brusa (blouse)
• Boatiné (ouatiné)
• Bobina (bobine)
• Bocel (del francés antic bossel)
• Bocoy (boucaut)
• Bogomilo, bogomila (de bogomile, potser per alusió a Bogomil, pope búlgar del X, a qui s'atribuïx la fundació d'esta secta)
• Boiserie
• Boîte
• Bòlit (bolide)
• Bombé ([voiture] bombée, '[carruage] combado')
• Bombó (de bonbon, bo, bo, veu creada en el llenguage infantil)
• Bonete (bonnet)
• Bonhomía (bonhomie)
• Vora (bord)
• Bor (de bore, i este format sobre borax, 'bórax')
• Boutique
• Brebaje (breuvage)
• Brecha (brèche; referit al trencament o obertura irregular)
• Bretel (bretelle)
• Brevete (del francés brevet; confer breu)
• Bricolaje (bricolage)
• Brida (bride)
• Brie (veu francesa, i esta de Brie, regió de França)
• Brigada (brigade)
• Brigadier (brigadier)
• Brigantina (d'orige incert; confer, en francés antic brigandine, 'peto d'acer')
• Briqueta (briquette)
• Brisca (brisque)
• Fermall (fermall)
• Bromo (brome; referit a l'element químic)
• Brut (brut)
• Bucle (boucle, 'hebilla', 'bucle')
• Tovalleta (potser del francés antic bouffante)
• Bufé (buffet)
• Bufet (buffet, 'aparador')
• Buganvilla (del llatí científic Bougainvillea, i est de L. A. de Bougainville, 1729-1811, navegant francés al que se li va dedicar)
• Bugle (bugle)
• Bujarrón (del francés antic bougeron)
• Bulevar (boulevard)
• Bulón (boulon)
• Buc (buc, 'caixco')
• Buqué (bouquet)
• Buró (bureau)
• Burocràcia (de bureaucratie, i est de bureau, 'oficina', 'escritori' i -cratie, '-cracia')
• Burócrata (del francés bureaucrate, i est de bureau, 'oficina,, ,escritori' i -crate, '‒́crata', influït en la seua accentuació per ‒́crata)
• Cabaré (cabaret)
• Cable (câble; referit a la cordonera formada en varis conductors aïllats uns d'uns atres i protegit generalment per una envoltura flexible i resistent)
• Cabina (cabine)
• Cabotaje (cabotage)
• Cabriolé (cabriolé)
• Caché (cachet; referit a la cotisació d'un artiste de l'espectàcul o de certs professionals o a la distinció o elegància)
• Cai (quai, 'moll')
• Calambac (calambac)
• Rampa (crampe; confer rampa, referit a la rampa dels músculs)
• Calambur (calembour)
• Calibre (calibre)
• Califa (calife)
• Callao (del celta **caliavo, derivat de **kal-, 'pedra'; confer en gallegoportugués callau i francés caillou)
• Cambrillón (cambrillon)
• Camembert (de camembert, i est de Camembert, localitat francesa a on es va elaborar per primera volta)
• Camió (camion)
• Camioneta (camionette, diminutiu de camion, 'camió')
• Camuflage (camouflage)
• Camuflar (camoufler)
• Canalé (cannelé; lliteralment 'acanalado')
• Canapé (canapé)
• Cancán (cancan)
• Canica (del francés dialectal canique)
• Caniche (caniche)
• Canope (de canope, i est de Canope, 'Canopo', ciutat de la delta del Nilo)
• Canotaje (de canotage, i est de canoter, 'navegar en pot', 'remar' i -age, '-aje')
• Caolín (kaolin)
• Caparrosa (d'orige incert; confer en francés couperose)
• Capitoné (capitonné, participi de capitonner, 'acolchar, tapizar')
• Capó (capot)
• Carabina (carabine)
• Caramañola (carmagnole, i est de Carmagnola, ciutat del Piemont)
• Carbono (carbone)
• Carcassa (carcasse)
• Carillón (carillon)
• Carmañola (carmagnole)
• Carnet (carnet)
• Carola (carole)
• Carpeta (carpette 'tapet')
• Carric, carrik (carrick)
• Carrusel (carrousel)
• Cartoné (cartonée, de cartonner, 'encartonar')
• Casaca (del francés casaque o de l'italià casacca)
• Casba (casbah)
• Casset (cassette; referit a la cajita de material plàstic que conté una cinta magnètica per al registre i reproducció del sò, o, en informàtica, per a l'almagasenament i llectura de l'informació digitalisada)
• Celulosa (de cellulose, de cellule, 'cèlula' i -gose, '-orsoa')
• Chacal (chacal)
• Chaise longue
• Chalet (chalet)
• Chalupa (chaloupe)
• Chaman, chamana (chaman)
• Chambergo, chamberga (de Charles de Schömberg, 1601-1656, mariscal de França que va introduir la moda en l'uniforme durant la guerra de Catalunya cap a 1650)
• Champany (de champagne, i est de Champagne, comarca francesa; referit al vi espumoso blanc o rosat, originari de França)
• Champiñón (champignon)
• Chance (chance)
• Chanciller (chancelier)
• Chàndal (chandail 'jersei dels venedors de verdura')
• Chantage (chantage)
• Chantillí (de chantilly, i est de Chantilly, ciutat francesa)
• Chantillón (échantillon, 'patró de mides)
• Chaola (geôle)
• Chapeau
• Chapó (chapeau)
• Chaqué (jaquette)
• Charcuteria (charcuterie)
• Chateaubriand
• Chef (chef)
• Cheyene (cheyenne)
• Chic (chic)
• Chiclé (de gicleur, derivat de gicler, 'esguitar', 'chorrear')
• Chiflar (siffler, 'chiular'; referit a mofarse o chiular)
• Chifonier (chiffonnier)
• Chiisme (chiisme)
• Chimpansé (chimpanzé)
• Chiné (chiné)
• Chofer, chòfer (chauffeur)
• Chop (chope)
• Chovinisme (chauvinisme)
• Chucrut (choucroute)
• Chupla (jupe; referit a una jaqueta o chaquetilla, a una caçadora o a una penyora de vestir masculina que cobria el tronc, en faldillas de cintura per a avall i mànegues ajustades, que es duya generalment baix de la casaca)
• Cianur (cyanure, de cyanogène, 'cianógeno' i -ure, '-uro', referit al sufix adoptat per conveni en la nomenclatura química, que s'ampra per a designar les sales dels hidrácidos)
• Cibernètica (cybernétique; referit a la ciència que estudia les analogia entre els sistemes de control i comunicació dels sers vius i els de les màquines)
• Ciclable (de cyclable, i est de cycle, 'vehícul impulsat per pedals proveït de rodes i un sellí' i -able, '-able')
• Ciclamor (del francés antic sicamor)
• Ciclisme (cyclisme)
• Cicliste (cycliste)
• Ciclomotor (cyclomoteur)
• Cineaste (cinéaste)
• Cinematografia (de cinématographie, derivat de cinématographe, 'cinematógraf')
• Cinematografiar (de cinématographier, derivat de cinématographie, 'cinematografia')
• Cinematografista (de cinématographiste, derivat de cinématographie, 'cinematografia')
• Cinematógraf (cinématographe)
• Cistoscopia, cistoscopía (del francés cystoscopie, i este del grec κύστις kýstis, 'bufa', la vocal d'unió -o- i -scopie, '-scopia')
• Cistoscopio (adaptació del francés cystoscope, i este del grec κύστις kýstis, 'bufa', la vocal d'unió -o- i -scope, '-scopio')
• Clac (claque)
• Claque (claque)
• Claqué (claquette)
• Claqueta (de claquette, derivat de claquer, 'chasquear', 'tancar de colp')
• Clavecín (clavecin)
• Cliché (cliché)
• Clochel (de clocher, de cloche, 'campana')
• Clor (chlore)
• Clorofila (chlorophylle)
• Cobalt (cobalt)
• Cofre (coffre)
• Collage
• Colmatar (colmater)
• Combustible (combustible)
• Comité (comité)
• Cómoda (commode)
• Compost (compost)
• Compota (compote)
• Complot (complot)
• Comuna (commune)
• Comunisme (de communisme, de commun, 'comú' i -isme, '-ismo')
• Confit (confit)
• Confit (confiture)
• Confort (confort)
• Consola (console)
• Consomé (consommé)
• Comboi (convoi)
• Coñac (de cognac, i est de Cognac, ciutat francesa)
• Confort (confort)
• Comboi (convoi)
• Coqueto, coqueta (de coquette, de coq, 'gall')
• Corage (del francés antic corages)
• Coral (del francés antic coral; referit al celenterat antozoo)
• Corchea (de crochée, 'torçut', perque aixina està el rabillo de la nota)
• Cordonera (cordon)
• Cornalina (cornaline)
• Coronel (colonel, referit al cap militar que mana un regiment; o del francés antic coroner, 'de corona', referit a la moldura que arremata un element arquitectònic o a la corona heràldica)
• Corps (corps, 'cos')
• Corsé (corset, diminutiu de corps)
• Cortao (del francés antic courtaud)
• Curtmetrage (court-métrage)
• Cota (del francés antic cote, i este del franc **kotta, 'pany baste de llana'; referit a l'arma defensiva del cos i a la vestidura)
• Cotillón (cotillon, aumentatiu de cotte, 'cota')
• Cotón (coton)
• Coulis
• Coulomb (veu francesa, i esta de Charles-Augustin de Coulomb, 1736-1806, físic francés)
• Cran (cran)
• Crema (crème; referit a la substància grassa continguda en la llet o al producte cosmètic o medicinal de consistència pastosa que s'aplica generalment sobre la pell)
• Cremallera (crémaillère)
• Crep (crêpe)
• Crepé (crêpe)
• Crepitar (crépiter)
• Crisoprasa (chrysoprase)
• Croché (crochet)
• Crochel (crocher)
• Crómlech, crónlech (cromlech)
• Cromo (chrome; referit a l'element químic)
• Croqueta (croquette)
• Croquis (croquis)
• Cross
• Croissant (croissant, 'medialuna')
• Crudité (crudité)
• Crupier (croupier)
• Cuadrillé (quadrillé)
• Cuatrillón (de quatrillion, de quatri-, 'cuatri-' i la terminació de million, 'milló')
• Cubisme (cubisme)
• Cuché ([papier] couché)
• Coulomb (de coulomb, i est de Charles-Augustin de Coulomb, 1736-1806, físic francés)
• Culote (de culot; referit a l terminologia militar; o de culotte; referit a roba)
• Culotte
• Cupé (coupé; lliteralment 'tallat', perque en les berlines la caixa presenta una separació notable en la part davantera del carruage)
• Cuplé (couplet, 'copla')
• Curdo (del francés dialectal curdo, 'carabassa')
• Curio (de curie, i est de Marie Curie, 1867-1934, i Pierre Curie, 1859-1906, científics francesos; referit a l'unitat d'activitat d'un radionucleido)
• Cuscús (couscous)
• Dadaísmo (dadaïsme)
• Daguerrotipia (del francés daguerréotype, i est de Louis Daguerre, 1787-1851, el seu inventor, i el grec -τυπία -typía)
• Daguerrotipo (de Louis Daguerre, 1787-1851, pintor i físic francés, el seu inventor, i tipo)
• Data (datte, 'dátil'; referit a la pruna de data)
• Debacle (débâcle)
• Debut (début)
• Debutar (débuter)
• Vaig degradar (dégradé)
• Delfí (dauphin; referit al primogènit del rei de França o al successor, designat o provable, d'una personalitat important, especialment d'un polític)
• Demarraje (démarrage)
• Demarrar (démarrer)
• Demócrata (del francés démocrate, i est de démo-, 'demo-' i -crate, '‒́crata', influït en la seua accentuació per ‒́crata)
• Demodé (démodé)
• Dental (de dental, i est de dent, 'dent' i -al, '-al'; referit a alguna cosa pertanyent o relatiu a les dents o a una consonant)
• Departament (departement)
• Derrapaje (dérapage)
• Derrapar (déraper)
• Déshabillé (veu francesa, i esta de déshabiller, 'desvestir')
• Despistaje (dépistage)
• Dibuixar (del francés antic deboissier)
• Domo (dôme)
• Dosel (del francés dossier o del català dosser)
• Dosier (dossier)
• Dossier
• Draga (drague)
• Dragante (dragan, 'part de la proa d'una galera a on s'inscrivien el seu nom i la seua divisa')
• Drapear (draper)
• Drenage (drainage)
• Drenar (drainer)
• Droga (drogue)
• Ducha (douche; referit a l'acció i efecte de duchar)
• Dulzaina (del francés antic douçaine, derivat de doux, douce, 'dolç')
• Duc, duquesa (duc; la forma femenina, del francés duchesse, deriva de duc, 'duc')
• Ecarté (écarté, 'descartat')
• Editar (éditer)
• Èlit, elite (èlit)
• Enclavament (enclavament, derivat de enclaver, 'contindre', 'cercar', 'tancar')
• Ensay (essai)
• Entrecot (entrecôte)
• Entremés (entremets)
• Epatar (épater, 'enlluernar')
• Equinoderm (del francés échinoderme, i este del grec ἐχῖνος echînos, 'erizo' i el francés -derme, '-dermo')
• Escamotear (escamoter)
• Escantillón (del francés antic escantillon, 'patró de mides')
• Escot (del francés antic escot, i este del franc **skot; referit a la part o quota que correspon a cada u per la despesa feta en comuna per vàries persones)
• Escusón (del francés antic escuçon, hui écusson, derivat de escu, 'escut')
• Espermatozoide (del francés spermatozoïde, i este del grec σπέρμα, -ατος spérma, -atos,, 'esperma', ζῷον zôion 'animal' i el francés -oïde, '-oide')
• Espingarda (del francés antic espingarde)
• Espionage (espionnage)
• Esquí (ski)
• Estampar (estamper)
• Estay (del francés antic estay)
• Este (potser del francés est; referit al punt cardinal de l'horisó per a on ix el sol en els equinoccios)
• Estepa (steppe; referit a un erial pla i molt extens)
• Estiaje (étiage)
• Estilóbato (stylobate)
• Estocaje (stockage)
• Estoque (del francés antic estoc, 'punta d'espasa')
• Estrave (del francés antic estrave)
• Estribor (del francés antic estribord)
• Etalaje (étalage)
• Etalonaje (étalonnage)
• Etamina (étamine)
• Etiqueta (étiquette)
• Etiquetaje (étiquetage)
• Eufòria (euphorie)
• Exprés (express)
• Estranger, estrangera (del francés antic estrangier)
• Fagocitar (de phagocyter, i este derivat de phagocyte, 'fagocit')
• Fagot (fagot)
• Falbalá (falbala)
• Falla (faille, referit a la cobertura del cap que usaven les dònes per a adorn i abric de nit i que solament deixava al descobert el rostre, baixant fins al pit i mitat de l'esquena)
• Fané (del lunfardo fané, i este del francés fané, 'marchito', 'demacrado')
• Fanera (phanère)
• Fantoche (fantoche)
• Farandola, farándola (farandole)
• Farmàcia (del francés antic farmacie)
• Farmacopea (pharmacopée)
• Farsa (farce)
• Feminisme (féminisme, i este del llatí femĭna, 'dòna' i el francés -isme, '-ismo')
• Festí (festin)
• Fetiche (fétiche)
• Fetichisme (fétichisme)
• Fetichiste (fétichiste)
• Fez (fez)
• Filatelia (de philatélie, de philo-, 'tall-' i el grec atéleia, 'exenció d'imposts', per ser el sagell indicador de que l'enviament devia fer-se sense un atre cobro)
• Filet (filet 'filete')
• Filete (filet)
• Filmar (de filmer, derivat de film, 'film')
• Flambear (flamber)
• Fletán (flétan)
• Noli (fret)
• Flota (flotte)
• Surar (flotter; referit al verp intransitiu)
• Flux (flux, 'fluix')
• Foie-gras, foie gras
• Foniatra (de fono- i el grec ἰατρός iatrós, 'mege', en -a, induïda pel component francés -iatre)
• Footing
• Forfait (forfait)
• Formaje (fromage, 'formage')
• Fornir (del francés fournir o del català fornir)
• Forraje (fourrage)
• Forrar (fourrer)
• Fórum (del francés o anglés forum)
• Frac (frac)
• Francio (de francium, i est de France, 'França', país de la seua descobridora, i -ium, '-io')
• Francmasón, francmasona (francmaçon)
• Francmaçoneria (francmaçonnerie)
• Frange (frange)
• Frapé (frappé; lliteralment 'colpejat')
• Frappé (veu francesa; lliteralment 'colpejat')
• Fraula (fraise; referit a la planta, al frut o al color de dita planta)
• Fricasé (fricassé)
• Fuagrás (foie-gras)
• Fuete (fouet)
• Fular (foulard)
• Vaig fumar (fumet; pròpiament 'aroma', 'olor')
• Furgó (fourgon)
• Furgoneta (fourgonnette)
• Furrier (fourrier)
• Fuselage (fuselage)
• Fusil (fusil)
• Gabinet (del francés antic gabinet, en francés cabinet)
• Gasseta (cassette; referit a la caixa refractaria)
• Gaje (gage, 'penyora')
• Galactosa (del francés galactose, i este del grec γάλα, -ακτος gála, -aktos, 'llet' i el francés -gose ,'-orsoa')
• Galán (galant)
• Galant (galant)
• Galerna (galerne)
• Galicisme (de gallicisme, i este del llatí Gallĭcus, 'gal', 'gálico' i el francés -isme, '-ismo')
• Galipote (galipot)
• Gallardo, gallarda (gaillard)
• Galleta (galette; referit a la pasta composta de farina, sucre i ou, sagí o confits diversos)
• Galop (galop)
• Galopar (galoper)
• Galvano (de galvano, acurtada de galvanotype)
• Galvanoplàstia (del francés galvanoplastie, i est de Luigi Galvani, 1737-1798, mege i físic italià, i -plastie, '-plastia')
• Garaig (garage)
• Gàrgola (del francés antic gargoule, derivat de gargouiller, 'produir un soroll semblant al d'un líquit en un tubo'; referit a l'arquitectura)
• Garrot (garrot)
• Gasón (gazon, 'herba')
• Gat (gâteau, 'pastiç'; referit a la varietat de pastiç)
• Gavial (gavial)
• Gendarme (gendarme)
• Geriatra (del grec γῆρας gêras, 'vellea' i ἰατρός iatrós, 'mege', en -a, induïda pel component francés -iatre)
• Ginebra (de genièvre, 'ginebrera'; referit a la beguda alcohòlica obtinguda de llavors i aromatizada en les bayas de la ginebrera)
• Girondino, girondina (girondin, perque el partit es va formar entorn a alguns diputats del departament francés de Gironda)
• Glaciar (glacier)
• Glamour
• Glamur (glamour)
• Glasé (glacé, 'gelat', 'lluent')
• Glorieta (gloriette)
• Glúcit (del francés glucide, i este del grec γλυκύς glykýs, 'dolça' i -ide, '‒́anat')
• Glucógeno (del francés glycogène, i este del grec γλυκύς glykýs, 'dolça' i -gène, '‒́geno')
• Glucosa (del francés glucose, i este del grec γλυκύς glykýs, 'dolça' i -gose, '-orsoa')
• Gofrar (gaufrer, 'repujar')
• Gofre (gaufre)
• Goleta (goélette)
• Gomet (gommette, i est de gomme, 'goma' i -ette, '-eta')
• Gònada (gonade)
• Gotelé (gouttelette, 'goteta', influït per l'espanyol gota)
• Gouache
• Goulash (variant de goulasch)
• Gourmet
• Grafología (de graphologie, i est de grapho-, 'grafo-' i -logie, '-logía')
• Gramage (grammage)
• Grancé (garancé, 'teñir en rossa o granza')
• Gratinar (gratiner)
• Gres (grès, 'arenisca')
• Gripar (gripper)
• Grip (grippe)
• Grisú (grisou)
• Grupa (croupe)
• Gruyer (de Gruyère, regió de Suïssa)
• Guata (ouate; referit a la làmina grossa de cotó en branca)
• Guatiné (ouatiné)
• Guepardo (guépard)
• Guillotina (guillotine, i est de Joseph-Ignace Guillotin, 1738-1814, mege francés i diputat en l'Assamblea Nacional, que va propondre en 1789 l'ocupació d'esta màquina per a evitar-els sofriments innecessaris als condenats a mort)
• Guillotinar (guillotiner, i este derivat de guillotine, 'guillotina')
• Guindar (guinder)
• Guiñol (guignol)
• Guirlache (potser del francés antic grillage, 'manjar torrat')
• Gulasch (variant de goulasch)
• Astral (de hache, i este del franc **hapja; referit a la ferramenta tallant)
• Halar (haler)
• Hangar (hangar)
• Hecto- (hecto-)
• Helenisme (hellénisme)
• Helenista (helléniste)
• Helenístico, helenística (de hellénistique, i est de helléniste, 'helenista' i -ique, '‒́ico')
• Helenisació (hellénisation)
• Helenizante (de hellénisant, i est de helléniser, 'helenizar' i -ant, '-davant')
• Helenizar (helléniser)
• Helé, helena (hellène)
• Helicòpter (hélicoptère, i est de hélico-, 'helico-' i -ptère, '‒́ptero')
• Hematíe (hématie)
• Hemeroteca (del francés hémérothèque, i este del grec ἡμέρα hēméra 'dia' i -thèque '-teca')
• Heralt (héraut)
• Herbaje (herbage)
• Heroïna (héroïne; referit a la droga adictiva obtinguda de la morfina, en forma de pols blanca i amarc, en propietats sedantes i narcóticas)
• Herraje (ferrage)
• Hidrat (de hydrate, de hydro-, 'hidro-' i -nugue, '-nugue')
• Hidrogen (de hydrogène, i est de hydro-, 'hidro-' i -gène, '‒́geno')
• Hindú (hindou)
• Hipermercat (de hiper- i mercat, per adaptació del francés hypermarché)
• Holoceno, holocena (del francés holocène, i est de holo-, 'holo-' i el grec καινός kainós, 'nou', 'recent')
• Hostelaje (del francés antic hostelage)
• Hotel (hôtel)
• Vedriola (huche)
• Hulla (houille)
• Iconolatra (iconolâtre)
• Iconolatría (iconolâtrie)
• Ideologia (de idea i -logía, sobre el model del francés idéologie)
• Iman (aimant; referit al mineral de ferro de color negruzco o a la gràcia que atrau la voluntat)
• Imantació (aimantation)
• Imantar (aimanter)
• Impasse
• Impedència (impédance)
• Impressionisme (impressionnisme, i est de impressionniste 'impressioniste')
• Impressioniste (impressionniste, de Impression, [soleil levant] 'Impressió, [sol naixent]', títul d'un quadro de C. Monet de 1872, i -iste '-ista')
• Infecció (del francés infection o del llatí medieval infectio, -onis, en llatí tardà 'acció de teñir', 'corrupció moral')
• Infectar (infecter, derivat de infect 'infectat')
• Informàtic, informàtica (informatique)
• Inglés, anglesa (del francés antic angleis)
• Intertextual (intertextuelle)
• Intertextualidad (adaptació de intertextualité, i est de inter- 'inter-' i textualité 'textualitat')
• Inviable (inviable)
• Iperita (del francés ypérite, i este del neerlandés Yper 'Ypres', ciutat de Bèlgica a on ho varen tirar per primera volta els alemans en 1917, i -ite '-ita')
• Isobaro, isobara, isóbaro, isóbara (isobare)
• Isobata, isóbata (isobathe)
• Isógono, isógona (isogone)
• Isohípsa (isohypse)
• Isòmer, isómera (isomère)
• Isonefa (del francés isonèphe, i est de iso- 'iso-' i el grec νέφος néphos 'núvol)
• Isoyeta (del francés isohyète, i est de iso- 'iso-' i el grec ὑετός hyetós 'pluja')
• Jaco (del francés antic sus 'espècie de jubón', 'cota de malla'; referit a la cota de malla de mànega curta, que no passava de la cintura; o al jubón de tela tosca feta en pèl de cabra, que antigament varen usar els soldats)
• Jacobinisme (jacobinisme, i est de jacobin 'jacobino' i -isme '-ismo')
• Jacobino, jacobina (jacobin; pròpiament 'dominico', per celebrar les seues reunions en un convent de dominicos)
• Jaguar (del portugués o del francés jaguar)
• Jamba (jambe 'cama')
• Cuixot (jambon)
• Jaqueta (jaquette)
• Jardí (jardin, diminutiu del francés antic jart 'hort', i este del franc **gard 'cercat'; confer alt alemà antic gart 'roglada', anglés yard 'pati')
• Jarrete (del francés jarret, este del francés dialectal jarre i occità antic garra, i estos del gal garra; confer galés garr i bretón gâr)
• Gàbia (del francés antic jaole, hui geôle 'calabós')
• Jedive (khédive)
• Jemer (khmer)
• Gerga (derivat regresivo, segurament a través de l'occità, del francés jargon, i est d'orige onomatopèyic; referit al llenguage especial o a una jerigonza)
• Jergón (jergon)
• Jinglar (del francés antic jangler 'burlar-se', 'parlotear')
• Jira ([bonne] chère '[bona] menjar'; referit al convit o a la berena)
• Joya (del francés antic joie, hui joyau)
• Juliana (julienne)
• Jurásico, jurásica (de Jura, cordillera de França)
• Kan, ca (khan)
• Kermés, quermés (kermesse)
• Kibutz (kibboutz)
• Quilo- (quilo-)
• Kimono, quimono (del japonés kimono, i est de ki, de la raïl de kiru 'vestir', i mona 'coser', potser a través del francés kimono)
• Kurdo, dona; curdo, dona (kurde)
• Laissez faire (locució francesa; lliteralment 'deixen fer')
• Lamé (lamé)
• Lebrel (lévrier)
• Lemán (del francés antic llepen)
• Leptón (lepton)
• Levita (lévite; referit a la penyora masculina d'etiqueta, més llarga i àmplia que el frac, i que els seus faldones apleguen a creuar-se per davant)
• Libertario, libertaria (de libertaire, i est de vaig llibertar 'llibertat' i -aire '-ari')
• Librea (livrée)
• Sirimomo (lilac)
• Lilac (lilac)
• Llima (limon; referit a cada una de les vares d'un coche de cavalls)
• Llingüiste (linguiste)
• Llingüístic, llingüística (linguistique, i este derviado de linguiste 'llingüiste')
• Lípit (de lipide, de lipo- 'lipo-' i -ide '‒́anat')
• Liposucció (de liposuccion, de lipo- 'lipo-' i succion 'succió')
• Llanda (per yanta, del francés jante; referit al sege metàlic exterior de les rodes dels coches de cavalls i carros)
• Loche (loche)
• Llonja (longe; referit a una loncha; a en els coches de cavalls, peça de vaqueta en que s'afiancen els balancines; i a la correja llarga que es nugava a les pihuelas del falcó per a no tindre-ho molt arreplegat)
• Losange (losange)
• Ludoteca (del francés ludothèque, i este del llatí ludus 'joc' i el francés -thèque '-teca')
• Luteci (de lutécium, i est de Lutèce 'Lutecia', per haver-se descobert en un laboratori parisenc, i -ium '-io')
• Luthier (derivat de luth 'llaüt')
• Lutier (luthier, i este derivat de luth 'llaüt')
• Macabre, macabra (de macabre, i este de l'antic [danse] Macab[r]é '[dansa] de la Mort')
• Macedònia (del francés macédoine, per comparació en l'orige divers dels macedonios)
• Machina (machine; referit a una cabria o grua de grans dimensions, que s'usa en ports i atarassanes; a un martinete; o a un tiovivo en Puerto Rico)
• Macramé (macramé)
• Magdalena (madeleine, i est de Madeleine Paulmier, cuinera francesa a la que s'atribuïx l'invenció)
• Mallot (mallot)
• Maître
• Mare (de mama 'mare', influït en la seua accentuació pel francés mamen)
• Mamut (mammouth)
• Manganesa (manganèse)
• Mangosta (mangouste)
• Maquillar (de maquiller, de la gerga teatral del XIX)
• Maquis (maquis; pròpiament 'lloc boscós o montanyós de difícil accés', per servir de refugi als guerrillers)
• Marabú (marabout; referit a l'au zancuda o a l'adorn fet de ploma de dit au)
• Marchant (marchand)
• Marchant, marchanta (marchand 'venedor')
• Marchapié (marchepied)
• Marchar (marcher)
• Marea (marée)
• Margarina (margarine, i este del grec μάργαρον márgaron 'perla', per comparar la seua apariència en la de la madreperla, i el francés -ine '-ina')
• Porrito (marionnette)
• Mariscal (del francés antic mariscal)
• Marjal (confer francés marécage; referit al terreny baix i pantanoso)
• Marote (marotte 'cap de maniquí femení')
• Marró (marron 'castanya comestible', 'de color castany'; referit al color semblant al del clafoll de la castanya o el pelage de la farda; a una miqueta de dit color; o a la situació o obligació molesta, desagradable o embarazosa)
• Marsopa (del francés antic marsoupe)
• Massacre (massacre)
• Massage (massage)
• Francmaçó, francmaçó (maçon; pròpiament 'albañil'; referit al membre de la maçoneria)
• Maste (del francés antic mast, hui mât)
• Mata (matte; referit al sulfur múltiple que es forma en fondre menas azufrosas, crues o incompletament calcinades)
• Matalotaje (matelotage 'marinería', 'salari dels mariners')
• Mate (mat; referit a alguna cosa amortiguado, sense lluentor)
• Matinal (matinal, derivat de matin 'demà')
• Matiné (matinée)
• Matraz (matras)
• Mayonesa (mayonnaise)
• Mazdeísmo (mazdéisme)
• Mecanografía (del francés mécanographie, i este del grec μηχανο- mēchano-, i -graphie '-grafia')
• Mediateca (de médiathèque, de média 'mijos de comunicació' i -thèque '-teca')
• Melé (mêlée)
• Menhir (menhir)
• Menage (ménage)
• Menú (menu)
• Merengue (meringue)
• Posada (del llatí mansio, -ōnis 'posada', en influència del francés maison; referit a l'establiment típic o a l'hostage públic)
• Metabòlit (de métabolite, derivat de métabolisme 'metabolisme')i
• Metal (del francés métal o del català metall)
• Metilo (méthyle)
• Metraje (métrage)
• Micela (micelle)
• Microbi (adaptació de microbe)
• Milló (del francés million o de l'italià milione)
• Mina (mine; referit al criadero de minerals d'útil explotació)
• Minaret (minaret)
• Menuet (menuet)
• Miñona (mignonne)
• Miraje (de mirage, i est de mirer 'reflectir' i -age '-aje')
• Mitón (miton)
• Mobiliari, mobilia)ria (mobiliaire)
• Moda (mode)
• Moca, moka (de moka, i est de Moka, localitat de Yemen des d'a on s'exportava)
• Montar (monter)
• Morfar (morfer 'menjar en voracitat')
• Morfina (de morphine, i est de Morphée 'Morfeo', deu del somi, i -ine '-ina')
• Malnom (de l'occità o francés mot 'paraula, dit'; referit al sobrenom que es dona a una persona per una qualitat o condició seua)
• Motet (motet; referit a la breu composició musical per a cantar en les iglésies)
• Motocicleta (motocyclette)
• Motociclisme (motocyclisme)
• Motocross (veu francesa, acrònim de motocyclette 'motocicleta' i l'anglés cross country 'cross')
• Mousse
• Moaré (moiré, participi passiu de moire 'llaurar un pany de modo que forme aigües')
• Caraça (confer francés antic moque i portugués moca 'burla', potser d'orige expressiu)
• Muflón (mouflon, este del cors o del sardo muvrone)
• Mujik (moujik)
• Musulmà, musulmana (musulman)
• Nabab (nabab)
• Naíf, naif (naïf 'ingenu')
• Napoleón (de Napoleón, 1769-1821, emperador francés, pel bust seu que duyen les primeres monedes d'esta classe que varen circular en Espanya durant la guerra de l'Independència)
• Narcolèpsia (narcolepsie, i este del grec νάρκη nárkē 'torpor, adormecimiento' i la terminació de épilepsie 'epilèpsia')
• Narguile, narguilé (narguilé)
• Nariu (narine)
• Neerlandés, neerlandesa (néerlandais)
• Net, ta (del francés o català net, o de l'italià netto)
• Nitrogen (de nitrogène, de nitro- 'nitro-' i -gène '‒́geno')
• Nomparell (senar pareille)
• Nonchalance
• Nord- (de nord-, i est de nord 'nort')
• Normando, normanda (normand)
• Nort (nord)
• Oboe (hautbois)
• Obús (obus)
• Ocultisme (de amagat i -ismo; confer occultisme)
• Oest (ouest)
• Office
• Ogiva (ogive)
• Ómnibus (omnibus)
• Oraje (de les formes catalana, occitana i francesa, derivada del llatí **auraticum)
• Orfebre (orfèvre)
• Orfelinato (de orphelinat, derivat de orphelin 'orfe')
• Ortopèdia (del francés orthopédie, i est de ortho- 'orto-' i el grec παιδεία paideía 'educació dels chiquets', 'educació', 'instrucció', per centrar-se originalment en corregir deformitat en chiquets)
• Ortopédico, ortopédica (orthopédique)
• Ortopediste (de orthopédiste, i est de orthopédie 'ortopèdia' i -iste '-ista')
• Otomà, otomana (potser de l'italià ottomano o francés ottoman)
• Òxit (de oxide, acrònim de oxygène 'oxigen' i acide 'àcit')
• Oxigen (del francés oxygène, i este del grec ὀξύς oxýs 'àcit' i del francés -gène '‒́geno')
• Pabelló (del francés antic paveillon 'tenda de campanya')
• Pachá (pacha)
• Pacifisme (pacifisme, derivat regresivo de pacifique 'pacífic' i -isme '-ismo')
• Pagoda (pagode)
• País (pays)
• Paisage (paysage, derivada de pays 'territori rural', 'país')
• Paisà, paisana (paysan, derivat de pays 'territori rural', 'país')
• Paje (page)
• Paleoceno, paleocena (del francés paléocène, i est de paléo- 'paleo-' i el grec καινός kainós 'nou, recent')
• Palmípedo, dona (palmipède)
• Paludisme (paludisme)
• Tarroç, tarroç (balourd 'terramaner, lerdo')
• Panaché (panaché)
• Colla (colla; referit al mamífer plantígrat en aspecte d'orso)
• Panel (del francés antic panel; referit a cada u dels compartiment, llimitats comunament per faixes o molduras, en que per a la seua ornamentació es dividixen els llenços de paret, els fulls de portes, etc.)
• Pànic, pánica (panique)
• Pantaló (pantalon)
• Papa (papa)
• Papelina (papeline; referit a la tela molt prima, d'urdimbre de seda fina en trama de seda basta)
• Paquebot, paquebote (paquebot)
• Paquet (paquet)
• Pegat (del francés antic pegat 'badana, cuiro')
• Pàrquing
• Parkour (veu francesa, i esta alteració gràfica de parcours [du combattant] 'recorregut [del combatent]', nom donat per G. Hébert, 1875-1957, oficial de marina i instructor d'educació física francés, a les pistes d'obstàculs per a entrenaments militars)
• Parc (parc)
• Parquet (parquet)
• Paspartú (passe-partout)
• Paspié (passe-pied)
• Pastiç (del francés antic pastiç)
• Pastiche (pastiche)
• Pastillaje (pastillage)
• Pasturaje (pastourage)
• Paté (patté, referit a la creu els extrems de la qual s'eixamplen una miqueta;pâté, referit a la pasta comestible)
• Patí (patin; referit a l'aparat de patinar)
• Patologia (de pathologie, i est de patho- 'ànet-' i -logie '-logía')
• Patològic, patològica (pathologique)
• Patrullar (patrouiller)
• Peage (del francés péage o del català peatge)
• Pilot (peloton)
• Peluig (peluig)
• Pelvi (pehlvi)
• Percha (del francés perche o del català perxa)
• Perineu (perinée)
• Perlé (perlé)
• Peroné (péroné)
• Persiana (persienne; pròpiament 'de Pèrsia')
• Peticano (petit cànon)
• Petifoque (petit foc)
• Petigrís (petit-gris)
• Petimetre, petimetra (petit maître 'menut senyor', 'senyoret')
• Petisú (petit chou 'bunyol menut')
• Pichel (de l'occità o francés pichier)
• Pilaf (pilaf)
• Pilotage (pilotage)
• Pingüí (pingouin)
• Pinta (potser de pinte; referit a la mida de capacitat)
• Piño (com el francés pignon 'molga')
• Pío, pía (peu; dit d'una cavalleria: de pèl blanc en taques més o menys extenses d'un atre color)
• Piolet (piolet)
• Piqué (vaig picar 'picat')
• Pistacho (del francés pistache o de l'italià pistacchio)
• Pitanza (pitance)
• Chiular (del francés antic piteer; referit a distribuir, repartir o donar les pitanzas)
• Pitiminí (de petit 'menut' i menu 'quin')
• Pitipié (petit pied 'peu menut')
• Pivot (pivot)
• Pivotar (pivoter)
• Pivot (pivot)
• Placar (de plaquer; referit a en rugby, detindre un atac, subjectant en les mans al contrari i forçant-ho a abandonar el baló; i de placard, en Argentina i Uruguay, armari empotrat)
• Plaqué (plaqué 'chapeado')
• Plataforma (plate-forme)
• Platina (platine; referit a la part del microscopi, en que es coloca l'objecte que es vol observar; a en una màquina neumàtica, disc de vidre deslustrado o de metal, perfectament pla, a la superfície del qual queda ajustat la vora del recipient i en el centre del qual té un forat en el que s'adapta el tubo pel qual s'extrau l'aire per a fer el buit; a pletina; a la taula forta i ampla, forrada d'una plancha plana de ferro, bronze o zinc, que servix per a ajustar, impondre i falcar les formes; o a la superfície plana de la prensa o màquina d'imprimir, sobre la qual es coloca la forma)
• Plató (plateau)
• Pleistoceno, pleistocena (pléistocène)
• Plié
• Pluscafé (pousse-café, en influència de plus)
• Plutocracia (potser de plutocratie)
• Pochar (pocher 'escalfar')
• Poché (poché)
• Polca, polka (polka)
• Polímero (polymère)
• Polisón (polisson)
• Polissó, polizona (polisson 'vagabunt', 'lladre', i este derivat de polir 'polir', 'furtar')
• Pontaje (pontage)
• Pope (pope)
• Popurrí (del francés pot pourri, i este calc de gorc podrida)
• Pornografia (de pornographie 'tractat sobre la prostitució', dibuix o publicació obscens', i est de pornographe 'pornógrafo' i -ie '-ía')
• Pornógrafo, pornógrafa (pornographe)
• Portafolio, portafolios (portefeuille)
• Posar (poser; referit a permanéixer en determinada postura per a retratar-se o per a servir de model a un pintor o escultor)
• Pose (pose)
• Potaje (potage 'olla, cuit')
• Poule (veu francesa, i esta potser de poule 'gallina')
• Praliné (praliné)
• Presbicia (de presbytie, i este derivat de presbyte 'présbita')
• Présbita (presbyte)
• Presoterapia (de pressothérapie, i est de pressé, participi de presser 'pressionar, apretar', la vocal d'unió -o- i -thérapie '-teràpia')
• Prest (prêt; pròpiament 'préstam')
• Primar (primer)
• Profiterol (profiterole)
• Proteïna (del francés protéine, i este del grec πρωτεῖος prōteîos 'preeminent, de primera calitat' i -ine '-ina')
• Pupitre (pupitre)
• Puf (de pouf, veu d'orige onomatopèyic)
• Puntillisme (de pointillisme, de pointiller 'puntear' i -isme '-ismo')
• Puré (purée)
• Quepis, kepis (képi)
• Quiche (quiche)
• Quilo- (quilo-)
• Quimio- (chimio-)
• Quincalla (quincaille)
• Quinqué (quinquet, i est d'Antoine Quinquet 1745-1803, primer fabricant d'esta classe de llànties)
• Quintillón (del francés quintillion, i este del llatí quintus 'quint' i la terminació del francés million 'milló')
• Quiosc, kiosco (kiosque)
• Raba (d'orige incert; confer francés raves i rabes)
• Racor (raccord)
• Rácord, racord (raccord; pròpiament 'conexió')
• Radi- (ràdio-)
• Ràdio (de radium, i est de radioactif 'radiactiu' i -ium '-io'; referit a l'element químic)
• Ràdio- (ràdio-; referit al prefix que significa 'radiació' o 'radiactivitat')
• Rai (raï)
• Rajá (de rajah o radjah)
• Branca (de rame, en francés antic rasme; referit a l'expressió «en branca»)
• Rampa (de rampe, derivat del francés antic ramper 'trepar'; referit al pla inclinat)
• Vaig rapar (vaig rapar, 'rallado')
• Raqueta (de l'italià racchetta o francés raquette)
• Razia (razzia)
• Refrà (refrain)
• Regolaje (del francés antic rigolage, i est de rigoler 'chancejar' i -age '-aje')
• Relé (relais 'relleu')
• Remodelar (remodeler)
• Reservorio (réservoir)
• Restorán (restaurant)
• Retro (rétro, i esta acurtada de rétrospectif 'retrospectiu'; referit a que està inspirat en models d'una atra época o evoca un temps passat)
• Rocambola (rocambole)
• Rocambolesco, rocambolesca (per alusió a Rocambole, personage creat per P.-A. Ponson du Terrail, noveliste francés, 1829-1871)
• Rococó (rococo, forma jocosa de rocaille)
• Roquefort (roquefort, i est de Roquefort, població de França)
• Roquete (del francés antic rochet)
• Rorcual (rorqual)
• Rouge
• Roulotte
• Rúe (rue)
• Rular (rouler)
• Rulé (roule 'rodell')
• Rulemán (roulement)
• Ruleta (roulette)
• Sabre (sabre; referit a l'arma o al peix; sabre, referit al color heràldic)
• Sabotage (sabotage)
• Sacárido (del francés saccharide, i este del llatí sacchărum 'sucre' i -ide '‒́anat')
• Sàdic, sàdica (de sadique, derivat de sadisme 'sadisme')
• Sadisme (de sadisme, de Donatien Alphonse François, marqués de Sade, 1740-1814, escritor francés, i -isme '-ismo')
• Saín (del llatí vulgar **sagīnum; confer francés antic saïn i occità sa[g]in)
• Salep (salep)
• Sargent (sergent)
• Salvataje (sauvetage; confer italià salvataggio)
• Setí (satin)
• Satín (satin; referit al setí)
• Satinar (de satiner, de satin 'setí')
• Saxofón (de saxophone, i est de A. J. Sax, 1814-1894, músic belga que ho va inventar, i -phone '-fono')
• Sérum (sérum)
• Sextillón (del francés sixtillion, i este del llatí sextus 'sext' i la terminació del francés million 'milló')
• Sincronia (del francés synchronie, i este del grec σύγχρονος sýnchronos 'contemporàneu' i -ie '-ía')
• Sincronisar (de synchroniser, i est de synchrone 'simultàneu' i -iser '-issar')
• Sionisme (sionisme)
• Sifué (de surfaix, de sur- 'sobre-' i faix 'fes, faixe')
• Sioux (veu francesa, acurtada de nadouessioux, i este del algonquino nātowēssiwak, en canvi de la terminació de plural algonquina -ak per la terminació de plural francés -x)
• Slip
• Sofà (sofa)
• Somier (sommier)
• Soufflé
• Souvenir
• Sud- (de sud-, i est de sud 'sur')
• Suflé (soufflé)
• Suite
• Sumiller (sommelier)
• Sur (sud)
• Surrealisme (surréalisme)
• Tablaje (del francés antic tablage)
• Tabulé (taboulé)
• Tacha (tache)
• Talant (talant)
• Tallarola (taillerole)
• Talús (talus)
• Tamís (tamis)
• Tan (tan; referit a la corfa de carrasca)
• Tao (tao; referit a en el taoisme, principi creador i rector de tot lo que existix)
• Taoisme (de taoïsme, de tao 'tao' i -isme '-ismo')
• Tapís (del francés antic tapís)
• Taqué (taquet)
• Targeta (del francés antic targette 'escut menut', d'a on 'escut chicotet en que es pinta la divisa', 'targeta de visita')
• Tarot (tarot)
• Coca (tarte)
• Tartán (tartan; referit a la tela de llana en quadros o llestes creuades de diferents colors, característica d'Escòcia)
• Tàrtar, tártara (tartare; referit al natural de Tartaria, regió d'Àsia)
• Tatuage (tatouage)
• Té (thé)
• Terminologia (terminologie)
• Trineu (traîneau)
• Telefèric (telephérique)
• Telegrafiar (télégraphier)
• Telégraf (de télégraphe, i est de télé- 'tele-' i -graphe' '‒́grafo')
• Tell
• Tensioactiu, va (tensioactif)
• Termita (termite; referit a l'insecte de l'orde dels isópteros)
• Tingle (del francés antic tingle)
• Tirolina (tyrolienne; lliteralment 'tirolesa', per vincular-se l'orige d'este sistema en el Tirol, regió dels Alps)
• Tisú (tissu)
• Toesa (toise)
• Toisón (toison 'vellón', referit al conjunt de la llana d'un moltó o ovella que es esquila)
• Vela (del francés antic i dialectal tialt, taud 'alcasser', espai entre el pal major i la popa, veu d'orige germànic)
• Tonel (del francés antic tonel, diminutiu de tonne 'tonel gran')
• Top (del francés antic top 'cim, copete'; referit a l'extrem o llímit al que pot aplegar alguna cosa, o la terminologia marítima)
• Tortícolis, torticolis (torticolis)
• Tour
• Tour de force
• Tournée
• Tramvia (adaptació del francés tramway)
• Travesti, vaig travestir (travesti, participi passiu de travestir 'travestir')
• Travestir (travestir)
• Tren (train, i este derivat de traîner 'espentar', 'moure', 'arrastrar')
• Tricicle (de tricycle, i est de tri- 'tri-' i el grec κύκλος kýklos 'círcul', 'roda')
• Tricota (del francés tricot, influït en la seua forma per tricotar)
• Tricotar (tricoter)
• Trilló (de trillion, de tri- 'tri-' i la terminació de million 'milló')
• Trinquet (de triquete, i este potser del francés antic triquet, diminutiu de trique 'bastó', per ser el menor dels tres màstils principals, referit a la nàutica; trinquet 'pala per a jugar a la pilota'; referit al frontón tancat sense contracancha i en doble paret lateral)
• Trolebús (trolleybus)
• Tropa (troupe 'grup')
• Troupe
• Trucage (trucage)
• Truhan, truhana (truand)
• Trusa (trouses)
• Tupé (toupet, i este del mateix orige que top, referit a l'extrem o llímit al que pot aplegar alguna cosa, o a les accepcions relacionades en la marina)
• Turba (tourbe; referit al carbó fòssil format de residus vegetals o a la femta mesclada en carbó mineral)
• Turbina (turbine)
• Túrcico, túrcica (turcique)
• Turcomano, turcomana (turkmène)
• Turnar (tourner)
• Tutiplén (tout plein; lliteralment 'tot ple')
• Ujier (huissier)
• Ulema (uléma)
• Urea (urée)
• Urraca (del nom propi Urraca; confer marica, llatí tardà gaia, francés margot i anglés mag, denominacions de la urraca provinents de nom propi de dòna)
• Usina (usine)
• Útil (del francés outil, i este del francés antic ostil, referit a un utensili destinat a un us manual o a una activitat professional, o a un instrument que servix per a fer alguna cosa o conseguir un fi)
• Utilitari, utilitària (utilitaire, derivat de utilité 'utilitat')
• Utillage (outillage)
• Vaig valdre (wali)
• Vals (valse)
• Vampir, vampira (vampire)
• Varietal (de variétal, i est de variété 'varietat' i -al '-al')
• Vedete (vedette)
• Vedette
• Vellón (billon; referit a l'aleació d'argent i coure o a la moneda de coure)
• Velocípet (del francés vélocipède, i este del llatí velox, -ōcis 'veloç' i el francés -pède '‒́nyofla')
• Vergé (vergé, de verge)
• Vianda (viande)
• Vinyeta (vignette)
• Virola (virole)
• Virulé (bas roulé, que es va aplicar originàriament a la manera de dur les miges)
• Visaje (visage 'rostre')
• Vivac (del francés antic bivac)
• Vodevil (vaudeville)
• Volován (vol-au-vent)
• Voyerista (del francés voyeur i -ista)
• Voyeur
• Xantina (del francés xanthine, i este del grec ξανθός xanthós 'ros, groc' i -ine '-ina')
• Yaqué (jaquette)
• Yeyé (potser de ye-ye)
• Yodo, iodo (iode)
• Yogurt (yogourt)
• Yola (yole)
• Zinc, cinc (zinc)
• Zigurat (ziggurat)
• Zigzag (zigzag)

Bibliografia

• Valentí García Yebra, Diccionari de Galicisme prosódicos i morfològics. Madrit: Gredos, 1999.
• Arturo del Clot, Diccionari de paraules i frases estrangeres, Santillana, 2002, Madrit (Espanya), ISBN 84-663-0810-5.

Vore també

Anglicisme Arabisme Germanisme

Hispanisme Iberisme Italianisme

Latinisme Lusitanisme Nahuatlisme

Enllaços externs

• about. com/library/fauxamis/blfauxam_a. htm French/English false friends about. com/library/fauxamis/blfauxam_a. htm archivat en Wayback Machine. (anglés)
• Gallicismes en anglais (francés)